L’ÉSSER QUE SENT

Filosofia i
ciutadania
2n Trimestre
Endins: la vida psíquica
Naturalesa de la ment

• La ment és el conjunt de fenòmens, estats i processos

psíquics
• Característiques:

1
Intimitat  Els fenòmens mentals són
inobservables pels altres i directament
accessibles pel subjecte que els té.

2 Identitat  La ment és la meva essència.

Proporciona continuïtat.

3
Intencionalitat  Els nostres records,
creences, desitjos es refereixen o tendeixen a
alguna cosa que els és diferent.
Estats i processos mentals: facultats cognitives i afectives

Realitat física
Facultats cognitives capaç d’excitar les
terminacions
• Estan relacionades amb el procés de coneixement. nervioses d’un
sentit corporal.

SENSACIÓ
Recullen informació de l’exterior (tacte, olfacte,
Exteroceptors vista, gust, oïda).
• Mera captació d’estímuls
Sentits que informen de l’estat de les vísceres,
mitjançant els sentits. Resposta Interoceptors és a dir, cada un dels òrgans pertanyents a una
cavitat del cos humà.
de l’organisme als estímuls
exteriors. Són els sentits que informen sobre els
Propioceptors moviments del cos i sobre la posició dels
• Sentits o receptors  finestres diversos membres: cinestèsia i equilibri.
per on l’organisme recull
Informen sobre el dolor.
informació. Nociceptors
Modalitats de la sensació
Sensació visual

Sensació auditiva

Sensació gustativa

Sensació olfactiva
Sensació tèrmica

Sensació tàctil

Sensació algèsica

Sensació d’equilibre

Sensació cinestèsica

Sensació cenestèsica
Teoria dels llindars

• La capacitat de sentir humana és limitada. La facultat de la sensació es dóna

entre llindars.

• Llindar absolut superior o inferior  Quantitat màxima o mínima d’estímul

capaç de produir una impressió sensorial. Així, per sobre del llindar absolut
superior i per sota del llindar absolut inferior no hi ha resposta sensitiva.

• Llindar diferencial  Quantitat mínima d’estímul que cal afegir o treure per
tal que la resposta sensitiva canviï.
PERCEPCI imatge unitària i coherent del suposat
Ó objecte extern

• Facultat que compartim amb la resta Procés bipolar

d’animals.
• Hi intervenen 2 elements:
• Ens posa en contacte amb la realitat i o Subjecte que percep: els
seus records, emocions,
ens permet construir representacions
motivacions, etc.
d’aquesta realitat a partir de les o Realitat exterior: els
objectes que es capten a
dades proporcionades pels sentits.
través dels sentits.
• Organitza i interpreta les dades
sensorials. Crea un percepte
o Un altre element que intervé
• No percebem sensacions aïllades. en aquest procés de
• Cada percepció és l'atenció.
individu té percepcions
diferents.  Sostinguda
 Dividida
 Selectiva
MEMÒRIA

• Facultat que compartim Fases de la

amb la resta d’animals. memòria
• Permet retenir les Fixació - Allò que passa deixa marca
- Component subjectiu (interessos)
percepcions i recordar- - La repetició ajuda a fixar
les en el futur. Conservació - Huxley i Hebb  tot el sistema nerviós té
• Fa possible la capacitat de conservar.
- Freud  Inconscient.
l’aprenentatge.
Evocació - Moment de recordar la informació fixada.
• Base de la identitat - Tipus d’evocació:
o Espontània
personal. o Voluntària
Criteris per classificar la memòria
Durada immediata
Curt termini
Llarg termini
Comprensió de l’objecte Mecànica
Significativa
Fidelitat al record M. De reconeixement
M. De reproducció
M. Eidètica o fotogràfica
- Per uns instants
- Si tanquem els ulls un moment encara
veiem la percepció anterior.
- Poc duradora
- Ex. Llista de la compra.
- Per molt temps.
- Ex. Idioma matern
- No es comprèn el que es memoritza.
- Es comprèn el que es memoritza.
- Recordo en presència de l’estímul.
- Ex. “Xuleta”.
- Recordo sense la presència de l’estímul.
- Fidelitat quantitativa
- Record amb detalls
- com una fotografia.

