UF2: PNEUMÀTICA I

HIDRÀULICA
ESQUEMA UF2

• Pneumàtica
- Fonaments de la pneumàtica
- Producció d’aire comprimit Nota UF2 : 0,75 Nota NF1 pneumàtica + 0,25
Nota NF2 hidràulica
- Vàlvules
- Actuadors Nota NF1 pneumàtica: 60%
- Automatismes pneumàtics examen + 30% practiques
- Electro-pneumàtica
pneumàtica + 10% actitud
FONAMENTS DE LA PNEUMÀTICA

La pneumàtica es defineix com la tècnica d’utilitzar l’aire comprimit.

L’aire és present a tot arreu a la terra.

De forma general diem que està format per:

78% N2, 21% O2, i 1% resta de gasos (CO2, Ar, etc.).

Ja des de temps endarrere, l’any 1.500 a.C s’ha treballat amb l’aire comprimit, mitjançant les
manxes.
 APLICACIONS

A partir del s. XX es va generalitzar el nombre d’aplicacions.

S’aplica en nombrosos processos industrials, automoció, indústria tèxtil, producció farmacèutica,
embotellat i empaquetat d’alimentació i begudes i en la indústria química.
ASPECTES POSITIUS DE L’AIRE COMPRIMIT
• Ventatges:
- L’aire és present a tot arreu.
- El transport és senzill
- Es pot emmagatzemar en dipòsits.
- No es veu afectat per la
temperatura de funcionament
- No és explosiu
- No emet gasos contaminants.
- Treballa a altes velocitats
• Inconvenients:
- Provoca força soroll.
- Necessita etapes d’acondicionament.
- Per a forces elevades (+50.000 N) no és útil
(Pressió treball = 7 bars, (millor hidràulica).
- Pèrdues de càrrega si el circuit és complex.
- Velocitats difícilment controlables.
- L’aire és compressible.
CONCEPTES NECESSARIS

• Pressió (S.I => Pascal)

F
F
Es defineix a la pressió com a la força per unitat de superficie P =
S
• Força (S.I => Newton)
S
La força es defineix com una magnitud que ens permet realitzar treball
Segona llei de Newton: F = massa · acceleració
CONCEPTES NECESSARIS

• Treball (S.I => Joule)

Una forma de definir el treball (W) és:

• Cabal (S.I => m3/segon)

Quan parlem de caudal, ens referim al volum que circula de l’aire comprimit en una
tuberia/compressor per cada segon.
FACTORS DE CONVERSIÓ NECESSARIS

Pressió
Les unitats més utilitzades són: Pressió (S.I) Relació unitats
1 bar o (kp/cm2) 100.000 Pascals
- Bar
1 atm 101.300 Pascals
- Atmosfera 14,5 psi 1 atm
- P.S.I (Pounds per square inch) 1 Pa 1 N/m2

- Pascal ( N/m2)

Exercici: 10 bars 3
atmosferes
Passa les següents unitats a Pa
100 psi 4
kp/cm2
1 N/ m2 1
EXERCICIS
1.‐Passa a bars una pressió de 4,25 atm.
2.‐Passa a S.I i a psi una pressió de 2,85 atm. i una de 6,75 bar.

3.- Determina en m3/s i en l/min el canal d’una canonada per la que circulen 2,7m3 d’aire durant mitja
hora.
4.- Quina és la secció en cm2 que ha de tenir un cilindre que ha de transmetre una força de 800 N si la
pressió de funcionament de la instal·lació és de 5,5 bars?
5. Es desplaça un cilindre una distància de 15 cm. La superficie del cilindre és de 31,4 cm2 i la força
aplicada era de 1500 N. Quina és la pressió de l’aire (en bars)? Quin és el treball realitzat per l’aire (J).
 TIPUS DE PRESSIONS EN GASOS

Pressió atmosférica
És la força que exerceix l'atmosfera sobre la superfície de la terra.
Es pot imaginar com el pes d’una columna d’aire d’1 m 2 de superfície.
Patm acostuma a tenir un valor de 101300 Pa o 1,013 bars o 1 kp/cm 2.

Es mesura amb un baròmetre.

