Facultat d’Educació

Psicologia de l’Educació a Primària

Curs acadèmic 2023-2024
Prof.: Jorai Escobosa

BT 2. L'aprenentatge escolar com a atribució de

sentit i construcció de significats (1).

El sentit com a element clau de l'aprenentatge.

Les estratègies de personalització per a ajudar a la
construcció de sentit.
 Lectures

Obligatoria
Coll, C. (2018). Procesos de aprendizaje generadores de sentido y estrategias de personalización. En C. Coll (Coord.), Personalización del
aprendizaje. Dossier Graó 3. (pp. 14-18). Editorial Graó

Complementaria
Engel, A. y Coll, C. (2021). La identidad de aprendiz: el modelo de Coll y Falsafi. Papeles de Trabajo sobre Cultura, Educación y
Desarrollo Humano, 17(1), 1-12.

Vídeos
Interessos de l'alumnat i trajectòries personals d'aprenentatge. Conferència impartida pel Dr. Coll en el curs Itinerari Justícia i equitat
educatives. Recobrem-nos com a comunitat per permetre l'aprenentatge millor a tothom del ICE-UAB, el 15 de setembre.
Coll, C. (2020). Interessos de l’alumnat i trajectòries personals d’aprenentatge.- Youtube

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 Què veurem:

1. Com conceptualitzem l'aprenentatge en situacions educatives escolars?

2. Què és el què fa que un/a alumne/a mostri major o menor disposició a aprendre
significativament?

3. Com pot intervenir el/la professor/a per a ajudar l'alumnat a donar sentit als
aprenentatges?
-Psicologia de l’Educació a Primària-
1. Com conceptualitzem l'aprenentatge?

 Procés de construcció de significats i atribució de sentit on la responsabilitat última correspon a

l'alumne i on la influència que exerceix el professor quan ensenya només pot entendre's en termes
d'ajuda a l'activitat constructiva de l'alumne, i en termes d'ajust constant de l'ajuda a les vicissituds del
procés de construcció que duu a terme l'alumne” (Coll, 1999).

Alumne

Activitat
conjunta/
interactivitat
Professor Continguts

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 APRENENTATGE

BT 3 BT 2

Procés de construcció de significats Procés d’atribució de sentit

Identitat d’aprenent
Capacitats cognitives
Objectius, motius,
bàsiques
interessos, metes…

Coneixements previs Factors emocionals,

Factors cognitius Altres significatius, actes de
afectius i relacionals reconeixement

Estratègies d’aprenentatge
Altres identitats

Discursos
Capacitats metacognitives
-Psicologia de l’Educació a Primària- Experiències

Emocions
Aprendre suposa un desafiament o un repte que, a més d'una intensa activitat cognitiva (atendre, seleccionar,
establir relacions, planificar, supervisar, avaluar, etc.), exigeix una forta implicació i un intens esforç.

 El sentit que els alumnes atribueixen al contingut que han d'aprendre i al fet mateix d'aprendre'l dona lloc a
l'adopció d'una certa disposició, més o menys favorable, a aprendre-ho de manera significativa.

 El sentit és el que mou a aprendre.

 El major o menor sentit que els alumnes i alumnes atribueixen als aprenentatges escolars està estretament
relacionat amb la possibilitat de vincular les seves experiències d'aprenentatge a l'escola amb les
experiències d'aprenentatge que han tingut en el passat, que tenen en el present i que esperen tenir en el futur.

Coll (2018)

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Un aprenentatge té sentit per a l'aprenent quan l'ajuda:

(i) a conèixer-se i entendre's millor, il·luminant moments i aspectes més o menys amplis
de la seva experiència passada i de la seva història personal;

(ii) a conèixer i entendre millor la realitat en la qual està immers i a ampliar la seva
capacitat i les seves possibilitats d'actuar en i sobre ella; i/o

(iii) a projectar-se cap al futur, contribuint a generar expectatives i plans d'acció que li
impliquen personalment

-Psicologia de l’Educació a Primària-

El sentit de l'aprenentatge és el resultat d'una experiència subjectiva d'aprenentatge en la qual
s'entrellacen de manera indissociable:

 Les característiques de l'activitat (context soci-institucional, agents educatius, contingut

d'aprenentatge, tasques, materials, recursos, etc.)