Oblit: Incapacitat per a recuperar informació emmagatzemada a la memòria. És necessari per una vida psíquica sana.
Hi ha diversos elements que intervenen en l’oblit (interessos propis, qualitat fixació, etc.) Existeixen diversos trastorns
que afecten la capacitat de la memòria: Amnèsia, hipermnèsia...
 IMAGINACIÓ Merlí
: Brot psicòtic Gerar
d
• Exclusivament humana. Tipus d’imatges.
• Capacitat de reproduir imatges Psiquisme Eidètiques Fidel a la realitat
conscient
(lligada a la percepció i a la memòria).
Icòniques Estàndards del pensament conscient.
• Capacitat de crear i modificar noves Sense detalls.
imatges. Fantasies Altera la meva capacitat d’atenció.
Poden comportar resposta motora.
• Sempre relacionada amb els desigs.
Psiquisme Hipnagògiques Hipnosi
• Tipus: inconscient
o Reproductora: reprodueix Onírica Estàndard del psiquisme inconscient.
Imatge del somni profund.
imatges de la realitat fidelment.
Al·lucinatòria Falsa percepció. Es dona crèdit a una
o Creadora o fantàstica: crea i falsa realitat.
Diferent a l’al·lucinosi.
inventa noves imatges.
INTEL·LIGÈNCI
A
• Facultat que més ens diferencia de la resta d’animals.
• No hi ha una definició clara.
• Intuïtivament podem dir que la intel·ligència té com a funció
trobar la millor solució a un problema
• Facultat pròpia de l’adaptació al medi.
• Superhabilitat consistent en relacionar i coordinar altres
habilitats.
• Gardner  La teoria de les intel·ligències múltiples.

Facultats afectives
• L’ésser humà es troba immers en
un entorn que no el deixa
indiferent. El que l’envolta l’afecta
de manera positiva o negativa.
• L’afectació l’empeny a implicar-se
amb el que es troba.
• Els estats afectius més bàsics són
el dolor i el plaer  intentem
potenciar el plaer i evitar el dolor.
Però l’afectivitat és molt més rica i
complexa.
Sentiments
Tipus Enveja, amor, amistat, odi,
confiança, menyspreu...
Caract Són força estables i poden
persistir durant molt de
temps. Són molt subjectius,
depenen de l’experiència
personal de cadascú. A més, la reaccions fisiològiques.
pròpia cultura determina el
valor, la forma d’expressió... necessitat
Ex. No estimem durant un instant
i tot seguit deixem de fer-ho.
Cada cultura expressa de
manera diferent l’amor
Emocions Passions
Vergonya, alegria, por, Qualsevol sentiment o
tristesa, fàstic, emoció massa intens
sorpresa, ràbia...
Són més puntuals i Són sentiments i emocions
intensos que els tan intensos que
sentiments, i a més van descontrolen i pertorben el
acompanyades de qui les pateix. Es
caracteritzen pel seu
Expressen sempre una caràcter excessiu i pel seu
caràcter involuntari. No
Ni bones ni dolentes decidim tenir una passió, la
(conducta!) patim
Intel·ligència emocional
(balanç entre
impulsivitat i repressió)
La vergonya de parlar Quan l’amor que sentim
en públic disminueix envers una activitat (ex.
amb la pràctica. La por, Jugar a futbol) ens impedeix
la tristesa es dormir, menjar, concentrar-
manifesten nos... i no podem fer res per
fisiològicament, però evitar aquest sentiment, es
poden desaparèixer pe tracta d’una passió.
una nova emoció com
ara la sorpresa
Definicions
Conducta Comportament. Manera de fer, les nostres accions.

