L’estudi de la lingüística

Documentació. Tipologia lingüística

Tema 3
Lingüística general II
Carla Ferrerós Pagès
Continguts i 3.1. El treball de camp. • Aronoff, M. et al. (2017). The
Handbook of Linguistics. Wiley.
Documentació. • Thieberger, N. (field

bibliografia 3.2. L’estudi de la

lingüística i la classificació •
linguistics)
Croft, W. (typology and

bàsica
universals)
de les llengües
• Moreno Cabrera, J. C. Introducción a
3.2.1. Lingüística la lingüística. Enfoque tipológico y
comparada: classificacions universalista.
genètiques • Thieberger, N. The Oxford
Handbook of Linguistic Fieldwork
3.2.2. Lingüística
contrastiva i tipologia:
classificacions
tipològiques
3.1. El treball de camp
• Què és la lingüística de camp?

• Recollida i anàlisi de dades primàries sobre fets gramaticals bàsics d’una llengua.
• El treball de camp és part de la lingüística de camp.

• Recerca lingüística:

• Introspecció

• Psicolingüística
• Adquisició No tenen l’objectiu de crear descripcions gramaticals bàsiques
• Sociolingüística
3.1. El treball de camp

• Per què fem treball de camp?

• Per què és important el treball de camp?
3.1. El treball de camp

• Per què fem treball de camp?

• Per què és important el treball de camp?

• Increment de llengües amenaçades  increment de la documentació lingüística.

• Homogeneïtzació lingüística  motivació de més tasques de documentació (diferències socials, dialectals, etc.).

• Les dades han de ser centrals en l’anàlisi lingüística. Han de poder ser reutilitzades.

• Qüestions ètiques  la comunitat sempre ha d’estar al centre. Conveniència d’apprendre la llengua (respecte, -
interferència)
3.1. El treball de camp
El procés de la documentació lingüística

• Buscar tota la bibliografia possible sobre una llengua, un tret lingüítsic, una família de llengües, etc Importància de
coneixements en tipologia lingüística.
• Determinar els procediments:
• Descripció lliure
• Obtenció de dades mitjançant instruments
• Construir els instruments en funció de la descripció prèvia (si n’hi ha).
• Selecció de participants i experts locals + sessions d’entrenament.
• Obtenció de dades: i es pot, gravades en àudio o vídeo.
• Codificar les dades
• Analitzar les dades

• Cal tenir en compte, sempre, les qüestions ètiques: Què vol la comunitat? Què necessita? Com podem col·laborar?
3.1. El treball de camp
• La selecció de participants: metodologia qualitativa i metodologia quantitativa.
• La utilitat de fer servir una llengua compartida.
• Elicitació: obtenció de dades mitjançant instruments de recollida.

• Instruments que permeten obtenir dades controlades.

• Instruments per obtenir dades espontànies.

Quins avantatges creieu que pot tenir obtenir dades mitjançant processos de traducció de paraules i
sintagmes?

Quins avantatges creieu que pot tenir obtenir dades mitjançant l’obtenció de relats?
3.1. El treball de camp
• Els biaixos

I had studied the Muskogean language Chickasaw for eight years and hundreds of hours before I began bringing my new
baby Alex to visit my Chickasaw teacher, Catherine Willmond. One day, she took him on her lap and patted with his
hand on the table in front of them, telling him,

(1) Pas pas pas aachi!

pas pas pas say

I had never heard this type of sentence before, but after further work I learned that it was a type of “expressive”
construction used to describe noises that speakers feel are particularly appropriate for illustration presented to children.
(Catherine’s remark could be translated either ‘He’s going pas pas pas (making a slapping noise)!’, or as a command
addressed to Alex, ‘Go pas pas pas (make a slapping noise)!’. The sentence was especially striking because outside of
words used in this construction, such as the expressive syllable pas, Chickasaw has no words ending in s – and many
other expressive syllables exhibit similar phonological peculiarities
(Thieberger, 2017)
3.1. El treball de camp
• Els biaixos:

• Malentesos que passen desapercebuts:

- Com es diu « me’n vaig?»

- « Tu pars.»

• Tolerància als errors: educació.

• Dificultats amb els judicis d’acceptabilitat.
3.1. El treball de camp
• És imprescindible tenir
tants coneixements com
sigui possible del fenomen
que es voldrà estudiar. Del
coneixement previ que en
tinguem en dependrà la
tria i la creació de
l’instrument.

