Introducció a

la Lingüística
UNITAT 1
 • Què és la Lingüística?
0.1. És una ciència
Introducció …que estudia la llengua / les llengües.
a la
Lingüística
• Podeu citar algun/a lingüista?
Saussure
Chomsky…
 • Quines altres disciplines
estudien el llenguatge?
Principalment:
LA FILOLOGIA
Introducció
L’ANTROPOLOGIA
a la
LA FILOSOFIA
Lingüística
LA PSICOLOGIA
LA SOCIOLOGIA
LA SEMIÒTICA
 Sabem els éssers humans reconèixer
l’escriptura de qualsevol llengua encara
que ens siga desconeguda?
0.2.
EL MÓN SECRET
I APASSIONANT Hi ha llengües que encara no s’han
DE LES pogut desxifrar?
LLENGÜES
Coneixes alguna llengua artificial,
és a dir, dissenyada per humans a
partir de les llengües naturals?
 付金款
‘pagar diners/l’import
total’ en xinés
संस्कृ ति
‫ إال هللا‬Solament Alà és vencedor “cultura” en sànscrit
Inscripció en àrab a l’Alhambra de Granada

Japonés 京都 (Sabors de Hebreu ‫רזשנהנרמ‬ Petròglifs maies

 La pedra de Rosetta

grec
Jean-François Champollion
(1790-1832)
 LLENGÜES
PER
DESXIFRAR
Fragment en iber Dama d’Elx (segles V i IV a. C)

Disc de Phaistos (segle XVII a. C) Manuscrit Voynich (segle XV ¿?)

https://www.youtube.com/watch?v=NbWiVe3gQco
1.1.
EL Quines diferències hi ha entre
LLENGUATGE el llenguatge animal i el
ANIMAL llenguatge humà?
-----------------
EL
LLENGUATGE
HUMÀ Potser... hi ha similituds?

https://www.youtube.com/watch?v=KLRwhdbEDWY
EL LLENGUATGE
HUMÀ ESTÀ
RELACIONAT
AMB EL
PENSAMENT,
MENTRE QUE EL
LLENGUATGE
ANIMAL ÉS
SENSORIAL
 La dansa de la abella
https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=6Lnq_zZlYa4

El
llenguatge
Karl von Frisch, Premi Nobel de Medicina (1973)

animal:
sensorial i…
matemàtic!? L’olor de les formigues
Ant Algorithms: Són els tipus d’algorismes que es
basen en els patrons de comportament que mostren les
colònies de formigues en entorns naturals. A través
d’un mecanisme de comunicació indirecta basat en
rastres de feromones per marcar el camí dels individus
entre el niu i la font d’aliment.
Mir, E. (2015) Estudi d’algoritmes d’optimització basats en colònia de formigues per a la resolució del problema
ACSP (…).UOC.
  EL LLENGUATGE HUMÀ ESTÀ RELACIONAT
1.1.1 AMB EL PENSAMENT, MENTRE QUE EL
LLENGUATGE ANIMAL ÉS SENSORIAL.
DIFERÈNCIES
ENTRE EL
 EL LLENGUATGE HUMÀ ÉS RACIONAL I
LLENGUATGE
ARTICULAT.
ANIMAL I EL André Martinet, lingüista francés, ho formulà en la seua teoria de la
LLENGUATGE doble articulació del llenguatge:

HUMÀ 1) Articulació en una quantitat considerable d’unitats majors

(paraules o monemes)
2) Articulació d’estes unitats majors en una quantitat reduïda
d’altres unitats menors (fonemes).

ANDRÉ MARTINET
  EL LLENGUATGE HUMÀ ESTÀ RELACIONAT
AMB EL PENSAMENT, MENTRE QUE EL
LLENGUATGE ANIMAL ÉS SENSORIAL.
DIFERÈNCIES
ENTRE EL
 EL LLENGUATGE HUMÀ ÉS RACIONAL I
LLENGUATGE ARTICULAT.
ANIMAL I EL André Martinet, lingüista francés, ho formulà en la seua teoria de la
LLENGUATGE doble articulació del llenguatge:

HUMÀ 1) Articulació en una quantitat considerable d’unitats majors

(paraules o monemes): el sol de foc.
2) Articulació d’estes unitats majors en una quantitat reduïda
d’altres unitats menors (fonemes). /e/ /l/ /s/ /ɔ/ /l/ /d/ /f/ /ɔ/ /k/
 TRÀILER

https://www.youtube.com/watch?v=uWs5lsWXLbo

EL LLENGUATGE DEL TEMPS

https://www.youtube.com/watch?v=DF6sFk1SIUI

ARRIVAL
(2016)
 Disc d’or amb información sobre la Terra que viatja amb la
Missatge d'Arecibo
sonda VOYAGER des de 1977 (NASA).
 La definició és senzilla: és la ciència que es dedica a l’estudi de les llengües,
però el seu objecte d’estudi, la llengua, és un fenomen complex.
Com que la llengua és un
A NIVELL INTERN LA
LINGÜÍSTICA ES COMPOSA DE
fenomen social, la
DIVERSES PARTS: Fonètica i Lingüística forma part també
fonologia, Gramàtica de les Ciències Socials 
(morfologia+sintaxi), Semàntica,
Pragmàtica...
SOCIOLINGÜÍSTICA

