L’ Antic Règim

Introducció
Durant el segle XVIII es van produir en el món un conjunt de canvis
transcendentals que van assentar les bases del món contemporàni.

Principals canvis:

Transformacions polítiques: fi de l‘Antic Règim i inici de les revolucions

burgeses.

Transformacions demogràfiques: “boom demogràfic”.

Transformacions econòmiques: inici de la Revolució industrial.

Transformacions socials: aparició de les classes socials.

Concepte d’Antic Règim
 Podria definir-se

Com el conjunt de trets polítics (monarquia absoluta), jurídics,

socials (societat estamental) i econòmics (economia de
subsistència basada en l’agricultura), que van caracteritzar a
Europa i les seues colònies durant els segles XVII i XVIII.

 Origen del Terme

El van emprar per primera vegada els revolucionaris

francesos per a designar despectivament l'estructura política i
social del seu país.

Posteriorment, es va utilitzar per a designar eixa realitat

política i institucional en altres estats.
Característiques de l’Antic Règim
Noblesa
Divisió PRIVILEGIATS
en tres
Clergat
SOCIETAT estaments Classes populars NO PRIVILEGIATS
ESTAMENTAL
Immobilisme vertical
Dues bases
Privilegi

Producció de subsistència
Predomini del
sector primari Endarreriment tècnic
Subsisteix el senyoriu
ECONOMIA Gremis
L’ANTIC RÈGIM PREINDUSTRIAL Indústria
artesana Fàbriques reials
Comerç exterior = Companyies comercials i
Impuls MONOPOLI
comercial
Comerç interior: problemes

El rei controla tots els poders

MONARQUIA
ABSOLUTA Les persones no tenen drets
El rei és el representant de Déu
ÍNDEX
o Situació espacial
1. Característiques de l’Antic Règim.
1. Demografia
2. Societat estamental
3. Economia
4. Monarquia absoluta
5. Monarquia parlamentària
2. Crisis de l’Antic Règim
1. La Il.lustració
2. El Despotisme il.lustrat
3. L’Antic Règim a Espanya
1. La Guerra de successió
2. Els Decrets de Nova Planta
Europa en el S. XVIII
Él món durant el s. XVIII
1. Característiques de l’Antic Règim
1.1 Demografia: Règim demogràfic antic
La demografia a principi del segle es caracteritzava per:

Un creixement vegetatiu molt baix

Amb altes taxes de natalitat contrarestades per alts índexs de
mortalitat (especialment infantil).

Amb un fràgil equilibri entre població i recursos

Els escassos rendiments agrícoles i la irregularitat de les collites

desencadenen reiterades crisi de subsistència que desemboquen en
fams canines i predisposen al desenrotllament de malalties
epidèmiques.

 La seqüela és una mortalitat catastròfica.

Mortalitat catastròfica
Principals canvis produits durant el segle XVIII

Disminució de la mortalitat del 40-50 %0 al 20-25 %0 com a

consequência de:
 En certes zones (Anglaterra, França) augmenten els excedents alimentaris, i una
millor nutrició conduïx a la disminució de les fams canines i epidèmies.

 Un altre factor que va influir en eixos canvis, encara que de forma menys
determinant, va ser el progrés de la medicina.

 També les guerres del S. XVIII van ser menys motíferes.

El resultat d’aquestes millores va ser (consequències):

• Un substancial creixement demogràfic, que no va afectar

per igual a tot el continent.

• Inici del cicle demogràfic de transició.

Cicle demogràfic de transició
1. 2 Una estructura social estamental
Una estructura social
estamental
Característiques:

 Articulada en estaments
Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per
un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter
impermeable i està juridicament definit

 Cada membre de la societat pertany a un estament

Este li nega o concedix privilegis, és a dir l'exempció d'obligacions
o el dret a avantatges exclusius. A l'estament privilegiat s'accedix
(excepte el clergat) per naixement o per concessió especial del
monarca.
 La rígida societat estamental entra en crisi
Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució
Francesa), obrint pas a la societat classista.
Piràmide social
 Alt clergat Baix
Noblesa Noblesa de
de Cort clergat:
províncies

Nobleza de toga
Text: La justificació de la societat estamental

La justificació de la societat estamental

Qualsevol sistema que, davall d’una aparença d’humanitat o de beneficència,

portara una monarquia ben ordenada a establir entre els homes una igualtat
de deures i a destruir les diferències necessàries, conduiria ben prompte al
desordre, conseqüència inevitable de la igualtat absoluta, i produiria la
subversió de la societat.

El noble consagra la seua dignitat a la defensa de l’estat i assisteix amb els

seus consells al sobirà. L’última classe de la nació que no pot atorgar a l’estat
serveis tan distingits, els supleix amb els tributs, la indústria i els treballs
corporals.