Exemple: característiques que s’han

tingut en compte per a la creació de
proves per obtenir dades sobre
determinants.

Vilosa, Marta (2021). La adquisición del

sd en español por adultos de lengua
materna árabe egipcio (tesi doctoral).
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
• Biaix eurocèntric dels instruments: trets que s’han cregut universals no ho són.

• Elicitació mitjançant procediments diversos:

• Traducció
• Qüestionaris
• Instruments d’obtenció de dades
• Creació de corpus de textos
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Traducció

Traducció de llistes de paraules, sintagmes o oracions que se suposa que poden revelar propietats gramaticals:

un gat, el gat, els gats, alguns gats, els dos gats…

Problemes
• Interferència de la llengua de traducció
• Competència insuficient en la llengua de traducció  vergonya o pèrdua de matisos.
• Diferència de propietats gramaticals (p.e., both cats / the two cats).
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Obtenció de dades a partir d’un escenari

• La pregunta descriu un escenari particular i es demana per un contingut gramaticalment apropiat per un
context determinat.

• Exemple: «Està davant d’una casa» + pregunta + resposta.

• Avantatge:
• Menys influència de la metallengua
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Obtenció de dades a partir d’un escenari
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Qüestionaris d’estructura gramatical

• Contenen preguntes sobre estructures gramaticals particulars.

• No són instruments d’elicitació, sinó de verificació.

Substitució

• Es fa servir un sintagma o una frase de la llengua de descripció i se substitueix un sintagma o una paraula per una
altra.

• Exemple sobre la distinció de nombre: sintagma amb nom en singular + « Com ho diries si no hi hagués un, sinó
molts X?»
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Parafrasejar

Es demana als informants de dir « la mateixa cosa de manera diferent », per revelar nous tipus d’estructura.

Completar frases

L’investigador tria una frase d’un corpus, en treu parts i li demana a l’informant de completar-les.
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Completar frases

Vilosa, Marta (2021). La adquisición del sd en español por

adultos de lengua materna árabe egipcio (tesi doctoral).
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Elicitació transformacional

• L’entrevistat transforma una construcció en una altra.

• Exemple: frases afirmatives en negatives, afirmacions en preguntes, etc.

Judicis de gramaticalitat

• L’informant determina el grau de gramaticalitat que té un exemple determinat.

3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques

Judics de gramaticalitat
3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Elicitar exemples

• Exemple: creació de frasese a partir d’una paraula determinada.

• Avantatges: permet obtenir gran varietat d’expressions, fins i tot aspectes inesperats.

• Desavantatges: no es controla quin tipus de construccions apareixeran.

3.1. El treball de camp:
dades morfosintàctiques
Creació d’un corpus de textos

• És menys artificial.

• S’ha de tenir en compte el context comunicatiu (com pot influir en les produccions
lingüístiques)

• Cal fer parlar a gent diversa sobre fets diferents i tipologies de discursos diferents.

• Els corpus han de ser repetitius per obtenir tantes dades com sigui possible.
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques
• Mètodes convencionals
• Traducció de mots o d’oracions senzilles
• Avantatges: permet introduir-se fàcilment al sistema lingüístic.
• Inconveninets: la traducció empeny a fer servir formes similars a les de la metallengua.
«-Com es diu germans en anglès? –siblings.»
• Judicis d’acceptabilitat: se solen rebutjar les oracions que es diuen però que
violen normes prescriptives.
• Ús d’estímuls extralingüístics: no necessitem informants entrenats i
s’eviten els inconvenients dels altres mètodes.
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques
• A l’hora d’obtenir dades lèxiques, es poden prendre dos punts de
partida diferents:
• La forma: «¿què significa en la teva llengua la paraula X?
• Avantatge: és més fàcil identificar la forma que el concepte.
• Inconvenient: pot no haver-se previst alguna paraula que seria rellevant per a l’estudi.
• El significat: es comença per un domini conceptual, com ‘color’, ‘cos humà’ o
‘parentiu’.
• Avantatge: partir del significat ens permet obtenir mots imprevistos.
• Inconvenient: potser el camp semàntic no és un constructe coherent per als parlants
d’una determinada comunitat.
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques

Mètodes convencionals: judicis (+ entrevista)

Ferrerós (2015)
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques

Majid i Van Staden (2006)

Body colouring task.