LINGÜÍSTICA
Pel que fa als mètodes
d’investigació poden ser diversos Però també té relació amb
també: altres estudis:
- Descriptius o sincrònics La Filologia
- Històrics o diacrònics La Psicologia
- Comparatius L’Antropologia i,
- Confrontatius fins i tot, la Cibernètica

cibernètica f. INFORM./TECNOL. Disciplina que estudia les diferències i les similituds entre els processos comunicatius humans i
els de les màquines amb l'objectiu de construir aparells que imiten els sistemes de comunicació i de comportament humans.
 LA LLENGUA TÉ TRES COMPONENTS:
U R , MES
B O NJ O , J E
AMIS
’A P PE LL E
Capacitat humana de fer-se
LLENGUATGE M
1.1.2 El LANGAGE S A U S
Au rev
S UREentendre amb ajuda de la
oir! llengua

llenguatge
i els seus LLENGUA
LANGUE
El sistema de signes i regles
que ha de tindre en compte

principals
el parlant

trets PARLA
La comunicació concreta
formada a base del
PAROLE
coneixement de la llengua

I LA LINGÜÍSTICA S’OCUPA DELS TRES…

 A. FÀTICA / DE CONTACTE
B. METALINGÜÍSTICA
1.2. C. POÈTICA / ESTÈTICA
LES FUNCIONS
DEL D. EXPRESSIVA / EMOTIVA
LLENGUATGE E. REPRESENTATIVA / DENOTATIVA /
REFERENCIAL
F. APEL.LATIVA / CONATIVA
 EXPRESSIVA / EMOTIVA
1. La funció _____________________________, que apareix
FÀTICA en els actes comunicatius que mostren l’estat d’ànim de
FÀTICA
l’emissor, en exterioritzar la intimitat, els sentiments,
METALINGÜÍSTICA (por, alegria...). Es relaciona amb l’emissor i els recursos més
METALINGÜÍSTICA habituals són els fònics, com ara l’entonació exclamativa
POÈTICA (Quin fred!).
POÈTICA Morfològicament, els prefixos intensificadors (repesat),
EXPRESSIVA sufixos afectius (menudet), diminutius expressius (llesteta) o
EXPRESSIVA les interjeccions (xe!). Sintàcticament, les repeticions (que sí,
que sí) o d’altres estructures intensificadors (més que pesat).
REPRESENTATIVA
REPRESENTATIVA
Lèxicament, l’ús d’alguns adjectius (contrafet), paraules
malsonants (cagó), paraules intensificadores (tremendament
APEL.LATIVA
APEL.LATIVA pesat). Aquesta funció està present, especialment, en l’àmbit
col·loquial i literari i, fonamentalment, dins aquest en la
poesia lírica.
 REPRESENTATIVA/DENOTATIVA/REFERENCIAL
2. En la funció ____________________________________,
FÀTICA l’emissor informa de forma objectiva sobre accions, fets o
FÀTICA idees que podem relacionar amb el context. En els actes
METALINGÜÍSTICA comunicatius en què predomina aquesta funció, s’expressen
METALINGÜÍSTICA continguts objectius que tenen el seu correlat en la realitat,
POÈTICA independentment de les emocions o valoracions que els
POÈTICA missatges poden causar, com ara: El Consell insta als
ajuntaments a posar multes a les persones que abusen de
EXPRESSIVA
EXPRESSIVA l’alcohol en les festes amb bous.
Els recursos propis dels actes comunicatius en què
REPRESENTATIVA
REPRESENTATIVA predomina aquesta funció comunicativa són l’ús d’enunciats
de tipus enunciatiu i el lèxic objectiu. Aquesta funció apareix
APEL.LATIVA
APEL.LATIVA fonamentalment, en els actes comunicatius que tenen
relació amb la pura transmissió de la informació.
 3. En la funció APEL.LATIVA / CONATIVA l’emissor tracta
_______________________
FÀTICA d’influir en la conducta de l’oient de manera que aquesta
FÀTICA funció està orientada al receptor. Alguns dels recursos
METALINGÜÍSTICA lingüístics que apareixen en aquest funció són els vocatius
METALINGÜÍSTICA (Joan, escolta’m), els imperatius (atén), algunes interjeccions
(ep, ei, anem), l’entonació interrogativa (Què fas?).
POÈTICA
POÈTICA Aquesta funció, molt habitual en l’àmbit col·loquial, també
EXPRESSIVA apareix en els textos publicitaris, sermons, en mítings, classes
EXPRESSIVA i, en general, en qualsevol situació lingüística, la finalitat última
de la qual siga influir en el comportament dels altres.
REPRESENTATIVA
REPRESENTATIVA
Posteriorment, Roman Jakobson, partint del conjunt dels
elements que intervenen en l’acte comunicatiu, va afegir unes
APEL.LATIVA
APEL.LATIVA altres funcions relacionades amb la resta d’elements.
 Funció
Representativa
MÓN
REFERENCIAL

