Història econòmica i de l’empresa

Lliçó 7

El treball, l’empresa i les finances de la revolució

industrial.
Marx vs Marshall.

Lectura: Camps, 33-41.

Lectura complementària: Valdaliso & López, 145-186.
La indústria abans de la fàbrica.
• Recordem la lliçó 3.
• 3 grans models de producció manufacturera conviuen de forma
complementària:
• Tallers artesanals (nombre reduït d’artesans per taller)
• Indústria a domicili (etapes més simples del procés productiu): Penetrada pel
capital comercial.
• Grans unitats de producció (sectors amb requeriments tecnològics específics).
Aprofiten les economies d’escala?
 Diferents lògiques organitzatives
• 1. Lògica comunitària: les corporacions gremials
• Privilegi de practicar un ofici en una ciutat / regió.
• Objectius bàsics:
• Ingrés estable per als membres
• Garantir igualtat d’oportunitats entre els membres
• 2. Lògica individualista dels comerciants – verlagssystem
• Entrada del capital comercial a les activitats manufactureres per l’increment
de les necessitats de capital circulant i per la llunyania dels mercats.
• 3. Lògica mercantilista – les manufactures reials
• Concentració de l’activitat per les característiques del producte o per la
necessitat de controlar els treballadors (no per la mecanització del treball).
• Propietat, gestió i finançament públics
• Sobreviuen gràcies als privilegis
La protoindustrialització: del putting-out
system al factory system
• Boom de la proto-indústria (increment de la demanda de productes
industrials).
• Mecanismes per incrementar la demanda en el marc del putting out system:
• De forma extensiva: ampliar la xarxa de producció domèstica (majors costos de
transport i vigilància).
• De forma intensiva: increment de la intensitat del treball (més hores) (increment del
salari per unitat). Treball a preu fet (a destajo, piecework).
• El problema del control del treball va empitjorar.
• Dilema: seguir amb la indústria dispersa o canviar al factory system? La
decisió depenia de la capacitat de l’emprenedor de controlar el treball i la
productivitat.
 Indústria dispersa Indústria centralitzada
Putting-out system Factory system

• Menor inversió en capital • Major control del treball

fix. (disciplina).
• Menor risc i major • Major control de la
versatilitat davant caigudesqualitat.
Avantatges de la demanda. • Menors costos de
• Salaris més baixos (per transport i transacció.
ítem) • Més oportunitats
d’especialització i
mecanització.
• Menor control del treball. • Salaris més elevats (per
• Majors costos de transport, hora).
vigilància i transacció. • Major inversió en capital
Desavantatges • Major inflexibilitat de fix.
l’oferta davant augments • Més risc.
de la demanda.
Per què la fàbrica?
• Superioritat tecnològica:
• Integració vertical del procés productiu.
• Economies d’escala.
• Màquina de vapor/motor hidràulic (roda de molí o turbina
hidràulica)
• Maquinària més sofisticada i cara.

• Eficiència organitzativa:
• Reducció de costos de transport.
• Estalvi de capital circulant.
• Major eficiència en la organització del treball i més flexibilitat per
adaptar-se als canvis en la demanda.
Per què la fàbrica? (2)
• Control del treball:
• Utilització del treball més eficient.
• Introducció de maquinària per a reduir els costos laborals.
• L’especialització va donar als capitalistes més oportunitats per a
treure major rendiment dels treballadors.
La fàbrica
• Propulsió mecànica centralitzada a partir de fonts d’energia inanimades.
La propulsió centralitzada amb màquines de vapor o hidràuliques va ser
la principal característica de les fàbriques de la revolució industrial.
• Mecanització de la producció.
• Aspiració a un flux continu del producte en curs de fabricació. Verticalitat.
• Nombre significatiu de treballadors sota el mateix sostre.
• Concentració del procés productiu.
• Especialització del treball.
• Nou marc de relacions laborals basats en la disciplina del treball
assalariat. Característiques economies familiars.
• Clara separació entre les unitats de producció i consum.
Las primeras fábricas (“mills” -
molinos) usan la fuerza del agua…
 Els embarrats d’una fàbrica
tèxtil, que transmeten
l’energia motriu procedent
de la màquina de vapor o
turbina hidràulica.

Máquina de vapor de Watt (1769)

Però la indústria a domicili i els tallers no
desapareixen…
Diferents models organitzatius i lògiques
• Mercats: productives coexistiran de forma
complementària
• …perquè aquests
condicionen l’escala, la
tecnologia utilitzada, i l’
estructura de costos Tejedores manuales (GB Telares mecá nicos (GB)
• La fàbrica triomfa a 1795
1812
75.000
200.000 2.400
mercats grans i en fort 1820
1835
240.000
188.000
14.150
100.000 (1833)
creixement. 1845
1861
60.000
7.000
250.000 (1850)
400.000
• Origens del treball:

