BLOC 2- INTRODUCCIÓ AL

PATRIMONI HISTÒRIC
ORIGENS I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE
DE “MONUMENT” A “BÉ CULTURAL”
A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
L’ANTIGUITAT GREGA
I ROMANA
- Hi ha un interès reduït per la conservació de l’art i els monuments d’època no coetània, així com per l’art
d’altres cultures.
- L’art d’altres cultures sovint és entès com a botí de guerra: s'espolia o destrueix com a càstig i exemple de
sotmetiment, a vegades s’atresora, però no hi ha consciència de què és quelcom important per reconstruir
la història i la manera de viure d’altres cultures.

GRÈCIA
- S’admiren i conserven fonamentalment objectes de l’època clàssica: època d’esplendor polític...
-Un exemple de com i perquè es valora el passat: la dinastia dels atàlides a Pèrgam col·lecciona i imita l’art grec
d’època clàssica perquè ho admiren i volen identificar-se amb aquest món que consideren esplèndid. Per
aquesta raó col·leccionen originals d’època clàssica i també els imiten o reprodueixen

ROMA
-146 a.C. Mummius, sac de Corint: ofrena al Panteó romà. Sobre el trasllat de les obres als soldats encarregats:
«Si las pierden o dañan, tendrán que reponerlas»
-Ciceró i els seus escrits contra Verres (70 a.C.): governador i espoliador de Sicília
-Primeres mesures legislatives i càrrecs “curatorials”: El curator era un càrrec públic encarregat, en època
imperial especialment, del manteniment de les calçades, l’abastiment d’aigua, les cloaques, el repartiment
d’aliments... I també l’estat dels monuments i estàtues de la ciutat: “curator statuarum”.
 Un exemple de (l’eclèctic) gust per l’art i l’arquitectura
d’altres cultures en època romana

Original i còpia: intercanviables

- La Vila Adriana: centre de retir de l’emperador Adrià al segle II

- Comptava amb més d’un KM quadrat i 30 edificis, a més de jardins
- S’evoquen a la vila alguns dels llocs visitats per l’emperador al llarg de la seva vida, i d’altres coneguts i
apreciats per relats

Al segle XVI el cardenal d’Este n’extreu bona part dels marbres i estàtues per a la seva Vila d’Este, propera

La Vila Adriana va ser declarada patrimoni de la Humanitat el 1999

Vila Adriana, Tívoli, Roma
“Canopo”, Vila Adriana, Tívoli, imitava la vila egípcia de Canopus, prop
d’Alexandria, on hi havia un Serapeum, o temple al deu Serapis
Poikile, imitació de la “Stoa poikile” atenenca, centre de la vida política i cultural de la
ciutat, per on passejaven els polítics, filòsofs i sofistes
Lisip, Hermes, Museus Capitolins (Roma)

Paris, Musée du Louvre

 L’EDAT MITJANA

DESTRUCCIÓ I APROPIACIÓ:

- Falta de distància històrica respecte de l’Antiguitat clàssica

-Destrucció per motius econòmics: s’aprofita el marbre per fer cals, les escultures
en bronze es fonen per reaprofitar el material...

-Destrucció i reutilització per motius de prestigi: es reaprofiten materials (marbres,

columnes, motius decoratius esculpits...).
Capella palatina d’Aquisgrà, construida per Carlemany, incorpora
marbres de Roma i Ravenna
Església martirial de Sant Miquel,
antiga Seu d’Ègara, Terrassa: 8
columnes de marbre reaprofitades
 DEL MAUSOLEU AL CASTELL DE SANT JOAN
DELS CREUATS CATALANS

1522, Solimà el magnífic provoca greus destruccions i els cavallers de sant Joan aprofiten materials del
MAUSOLEU d’Halicarnàs per reconstruir el castell, provocant la seva destrucció irreversible

El Mausoleu havia esta considerat una de les 7 meravelles del món antic, junt amb els jardins de
Babilònia, la piràmide de Giza, el temple d’Àrtemis a Efes, la estàtua de Zeus a Olímpia, el Colós de Rodes i
el Far d’Alexandria
Alguns intents legislatius de protecció dels edificis públics a l’Edat Mitjana:

Partidas de Alfons X el savi, Partida III:

Hi ha interès en mantenir bé els edificis importants, les vies de comunicació i les

infraestructures (ponts...) però és un interès utilitarista, no hi ha un sentiment de protecció
patrimonial
EL RENAIXEMENT
Al Renaixement comença l’interès per conservar i atresorar l’art d’èpoques i cultures passades.
És un interès, però circumscrit a l’Antiguitat clàssica (Grècia i Roma) i que només afecta a les elits
socials (els alts càrrecs de l’església i l’aristocràcia, també, en part, els artistes).

