Primera part. Les economies preindustrials.

Lliçó 4.

L’expansió europea i el mercantilisme:

entre el monopoli imperial
i les companyies privilegiades

Lectura: Camps pp. 1-6

• Organització del seminari. Inici setmana que
ve.
• Seminari 1
• Avaluació seminari
 L’empresa colonitzadora
• L’activitat de colonització vista com a “gran
empresa”
• Els estats es converteixen en promotors directes
(aquells que promouen mercantilisme).
• Al s. XV, Europa busca noves rutes cap a L'índia i
Àsia, amb el propòsit de restablir la importació
d’espècies i altres béns de luxe.
• Portugal i posteriorment Castella: monopoli
d’aquestes rutes
 L’empresa colonitzadora
• Vasco de Gama 1497-99 (aventurer portugues),
relacions diplomàtiques i comercials
– Costa africana
– Índia
– Macau
– Japó
– Sud-Amèrica (s. XVI)
• Control absolut de les rutes marítimes
• Monopoli de la corona: Casa d’Índia a Lisboa
• Metalls preciosos a canvi d’espècies. Comerç
deficitari (es pagava més en or i plata del que
s'ingressa)
• Monopoli (marge de beneficis no es de competencia,
ets l’únic que té el comerç/producció d’alguna cosa i
encareixen el preu del producte final): institucions
extractives. Posteriorment, quan es massifiqui el
comerç els monopolis seran un problema.
 L’empresa colonitzadora
• La gran empresa de la corona de Castella (s. XVI)
– Unificació biològica: Amb grans extensions de terres a
Amèrica (disminució de la població indígena en un 95%
entre s.XVI-XVII), els colons inicien el cultiu de sucre,
tomàquet, patata, cotó, i blat de moro → exportacions a
Europa → contribució al ressorgiment demogràfic
d’Europa
El comerç internacional (S. XV-XVI)
 L’empresa colonitzadora
• La gran empresa de la corona de castella (s. XVI). Institucions
extractives. Mita (prestació de treball en hores a les mines del
senyor, sense cobrar), encomenna (prestació en especie o
diners, que pagaven a canvi de ser evangelitzats).
– Amèrica: extracció d’or i plata
• Producció de plata: fins a 300 tones anuals
• Finals del s. XVI, 95% de les exportacions a Europa eren lingots d’or i
sobretot plata (la corona s’apropiava del 40% en forma d’impostos).
– Els metalls preciosos es queden poc temps en territori
espanyol. Per què?
• Deute amb genovesos i alemanys, amb interessos molt elevats (la
part europea generava moltes despeses com la militar, mercenaris,
diplomacia, etc…)
• Inflació (revolució dels preus: 1540-1650) → dèficit dels saldos
comercials. Espanya no era competitiva més imp than exp.
 L’empresa colonitzadora
• Canvis en el comerç al segle XVI – XVII (la Corona de Castella):

– 1a ½ s. XVI: Política econòmica: mercantilisme primitiu: “bullonista” (diferent a la política

plenament mercantilista d’Anglaterra)
• prohibició d’exportació de metalls → mercaders estrangers obligats a comprar
primeres matèries de Castella → augment de la D → augment dels preus → Inflació i
alentiment del procés d’industrialització → reducció de la competitivitat de
l’economia espanyola amb la resta d’Europa

– 2a ½ s. XVI: S’acaba amb la política “bullonista”, però la reducció de la seva

competitivitat a Europa fa que Espanya entri en el mercat de trànsit de mercaderies
(es redueix la inflació, però torna a augmentar al s. XVII)
• Amb el sistema feudal i la manca de competitivitat comercial, Espanya es converteix
en un país plenament rendista
• Plata: (teoria quantitativa del diner?)
– La seva abundància provoca la pèrdua del seu valor i, per tant, l’alça dels preus
– A la mateixa hora, obtenir-la era cada cop més car (més dificultat en extreure el mineral i
menys mà d’obra per a fer-ho) → els rendiments de la mineria cauen i la producció disminueix

– 2a ½ s. XVII: Ruptura del monopoli de Castella i Portugal en favor del nord-oest:

Holanda, Anglaterra
 Teoria quantitativa del diner
• Iniciada per l’escola d’economia de Salamanca
(s. XVI)
• Equació modernitzada per Fisher