Pressió relativa
És la pressió que mesura un manòmetre, no té en compte la pressió atmosfèrica.
Pressió absoluta és la suma de les dues pressions.
 MANÒMETRE

Mesuren la pressió relativa o també coneguda com pressió sobreabsoluta.

La mesura de la pressió es fa de forma mecánica.
Exemple:
Manòmetre de Bourdon
 MANÒMETRE

Transductors de pressió: Es basa en utilitzar una membrana deformable. Aquesta es

deforma una certa quantitat variant la seva secció en funció de la pressió.

R2
R1
 MANÒMETRE

Tubs manomètrics forma U

Els punts 1 i 2 han d’estar a la mateixa pressió

PAire comprimit = dlíquid·g·h + Patm

https://www.youtube.com/watch?v=oeSRTdfySwE
 EJERCICI MANÒMETRE EN FORMA DE U.

Tenim un dipòsit de gas comprimit a una pressió indeterminada. Per a determinar-la s’utilitza
un manòmetre en forma de U ple de mercuri i s'obté les diferents mesures. Altura del
manòmetre 840 cm.
a) Quina és la pressió?
b) Si s'utilitza de líquid al manòmetre aigua (densitat = 980 kg/m3), raona si mesuraríem una
altura més alta, o més baixa.
PROPIETATS DELS GASOS

• Llei de Boyle-Mariotte

P1·V1 = constant

Representa la compressió o expansió d’un gas a temperatura constant (procés isotèrmic).

“La pressió i el volum de un sistema de partícules gasós es comporten de forma inversament
proporcional”
Exercici:
Es té un recipient d’1 m3 de volum. La seva pressió absoluta és de 100kPa. Es comprimeix fins a
0,5 m3.
Calcula la pressió del sistema. I quina pressió tindrà si es comprimeix fins a un volum de 0,05
m3?
 PROPIETATS DELS GASOS

• Llei de Charles-Lussac “a pressió constant, el volum ocupat per un gas és directament

proporcional a la seva temperatura (K). “
V
= constant
T

V1 V2
T1 T2
Q
PROPIETATS DELS GASOS

• Llei de Charles “a volum constant, la relació entre Pressió i temperatura és una

constant”.
P = constant
T

Q
LLEI GENERAL DELS GASOS
 EFECTE
VENTURI

https://www.youtube.com/watch?v=M7CDD2BFhQA&t=808
s
HUMITAT RELATIVA AIGUA

La humitat relativa de l’aigua és un problema.

Quan l’aire es comprimeix, estem compactant el nombre de
molècules d’aigua, d’aquesta forma quan es refreda l’aire es pot
provocar la condensació d’aigua.
O O P1 = 1 atm
O2 N2 O2 N2 N2 N2
H H N2 H H
N2 N2 N2 N2
N2 O
N2 O2 O2 2 N2 O2
O P2 = 2 atm
H H

Exemple: Si a l’inici teníem aire a 20ºC amb una HR % de 30%. Quina

massa d’aigua tenia l’aire en forma de vapor d’aigua?
De cop, comprimim l’aire a una P2 = 2· P1. Quina massa d’aigua tindrà l’aire?
I quina HR %?
PRODUCCIÓ DE L’AIRE COMPRIMIT
 COMPRESSIÓ

L’aire comprimit es produeix mitjançant compressors.

Un compressor és una màquina mecànica que s’encarrega de crear pressió
d’aire mitjançant diferents mecanismes:
- Basats en la compressió: Compressors volumètrics (seguint la llei de
Boyle-Mariotte).
- Dinàmics: Compressors dinàmics (augmenten
la velocitat del gas).
 COMPRESSORS VOLUMÈTRICS
Es divideixen en dos classes:

Alternatius Rotatius
Compressor d’èmbol Compressor de paletes
Compressor de diafragma Compressor de cargol
Cada un dels compressors té les seves avantatges i inconvenients.