Interioritat (veu Consciència, diàleg intern, veu mental. Narració, diàleg, flux de consciència que neix de l'interior de tot ésser humà, inobservable i íntima.
interior)
Intel·ligència Capacitat humana per a prendre consciència de les emocions i regular-les (equilibri entre impulsivitat i repressió). Alhora, ens permet
emocional establir millors vincles i relacions amb l'entorn social i comprendre les emocions alienes (empatia). Ens permet cuidar-nos i motivar-nos.
Clau per el benestar emocional.

Necessitats Ocupen el nostre espai interior, la nostra interioritat (juntament amb les emocions i els pensaments). Formen part de la nostra dimensió
afectiva. Expressen allò que és vital per a la nostra existència, allò del que no podem prescindir.
Impulsivitat Força interior que ens mou a l'acció.

Repressió Procés psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements de la nostra vida psíquica (emocions, motivacions, tendències,
idees...) per tal com aquests esdevenen penosos o perillosos per a l'individu, o inacceptables pels costums o la moral imperant de l’entorn.
Pensaments Intel·lecte, enteniment, raó. Representacions intel·lectuals de la realitat.

Respiració Procés biològic que es basa en l'intercanvi de gasos que realitza un ésser viu amb el medi ambient i que en esdevenir conscient pot ser una
eina potent per al benestar emocional.
Cos Conjunt de totes les parts materials que constitueixen l'organisme humà. Les emocions i les necessitats tenen a veure amb les sensacions i
aquestes es produeixen a través de les terminacions nervioses del nostre cos.
Emocions Facultat afectiva que ens impulsa i ens mou a viure i a estar en constant interacció. Sempre expressa una necessitat íntima que suposa una
resposta conductual que, normalment, va acompanyada d'una reacció fisiològica (suor, palpitacions, rubor, plor, etc.). L'emoció i la resposta
conductual que genera pretén evitar el dolor i apropar-nos al plaer. El dolor i el plaer són els dos estats afectius bàsics. Aquesta cerca del
plaer és un impuls innat. Les emocions són instintives. Tipus: primàries (alegria, tristesa, ràbia, sorpresa, por i fàstic), secundàries (gratitud,
ressentiment, pietat, decepció, etc), estètiques (suscitades davant obres artístiques).
Positives, negatives o ambigües. Mai bones ni dolentes perquè tenen la seva funció. El que pot ser bo o dolent és la conducta que se'n
desprèn.
Esquema
Respiració Cos

Pensaments Intel·ligència
emocional

Emocions Interioritat Repressió

Conducta
(veu interior)
Necessitats

Impulsivitat
Enfora: símbol, cultura i llenguatge
• Ernst Cassirer (1874-1945)  L’Ésser humà és
un animal simbòlic i la capacitat simbòlica és
allò que el distingeix més clarament dels
animals.

• Els símbols ens permeten comunicar-nos i

transmetre la cultura.

• El llenguatge és la principal manifestació

cultural.

• Art, ciència i religió són diversos universos

simbòlics
Capacitat simbòlica

Símbols
• Signe que representa o substitueix una realitat.

• La realitat representada pot ser material (un edifici, un animal, etc) o

immaterial (normes, valoracions, etc)

• Tenen dues parts: significant (part perceptible) i significat (concepte mental

que associem al significant)

• Relació artifical entre significant i significat.

• Els símbols són convencionals: producte d’un acord implícit o explícit en una
comunitat.

• Funció: comunicar-nos, anomenar realitats que no tenim davant, expressar

sentiments i opinions
ART

• Les produccions artístiques són

simbòliques.

• Relació oberta entre significant i

significat.

• Obra d’art com a mitjà d’expressió.

L’artista es comunica.
CIÈNCIA

• Prova d’explicar i interpretar els

diversos fenòmens que es donen en la
natura  sovint es fa difícil la
divulgació.