MV = PT
P=(V/T)*M

V= velocitat de circulació del diner

T= nivell de transaccions de l’economia
P= nivell general dels preus
M= oferta monetària
Dues variables
influeixen en la
revolució dels preus:
població i oferta
monetària

El ràpid creixement de la població a

la 2a ½ del s. XVI coincideix amb
l’arribada de metalls preciosos
d’Amèrica i la inflació
La rellevància del creixement de la població en la
explicació de la inflació queda reforçat pel canvi en els
preus relatius
 El comerç internacional i el sorgiments
de les companyies privilegiades
• El comerç internacional creix a una taxa del 0,7% al
s. XVI i del 1,2% anual al s. XVIII

• S’obren noves oportunitats de negoci a escala

mundial

– Però els espanyols i portuguesos no són els que surten

més afavorits

– Internacionalització del comerç (s. XVI-XVII), amb

noves formes d'organització: Companyies privilegiades
 El comerç internacional i el sorgiments de
les companyies privilegiades
• Característiques de les companyies privilegiades
– Companyies regulades
– Amb privilegis atorgats per l’estat per a funcionar com a
monopolis a l’estranger
– Al contrari d’Espanya i Portugal, països com Holanda i
Anglaterra deixen l'obertura i explotació de noves rutes
comercials a la iniciativa privada, pagant peatges → l’estat
s’acaba beneficiant
– Per la tipologia del comerç amb Àsia, les companyies
d’ultramar són creades amb capital comú, dividides en
accions. Institucions més inclusives
• Es comencen a perfilar els atributs de societats anònimes
– Amb poder polític i militar
• fluitship: nou tipus de vaixells amb una capacitat de
carrega molt superior (innovació), primer holanda i
després anglaterra

• Competència imperfecte entre dos països

• augmenten les quantitats comerciades i disminueixen

els preus per el fluitship i la competència imperfecte.
S’ajusten els marges de benefici.
El comerç internacional i el sorgiments de
les companyies privilegiades
– S. XVII
• Holanda
– Centre mundial del comerç internacional
– Companyia holandesa de les Índies Orientals
» Plantacions
» Monopolis d’explotació comercial (no basat en l’ocupació)
» Comerç triangular (nous mercats)
– S. XVIII
• Anglaterra
– Navigation Acts (1651)
– Companyia Anglesa de les Índies Orientals
» Plantacions
» Monopolis d’explotació comercial (no basat en l’ocupació)
» Comerç triangular (nous mercats)
– Política mercantilista fins a la revolució industrial → no afavoreix la
colònia
 El comerç internacional i el sorgiments de
les companyies privilegiades
• Característiques (Holanda i Anglaterra):
– Productes principals extrets de les plantacions
(monocultius): sucre de canya, cacau, tabac i cotó.
– Tràfic d’esclaus africans
– El comerç mundial es comença a basar més en la
quantitat venuda que no pas en els guanys per
unitat → inici del comerç massiu (demanda més
elàstica)
– El comerç mediterrani no pot competir amb els
productes més barats del comerç holandès i
anglès (teixits i espècies)
El comerç internacional i el sorgiments de les
companyies privilegiades
El comerç internacional i el sorgiments de
les companyies privilegiades
El comerç triangular (entre tres continents)
• Aquesta divisió de treball en el mercat
mundial genera desigualtat entre
metròpolis i colònies

AFRICA
Productes propis
Productes manufacturats, (cafè, sucre, tabac,
Armes i pólvora. Esclaus o Or etc.) Fusta, cotó, etc.
Metalls preciosos

EUROPA AMERICA
El comerç internacional i el sorgiments de
les companyies privilegiades
• Altres tipus de companyies privilegiades: els bancs
públics
– Pagament de grans quantitats de diners a l’estat
– Funcions
• Oferir mitjans de pagaments a mercaders
• Gestionar el deute públic
• Emissió de bitllets
– Banc d’Amsterdam (1609), Banc d’Anglaterra
(1694), Banc Royale (1718) (bancs públics)
– Sistema on interactua la inversió, el crèdit i
hisenda
• Què en penseu de l’esclavisme I del tràfec d’esclaus?