LES GARANTIES CONSTITUCIONALS

ESTABLERTES A L’ART. 24.2 CE

DRET A UN JUTGE ORDINARI PREDETERMINAT PER
LLEI

• Es una garantia de la imparcialitat i la independència

judicial.
• El seu objectiu és evitar manipulacions en
l’Administració de justícia, intentant evitar que canviant
l’òrgan judicial que ha de conèixer un assumpte es pugui
influir en el resultat del procés.
• ASPECTE MATERIAL: Delimitació a partir de les regles
de jurisdicció i competència que han d’estar fixades a
l’inici del procediment.
• ASPECTE FORMAL: Aquesta determinació prèvia s’ha
de fixar per Llei.
 DRET A LA DEFENSA

• Té una doble projecció:

• Dret a l’assistència lletrada del detingut.
• Dret a l’assistència lletrada de l’imputat o acusat.
• El dret a l’assistència lletrada té com a finalitat assegurar
els principis d’igualtat de parts i contradicció.
• La designació d’advocat és obligatòria.
• El dret inclou la possibilitat de designar un Lletrat de la
seva lliure elecció.
• El dret garantitza l’assistència lletrada en totes les
diligències policials i judicials.
 LA PROHIBICIÓ D’INDEFENSIÓ

La indefensió és el revers del dret a la defensa. Per tal que la indefensió es pugui
considerar constitucionalment rellevant cal que concorrin els següents trets bàsics:

• Que s’hagi infringit una norma processal

• Que hi hagi privació o limitació d’oportunitats de defensa (aquelles que
consisteixin en formular al·legacions o proposar i practicar proves)
• Que la indefensió no sigui imputable a qui la pateix. La prova de la indefensió va
a càrrec de qui la pateix
• Que la privació o la limitació de la defensa no s’hagi subsanat posteriorment
• Que es posi de manifest no tant sols la privació o limitació sinó també el
contingut que hagués tingut allò preterit. Que es posi de manifest la indefensió
material
• Que la limitació o privació hagi tingut incidència en la decisió.
 DRET A UN PROCÉS PÚBLIC

• La publicitat fa referència a que les actuacions siguin

presenciades per la societat en general i pel públic
assistent en particular. “ Audiència pública”
• És un dret que serveix per protegir a les parts i per
mantenir la confiança de la societat en els Tribunals.
• PUBLICITAT INTERNA: Referida a les parts del procés
• PUBLICITAT EXTERNA: Referida a tercers.
• En la fase d’instrucció preval el secret d’actuacions (només en
poden tenir coneixement les parts).
• En la fase de judici oral l’exigència de publicitat és absoluta.
PUBLICIAT INTERNA: EL SECRET DE SUMARI
a) SECRET EXTERN
El secret extern del sumari és aquell que es predica respecte al públic en
general. El TC admet que malgrat la seva importància, el coneixement que
es pugui tenir de matèries que conformin el sumari per vies que no siguin
una revelació indeguda és assumible en virtut de la llibertat d’informació. El
contrari suposaria crear una mena de “matèria reservada”
b) SECRET INTERN
El secret intern és aquell que es pot imposar, excepcionalment, a les parts
que intervenen en el sumari

PUBLICITAT EXTERNA: LA INTERVENCIÓ DELS MITJANS DE

COMUNICACIÓ
El dret a la informació i a la comunicació d’informació veraç determinen la
possibilitat s’enfronten en aquest cas a drets com la intimitat, l’honor i la
pròpia imatge o la protecció de la infància i de la joventut. En aquests
casos es permet la celebració del judici a porta tancada.
DRET A UN PROCÉS SENSE DILACIONS INDEGUDES

• És un concepte jurídic indeterminat, que s’haurà de

valorar tenint en compte les circumstàncies que
concorren en cada cas concret.

• S’ha de tenir en compte la complexitat

• La vulneració d’aquest dret es pot invocar a través del
recurs d’ampara davant del Tribunal Constitucional.
 DRET A SER INFORMAT DE L’ACUSACIÓ FORMULADA

Es tracta d’un dret fonamental reconegut expressament per l’article 24.2

En la fase d’instrucció es projecta sobre el fet punible,

En la fase de judici oral es projecta respecte l’escrit
amb totes les seves circumstàncies i dels drets que
d’acusació i respecte les qualificacions definitives de les
l’assisteixen.
parts que cal donar trasllat a l’acusat amb temps suficient
Abasta fins i tot moments preprocessals, en relació amb
per tal que prepari la seva defensa.
la detenció i la informació que comporta.