• La relació entre significant i significat

és tancada i unívoca, tancada per a
tothom el mateix.
RELIGIÓ

• Des del punt de vista simbòlic, la religió

expressa una realitat sobrenatural, que es
representa amb el concepte de Déu o déus.

• Les religions expressen també el tipus de

relació home amb Déu= aquesta relació es
simbolitza a través de ritus, cerimònies,
festivitats, llocs considerats sagrats....
Universos simbòlics

LLENGUATGE

Permet
Comunicar-nos/Abstraure/ Acumular informació
conscientment/ Crear noves realitats/ Mentir/ Expressar-
nos

Tipus
Verbal (oral i escrit) / No verbal
Funcions
1. Representativa: transmetre informació objectivament
2. Expressiva: es mostra subjectivament el parlant
3. Apel·lativa: s’intenta influir a l’oient perquè actui d’una
manera determinada
4. Metalingüística: pot parlar d’ell mateix.
Característiques

 Exclusivitat
només l’ésser humà neix amb la capacitat biològica i psicològica d’aprendre el llenguatge.

 Transmissió cultural
en aïllament, un home no desenvoluparia el llenguatge, car és transmès per les comunitats culturals.

 Creativitat
un nombre finit de signes (p.e. l’alfabet) permet un nombre infinit de missatges...

 Representació
permet representar esdeveniments passats, presents i futurs, reals i irreals, vertaders i falsos... Permet
expressar conceptes complexos, idees, sentiments, emocions...
El filòsof del trimestre... Freud

Vida
Les tres etapes de la psicoanàlisi

1 Causes de la histèria
- Coneixement de la malaltia
- Mecanismes per curar-la.
Tòpica: descripció de les estructures
mentals i la seva localització dins
Teoria general del psiquisme el psiquisme.
Dinàmica: estudi de les fonts d’energia
2 - Descripció global de l’aparell psíquic humà del psiquisme (instints de vida i
mort).
- Tòpica/dinàmica/econòmica Econòmica: estudi quantitatiu de
l’energia psíquica: principis del
plaer i de realitat. Què dinamitza
els instints?
Teoria general de la cultura
3 - Mètode d’anàlisi i interpretació amb connotacions antropològiques i sociològiques, filosòfiques i
estètiques a partir de l’estudi de l’inconscient i la sexualitat.
Obres

Tres assaigs sobre teoria sexual, 1905

Sexualitat infantil
1 - Sexualitat = desig
- Sentit intencional de l’ésser humà
- Genitalitat = sexe, erotisme
- L’infant desitja apassionadament que l’alimentin.
- L’infant disposa d’energia libidinal però no té el
desenvolupament físic.
 La sexualitat de l’infant no ha de ser
2
reprimida
- Si la sexualitat infantil és obstaculitzada
poden sorgir perversions = l’evolució de
l’infant queda aturada en una fase i per
això l’adult viurà perversions.

L’origen de la histèria de l’adult

3 - La repressió del desig sexual de l’infant és
la causa de la histèria.
- L’origen de la histèria en un passat
inconscient remot.
Primera tòpica

- Defensa aquesta tòpica fins el 1923

- Tres nivells.

Conscient
- Operacions i mecanismes presents a la ment

Preconscient
- Operacions i continguts no presents en el moment actual però accessibles
(coneixements, records...)

Inconscient
- Continguts no presents a la consciència i inaccessibles a causa de l’acció de la
censura.
- Continguts: Instints i pulsions/Records/Primeres experiències/Conflictes reprimits.
 Manifestacions de l’inconscient