 Les característiques personals de l'aprenent (la seva identitat d'aprenent, les seves capacitats, etc.)

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2. Què és el què fa que un/a alumne/a mostri major o menor disposició a
aprendre significativament?

Condicions per
L’ATRIBUCIÓ D’UN SENTIT PERSONAL
als aprenentatges

Característiques Característiques
de l'activitat de l’aprenent

Context sòcio-institucional objectius y altres

motius significatius
Agents educatius

Materials i recursos Identitat altres identitats

educatius d’aprenent
discursos del
context
experiències
Contingut: naturalesa, d’aprenentatge
emocions
Complexitat i estructura
SENTIT

EXPERIÈNCIA D’APRENENTATGE Coll y Falsafi, 2011

2. Què és el què fa que un alumne mostri…: la identitat d’aprenent

 La identitat d'aprenent és un tipus específic d'identitat (juntament amb altres identitats de classe social, ètnia,
gènere, professió…).

 La identitat d'aprenent és la representació que les persones construïm sobre nosaltres mateixos com a aprenents
amb unes determinades característiques i amb una major o menor capacitat per a aprendre en determinades
situacions o activitats.

 La identitat d'aprenent determina com enfrontem les diferents situacions d'aprenentatge.

 Aquesta identitat és més o menys habilitadora.

 La identitat d'aprenent és el referent a partir del qual les persones construïm i atribuïm sentit a les experiències
d'aprenentatge.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Els elements que intervenen en la construcció de la identitat d'aprenenta són:

1. Els objectius i motius d'aprenentatge (metes i motivació, objectius personals, interessos, sentiment de
competència i expectatives).

2. Els altres significatius i els seus actes de reconeixement.

3. Els discursius presents en el context sociocultural.

4. Les altres identitats.

5. Les experiències d'aprenentatge passades i presents (reals o imaginades) i les emocions associades a
aquestes.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Elements de la identitat d’aprenent

Engel, Coll (2021)

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Modalitats de la construcció de la identitat d’aprenent

Connexió entre diferents

Nova experiència d’aprenentatge experiències d’aprenentatge

Engel, Coll (2021)

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2.1. Objectius i motius d’aprenentatge

o Els motius o fins a llarg termini que persegueix l'alumne amb una activitat d'aprenentatge.
• Aconseguir una situació laboral de prestigi o donar continuïtat a un negoci familiar.

o Es concreten en objectius o metes més a curt termini:

• Metes relacionades directament amb la necessitat d'aprendre. Motivació intrínseca

• Metes no relacionades directament amb l'activitat d'aprenentatge,

sinó amb el que es rep a canvi o amb el que s'evita. Motivació extrínseca

Ambdues poden coexistir però des del punt de vista de l'aprenentatge hi ha una diferència qualitativa entre aprendre idiomes
perquè un “vol” i aprendre idiomes perquè un “ha de” aprendre'ls.

o Condicionen les accions que conformen l'activitat en qüestió.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Objectius o metes i motivació:

 Metes relacionades directament amb la necessitat d'aprendre continguts i competències específics

(motivació intrínseca).

 Metes NO relacionades directament amb l'activitat d'aprenentatge sinó amb el que es rep a canvi
(motivació extrínseca):

 El reconeixement i la valoració positiva de l'acompliment.