Exemple extret de Ferrerós (2015)

3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques

L’entrevista
De la forma al significat
Del significat a la forma
Ferrerós (2015)
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques
• Més exemples, per àmbits:
• El temps en l’espai
 date:_________ time:_______

card arranging - sitting 1: describe setting: inside/outside, how seated, surface used for arranging, language tested in, etc -
draw diagram if necessary

(draw North)

facing direction: ____

If facing direction changed for any of the picture sets,
please mark it in the notes for that set below.

picture set:____________ picture set:____________ picture set:____________ picture set:____________

Exemple: El temps en l’espai
(MPI, field stimuli)

photo(s):___________ photo(s):___________ photo(s):___________ photo(s):___________

notes: notes: notes: notes:

 date:_________ time:_______
3D pointing - sitting 1: (describe setting: inside/outside, how seated,language tested in, etc - draw diagram if necessary)

(draw North)
facing direction: ____
If facing direction changed for any of
the picture sets, please mark it in the
notes for that set below.

Please code direction pointed using: Above, Below, Left, Right, Far (subject points further away from their body than where you placed the middle timepoint), Near (subject
points inbetween where you put the middle timepoint and their body), Behind (subject points behind themselves).

today phrase used: direction pointed: video refs / notes:

yesterday
tomorrow
nowadays
long ago
in the future
this week
Exemple: El temps en l’espai

last week
next week
this season (e.g., summer)
previous season (e.g. spring)
(MPI, field stimuli)

next season (e.g. autumn)

midday
morning
evening
when you are sleeping
when you are going to bed
when you wake up
 date:_________ time:_______

card arranging - sitting 2: describe setting: inside/outside, how seated, surface used for arranging, language tested in, etc -
draw diagram if necessary

(draw North)

facing direction: ____

If facing direction changed for any of the picture sets,
please mark it in the notes for that set below.

picture set:____________ picture set:____________ picture set:____________ picture set:____________

Exemple: El temps en l’espai
(MPI, field stimuli)

photo(s):___________ photo(s):___________ photo(s):___________ photo(s):___________

notes: notes: notes: notes:

 date:_________ time:_______
3D pointing - sitting 2: (describe setting: inside/outside, how seated,language tested in, etc - draw diagram if necessary)

(draw North)
facing direction: ____
If facing direction changed for any of
the picture sets, please mark it in the
notes for that set below.

Please code direction pointed using: Above, Below, Left, Right, Far (subject points further away from their body than where you placed the middle timepoint), Near (subject
points inbetween where you put the middle timepoint and their body), Behind (subject points behind themselves).

wednesday phrase used: direction pointed: video refs / notes:

tuesday
thursday
the age you are now
when you were a baby
when you will be very old
this month
Exemple: El temps en l’espai

last month
next month
this year
last year
(MPI, field stimuli)

next year
noon
sunrise
sunset
middle of the night
dusk
dawn
 participant name:___________________________ date:_________ time:_______

spatial knowledge:

Please ask the participant to point left/right, N/S/E/W, forward/back, or any other relevant directions represented in
the language. In the space below please note which directions were tested and the results. Draw diagrams when
necessary.
Exemple: El temps en l’espai
(MPI, field stimuli)
 Participant name: ____________________________ Age: ___________ Gender: _____

Primary language spoken: ______________ What language(s) is the participant being tested in? ________________

Other languages spoken: ________________________________________________________________________

(include level of fluency for each language: 1=barely speaks, 5=very fluent):

What language(s) is the participant literate in? ________________________________________________________

(include level of literacy for each language: 0=none, 10=very high)

Level of education: ____________

Photo/video files created for this participant: _____________________________

Exemple: El temps en l’espai

Other notes:
(MPI, field stimuli)
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques
• Més exemples, per àmbits:
• Termes de parentiu
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques
• Més exemples, per àmbits:
• Esdeveniments de tallar i trencar
3.1. El treball de camp: dades
lexicosemàntiques
• Més exemples, per àmbits:
• Colors focals
3.1. El treball de camp: les dades
sociolingüístiques
• Treballs heterogenis:

• Llengua i poder.
• Actituds lingüístiques, usos, representacions.
• Distribució de variants relacionades amb variables socials.

• Mètodes propis de l’antropolgia: tendència qualitativa.

• Dades quantitatvies lligades a l’estudi de la distribució de la variació lingüística.