De forma general: Els compressors alternatius generen pressions més elevades

Els compressors rotatius generen caudals més elevats
 COMPRESSOR D’ÈMBOL

Entrada
aire a Patm Sortida aire a
Ptreball
Vàlvula
Vàlvula d’escapament
El pistó es d’admissió
contrau
El pistó es • Genera pressions de 3 a 7 bars de
retreu forma eficients.
• Per la llei del gasos ideals sabem
que l’aire s’escalfa (ΔT > 0).
Biela-manivela
 TERMES IMPORTANTS

Relació de compressió: És la relació entre la de la Pressió de sortida del

compressor (Psort) i la Pressió d’entrada (Pen).

Per a millorar rendiment dels compressors, es col·loquen dos

compressors en sèrie. S’aconsegueixen pressions de 8
bars amb bon rendiment.

La temperatura final del gas

comprimit és de 120ºC.
 COMPRESSOR PER DIAFRAGMA
En aquest cas el diafragma és qui
genera el moviment d’admissió i el
Diafragma d’escapament.

A diferència del compressor per èmbol

aquest no utilitza lubricant, així doncs,
l’aire comprimit d’escapament és lliure
d’impureses olioses.
COMPRESSORS DE PALETES

Paletes
El compressor no
conté vàlvules
d’admissió i
escapament.

Estator
COMPRESSOR DE CARGOL

Són dos cargols que giren de

forma asimètrica. Produeixen
la compressió del gas a mesura
que avança per dins el sistema.
 EMMAGATZEMATGE

Un cop feta la compressió, sabem que el gas surt a T > 120ºC.

El primer pas és la refrigeració. Per a poder emmagatzemar el gas a
temperatura ambient.
 DIPÒSIT
- Ens permet fer que el compressor no estigui
funcionant sense parar.
- A més, permet una sortida del gas constant,
sense altibaixos.

Està format per:

- Un manòmetre.
UNITAT DE MANTENIMENT
UNITAT DE MANTENIMENT

És fonamental en els circuits

pneumàtics.
Està format pel:
Filtre.
Regulador amb manòmetre.
Lubrificador.
CIRCUITS PNEUMÀTICS
 VÀLVULES

Vàlvules: Parlem de vàlvules com el element controlador dels circuits

pneumàtics , el que ens permet direccionar i gestionar el gas comprimit
cap al sentit que nosaltres es interessi.
Trobarem:
- Vàlvules distribuïdores
- Vàlvules reguladores, bloqueig i control.
 SIMBOLOGIA VÀLVULES DISTRIBUÏDORES
Trobem les posicions i les vies
Vies: nombres de conductes tant
d’entrada com de sortida dins la
vàlvula
Posicions: són les diferents
connexions que pot realitzar una
mateixa vàlvula.
 ANOMENAR VÀLVULES DISTRIBUÏDORES
Les vàlvules s’anomenen de la següent manera:
Vàlvula nºvies / nºposicions i si són normalment tancades o
normalment obertes
Exemple:

Vàlvula 3/2 normalment tancada.

Vàlvula 3/2 normalment oberta

 SIMBOLOGIA VÀLVULES DISTRIBUÏDORES

Accionaments i retorns la seva missió és la de realitzar els canvis de

posició de la vàlvula.
POSICIÓ DE REPÒS, POSICIÓ ACTIVACIÓ
 EXERCICIS
1.‐Identifica les següents vàlvules de distribució, indicant nombres de vies, posició,
tipus de comandament i quina és la posició de repós i la posició activada.

2.‐Explica el funcionament de les vàlvules anteriors.

ENUMERACIÓ VIES VÀLVULES
 ACTUADORS

Cilindre simple efecte (CSE)

 ACTUADORS

Cilindres de doble efecte (CDE)

 EXERCICIS
Recordatori: Pressió = Força / Superfície => Força = Pressió · Superfície
1. Tenim un CSE que funciona a una pressió pneumàtica de 600.000 Pa. El cilindre
compta d’un èmbol de 20 cm2 i té una motlle amb una força de retorn de 50 N. El
rendiment del cilindre és d’un 90%.