ESQUEMA DE
EMISSOR MISSATGE RECEPTOR
L’ACTE
COMUNICATIU Parlant Oient
Funció CODI Funció
Expressiva Llengua Apel.lativa

ROMAN JAKOBSON  n’afig 3 més…

 FÀTICA / DE CONTACTE es dona en aquells
La funció ________________________
FÀTICA enunciats la finalitat dels quals és iniciar, mantenir, continuar
FÀTICA
o interrompre una comunicació, és a dir, són aquells que es
METALINGÜÍSTICA
METALINGÜÍSTICA relacionen amb el canal de comunicació.
POÈTICA
POÈTICA És una funció que serveix per a netejar de sorolls el canal.
EXPRESSIVA Alguns dels recursos lingüístics propis d’aquesta funció són, per
EXPRESSIVA
exemple, les fórmules i frases fetes, les crosses, les fórmules
REPRESENTATIVA
REPRESENTATIVA ritualitzades de cortesia (bon dia, adeu) fins i tot les xarrades
intranscendents sobre el temps, la salut de la família i d’altres
APEL.LATIVA
APEL.LATIVA tòpics habituals en què els parlants no intercanvien informació
(nova) sinó que mostren la bona disposició mútua.
 POÈTICA / ESTÈTICA apareix
5. La funció _____________________________
FÀTICA en els actes comunicatius en què es crida l’atenció
FÀTICA
sobre la forma del missatge, sobre com aquest està
METALINGÜÍSTICA construït.
METALINGÜÍSTICA
POÈTICA Se centra en la formació de comunicar més que en allò
POÈTICA que es comunica i es pretén aconseguir embellir el
EXPRESSIVA missatge per mitjà de la selecció de vocabulari, ús
EXPRESSIVA d’elements com ara les figures retòriques, el ritme, la
REPRESENTATIVA rima o d’altres. Aquesta funció es dona, evidentment,
REPRESENTATIVA
en els missatges literaris però no n’és exclusiva, ja que
també és freqüent en l’àmbit col·loquial o en la
APEL.LATIVA
APEL.LATIVA
publicitat.
FÀTICA
FÀTICA METALINGÜÍSTICA
6. La funció _______________________s’acompleix
METALINGÜÍSTICA quan l’emissor informa o s’informa sobre el codi, és
METALINGÜÍSTICA
a dir, en aquells casos en què el tema del missatge
POÈTICA és el codi (el propi llenguatge).
POÈTICA
EXPRESSIVA Aquesta funció apareix en diccionaris, gramàtiques i,
EXPRESSIVA en general, en els discursos acadèmics o para-
REPRESENTATIVA
REPRESENTATIVA acadèmics relacionats amb el llenguatge.

APEL.LATIVA
APEL.LATIVA
 Funció
Representativa
MÓN
REFERENCIAL

Funció Fàtica
ESQUEMA DE
EMISSOR MISSATGE RECEPTOR
L’ACTE
COMUNICATIU Parlant Oient
Funció Funció Funció
Expressiva Poètica Apel.lativa
CODI La Terra
Llengua és un
planeta

Funció
ROMAN JAKOBSON Metalingüística
 Quina funció del llenguatge (fàtica, metalingüística, poètica, expressiva,
representativa, apel·lativa) predomina en els següents enunciats?
 Pep, acaba el que estigues fent i anem-nos-en. ________________
FÀTICA
 ‘Més’ si porta accent és adverbi de quantitat. _________________
METALINGÜÍSTICA  Fins prompte! Saluda a tots de la meua part. _________________
 Este carreró és súper estret i té poquíssima llum. _______________
POÈTICA
 Ai, mare, que tard s’ha fet! __________________
EXPRESSIVA  Les autoritats informen que es prendran mesures preventives.
____________
REPRESENTATIVA
 Tres tristos tigres. _________________
APEL.LATIVA  Xe! Sempre estàs xarrant, vols callar una estoneta? _________________
 Quina meravella de ciutat! __________________
 Hola, bon dia, com va tot? ___________________
 Quina funció del llenguatge (fàtica, metalingüística, poètica, expressiva,
representativa, apel·lativa) predomina en els següents enunciats?
 Pep, acaba el que estigues fent i anem-nos-en. ________________
APEL.LATIVA
FÀTICA
 ‘Més’ si porta accent és adverbi de quantitat. _________________
METALINGÜÍSTICA
METALINGÜÍSTICA  Fins prompte! Saluda a tots de la meua part. _________________
FÀTICA
 Este carreró és súper estret i té poquíssima llum. _______________
EXPRESSIVA
POÈTICA
 Ai, mare, que tard s’ha fet!. EXPRESSIVA
__________________
EXPRESSIVA  Les autoritats informen que es prendran mesures preventives.
____________
REPRESENTATIVA
REPRESENTATIVA
 Tres tristos tigres. _________________
POÈTICA

APEL.LATIVA  Xe! Sempre estàs xarrant, vols callar una estoneta? _________________
APEL.LATIVA+ EXPRESSIVA
 Quina meravella de ciutat! __________________
EXPRESSIVA
 Hola, bon dia, com va tot? ___________________
FÀTICA