3.1. El treball de
camp: les dades
sociolingüístiques
• La pregunta directa (v.
exemple): hi ha variació de què
els parlants no són conscients.
3.1. El treball de camp: les dades
sociolingüístiques
• L’entrevista sociolingüística:
• Estructura de l’entrevista clàssica per obtenir dades sobre variació:
- Llegir una llista de parells mínims
- Llegir una llista de paraules aïllades
- Llegir un conte curt
- Parlar amb l’entrevistat
• Nombre d’informants:
• Depèn del tret lingüístic que s’estudia (exemple: els trets fonètics apareixen sovint i es necessiten
menys informants).
• Depèn del nombre de variables tingudes en compte (exemple: si volem saber si la gent jove amb
més estudis parla igual que la gent gran amb menys estudis, es necessitarà una mostra
estructurada amb 5 o 6 parlants per a cada grup: sis parlants joves amb educació primària, sis
parlants de mitjana edat mb educació primària, sis parlants grans amb educació primària, el
mateix amb educació superior, etc.).
3.1. El treball de camp: les dades
sociolingüístiques
• Entrevistes estructurades o semiestructurades en grup: la interacció entre
participants propicia l’aparició de nova informació.
• Estil lliure de conversa a partir d’un tema d’interès: com l’anterior, apareix
informació imprevista, però hi ha menys control sobre el que es vol preguntar.
3.1. El treball de camp: les dades
sociolingüístiques

Exemple
Moreno, J (2010), Actitudes lingüísticas de los
brasileños en la frontera amazónica
3.1. El treball de camp
• La paradoxa de l’observador:
• Per la presència de l’entrevistador
• Per la presència de la gravadora
• Per la tasca en si

• Com evitar-ho?
• Incrementar el nombre d'entrevistats en un grup
• Incrementar el nombre d’entrevistadors
• Fer desaparèixer l’entrevistador
L’estudi de la lingüística
Lingüística comparada, contrastiva i tipologia lingüística. Classificació genètica i
classificació tipològica.
3.2. L’estudi de la lingüística i les
classificacions de llengües

• Lingüística comparada  classificació genètica

• Lingüística contrastiva
Tipologia lingüística  classificacions tipològiques
3.2.1. La lingüística comparada
Estudia les relacions que hi
ha entre les llengües i les
Branca de la lingüística
relacions que hi ha entre
històrica.
les diferents etapes d’una
mateixa llengua.
Comparació de llengües
amb l’objectiu de
demostrar relacions de
parentiu entre llengües
que tenen un origen comú.
3.2.1. La lingüística comparada: classificació
genètica
• Llengües d’Europa i del nord d’Àsia: • Llengües d’Àfrica i sud-oest d’Àsia:
• Indoeuropees • Afroasiàtiques
• Uràliques • Nigerocongoleses
• Altaiques • Nilosaharianes
• Chukotk-kamchatkan
• Khoisan
• Caucàsiques
• Llengües de l’est i el sud d’Àsia i Oceania: • Llengües americanes o ameríndies
• Dravídiques • Nord d’Amèrica
• Austroasiàtiques • Mesoamèrica
• Sinotibetanes • Sud d’Amèrica
• Tai-Kadai • Llengües aïllades
• Hmong-Mien
• Austronèsiques • Llengües de signes: el parentiu no
• Papua correspon a les relacions que hi ha entre
• Australiana les llengües orals d’un mateix territori
3.2.1. La lingüística comparada: classificació genètica
3.2.1. La lingüística comparada: classificació
genètica
• Família indoeuropea
• Subfilum baltoeslau
• Família bàltica
• Família eslava
• Família celta
• Subfílum indoirànic
• Família indoària
• Família irànica
• Família albanesa
• Família anatòlica
• Família armènia
• Família germànica
• Família grega
• Família romànica
• Observeu aquestes paraules. Totes volen dir ‘ull’. Tenint en compte aquestes dades, quines creieu que
tenen un avantpassat comú? Quines en queden fora?

1. Ojo
2. Ollo
3. Ochi
4. Ayini
5. Oog
6. Öga
7. Ko’z
8. Auge
9. Oko
10. Phnek
11. Akis
12. Akha
13. Ashi
14. Begi
• Observeu aquestes paraules. Totes volen dir ‘ull’. Tenint en compte aquestes dades, quines creieu que
tenen un avantpassat comú? Quines en queden fora?