1.- Ningú pot ser acusat sense haber sigut primerament imputat.

2.- Ningú pot ser acusat sense haber sigut escoltat amb anterioritat a la conclusió de la
investigació.

3.- No es pot sotmetre a l’imputat al règim de declaració testifical si de les diligències

practicades es pot inferir fàcilment que hi ha una sospita sobre ell.
 DRET A UTILITZAR TOTS ELS MITJANS DE PROVA
PERTINENTS PER LA DEFENSA

Compren 3 drets:
a) A proposar la pràctica de mitjans de prova
b) a obtenir un pronunciament motivat sobre la inadmissió d’algun o de tots els mitjans
proposats
c) a la pràctica de la prova proposada i admesa

De la doctrina del TC se n’extreuen els següents matisos:

- Es tracta d’un dret de configuració legal.

- L’existència d’un dret genèric a la prova no significa un dret automàtic i absolut en
tots els processos i en tots els seus graus (STC 33/2000)
- La inadmissió d’una prova, sempre que estigui motivada i raonada, no suposa
necessàriament una vulneració del dret (SSTC 147/1987 i 52/1989)
- El concepte de “pertinència” abarca no tant sols el seu sentit estricte sinó també la
utilitat/necessitat de la prova i la seva licitud
- Per tal que es consideri que la manca de pràctica d’una prova admesa suposi una
vulneració del dret cal, a més, que aquesta no pràctica no sigui imputable al
justiciable i que la inexecució no derivi d’una causa legal raonada i motivadament
aplicada que ho permeti
- La inadmissió o la manca de pràctica ha d’haver produit indefensió
 DRET A NO DECLARAR CONTRA SI MATEIX I A NO
DECLARAR-SE CULPABLE

Es tracta de dos drets fonamentals reconeguts expressament per l’article 24.2

Si algú declara en condició de testimoni i es dedueix

Es tracta de dues cares de la mateixa moneda. Cal d’aquella declaració la seva condició d’imputat caldrà
informar a l’imputat d’aquest dret des del primer informar-lo d’aquell extrem, i dels drets que ens ocupen,
moment. no podent-se meprar contra seu les declaracions
anteriors..
 DRET A LA PRESSUMPCÍÓ D’INNOCÈNCIA
Presenta diverses vessants:
a) Com a criteri estructural de la justícia penal (i per tant com a concepte a l’entorn del qual es
desenvolupa un determinat model processal).
b) Com a regla de tractament de l’imputat durant tot el transcurs del procés penal.
c) Com a regla del judici fàctic de la sentència penal. En aquest sentit estableix una sèrie de
requisits que s’hauran de complir per tal de poder arribar a un judici de culpabilitat de l’acusat
en el procés penal.
• Només l’activitat provatòria de càrrec, degudament practicada, pot
conduir a l’òrgan jutjador al convenciment de la certesa de la
culpabilitat. En cas contrari opera la presumpció d’innocència.
• La prova practicada ha de constituir una mínima prova de càrrec. Això
suposa que l’òrgan judicial ha de valorar la prova, no poguent-se limitar a
enumerar els fets provats sinó raonant com fonamenta la valoració de la
prova.
• La prova ha d’haver-se obtingut i practicat amb totes les garanties.
 La prova s’ha de practicar en el judici oral
 La pràctica de la prova s’ha de dur a terme amb oralitat,
concentració i immediació
 La prova està sotmesa a contradicció
 La prova no es pot haver obtingut amb vulneració de drets
fonamentals.

aquestes regles es modulen en el cas de la prova anticipada i la prova preconstituïda

ALTRES DRETS DERIVATS DE LA CONSTITUCIÓ

1.- Dret a la revisió de la resolució condemnatòria.

• La segona instància pot ser a través del recurs d’apel·lació o de
cassació.
• Només correspon al condenmat.
• Està circumscrit al procés penal

2.- La prohibició de tortura i tractes degradants i les intervencions

corporals.
3.- La llibertat personal (presó provisional, drets del detingut i habeas
corpus.
4.- Els drets a la inviolabilitat del domicili i al secret de les
comunicacions.
• Necessitat que s’estableixi per ressolució judicial motivada.