SOLENNELLES, Amonestacions del Parlament de París, 4 de març de 1776

Caricatura: el tercer estament aixafat pels impostos

A la pedra,
hi posa
«Impostos
i joves».
1.3 Economia

a. Agricultura
b. Indústria
c. Comerç
a. Agricultura

 3/4 parts de la població activa estaven ocupades en l’activitat

agrícola i ramadera.
 La principal font de riquesa és la terra.
 L’agricultura era de subsistència amb una productivitat molt
baixa.
 Gran extensió del guaret (rotació biennal o triennal).
 La propietat de la terra estava en mans de grans propietaris:
nobles i clergat. (“mans mortes”).
 b. indústria
 La indústria és de caràcter artesanal

 Conserva encara trets gremials.

 Organització de la producció industrial:

 Tallers artesanals

 Manufactures

 Treball a domicili
Els tallers artesanals
 Els tallers artesans empraven un reduït nombre de
treballadors, sent la maquinària escassa i les fonts
d'energia humana, animal o la proporcionada per
l'aigua o el vent.
 L'especialització era limitada, la qual cosa significava
que el procés de treball invertit en la creació de
mercaderies era controlat de principi a fi per una
mateixa persona o un escàs nombre d'operaris.
 Les manufactures

•Establiments que concentraven gran

quantitat de treballadors en un espai
de grans dimensions.

•La producció continuava sent

manual.

•Producien objectes de luxe.

•Podien ser d’iniciativa pública

(Fàbriques Reials) o privada.
“Domestic System" (treball a domicili)

Era una indústria de caràcter rural que conjugava el treball agrícola

amb la manufactura casolana de tèxtils. No es desenrotllava per
tant en fàbriques.

Caracterítiques:

L'empresari era generalment un comerciant . Proporcionava

matèria primera als llauradors, essèncialment dones, i estes la
treballen en el seu llar.
El llaurador no era amo ni de la matèria primera ni del producte
resultant, encara que sí ho era dels estris de treball.
La producció estava destinada a l'exportació.

Es va concentrar essencialment en el sector tèxtil, amb la

fabricació de mercaderies de llana o lli.
c. Comerç

 El comerç més relevant és el de llarga distància, especialment el marítim.

 Els intercanvis interns són escasos i complicats, a causa de les deficients comunicacions.
Característiques del comerç exterior
 Comerç marítim fonamentalment.
 L’objectiu era el comerç amb les colònies: comerç
colonial.
 Destaca el Triangle comercial:
Europa-Àfrica- Amèrica.
 Creació de les companyies comercials privilegiades amb
monopoli d’un producte o una zona: companyes d’Índies
 Desenvolupament de les institucions financeres (bancs i
companyes d’assegurances) encarregades de finançar
les expedicions comercials.
PENSAMENT ECONÒMIC EN L’ANTIC RÈGIM

Fins mitjan segle Des de mitjan segle XVIII

XVIII

FISIOCRÀCIA LIBERALISME
MERCANTILISME
Quesnay Adam Smith
Colbert

Explotació de la natura
Llibertat econòmica
Control estatal
Agricultura
Iniciativa privada
Acumulació d’or i plata
Agricultors propietaris generen
No intervenció de
riquesa
l’estat
Menys importacions Més exportacions

Defensa de l’ordre natural

Llei de l’oferta i la
sense control estatal demanda
MANUFACTURES COMPANYES
1.4 Un govern absolutista
Una monarquia absolutista

Fonamentat ideològicament en la fórmula

“monarquia de Dret Diví”.

Bossuet afirma que el poder li és concedit al Rei per Déu

i no té límits terrenals i el Rei és responsable només
davant de Déu
Definició i característiques:

 L’absolutisme era el sistema polític que regia la major part

d’Europa i consitia en la concentració de tots els poders
(legislatiu, executiu, judicial, militar,..) en el rei o el cap de
l’estat.
 Els instruments que utilitzen els reis absoluts són:
 Els Consells de ministres

 L'Exèrcit

 La Burocràcia i la Diplomàcia.

 En matèria econòmica practiquen el mercantilisme del que

destaquen dues característiques:
 El proteccionisme comercial davant els productes
estrangers.
 El foment de les indústries per part de l’estat.
Doc. 11, pàg 15
Paradigma de monarquía absoluta és la francesa,
encarnada en la figura del rei Lluis XIV.
Centre de govern en França:
Palau de Versalles
Text: L’estat absolut

L’estat absolut

És tan sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi el

qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els
cortesans l’existència i l’autoritat; la plenitud de la seua autoritat que ells no
exerceixen més que en nom meu resideix sempre en mi i no es pot tornar mai
en contra meu; només a mi em pertany el poder legislatiu sense dependència i
sense divisió; és per la meua autoritat que els oficials de la cort procedeixen
no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre
públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer
un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i no escansen
més que en les meues mans.

Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766

 Aquesta fòrmula de govern va encontrar resistència

 Essencialment, la que provenia dels defensors dels

privilegis feudals ostentats per la noblesa i el clero,
heretats de l’edat mitjana.

 Per mitjà del "Despotisme Il·lustrat“ els reis buscaran

destruir eixa oposició i atraure's a altres sectors
socials.
El seu màxim esplendor ho aconseguix

 Durant la 2a mitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.

 El seu fi succeirà després de la revolució burgesa a França

(1789) i els posteriors esclats del segle XIX.
Va haver-hi excepcions a esta forma de govern

 Les Províncies Unides (Holanda)

 La República de Venècia

 Anglaterra
1.5 El parlamentarisme anglés
REVOLUCIONS ANGLESES

Durant el segle XVII van tenir lloc a Anglaterra un canvis

polítics contra el poder absolut:
 Revolució de 1642 dirigida per Oliver Cromwell. En
1649 el rei Carles I (volia governar com un monarca
absolut) va ser ajusticiat i es va proclamar la República.
A la mort d’Oliver Cromwell es va restablir la monarquia.
 Revolució de 1688 va acabar amb la jura de la
Declaració de Drets (The Bill of Rights) per part de
Guillem d’Orange MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
PARLAMENTARISME ANGLÉS
PRINCIPALS PRINCIPIS IDEOLÒGICS: Estan inspirats en el
liberalisme polític de John Locke:

Llibertat

Igualtat davant la llei

La propietat és el criteri que permet a l’individu participar en

política: sufragi censatari (15% de la població)

Els habitants de les colònies no tenien repressentació

parlamentària.
Doc. 13 , pàg 15
2. Crisis de l’Antic Règim
2.1 La Il.lustració
Concepte

 Podria definir-se com el moviment filosòfic, literari i científic que es

desenrotlla a Europa i les seues colònies al llarg del segle XVIII (“de
les Llums”).

 Va suposar una important modernització cultural i l'intent de

transformar les caduques estructures de l'Antic Règim.
Els antecedents del pensament il·lustrat:

Cal buscar-los a Anglaterra i Provincies Unides

durant el segle XVII i a mitjans del S. XVIII (1750)
es va difondre per tot Europa.

Destaquen les figures d’Isaac Newton i John

Loock.
Idees fonamentals:
 La Raó
És l'únic mitjà per a aconseguir la veritat i, junt amb el progrés, constituïx el
camí per a aconseguir la felicitat.
 La crítica
Permet questionar tot alló que va en contra de la raó.
 El Progrés
A ell s'arriba gràcies a la Ciència; en combinació amb la tècnica, permet
l'avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.
 La tolerància
 La Naturalesa
És l'origen de tot el genuí, verdader i autèntic. La societat és la que falseja i
corromp l'home, bo en estat natural.
 La Felicitat
És un bé a què tot home té dret i constituïx un fi en si mateixa.
Vehicles de difusió

 Les societats científiques, literàries o artístiques i

les acadèmies, recolzades pels poders públics.

 Les societats d'amics del país, establides

normalment en les principals ciutats i capitals de
província.

 Els Salons. Tertúlies o reunions d'il·lustrats.

 L'Enciclopèdia: publicada en 1751

L’Enciclopèdia

•L’Enciclopèdia o Diccionari raonat de les

ciències, de les arts i dels oficis va ser
publicat el primer volum al 1751 i es va
concloure al 1772.

•Els directors van ser Jean Le Rond

d’Alambert i Denis Diderot.

•Hi van col.laborar els principals

pensador i científics de França.
 Saló il·lustrat

Diderot

Bust de Turgot
Voltarire.
A la dreta,
d’Alember

Rousseau

Madame
Geoffrin
El pensament il.lustrat

En el seu vessant polític és desenrotllat en l'obra dels autors següents:

 Montesquieu. Teoritza sobre la divisió de poders. (Doc. 27)

 Voltaire. Indaga en la llibertat de pensament i advoca per una nova

religió (deisme) que substituïsca a les revelades. Defenia la llibertat
de conciència i la tolerància entre els homes i les idees. (Doc. 28)

 Rousseau. Defensava la necessitat d’un contracte social entre

governants i governats que garantira els drets bàsic de l’individu. Va
formular el principi de sobirania nacional.
La divisió de poders

La divisió de poders

Quan els poders legislatiu i executiu es troben

reunits en una mateixa persona o corporació, no
hi ha llibertat, perquè pot ser que el monarca o
el Senat faran lleis tiràniques per executar-les de
la mateixa manera. [...]