-Aquest interès per l’Antiguitat es constata en:

*La redacció de guies o reculls de monuments clàssics, especialment de les restes romanes de la
ciutat de Roma
*Viatges d’estudi dels artistes a Roma i altres indrets per estudiar les restes clàssiques
*Les elits socials (església i aristocràcia) comencen a col·leccionar obres d’art d’època clàssica

- Es menystenen i destrueixen els monuments de l’etapa precedent: l’Edat Mitjana comença a

veure’s com una època fosca i els seus edificis i obres d’art es menyspreen.
Algunes guies monumentals
escrites en época del
RENAIXEMENT

Bernardo Rucellai
(1448-1514)
De Urbe romana
Flavio Biondo (1392-
1463), Roma instaurata
(1444-48)
 Els artistes i la reconstrucció i
recuperació dels monuments del passat

- Els artistes volen recuperar l’art del passat clàssic, per això s’anomenen
“renaixentistes”: han fet tornar a la vida l’art dels grecs i romans
- Molts artistes s’interessen per estudiar l’arquitectura i l’escultura
romanes (la pintura en aquest moment pràcticament no es coneix).
- Els artistes fan arquitectura, pintura i escultura “a la romana”, és a
dir,
imitant l’estil dels clàssics, i, alhora, introdueixen veritables restes d’art
clàssic en les seves obres

Andrea Mantegna, Sant Sebastià, ca.

1480, 255 x 140 cm. Musée du Louvre
Andrea Mantegna, Camera degli Sposi(1465-1474), Màntua
Encàrrec de Ludovico Gonzaga
 La trobada:
Entre Ludovico Gonzaga i
el seu fill, cardenal
Francesco, el 1472, a
Gondanello

Tema: celebració político-

dinàstica de la familia
Gonzaga amb motiu de la
elecció com a cardenal de
Francesco
Ciutat ficticia amb
monuments clàssics reals
Hèrcules
Coliseum
Farnesio

Piràmide
Cestia
 La Piràmide de Cesti és una imitació romana de l'estil egipci; es troba al
costat de la Porta San Paolo, a Roma. Es va construir cap a l'any 12 a.C.
com a sepulcre del magistrat Gai Cesti. La seva base és quadrada, té prop
de 30 metres de costat i assoleix una altura de 36,40 metres. Està feta de
maó i recoberta de marbre. Als costats oriental i occidental s'hi troben
inscripcions en llatí on apareix tant el nom de Cesti com detalls
circumstancials sobre la seva construcció. Al segle III va ser annexada a la
muralla Aureliana.

Giovanni Paolo Pannini:

Ruines amb la piràmide de Caius Cestius
 EL SEGLE XVIII
La progressiva recuperació del món medieval i els monuments cristians
- S’amplia l’arc temporal d’interès: a més de l’Antiguitat clàssica comença a interessar l’Edat Mitjana. Això és
possible gràcies a:
* el “relativisme cultural” que permet apreciar i estudiar el patrimoni de cultures alienes
* la “distància històrica” que facilita recuperar l’interès per l’Edat Mitjana

- S’amplien les capes socials interessades en el món artistic, els monuments i la seva conservació: ja no
només s’interessen els aristòcrates i l’alta jerarquia eclesiàstica, també la incipient classe burgesa.