1. Ojo castellà
2. Ollo gallec
3. Ochi romanès
4. Ayini amhàric (Etòpia, afroasiàtica)
5. Oog afrikaans
6. Öga suec
7. Ko’z uzbek (Uzbekhistan, túrquica)
8. Auge alemany
9. Oko polonès
10. Phnek cambodjà (Cambodja, austroasiàtica)
11. Akis lituà
12. Akha panjabi
13. Ashi persa
14. Begi basc (França i Espanya, aïlalda)
3.2.1. La lingüística comparada:
classificació genètica
• Llengües noves i llengües artificials
• La creació de llengües
• Ludwick Lejzer Zamenhof: l’esperanto (s. XIX)

• El contacte lingüístic i les llengües criolles

• Pidgin
• Crioll (nova llengua)
• Base: llengües colonitzadores (espanyol,
portuguès, francès, anglès). Amèrica Central i del
Sud, costa d’Àfrica, sud-est d’Àsia i Ocenia.
3.2.1. La lingüística comparada: classificació
genètica
• Quina base tenen aquests criolls?

Ele á kojé un kusa ngandísimo palenquero

‘Ell va agafar una cosa molt gran’

Ben bai i wok tumora tok pisin

En Ben treballarà demà’

Yon sèl lang se janm ase criollo haitiano

‘Amb una sola llengua no n’hi ha prou’
3.2.2. La lingüística contrastiva

Pretén descriure
Enfocament lingüístic semblances i diferències S’associa a l’estudi de
orientat a la pràctica, té entre llengües: nivell adquisició de segones
els inicis als anys 50. fonològic, morfològic i llengües.
sintàctic.
3.2.2. La tipologia lingüística
• Disciplina que classifica les llengües per trets gramaticals comuns.

• Intenta establir característiques universals a totes les llengües i analitzar com es manifesten.

• Gramàtica universal:

• Conjunt de principis, regles i condicions comparties per totes les llengües.

• Dispositiu innat i humà que es manifesta en forma de coneixement lingüístic.
• Aprendre una llengua significa aprendre a aplicar a la llengua en qüestió els principis universals i
identificar el valor adequat de cada paràmetre.

• Principis: propietats generals de llenguatge humà.

• Paràmetres: opcions que cada llengua adopta, grau de variació admesa per un universal lingüístic en cada una de les
seves realitzacions particulars (exemples: paràmetre del nucli i paràmetre del subjecte nul).
3.2.2. La tipologia lingüística
• L’enfocament tipològic és de naturalesa interlingüística:la teoria generativista se
centra en el que és comú, però la tipologia és fonamentalment comparativa.

• Per estudiar la variació no es poden estudiar totes les llengües del món: mostra que
reveli la diversitat i que permeti descobrir connexions estadísticament vàlides:

• Mostra amb llengües del major número possible de famílies lingüístiques i regions
geogràfiques diferents.

• Mostra amb llengües de la mateixa família però amb evolucions diferents pel que fa al tret
estudiat (permet estudiar els canvis experimentats per una determinada construcció; el
canvi lingüístic és gradual).
3.2.2. La tipologia lingüística
• Totes les llengües tenen certes propietats bàsiques, relacionades amb les categories dels diferents nivells de
llengua o amb les regles:
Totes les llengües distingeixen entre verbs i noms.
Totes les llengües tenen consonats i vocals.

• La majoria d’universals lingüístics tenen restriccions, és per això que es parla de dos tipus d’universals:
• Universals no implicatius:
Totes les llengües tenen noms; totes les llengües tenen vocal.

• Universals implicatius: consisteixen en relacions constants entre propietats de la llengua

Si una llengua té la categoria de gènere pels substantius, també en té per als pronoms.

• Les restriccions sobre la variació tenen excepcions: hi ha universals, però també hi ha tendències.
Tipus d’universals lingüístics

Universals absoluts i
Universals implicatius i
universals relatius o
universals no implicatius
tendències
Universals implicatius i no implicatius:
exemples
• Universals no implicatius: es poden establir sense fer referència a cap altra propietat de la llengua.

Totes les llengües tenen vocals

• Universals implicatius: relacionen la presencia d’una propietat amb la d’una altra. Si una propietat
és present a la llengua, també n’hi haurà una altra de present, necessàriament:

Si una llengua té un ordre bàsic VSO, també té preposicions

+VSO +prep. Gal·lès

+VSO -prep. 0
-VSO +prep. Anglès
-VSO -prep. Japonès
Universals absoluts i relatius: exemples
• Absoluts: són universals que no preveuen excepcions.