1. Els somnis: són considerats la satisfacció simbòlica de desigs

inconscients reprimits que escapen a l’acció de la censura.
2. Actes fallits: actes no resolts satisfactòriament per l’acció de forces
inconscients que ho impedeixen. Traïcions de l’Ics. Només queda
exposat l’error, el perquè no és sempre assequible per la Cs. Ex:
deixar-se les claus.
3. Lapsus (linguae i calami): oblits, aparentment intranscendents, que
obeeixen a bloqueigs de l’inconscient.
4. Acudits: construccions lingüístiques que provoquen la sortida
d’idees latents (inconscients), que la consciència no accepta. Són la
disfressa de continguts perillosos que s’amaguen a la censura.
5. Neurosis: malalties psíquiques que, mitjançant uns símptomes,
manifesten simbòlicament un conflicte entre els desigs fortament
reprimits i un Jo feble que no aconsegueix la seva satisfacció.
Més enllà del principi del plaer, 1919
Primera teoria dels instints:

1. Instints del jo o d’autoconservació

2. Instints sexuals o de conservació de l’espècie

Segona teoria dels instints a l’obra Més enllà del principi

del plaer

EROS
- Amor
- Instints positius
- Inclou la classificació anterior
- Vida
Eros i Thànatos es
poden barrejar en la
THÀNATOS genitalitat
- Mort
- Destrucció (masoquisme i
- Negatiu
- sadomasoquisme)
Instint que dirigim cap als altres i cap a nosaltres
mateixos.
Segona tòpica

• Presentada a l’obra El jo i l’allò 1923

• Tòpica dinàmica: tres veus que discuteixen.  Activa,

problemàtica.

• Les veus apareixen progressivament en el temps. 

Al final de l’evolució s’arriba a crear la personalitat.

• No hi ha instàncies bones o dolentes, totes són

necessàries.

• Personalitat: fràgil equilibri

Súper-jo
- Apareix quan es supera
el complex d’Èdip o
Electra (l’últim estadi)
Allò
- Inconscient de la
- Jutge, crític, censura
- Consciència moral primera tòpica
- Nucli primitiu de
- Critica sobretot el jo.
- Resultat de: la personalitat
- Es regeix pel
experiències infantils,
principi de plaer.
aprenentatge, educació,
valors morals.
- Irracional
Jo
- Conscient i preconscient de la primera tòpica.
- Part organitzada i estructurada, lògica.
- La part que es va estructurant de l’allò es transforma en jo.
- Racional
- Influenciada pel món exterior (negació)
- Facultats de la ment
- Segueix el principi de realitat (està per fer ajornar el desig de plaer de l’allò.)
- Element central de la personalitat sana.
Mecanismes de defensa
1. REPRESSIÓ: és un dels més importants mecanismes de defensa. Consisteix en la negació de les
pulsions no acceptables per super-jo. Es tracta d’esborrar un desig que la consciència moral no
accepta. Si la repressió és molt intensa es pot caure en la neurosi.

El jo per defensar-
2. REGRESSIÓ: consisteix en retornar a etapes anteriors de la vida en les quals el Jo no tenia els se del sentiment de
conflictes actuals. És típic (però no exclusiu) de la infantesa. culpa que li genera
el Super-Jo i el
3. DESPLAÇAMENT: consisteix a canviar l’objecte inicial d’una pulsió per un substitut que el Jo sentiment de
considera menys complicat o perillós. frustració que li
genera l’Allò usa els
mecanismes de
4. REACCIÓ (formació reactiva): consisteix a desenvolupar una conducta externa contrària a un
sentiment o impuls rebutjat pel super-jo. defensa.

5. PROJECCIÓ: consisteix en atribuir als altres aquells impulsos, desigs, idees o sentiments que el Jo
considera perillosos i li produeixen angoixa. Aquests elements s’adrecen cap enfora, cap a alguna
cosa, cap a alguna persona..., a qui se li atribueixen totalment.

6. SUBLIMACIÓ: és la transformació dels impulsos instintius en activitats considerades de superior

qualitat i socialment més acceptades o reconegudes. Es tracta, per tant, d’orientar l’energia
libidinal cap a d’altres activitats de caràcter no sexual, és a dir, consumir l’energia instintiva en
El complex d’Èdip i Elektra

Conflicte pel qual passem tots els humans en el procés

de maduració personal i de formació de la personalitat.