TOT AIXÒ ÉS POSSIBLE GRÀCIES A:

- L’existència de les acadèmies d’art
- El naixement de la Història de l’Art
- Certa democratització del món artistic amb el sorgiment de les exposicions públiques: salons i altres
- La Il·lustració: la voluntat d’explicar-ho tot racionalment, de descriure i entendre el món en la seva
totalitat.
- La Revolució francesa i la nacionalització de les col·leccions reials
 EL SEGLE XVIII
La progressiva recuperació del món medieval i els monuments cristians

S’escriuen guies que ja no només incorporen els monuments, clàssics, també els de l’Edat Mitjana. En
molts casos hi ha una valoració espiritual d’aquests monuments, que no s’aprecien per la seva vàlua
artística sinó perquè representen, per exemple, l’inici de la història del cristianisme:

-Antonio Bosio Romano (Roma), “Roma sotterranea”, 1632.

-Dom Bernard de Monfaucon (1729-35), “Monuments de la Monarchie française”.

-Antonio Ludovico Muratori, De artibus italicorum post inclinationem Romani imperii,1751.

En l’evolució del concepte de patrimoni i de monument seran claus, també, el descobriment de:

- Una nova ”Antiguitat clàssica”: amb les descobertes de ciutats com Paestum, Pompeia, Herculà, que
permeten un apropament diferent: a la vida quotidiana, a l’art de la pintura i el mosaic...

- Terres “exòtiques”: com per exemple Egipte, es desvetlla l’interès per cultures més o menys llunyanes,
per altres maneres de viure i fer art, i es comença a valorar un art no exclusivament europeu o d’herència
greco-llatina
Giovanni Battista Piranesi (1720 – 1778)

Arquitecte, arqueòleg, investigador i gravador

Panteó d’Agripa, Roma
Piranesi, Paestum,
1778
Piranesi, Paestum
 Herculano,
pintures murals
d’una domus
Més enllà de clau per al desxiframent
modern dels jeroglífics egipcis
l’Europa
occidental… Trobada al 1799 durant la
campanya francesa a Egipte

Pedra Rosetta, BRITISH MUSEUM (Londres)

 Interès i espoli:

Sala del Partenó al British Museum

de Londres, marbres espoliats per
Lord Elgin entre 1801-1812, amb el
permís, suposadament, del sultà
otomà
“¡Mortal!” – así fue que ella habló [Minerva]- “este rubor de vergü enza
te proclama como britá nico, antañ o un noble nombre;
el primero de los poderosos, el principal de los
libres, ahora el menos honrado por todos, y menos
por mí;
(como) jefe de vuestros enemigos encontrará s todavía
a Palas.
¿Buscá is la causa de la aversió n? – Mirad alrededor.
¡Atiende! Aquí, a pesar de la guerra y del fuego devastador,
vi sucesivas tiranías acabar.
Habiendo escapado de la rabia de los turcos y godos,
tu país envía un usurpador peor que los otros dos.
Observa é ste vacío, violado templo;
cuenta las reliquias rotas que todavía quedan:
É stas puestas por Cé crope, é sta adornada por
Pericles,
¿de qué otra manera debo manifestar mi
gratitud? Sabes, Alarico y Elgin hicieron el resto.
Que todos puedan saber de dó nde viene la
devastació n,

Lord Byron, The Curse of Minerva, 1812

 EL ROMANTICISME
Estableix llaços emotius i ideològics amb el passat i s’incrementa la valoració de l’Edat Mitjana.

Els monuments del passat medieval es valoren per motius:

1 .Nacionalistes: els monuments medievals comencen a veure’s com els que representen l’inici de
la història del país, la seva identitat

2 . Religiosos: els monuments medievals són entesos com una “reserva espiritual”, les restes d’un
món on l’home vivia en comunió amb el seu Déu.