Totes les llengües tenen vocals

• Relatius (o tendències): són universals amb excepcions (un % baix):

La majoria de llengües d’ordre OV tenen postposicions

Universals: combinacions
• Absoluts – no implicatius:
Totes les llengües tenen vocals.

• Absoluts – implicatius
Si una llengua té un ordre bàsic VSO, té preposicions.

• Relatius – no implicatius
Gairebé totes les llengües tenen consonants nasals

• Relatius - implicatius
Si una llengua és SOV, gairebé sempre té postposicions.
(el persa és SOV i té preposicions)
Classifica els universals següents
1. Totes les llengües tenen consonats i vocals.
2. Si una llengua té preposicions, el genitiu gairebé sempre va darrere
del nom.
3. Si una llengua té afixos discontinus, també tindrà prefixació, o
sufixació o totes dues coses.
4. Gairebé totes les llengües tenen consonants nasals.
Quina llengua invalidaria l’universal?
Totes les llengües tenen vocals orals.
• Una llengua sense vocals orals
• Una llengua amb vocals orals i nasals

Si una llengua té preposicions, el genitiu gairebé sempre va darrerer del substantiu.

• Una llengua sense preposicions
• Una llengua en què el genitiu va darrere del nom i que no té preposicions

Si una llengua té afixos discontinus, també tindrà prefixació, o sufixació o totes dues coses.
• Una llengua amb afixos distontinus sense prefixació ni sufixació
• Una llengua sense afixos discontinus amb prefixació i sufixació
• Una llengua amb afixos discontinus que té prefixació però que no té sufixació

Gairebé totes les llengües tenen consonants nasals.

• Una llengua sense consonants nasals
• Una llengua que només té consonants nasals
Classificació tipològica

• Classificacions segons les característiques estructurals.

• Classificacions habituals: de tipus morfològic o sintàctic.
• Exemple: el català o el castellà són llengües que permeten el subjecte nul, a diferència del
francès.

• Altres classificacions: fonètiques i lexicosemàntiques.

• Exemple: el xinès és una llengua tonal i el català o el castellà no ho són.
Classificacions de base sintàctica
• Ordre dels components de l’oració o del sintagma:

• Llengües SVO català, amazic rifeny

• Llengües SOV japonès, hindi
• Llengües OSV xavante, apurinã (és l’ordre menys freqüent)
• Llengües OVS hixkaryána, guarijio (és un ordre poc freqüent)
• Llengües VOS maia, malgaix
• Llengües VSO llengües celtes, àrab
Classificacions de base sintàctica
(1) kuRii ne kamm kiitaa Panjabi
noia erg. feina va.fer
‘La noia va fer la feina’

The man reads the book Anglès

el home llegeix el llibre
‘L’home llegeix el llibre’

Izenz wargaz ifunasen Amazic

ha.venut home bous
‘L’home ha venut els bous’
Classificacions de base sintàctica
(2) Nahita ny mpianatra ny vehivavy Malgaix
va.veure el estudiant la dona
‘La mujer vio al estudiante’

Toto yahosiye kamara Hixkariano (ameríndia)

home va.agafar jaguar
‘El jaguar va agafar l’home’

pako xnâ u’u Urubú (ameríndia)

platan Joan menja
‘En Joan menja un platan’
Classificacions de base sintàctica
• Ordre dels constituents:

• Nom – adjectiu:

(3) A–N the green table Anglès

nek insaan Panjabi

noble home
‘l’home noble’

N–A le tapis vert Francès

llyfr bach Gal·lès

llibre petit
‘el llibe petit’
Classificacions de base sintàctica
• Ordre dels constituents:

• Nom – genitiu:

(4) G–N Jon-en txakurra Euskera

Jon-gen gos
‘el gos d’en Jon’

N–G tiburjatin n taddart Amazic

finestres de casa
‘les finestres de casa’

G–N the man’s hat Anglès

N–G the hat of the man
Classificacions de base sintàctica
• Ordre dels constituents:

• Preposicions i postposicions:

(5) preposicions in the house Inglés

g udrar Amazic
a muntanya
‘a la muntanya’

postposicions kuRi nûû Panjabi

noia per.a
‘per.a la noia’
Classificacions de base sintàctica
• La majoria de les llengües formen part d’un d’aquests tipus:

VSO Pr N-G N-A

SVO Pr N-G N-A
SOV Po G-N A-N
SOV Po G-N N-A

• Si no tenim en compte el subjecte, queden dos tipus de llengües:

VO Pr N-G N-A
OV Po G-N A-N (N-A)

Com s’expliquen les correspondències?