2. Tenim un CDE que funciona a una pressió pneumàtica de 700.000 Pa. L'èmbol mesura
40 mm de diàmetre i conté una tija de 10 mm. Calculeu la força d’avanç i de retrocés
del cilindre.
 CIRCUITS PNEUMÀTICS
PRÀCTICA 1: COMANDAMENT DIRECTE
D’UN CSE
Dibuixeu el circuit pneumàtic.
Escriviu el nom dels components.
Descriviu el funcionament del sistema en
repòs, quan s’activa la vàlvula i, finalment,
un cop es desactiva la vàlvula.
 CIRCUITS PNEUMÀTICS
PRÀCTICA 2: COMANDAMENT DIRECTE
D’UN CDE
Dibuixeu el circuit pneumàtic.
Escriviu el nom dels components.
Descriviu el funcionament del sistema en
repòs, quan s’activa la vàlvula i, finalment,
un cop es desactiva la vàlvula.
INFORMES

1. Materials
2. Dibuix circuit pneumàtic
3. Realització i funcionament
4. Diagrama de fases
5. Respondre qüestions
PRÀCTICA 3. COMANDAMENT INDIRECTE CSE

És una vàlvula 3/2 normalment tancada

2 d’accionament pneumàtic i retorn per
motlle.
1 3

Significa que la vàlvula serà accionada per

una vàlvula senyal 1S1, de forma general 1S1
serà una vàlvula 3/2 NT o NO accionada per
pulsador i retorn per motlle..
PRÀCTICA 4. COMANDAMENT INDIRECTE CDE.
 VÀLVULES

Vàlvules: Parlem de vàlvules com el element controlador dels circuits

pneumàtics , el que ens permet direccionar i gestionar el gas comprimit
cap al sentit que nosaltres es interessi.
Trobarem:
- Vàlvules distribuïdores
- Vàlvules reguladores, bloqueig i control.
 PRÀCTICA 5. ACCIONAMENT CDE AMB
VÀLVULA 5/2 DE COMANDAMENT INDIRECTE I
RETORN LENT.
- S’utilitzarà una vàlvula reguladora de flux
unidireccional.
- Sempre es regula el flux de l’aire que surt
del cilindre fins a l’escapament.
PRÀCTICA 6. ACCIONAMENT CDE AMB VÀLVULA
5/2 BIESTABLE DE COMANDAMENT INDIRECTE
AMB VÀLVULA CONTROL OR

Vàlvula de control OR.

PRÀCTICA 7. ACCIONAMENT CDE AMB VÀLVULA
5/2 BIESTABLE DE COMANDAMENT INDIRECTE
AMB VÀLVULA CONTROL AND
PRÀCTICA 8: COMANDAMENT CDE AMB FINAL
DE CARRER (VÀLVULA 3/2 NC AMB
ACCIONAMENT PER RODET)
 ELECTROPNEUMÀTICA

Introducció
• És la utilització de commandaments elèctrics per a guiar les
accions d’un circuit pneumàtic.
• Tots els elements que utilitzarem, fan servir de corrent continu
a 24 V.
• No és perillós, 24 V no poden electrocutar.
 INTRODUCCIÓ

Estàn formats per:

Circuit de força Circuit de
commandment. ● Circuit elèctric
• Electrovàlvules
Relè

Polsadors
 ELECTROVÀLVULES

Apareix un nou tipus d’accionament, l’accionament elèctric

(solenoide)

Exemple:
Electrovàlvula 3/2 NT monoestable
 RELÈ

El relé està format per dues parts: Un electroimant i un conjunt

de contactes/interruptors. Quan fem circular 24 V per ell, els
contactes canvien de posició
( NT NO o NO NT).
 POLSADORS

Són necessaris per decidir

quan comença a funcionar el
nostre sistema
 EXEMPLES DE CIRCUITS
Font d’alimentació

Polsador

Solenoide Solenoide
electrovàlvula
 CIRCUITS DE COMMANDAMENT
Mètode directe Mètode
indirecte

Polsador Contacte
del relè

Solenoide
electrovàlvula

Bobina
relè
INDIRECTE
MÈTODE INDIRECTE AMB RETENCIÓ
COM FUNCIONA EL SEGÜENT CIRCUIT?
PREGUNTES D’ELECTROPNEUMÀTICA

1) Quins mètodes hi ha per a fer el circuit de comandament d’un circuit electropneumàtic?