 Premis o recompenses materials.
 Ser acceptat socialment

 O el que s’evita:
 Valoracions negatives sobre el propi acompliment.
 Càstigs o pèrdua de premis i recompenses.
 Sentiment de fracàs i vergonya.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 Motivació i metes: Tipologia de metes d’aprenentatge

A. Relacionades amb la TASCA Motivació intrínseca

- Incrementar la pròpia competència
- Gaudir realitzant la tasca per la seva novetat o per experimentar el domini o el
control de la seva realització
- Actuar autònomament i sense sentir-se obligats
B. Relacionades amb el JO Motivació extrínseca
- Aconseguir una valoració positiva de la pròpia competència i experimentar el
sentiment d’orgull que acompanya a l’èxit
- Evitar una valoració negativa de la pròpia competència i el sentiment de
fracàs i vergonya que acompanya a les valoracions negatives
C. Relacionades amb la VALORACIÓ Motivació extrínseca
SOCIAL
- Aconseguir ser acceptat socialment
- Evitar ser rebutjat socialment
D. Relacionades amb la consecució de Motivació extrínseca
RECOMPENSES EXTERNES
- Aconseguir premis o recompenses
- Evitar càstigs o pèrdua de situacions valorades socialment

- ¿Por qué estudias tanto? ¿Te gusta?
- La verdad es que sí.. Si lo piensas un
poco, la mayoría de las asignaturas
son interesantes. Si consigues que no
te obsesione la nota o el profesor
puedes llegar a disfrutar mucho.
Aunque a veces me canso, como todo
el mundo.
Yo
- Cuando te han preguntado
¿lo has pasado mal?
- ¿A ti qué te parece? A
nadie le gusta quedar en
ridículo. Este profesor es
especialista en demostrar
que no sabes.
Mi padre me ha prometido una
moto si apruebo. Así que antes
de los exámenes me pongo al
100%, me paso el día
empollando. Es un horror, pero
quiero esa moto.
Tarea
Recompensas
externas
Valoración - ¿Por qué estudias tanto? ¿Te
social gusta?
- La verdad es que no, la mayor
parte de las asignaturas no me
dicen nada. Pero mis padres le
dan mucha importancia a que
pueda estudiar una carrera.
Con todo, no tengo ni idea de
qué estudiar.
Objectius i metes. Representar-se la tasca i els motius de l'aprenentatge.

 Conèixer els propòsits que es persegueix amb una tasca o activitat d'aprenentatge i les condicions de realització.
• Què haig d'aprendre?
• Com haig d'aprendre-ho?
• Per què se suposa que haig d'aprendre-ho?
• Quina és la finalitat que es persegueix amb això?
• Amb quines altres coses pot relacionar-se?
• En quin projecte general se situa?

 Relacionar aquests propòsits de l'aprenentatge amb els propis objectius i motius.

• Aprendre això em servirà per a parlar amb l'oncle Ismael sobre ocells.
• Fer l'activitat d'aquesta manera m'ajudarà a elaborar un bon producte i segur que aprendré a escriure molt millor.
• Aquest projecte s'assembla a aquell que vam fer el trimestre passat, però és bastant més complicat.
• Aquest treball m'ajudarà per fi a entendre els canvis en les hores que surt i es posa la lluna.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Objectius o metes i interès pel contingut o tasca d'aprenentatge

 Percebre la necessitat que cobreix un determinat aprenentatge (d'aprendre, de saber, de fer, d'influir, de
canviar…)

• Jo vull treballar això perquè té a veure amb el projecte anterior que vaig fer sobre robòtica i m'agrada molt la
robòtica.

• Jo triaré el projecte del parc temàtic perquè m'interessa saber què passaria, com afectaria el municipi, o on el podríem
col·locar.

 Una necessitat immediata o diferida (com a mitjà per a aconseguir futurs aprenentatge)

• A mi em ve de gust programar el joc perquè crec que podria utilitzar-lo en el futur perquè de gran volgués treballar de
programador.