Classificacions de base morfològica
Segons la morfologia dels elements nominals i verbals:

• Llengües aïllants o analítiques

• Llengües sintètiques:

• Aglutinants
• Flexives
• (Polisintètiques)
• (Incorporants)
Classificacions de base morfològica

• Llengües aïllants o analítiques:

• Tenen una alta proporció de morfemes lliures (paraules invariables).

• Cada morfema vehicula un contingut.

(1) Khi tôi dên nhà ban tôi, chúng tôi bát dâù làm bài
VIETNAMITA
quan jo arribar casa amic jo pl. jo començar fer deures
‘Quan vaig arribar a casa del meu amic, nosaltres vam començar a fer els deures.’
Classificacions de base morfològica

• Llengües sintètiques:

• Llengües amb morfemes lligats que vehiculen continguts gramaticals variats.

• El contingut gramatical s’expressa mitjançant la morfologia (en les llengües aïllants s’expressava
mitjançant la sintaxi):

• Llengües aglutinants
• Llengües flexives
• Llengües polisintètiques
• Llengües incorporants
Classificacions de base morfològica

• Llengües sintètiques:

• Llengües aglutinants:

• Les paraules poden tenir més d’un morfema.

• Cada morfema té una forma que no varia.
• Cada morfema representa una única informació gramatical.

(2) ni + na + ku + penda SUAHILI

1sg pr. 2sg estimar
’t’estimo’
Classificacions de base morfològica

• Observa els exemples següents del rus. Et seria fàcil determinar quin és l’afix que indica datiu, el de plural i el
d’acusatiu?
Classificacions de base morfològica

• Llengües sintètiques:

• Llengües flexives:

• Les arrels gairebé mai funcionen com a paraules independents.

• Els afixos tendeixen a vehicular una relativa quantitat de continguts.
• Els afixos poden ser variables; els límits entre morfemes poden no ser clars

(3) habl+o 1sg.pr.ind.

habl+a 3sg.pr.ind.
habl+a+mos 1pl.pr.ind.
Classificacions de base morfològica
• Llengües incorporants: combinen en una sola paraula una sèrie d’arrels:

(4) TXUKTXI, Rússia trewilucwiktuget, tmeynlevtpatrken

t + re + wilu + cwitku + get

1sg.subj. futur orella tallar 2sg.obj
‘(Jo) et tallaré les orelles’

t + meyn + levt + pa t + rken

1sg.subj. gran cap dolor imperf.
‘(Jo) tinc un gran mal de cap’
Classificacions de base morfològica
• Llengües polisintètiques:

• Les arrels gairebé mai són morfemes lliures, i els afixos solen aportar diverses unitats de contingut.
• En la morfologia verbal, poden formar verbs complexos incorporant un dels seus complements com si fos un afix.

(5) KALAALLISUT, Groenlàndia qimmeqqarpoq, kaffitorpoq

qimmeq + qar + poq

gos tenir 3sg.pr.ind.
‘té un gos’

kaffi + tor + poq

cafè prendre 3sg.pr.ind
‘pren un cafè’
Classificacions de base fonètica
• Llengües sil·làbiques: les síl·labes de les paraules duren aproximadament el mateix (català, castellà).

• Llengües accentuals: els temps entre síl·laba tònica i síl·laba tònica duren aproximadament el mateix
(anglès).
-------------
• Llengües tonals: les síl·labes de les paraules es pronuncien amb diferents tons (neutre, ascendent,
descendent, etc.).
-------------
• Segons l’inventari i tipus de sons consonàntics o vocàlics (p.e., existència de clicks).
Classificacions de base fonètica

• Inventari de sons consonàntics

Els inventaris consonàntics de les llengües analitzades oscil·len entre les 6 consonants (rotokas,
Papua Nova Guinea) fins a les 122 (!Xóõ, a Botswana). El més habitual és que les llengües
tinguin una vintena de consonants.