• *Model protoindustrialització vs. Model d’oferta ilimitada de treball

Liberalització dels mercats de factors
• Eliminació de les restriccions en la contractació dels factors
productius (propietat privada de la terra i abolició servituds feudals).
• Llibertat de iniciativa empresarial.
• Eliminació dels gremis.
• Desaparició de les institucions feudals i dels monopolis estatals.
• Creació dels mercats nacionals. Abolició dels aranzels interiors i
aranzel exterior únic.
• Anglaterra: 1846 “Repeal of Corn Laws”.
Característiques de les empreses durant la
revolució industrial
• Inicialment: fàbriques relativament petites.
• Les estructures burocràtiques de les empreses eren relativament
simples.
• No separació entre propietat i control (en mans dels fundadors i les
famílies).
• Poca importància del capital financer.
• El capital fix es finançava a través del crèdit familiar i de la reinversió de
beneficis.
• Excepció transports: ferrocarrils i vaixells a vapor finançats mitjançant emissió
d’accions i obligacions.
Característiques de les empreses durant la
revolució industrial (2)
• Inicialment només el capital circulant es va finançar a través dels
bancs, mitjançant lletres de canvi.
• L’associació (“partnership”) era l’instrument legal que permetia la
col·laboració entre el propietari i altres empresaris. La societat
anònima trigarà en difondre’s. Passarà per un període d’autorització
del Govern o el Parlament.
• Els bancs: insider lending i clubs d’inversió.
Característiques (3)
• Orígens empresaris: comerciants i empresaris del putting-out.
• Predomini de l’empresa individual i familiar.
• Família com a nexe entre el mercat i l’empresa (resposta a la inestabilitat i la
manca de definició dels drets de propietat).
• Internalització del mercat d’administradors.
• Font de finançament.
• Font d’informació. Xarxes d’informació.
• Importància de les minories ètniques o religioses: reducció dels costos
de transacció.
• La formació d’empresaris, administradors, tècnics i obrers.
Nou marc de relacions laborals
• Abans de la revolució industrial, els treballadors controlaven els
mitjans de producció i el procés productiu.
• Amb la revolució industrial, s’imposa un sistema de control i disciplina
sobre els treballadors. Pèrdua de control sobre el procés productiu.
• Horaris rigorosos i llargs. Es treballen fins 14 hores dàries, sis dies a la
setmana. Canvi radical respecte a la tradició artesanal.
• Important presència de les dones i els infants a la mà d’obra.
• Segmentació del mercat de treball segons el gènere. Efecte
substitució.
Nou marc de relacions laborals (2)
• Contractes llargs, contractes implícits i sistema artesanal de
promoció. Importància de la qualificació.
• Inicis del moviment obrer:
• Ludisme.
• Lluita pel det d’associació sindical. Domina entre 1825 i 1870.
• Lluita per reduir el treball infantil.
• Posteriorment: l’Associació Internacional de Treballadors (1864).
• A Gran Bretanya això està molt vinculat al Cartisme (“People’s Chart”),
que aspirava al sufragi universal masculí, a remunerar els
parlamentaris, i a acabar amb la corrupció electoral.
Marx vs Marshall.
• Marx i Marshall, de dues generacions diferents, representen dos grans
corrents de pensament completament enfrontades.
• Marx és el darrer gran pensador de l’economia política. Es veu a si
mateix com revolucionant l’economia clàssica (molt centrada en la
teoria del valor). Veu la fàbrica com el lloc del conflicte entre les classes
socials, on els capitalistes s’apropien del valor que generen els
treballadors.
• Marshall, deixa de banda l’economia política i crea l’economia. Veu la
fàbrica com una empresa representativa, que és el lloc on es crea el
valor que es distribuirà entre empresaris/capitalistes i treballadors,
segons el joc de l’oferta i la demanda.
Marx (1)
• Karl Marx (Treveris, 1818 – Londres, 1883). El gran pensador revolucionari del segle
XIX. Autor de “El Capital” (“Das Kapital”)
L’últim economista clàssic (economia clàssica: centrada en la teoria del valor, i
autodefinida com “economia política”), que va creure que revolucionava l’economia
clàssica. Teoria del valor treball (tot el valor es redueix a treball). Només es productiu el
treball transformador (l’agrari i l’industrial, no els serveis).
A la fàbrica es veu amb cruesa l’explotació capitalista. El capitalista s’apropia de part del
treball dels assalariats (la “plusvàlua”) i només els hi paga el mínim per a la seva
subsistència. Així maximitza els seus beneficis, que és el que li importa.
Apareixen dues classes socials completament enfrontades: la burgesia i el proletariat,
en lluita constant. Aquesta lluita de classes és la que governa l’evolució històrica. Abans
entre senyors i serfs, ara entre burgesos i proletaris. Crida al proletariat a organitzar-se
(“proletaris del món, uniu-vos!”) i a acabar amb el capitalisme implantant el socialisme i
el comunisme.
Marx (2)
• Marx analitza el funcionament del sistema capitalista, essencialment a
través del sistema fabril.
• Detecta que l’inevitabilitat d’haver d’invertir cada cop més capital (pel
maquinisme) porta a una tendència decreixent a la taxa de guany.
• Això portarà, finalment, al col·lapse del capitalisme.
• D’aquesta predicció en va sortir un diagnòstic més reformista que
revolucionari: atès que el capitalisme moriria per les seves pròpies
contradiccions, calia millorar immediatament les condicions de vida dels
treballadors.
• Marx representa el diagnòstic del període quan la industrialització no va
produir millores en el nivell de vida dels treballadors.
Marshall
• Alfred Marshall (Londres,1842 – Cambridge, 1924).
El fundador de la microeconomia tal com la coneixem avui en dia.
És un dels protagonistes de la revolució marginalista, que defineix que el preu
es forma per la interacció de l’oferta i la demanda, i no per cap teoria del valor.
Aproximació subjectivista/individualista (la utilitat marginal decreixent).
Abandona “l’economia política” i passa a estudiar “l’economia”. Pel seu esforç
d’aprofitar les contribucions dels clàssics se’l considera l’autor de la “síntesi
neoclàssica”.
La seva obra està completament dedicada a la indústria i a l’empresa industrial
típica –la fàbrica-, que era la que dominava a la Gran Bretanya del seu temps.