• A mi m'agradaria “Do we need the sea to survive” perquè crec que em servirà molt el fer la pregunta en anglès per a
millorar l'idioma. No em va bé l'anglès, però crec que és important avui dia saber una mica d'anglès.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2.2. Els altres significatius

Són aquells que l'alumne identifica com a persones que tenen o van tenir una influència decisiva sobre la representació
que té de si mateix com a aprenent (p.e. a l'escola: professor i companys).

I els seus actes de reconeixement:

 Són actuacions discursives i no discursives d'altres significatius que proporcionen als alumnes informació sobre les
seves característiques com a aprenents o sobre la manera d'abordar les activitats d'aprenentatge.
 Poden tenir una valència positiva o negativa.
 Depèn fonamentalment de com ho rep i interpreta l'alumne, és l'alumne el que atorga de valor un acte de
reconeixement, amb independència de la intenció de qui el realitza.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 Alguns exemples d'actes de
reconeixement

 Els meus companys de grup em van dir que jo hauria de ser secretària, perquè tenia bona lletra, bona ortografia i era responsable.
 La professora em va resoldre un dubte, em va ajudar a comprendre com havia de resoldre el problema.
 El professor va lliurar els treballs i va dir la meva nota, va comentar que hi havia notes bones i dolentes i va dir que no a tots els
havia anat tan bé.
 La professora i els meus companys em van dir que no dibuixava bé i que no em podia encarregar de fer el mural del projecte.
 En l'examen tots estaven nerviosos i insegurs igual que jo, quan la professora el va lliurar es va escoltar un sospir d'alleujament.
 Em vaig sentir feliç perquè les meves idees eren escoltades allí.
 Em vaig sentir com... com a content amb el que havia dit i com la profe em va felicitar.
 Em vaig equivocar i un company va riure i un altre es va posar les mans al cap.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2.3. Els discursos

Els discursos presents en el context sociocultural de referència sobre què és l'aprenentatge i què significa ser un
aprenent.

 Quin tipus de continguts són els més rellevants per a aprendre.

 Què fa que un sigui un bon o mal aprenent.
 On es realitzen aprenentatges rellevants.
 Com s'aprèn millor.
 Què significa aprendre.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 Alguns exemples d'actes de
discursos

 L'aprenentatge és una activitat eminentment individual.

 El que s'aprèn correspon a la realitat, a “la forma en què les coses són” i, per tant, a la veritat objectiva.
 L'escola és un microcosmos social on es reprodueixen les relacions socials de poder, les d'una societat amb les seves normes, les
seves jerarquies, els seus conflictes, etc.
 La dona ha de dedicar-se exclusivament a les feines de casa.
 No es pot estudiar passats els 40 anys.
 Aprenem, o per inducció o per demostració. La demostració parteix de l'universal; la inducció del particular.
 L'aprenentatge és un simple apèndix de nosaltres mateixos; onsevulla que estiguem, està també el nostre aprenentatge.
 L'activitat més important que un ésser humà pot aconseguir és aprendre per a entendre, perquè entendre és ser lliure.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2.4. Les altres identitats

Les altres identitats i la seva convergència o divergència amb la identitat d'aprenent.

 La identitat d'aprenenta està en la base de la construcció de les altres identitats (dona/home, docent, estudiant,
jove, fill/a, parella, etc.)
 L'aprenentatge de les pràctiques socials i culturals pròpies d'una comunitat és un aspecte clau per a formar
part d'aquesta.

Alguns exemples d'identitats

 Com soc noi segur que em va bé les mates. Ja sabem que els nois són millors en mates.
 Soc noia però no per això seré menys que els nois, puc aprendre tant o més que ells.
 Com soc mare no tinc tant de temps per a estudiar, hauré de demanar suport a les meves companyes.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2.5. Les experiències d’aprenentatge i les emocions

2.5a. Les experiències d'aprenentatge passades i presents (reals o imaginades).