• Inventari de sons vocàlics

Els inventaris vocàlics de les llengües analitzades oscil·len entre les 2 vocals i les 14 vocals
(alemany). El més habitual és que les llengües tinguin 5 o 6 vocals.
Classificacions de base fonètica

• Llengües que distingeixen entre vocals llargues i breus: soninké o àrab

kine ‘cocodril’ ki:ne ‘marit SONINKE

xana ‘amic’ xa:na ‘iguana’

• Llengües amb harmonia vocàlica: turc, finès, hongarès

ház ‘casa’ ház+ak ‘cases’ HONGARÈS

er ‘vena’ er+ek ‘venes’
Classificacions de base fonètica

• Estructura sil·làbica en les llengües del món

L’estructura sil·làbica present en totes les llengües del món és CV. En un nombre reduït de
llengües és l’única estructura permesa (per exemple, en mba, RD del Congo).
El força llengües, malgrat que és possible l’estructura CCV, hi ha restriccions en el tipus de
consonant que pot aparèixer en la combinació.
Classificacions lexicosemàntiques
• Les llengües tenen diferents termes bàsics per a colors.

• Ordre en la presència de colors segons el nombre de

categories:

• 3 categories: negre (o fosc), blanc (o clar) i vermell.

• 4: negre (o fosc), blanc (o clar), vermell i verd o groc.
• 6: negre (o fosc), blanc (o clar), vermell, verd, groc i blau.
• La resta de colors (taronja, marró, lila, etc.) vindrien
després.
Classificacions lexicosemàntiques
No sembla que aquest ordre es compleixi sistemàticament en les llengües del món, però sí que es constata certa
tendència en aquesta direcció. Cal dir, però, que encara que no hi hagi termes bàsics per a certs colors, les llengües
poden emprar termes referits a elements del món per fer-hi referència mitjançant comparacions (el cel, la cendra, les
fruites...).

Dani (Nova Guinea): 2

mifi clar
mola fosc

Krahn (wobé) (Costa d’Ivori) 3:

plu4 clar
jle3 fosc
saEN44 vermell

Haunoo (Filipines): 4
Mabi:ru negre (+violeta, blau, verd fosc)
Malagati ʔ
blanc (i colors clars)
Mararaʔ vermell (i taronges i grocs)
malatuy verd clar (i verd-groc i marró clar)
Classificacions lexicosemàntiques

• Termes bàsics per a colors:

italià català amazic

blu blau aggzaw
azurro
verde verd
Classificacions lexicosemàntiques
• Sistemes numerals

• 1 – unus
• Les llengües poden classificar-se segons la codificació lèxica dels nombres. • 2 – duo
• Les paraules expressen les combinacions possibles i les operacions • 3 – tres
• 4 – quattuor
aritmètiques que les motiven:
• 5 – quinque
• 6 – sex
• 7 – septem
dinou di + nou (10+9) • 8 – octo
• 9 – novem
tres-cents tres x cent (3x100) • 10 – decem
• 11 – undecim
• 12 – duodecim
• Les llengües expressen aquestes combinacions a partir d’una base. • 13 – tredecim
• 14 – quattuordecim
• 15 – quindecim
• Quina és la base de llengües romàniques com el català? • 16 – sedecim

un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze,
setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-un, vint-i-dos…
Classificacions lexicosemàntiques
• Diferents bases primàries:

WÒLÒF 5+1 / 5+2 / 5+3 / etc.

AMAZIC 2+10 / 4+10 / etc.

• Diferents operacions aritmètiques:

Suma: WÒLÒF 5+1 / 5+2 / 5+3 / etc.

Redupliació YANZI 4 = NA / 8 = NANA
Multiplicació FRANCÈS 80 (quatre-vingts) 4 x 20
90 (quatre-vingt-dix) (4x20)+10
Resta MBUM 7: ji ndok mokon: 10 (desena) – 3
Classificacions lexicosemàntiques
• Relacions de parentiu

• Soninké gida germà o germana gran

xoxone germà o germana petit/-a
gida-yugo (germà gran)
gida-yaxare (germana gran)
xoxona-yugo (germà petit)
xoxona-yaxare (germana petita)

• Panjabi pàtiijaa nebot (fill d’un germà)

panevaa nebot (filla d’una germana)

• Wòlof doom A més dels propis fills, designa tot fill d’un germà del mateix
sexe que un mateix (nebots, per a un català). També designa els
fills del germà de l’esposa o del marit.
Activitat

• Obriu el WALS (World Atlas of Language Structures Online): https://wals.info/

• Aneu a l’apartat “Features”.

• Busqueu....
• 3 llengües que tinguin un ordre oracional SVO
• 3 llengües que tinguin el mateix mot per a ‘verd’ i ‘blau’.
• 3 llengües que tinguin vocals nasals i no nasals.
• 3 llengües que tinguin to.