3 .Emocionals: l’Edat Mitjana es veu com una època més espiritual i emocional, més pura i
espontània, menys racional
 EL CONTEXT REVOLUCIONARI A
FRANÇA:

Destrucció ideològica i primeres legislacions i

instruments de conservació

*1790-95: Instruccions per destruir monuments

representatius del feudalisme

*1791: “Suite d’Instructions”

Conservació dels monuments en virtut de 9 valors, entre
els quals es compten: la bellesa, la rellevància històrica o
l’aprofitament pedagògic
Galeria de reis [de Judea i Israel], de la façana occidental de la
catedral de Notre Dame de París
 DECAPITACIONS MONUMENTALS:
Caps de reis de l’Antic Testament, de la Galeria dels reis, de la façana de la
catedral de Notre Dame de Paris, ca. 1220, Musée du Cluny
Al llarg del segle XIX els monuments es comencen a valorar:

1.Dins d’aquesta reinterpretació ideològica del passat propiciada pel

Romanticisme i el sorgiment dels nacionalismes

2.Dins de la mentalitat il·lustrada i el desig de conèixer i explicar el món: els viatgers

il·lustrats fan les primeres guies de viatge, que són veritables compendis monumentals

3.Es comença a reconèixer el valor històric, per conèixer el passat, de molts

monuments i obres d’art i s’inicia la seva conservació i restauració per aquestes raons
 La vinculació ideològica o
emocional

F. R. de Chateaubriand, Le genie du
cristianisme ou beautés de la religion
chretienne, 1802

Victor Hugo, Notre Dame de Paris, 1831

Goethe, Von deutscher Baukunst, 1772

 Llanterna catedral d’Amiens

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc:

Dictionnaire raisonné de l’architecture
Française du XI au XVI siècle.10 v.
Paris, 1854-1868

Entretiens sur l’architecture.2 v. Paris,

1863-1872
1. La construcció gòtica i romànica és més noble que la construcció grega
2. L’ornamentació és l’aspecte fonamental de l’arquitectura
3. L’ornamentació ha de ser visible
4. L’ornamentació ha de ser natural
5. L’ornamentació ha de ser meditada
6. I que en conseqüència, l’ornamentació gòtica es més noble que la
grega i l’arquitectura gòtica l’única arquitectura que pot ara, ser
construïda

John Ruskin: Lectures on Architecture and

Painting. Londres. 1854
 Catedral de Colònia, 1875
Inici: 1248. Interrupció: 1510.
Finalització: 1842-1880
ELS VIATGES IL·LUSTRATS
Antonio Ponz (1725-1792), Viage de España o Cartas en que se da noticia
de las cosas más apreciables y dignas de saberse que hay en ella
ALEXANDRE DE LABORDE (1773-1742), Voyage pittoresque et historique de
l’Espagne
Vista de Barcelona
Plànol de Barcelona
Plantes i alçats de l’edifici de
Llotja de Barcelona
Interior de la catedral de Barcelona,
nau principal des dels peus
 ALTRES VIATGES I
VIATGERS

PROSPER DE MERIMÉE
(1803-1870) Viajes a España

Jaime Villanueva, Viage literario

a las iglesias de España, 1803-1852
Pau Piferrer, F. J. Parcerisa, Recuerdos y bellezas de España, 10 volums,
1839-72. Panteó reial del Monestir de Poblet
Panteó reial del Monestir de Poblet després de la desamortització i en
el gravat de Parcerisa
 LA DESAMORTITZACIÓ:
INICI: Manuel Godoy 1798 FINAL: 1924

-Introducció al mercat, mitjançant subhasta pública, dels bens i terres no productius en

possessió de les anomenades “mans mortes”

-Intenció: augmentar la riquesa nacional i crear una classe burgesa i mitjana de llauradors
propietaris

-Problemes patrimonials: abandonament de convents i monestirs, destrucció d’edificis,

conjunts escultòrics...
 Camillo Sitte: Construcció de ciutats segons principis artístics.1889.

Esglesia Votiva

Universitat

Parlament

Burgtheater

Ajuntament

Plaça davant l’església Votiva Distribució d’espais a la Ringstrasse

Palau de Justicia Parlament Ajuntament Universitat

Museus Esglesia votiva

Neue Hofburg
Burgtheater

Hofburg Cercle bancari

Borsa

Opera
Caserna

Sant Esteve
Escola d’Arts i Oficis
Esglesia votiva
1856-1879
neogòtic
Heinrich Ferstel
Universitat
neorenaixement
Ajuntament
1872-1883
neogòtic
Friedrich von Schmidt
Parlament
1874-1884
neogrec
Theophil Hansen
Burgtheater
1874-1888
neobarroc
Gottfried Semper
K. Von Hasenauer