En l’estat en què un home tot sol o una sola

corporació d’eminents o de nobles, o del poble,
administrara els tres poders i tinguera la facultat
de fer les lleis, d’executar les resolucions
públiques i de jutjar els crims i les disputes dels
particulars, es perdria tot completament.

MONTESQUIEU, L’esperit de les lleis, 1748

Doc. 19. pàg. 19

Esquema divisió de poders
 La sobirania

La sobirania

Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari

establit entre els súbdits i el sobirà per a una
correspondència mútua […] En l’instant en què el
govern usurpa
la sobirania, el pacte social queda trencat. […]
Els diputats del poble no són, per tant, ni poden
ser els seus representants, no són sinó els seus
mandataris; no poden concloure res
definitivament. Tota llei no ratificada pel poble
en persona és nul·la;
no és una llei. El poble anglés creu ser lliure,
i s’enganya molt; no ho és sinó durant l’elecció
dels membres del Parlament; des del moment
que aquests són elegits, el poble ja és esclau,
no és res.

ROUSSEAU, El contracte social, 1762

Doc. 20, pàg 19
Text: Els drets humans

Els drets humans

Si es busca en què consisteix el bé més preat de tots, que ha de ser objecte

de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la
llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la
llibertat és renunciar a ser home, als drets i deures de la humanitat.

La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa siga absolutament la

mateixa per a tothom, sinó que cap ciutadà no siga tan ric per a poder
comprar-ne un altre i que no siga tan pobre per veure’s forçat a vendre’s.
Aquesta igualtat, es diu, no pot existir en la pràctica. Ara bé, si l’abús és
inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Atés
que, precisament, la força de les coses tendeix sempre a destruir la igualtat,
cal fer que la força de la legislació tendisca sempre a mantindre-la.

J. J. ROUSSEAU, El contracte social, 1762

En el seu vessant econòmic

Es concreta en dos noves corrents: la fisiocràcia i liberalisme,

que entren en col·lisió amb la tendència imperant del moment,
el mercantilisme.

Fisiocràcia
Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d'un estat prové de la
naturalesa, més exactament, de l'agricultura. El seu principal
teòric és Quesnay.

Liberalisme
Per als seus defensors, la riquesa de l'Estat no radica ni en
l'acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni
exclusivament en l'agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat.
L'Estat no ha d'intervindre en l'activitat econòmica. El seu
principal teòric és Adam Smith.
2.2 El despotisme il.lustrat
“Tot per al
Són monarques absoluts que poble però
realitzen reformes encaminades a sense el
conseguir la felicitat dels poble”
seus súbdits

 Polítiques: Centralització territorial i administrativa.

 Socials: abolició de la esclavitut i limitació dels privilegis de la noblesa
 Econòmiques: reformes en l’agricultura (fisiocràcia), creació de
bancs nacionals, creació de les manufactures reials,…
 Culturals: creació de les Acadèmies en els diferents ámbits culturals,
impuls de institucions de caràcter científic,..
 Religioses: promou la llibertat religiosa i limita el poder del clergat i el
Papat.
Principals dèspotes il.lustrats

CATERINA II DE CARLES III

RÚSSIA D’ESPANYA

JOSEP II FEDERIC II DE
D’ÀUSTRIA PRÚSSIA
3. L’Antic Règim en Espanya
3.1. Guerra de successió (1701-1714)

 Causes:
 Problemes en la successió al tron d'Espanya a la mort de Carles II.
 Oposició de les potències europees que França s'unificara amb Espanya.
 Desenvolupament: dos nivells:
 Internacional: (1701-1713) la coalició de la Haya (Gran Bretanya, Àustria,
Països Baixos, Portugal, Prússia i Saboia) contra França i Espanya.
 Nacional: (1701-1714)conflicte intern: sublevació en la Corona d'Aragó i
oposició d'alguns sectors de la societat. (València: botiflers (nobles) contra
maulets (classes socials més baixes)
 Consequències:
 Internacional: Tractat d'Utrecht i Rastat (1713)
 Nacional : Decrets de Nova Planta:
 (Aragó i València 29 juny 1707, Mallorca 1715, Catalunya
1716)
 3.2. DECRETS DE NOVA PLANTA
Aragó i València 1707
Mallorca 1715
Catalunya 1716
 Causes:

 Implantació del model polític administratiu centralista francés.

 Rebelió i derrota dels territoris de la Corona d'Aragó: batalla
d'Almansa (1707) i conquista de Barcelona (1714)

 Conseqüències:
 Unificació territorial: eliminació de les fronteres interiors
 Implantació de les institucions de Castella.
 Eliminació de les lleis pròpies: furs, usos i costums.
 Imposició del la llengua castellana com a llengua oficial de
l'administració.