Pràctica de laboratori – 2

Llei de Hess
Material necessari (0,75 p)

- Vas de precipitats de 250 mL

- Matràs aforat de 100 mL
- Pipeta aforada de 50 mL
- Pi-pum (succionador)
- Balança digital
- Dissolució 2M de NaOH
- Dissolució 2M de HCl
La mesura experimental de les variacions d’entalpies estàndard de reacció implica que hem
definit el que per a nosaltres és el sistema reaccionant i el que és l’entorn, de tal manera
que la determinació de la calor transferida d’un a l’altre sigui factible de calcular.
És més fàcil determinar variacions d’entalpies de reaccions si les substàncies que
reaccionen ho fan en fase aquosa, perquè el sistema són les molècules o ions en dissolució
dels reactius i productes, i podem considerar que l’entorn és principalment l’aigua de la
dissolució.
Es pot fer un càlcul previ de “l’equivalent en aigua del calorímetre”. Per fer-ho cal
procedir de la següent manera:
Es posen 50 cm3 d’aigua en el recipient (vas de precipitats o matràs erlenmeyer) que ha de
fer de calorímetre. Es mira la temperatura, t1. A part, s’escalfen 50 cm3 d’aigua fins a uns
40ºC, es llegeix la temperatura, t2. Es mescla amb l’aigua del calorímetre i, sempre fent
servir el mateix termòmetre, es mira la màxima temperatura que assoleix la mescla, t 3.
La calor transferida al calorímetre serà: E calorímetre = 4,18.50(t3 - t1) - 4,18.50(t3 – t2)
i la quantitat d’aigua que hauria absorbit la mateixa quantitat de calor que el calorímetre és:

Me = E calorímetre
4,18·(t3 – t1)
Procediment (1,25 p)
Resultats (3 p)

Es tracta de determinar les variacions d’entalpia de les reaccions següents i comprovar

que:

H03 = H01 + H02

HCl (aq) + NaOH (aq)  NaCl (aq) + H2O (l) H01

NaOH (s)  NaOH (aq) H02
HCl (aq) + NaOH (s)  H2O (l) + NaCl (aq) H03
 Reacció 1: HCl (aq) + NaOH (aq)  NaCl (aq)

Es fiquen 100 mL (107 g de dissolució, la densitat és 1,07 g/cm 3) de dissolució 2 M

d’hidròxid de sodi (0,2 mol d’ions OH-) al matràs i es mesura la temperatura (t1). Es
mesuren amb proveta 100 mL (103 g de dissolució, la densitat és 1,03 g/cm 3) de dissolució
2 M (0,2 mols d’ions H+) d’àcid clorhídric. Es mesura la temperatura amb el mateix
termòmetre (t2), s’afegeix l’àcid al matràs, el termòmetre, s’agita i es determina la màxima
temperatura (t3). (Tant l’àcid com la base s’utilitzen 2 M per a que després de la barreja la
concentració sigui 1 M).

Exemple de càlcul:
t1 (NaOH)i= 26 ºC t2 (HCl)i= 25,0 ºC t3 (final)= 37,7 ºC.

107g de dó de NaOH i 103 g de dó de HCl Q= m·Ce·ΔT

Q = 210 ·4’18·(37,7 - 25,5) + mvas ·0’836·(37,7 - 25,5) = ?? J a KJ/mol

Comparat amb el valor de la bibliografia representa un error relatiu del ? %.

Reacció 2: NaOH (s)  NaOH (aq)

Per a la reacció 2, es posen 100 mL d’aigua al matràs i es mesura la temperatura (t 1). Es

pesen ràpidament 4,12 g d’hidròxid de sodi del 97% (0,1 mol, per que la concentració
sigui 1 M com a la pràctica 1).
S’introdueixen al matràs, s’agita fort i es determina la màxima temperatura (t 2).
Als càlculs, se sumen els grams d’aigua i els d’hidròxid de sodi.
Reacció 3: HCl (aq) + NaOH (s)  H2O (l) + NaCl (aq)

Per a la reacció 3, s’introdueixen 50 mL d’àcid clorhídric 2 M i 50 mL d’aigua (per a que

la concentració sigui 1 M) al matràs, es mesura la temperatura (t1).
Es pesen ràpidament 4,12 g d’hidròxid de sodi del 97% (0,1 mol), s’introdueixen al
matràs, s’agita fort i es determina la màxima temperatura (t2).

Gestió dels residus: Els residus de les reaccions de neutralització i de dissolució

poden llençar-se a la pica deixant rajar força aigua.
Calcula, per la reacció o reaccions que has fet:

- El canvi d’entalpia en kJ/mol, indicant si és un procés endotèrmic o exotèrmic.

- L’error relatiu de la teva determinació a partir de la següent taula de dades:

Reacció entre ∆H ( kJ.mol-1 )

HCl(aq) i NaOH(aq) - 57,67

NaOH(s) i l’aigua - 42,87

- Si els teus càlculs donen errors alts, busca les fonts d’error més importants (podria ser
una causa d’error el fet d’haver considerat com l’entorn només l’aigua de la dissolució?)

- Com és podrien minimitzar aquests errors?

Discussió dels resultats (2,5 p)

1. Hi ha reaccions endotèrmiques i exotèrmiques. Com t’adonaràs que es tracta d’una o

d’una altra? En la resposta, fes servir les paraules: sistema, entorn, temperatura,
Transferir.

2. L’entorn no és exclusivament l’aigua de la dissolució, encara que per facilitar càlculs ho

considerem així. Què més forma part de l’entorn i que en rigor caldria tenir en compte a
l’hora de fer càlculs?

3. Com podríem millorar el procediment a seguir de la pràctica, per minimitzar els errors
en els valors de ΔH obtinguts?

4. Dibuixa o explica com ha de ser un recipient idoni per fer una reacció entre ions en
dissolució aquosa d’acord amb les respostes als apartats anteriors.

5. Quines magnituds caldrà mesurar per poder calcular la variació d’entalpia d’una
reacció? Recorda que ∆H es mesura en kJ/mol.

6. Es compleix la Llei de Hess, segons els resultats obtinguts?

Conclusions (2,5 p)
Què has après, de nou, fent aquesta pràctica? Fes-ne una llista.

Poden ser coses tan senzilles com:

- L’entalpia d’una reacció correspon a la calor absorbida o alliberada al realitzar

aquesta reacció a pressió constant.

- Si la reacció allibera energia, és exotèrmica i el valor de ΔH és negatiu.

...