 La identitat d'aprenent es construeix a partir de les trajectòries personals d'aprenentatge: la connexió d'unes
experiències d'aprenentatge amb unes altres a través de similituds o contrastos.
 Cada experiència d'aprenentatge en si mateixa és una influència potencial per a la construcció de la identitat
d'aprenenta.
 Algunes experiències es tornen més importants i permeten construir un major sentit de reconeixement: experiències
transformadores o experiències clau.
 Que una experiència d'aprenentatge jugui o no un rol en la construcció de la identitat d'aprenenta depèn del seu
impacte emocional (positiu o negatiu).

-Psicologia de l’Educació a Primària-

2.5b .i les emocions associades a les experiències d'aprenentatge:

 Les emocions positives: satisfacció, orgull, alegria, sensació de competència, il·lusió i esperança.

• Em vaig sentir feliç!! Orgullós. Em vaig sentir molt content i satisfet.

• Ho aconseguiré, jo sé que puc arribar més enllà, sé que no em quedaré estancada, sé que ho aconseguiré…
• Als meus 50 anys vaig decidir continuar estudiant i perfeccionant-me en una altra professió i ara soc aquí, estudiant mecànica,
em sento satisfeta del que he pogut aconseguir.
• Aquí ningú et va si s'ha de jutjar pel que ets, si ets pobre, rica, guapetona o lletja, no hi ha discriminació per res, a mi em
fascina venir per a aquí, jo estic molt contenta aquí.
• Vaig voler seguir fins al final per a poder ajudar als meus germans, ajudar als que vull, que estiguin bé, que no passin misèria, i
inculcar-los que es pot.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 Les emocions negatives: desesperança, ràbia, vergonya, pena, tristesa, angoixa, sensació
d'incompetència, amargor, desil·lusió, humiliació…

• Ella que era tan així, tot per a ella havia de ser perfecte, ella mai s'equivocava, ella tot el cap a bé, em va tractar
d'inútil davant de tots i a mi les llàgrimes em queien i no podia parar…
• Sempre va ser ell qui em va desqualificar, tot ho feia malament, en tot el que feia hi havia errors, errors ridículs
deia… m'ho deia contínuament
• A mi em va traumar molt la primària jo sé que hi ha persones que són intel·ligents, que els costa menys entendre,
uns altres que tenen memòria visual, se'ls queda més gravat el que miren, a mi no em passava res d'això i els
professors eren dolents professors no tiraven de tu, al contrari t’achantaban .

-Psicologia de l’Educació a Primària-

 Les emocions
Quadre de Tipus d'Emocions
Emocions Definició

Emoció que serveix per lluitar contra allò que es creu injust i per
Ràbia / Ira
defensar allò que sí que es creu just i que indueix a actuar

Concentració de l'atenció en un objectiu que fa posar les capacitats

Por
personals físiques i psicològiques en estat d'alerta i que indueix a fugir
Primàries

Emoció positiva que genera benestar general i energia basada en un

Alegria
estat interior optimista

Fàstic Rebuig físic o moral cap a alguna cosa desagradable

Pena-tristesa Patiment psíquic que causa tristor per culpa d'un esdeveniment concret

Emoció causada per alguna cosa que no s'espera, sigui positiva o

Sorpresa negativa, i que serveix per obrir-se i preparar-se al canvi per poder
aprendre
 Quadre de Tipus d'Emocions
Emocions Definició
Admiració Reconeixement dels mèrits dels altres que implica el desig d'imitació
Reacció instintiva d'autoprotecció que es produeix enfront una situació de perill que indueix a
Ansietat
la lluita o la fugida

Esperança Emoció optimista que fa creure en alguna cosa futura que millori o que succeeixi

Nostàlgia Emoció que implica pena i malenconia quan algú ha perdut alguna cosa mental o física

Culpabilitat Emoció negativa que té algú que creu que ha actuat malament

Gratitud Emoció positiva que s'experimenta quan es rep un favor d'una altra persona