• El mite d’Èdip representa el desig d’eliminar la figura

paterna per motius de gelosia.

• Equival, més aviat, a una fantasia infantil però té un

valor de símptoma universal.

• “Matar al pare” = alliberar-se de la tutela paterna,

sembla ser una necessitat de creixement per a
l’individu.
PROCÉS DE FORMACIÓ

1. ESTAT INICIAL: estat de llibertat; impera el principi

del plaer, domina l’Allò.
2. CONFLICTE AMB L’AUTORITAT: Complex d’Èdip. Odi
envers el progenitor del mateix sexe perquè és un
rival que competeix per l’atenció de l’altre.

3. SUPERACIÓ DEL CONFLICTE: Superació del Complex

d’Èdip. Identificació amb el progenitor del mateix
sexe i interiorització de les seves normes. Aparició
del Super-Jo (instància repressora, controla el Jo
conscient, introdueix la culpabilitat. És la veu del
pare).

4. ESTAT FINAL: Individu madur, amb consciència moral

capaç de canalitzar els seus impulsos primaris.
SOCIETAT

1. Els homes viuen en estat natural, moguts pels impulsos primaris. Cap
norma o llei que els acoti/limiti.
Impulsos idèntics en tothom fa que sorgeixin conflictes que dificulten la
supervivència. L’únic que pot gaudir plenament dels plaers és el líder de
la tribu, que per fer-ho manté esclavitzada a la resta.

2. Els homes es rebel·len i maten al cap. Suprimida autoritat. Sentiment

culpabilitat, consciència que sense control ni normes la supervivència és
difícil. Acceptació normes.

3. Neix la societat i la cultura = s’estableix un sistema de convivència,

normes que limiten la llibertat, reprimeixen impulsos però garanteixen la
seguretat.
Els somnis
Art surrealista
Significant  allò que es veu, allò que narra qui té el
somni.
- Manifestació simbòlica de l’inconscient =
realitzacions simbòliques de desitjos de Significat  allò que cal descobrir, perquè no és
l’inconscient. perceptible, que s’ha d’interpretar (ocult).

- Intepretació
- Els somnis no s’expliquen sinó que
s’interpreten.
- Anar del significant al significat
- Del contingut manifest al contingut
latent
Elaboració onírica
- És el procés mitjançant el qual un conjunt de continguts
latents es converteixen en contingut manifest .

- EL contingut latent és l’autèntic desig del subjecte, aquest

desig no pot aparèixer plenament perquè trastornarien al
subjecte, la censura els reprimiria i el subjecte es
despertaria.

- Procés en que es desfiguren els desitjos per evitar que al

censura actuï.

- HI intervé:

 Restes diürnes  Materials de la vida

conscient, de la vigília
 Desigs de naturalesa sexual (libidinal)
de l’inconscient.
 Llenguatge dels somnis: una mena
d’idioma de símbols i imatges que expressen el
contingut real dels somnis.
Segueix les mateixes lleis que qualsevol altre fenomen de l’inconscient:

 Condensació
- Consisteix en ajuntar un feix de continguts latents en un mínim de contingut manifest.
- En el somni apareixen juntes coses que en la vida conscient van separades.
- La condensació porta, doncs, a la sobredeterminació, és a dir, al fet que una sola imatge
funciona com a element clau de molts problemes i situacions diferents.

 Desplaçament (o deformació)
- Consisteix a traslladar la representació d’una cosa a una altra per enganyar la censura.
- Un conflicte important pot ser substituït per un símbol poc important en el somni.

 Consideració a la representabilitat
- No apareixen ni idees generals ni qüestions abstractes.
- No hi ha discursos ni teories sinó imatges simbòliques.
- Censura  Fa que oblidem la major part del que somniem.

- Representacions intemporals i inespacials.