Vergonya Torbament de l'ànim per timidesa, inseguretat o per una humiliació rebuda
Secundàries

Emoció que apareix en trobar en l'altre una situació negativa i on no es situa en situació
Pietat
d'igualtat, sinó que hi ha un sentiment de superioritat
Emoció desagradable basada en la rutina, en la manca d'interès i sentit del que succeeix a
Avorriment
l'entorn
Emoció que es percep quan una altra persona dóna a una tercera alguna cosa que es vol per a si
Gelosia
mateix, com atenció o afecte
Emoció desagradable que experimenta una persona que desitja alguna cosa material o no que
Enveja
té una altra persona

Confusió Torbació i perplexitat de l'ànim quan es barregen diverses coses que no s'entenen

Decepció Emoció negativa que té lloc quan no es compleixen les expectatives

Emoció que suposa excés d'estimació pròpia i dels propis mèrits que fa que un es cregui
Orgull
superior als altres
 Per tant…
Com més rica i conscient sigui la representació que tingui l'alumne de si mateix com a aprenent...

 Quin tipus d'aprenentatges realitza amb major facilitat.

 En quines condicions aprèn amb major o menor facilitat.
 Quins recursos li faciliten (obstaculitzen) l'aprenentatge.
 Quines persones l'ajuden a millorar el seu acompliment en les activitats d'aprenentatge
etc.

...Més capaç serà de gestionar i autoregular el seu propi procés d'aprenentatge i millorar els seus resultats
d'aprenentatge.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

3. Com pot intervenir el professor/a per a ajudar l'alumne a donar
sentit als aprenentatges?

 La personalització de l'aprenentatge entesa com un conjunt d'estratègies pedagògiques i didàctiques

orientades a promoure i reforçar el sentit dels aprenentatges escolars

 La necessitat de posar en marxa diferents estratègies de personalització de forma combinada entre les quals
cal destacar:

1. Prendre en consideració i treballar sobre els interessos i objectius d'aprenentatge de l'alumnat.

2. Reconèixer i acceptar la capacitat de l'alumnat per a prendre decisions sobre alguns o tots els components
dels seus processos d'ensenyament i aprenentatge.

3. Prendre en consideració les experiències d'aprenentatge de l'alumnat fora de l'escola i connectar-les amb les
activitats escolars.

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Estratègies de personalització de l’aprenentatge

4. Incorporar temps i espais específics per a la reflexió i valoració de experiències d'aprenentatge significatives.

5. Incorporar temps i espais específics perquè els alumnes reflexionin sobre la seva manera d'abordar les
activitats i tasques d'aprenentatge i sobre la visió que tenen de si mateixos com a aprenents.

6. Posar èmfasi en continguts d'aprenentatge social i culturalment rellevants mitjançant la participació en

activitats i iniciatives comunitàries.

7. Incorporar i aprofitar els recursos i oportunitats d'aprenentatge disponibles en l'entorn comunitaris i en

diferents contextos oportunitats d’aprenentatge disponibles.

8. Incorporar i aprofitar els recursos i oportunitats d'aprenentatge accessibles a través d'Internet.

9. Utilitzar metodologies d'indagació (aprenentatge basat en projectes, aprenentatge basat en problemes).

-Psicologia de l’Educació a Primària-

Estratègies de personalització de l’aprenentatge

10. Organitzar el currículum i les activitats d'ensenyament, aprenentatge i avaluació entorn de l'adquisició i
desenvolupament de competències transversals i específiques.

11. Utilitzar les TIC i els dispositius mòbils per a connectar experiències d'aprenentatge sorgides en diferents
contextos d'activitat.

12. Organitzar l'acció educativa a partir de l'establiment de Plans Personals d'Aprenentatge.

13. Promoure la construcció d'Entorns Personals d'Aprenentatge mitjançant la integració de contextos

d'activitat presencials i digitals.

-Psicologia de l’Educació a Primària-