2) De quines parts està formada un relè?
3) Anomena les següents electrovàlvules
4) DIBUIXA EL SEGÜENT CIRCUIT I MARCA DE
QUIN COMPONENT FORMA PART LES SEGÜENTS
SIMBOLOGIES DEL CIRCUIT
5) El següent circuit de força és controlat per un circuit de
commandament indirecte, quin és el diagrama correcte?

c)

b)

a)
 HIDRÀULICA
INTRODUCCIÓ

La hidràulica es basa en la utilització de líquids com a mecanisme

de transmissió de força.
A diferència de la pneumàtica que utilitza l’aire comprimit per a
la transmissió de força.
 HIDRÀULICA
INTRODUCCIÓ

Es basa fonamentalment en el principi de Pascal

La pressió és la mateixa a
tot arreu del fluid

P1 = F1/S1
P2 = F2/S2

Podem amplificar la força amb èmbols!

 HIDRÀULICA
1. Comparació hidràulica amb pneumàtica
2. Circuit hidràulic 3.
Tipus d’olis utilitzats
2.1 Dipòsit d’oli 4.
Exercicis
2.2 Filtre
2.3 Bombes
2.4 Vàlvula reguladora de pressió
2.5 Manòmetre
2.6 Circuit de força
 HIDRÀULICA VS PNEUMÀTICA
Pneumàtica Hidràulica
Efecte de les fugues Pèrdua de potència Contaminació
Influència de l’ambient No explota Pot incendiar-se, és sensible als
canvis de temperatura (canvi en
la viscositat)

Emmagatzematge d’energia Senzill Difícil

Velocitat 20-40 m/s (moviment brusc) 2-4 m/s (moviment suau)
Cost d’alimentació Molt alt Alt
Estabilitat Baixa Alta, és imcompressible
Exactitud de moviments 1 cm 1 mm
Força Pressió 8 bars. F = 30kN Pressions de 600 bar F= 3000kN
 CIRCUIT HIDRÀULIC

1. Dipòsit d’oli
És un recipient metàl·lic que conte l’oli .En la part superior
porta una tapa a on es fixen la resta dels elements de la central
oleohidràulica. La seva funció apart d’acumular l’oli és de
refrigerar-lo.
 CIRCUIT HIDRÀULIC

2. Filtre
El desgast dels elements metàl·lics i dels elements
d'estanquitat junt amb la pols fan necessari un bon filtratge.
El fluid es reutilitza, així que s’ha d’estar segur que es
manté en bones condicions.
El fluid es viscòs, és capaç d’arrencar i arrossegar parts
del circuit.
 CIRCUIT HIDRÀULIC

3. Bombes encarregades de convertir l’energia elèctrica en mecànica

Tenim bombes de:
1. Engranatges
2. Pistons
3. Paletes
 CIRCUIT HIDRÀULIC

Bomba d’engranatges
Uns engranatges giren provocant
Q Q
el moviment del fluid al seu
interior i donant-li una
Entra Sortida
pressió. Fan força soroll. da fluid
fluid
Pressió màxima : 250 bars
 CIRCUIT HIDRÀULIC

Bomba de pistons axials Formada per molts pistons, durant el

seu recorregut aspira i emet el fluid hidràulic.

És el més utilitzat: Pressions des de 200 a

600 bar
BOMBES DE DESPLAÇAMENT POSITIU
FÒRMULES
Bomba de pistons axials

Caudal de la bomba (Q)

Q = nº pistons x volum pistó (m3) x r.p.m

60
 CIRCUIT HIDRÀULIC

Bomba de paletes

Les paletes poden moure’s degut

a la força centrífuga adquirida
durant el gir.
Són força silencioses ja que no
tenen contacte mecànic.

Pressió màxima de
200 bars
EXERCICI:

Tenim una bomba de pistó axial amb 5 pistons. El volum de cada

pistó són 0,5 dm3. Sabent que el motor que la controla fa girar-la
a 1000 rpm, quin caudal genera la bomba?
 CIRCUIT HIDRÀULIC

4. Vàlvula limitadora de pressió

A la sortida de la bomba, tot just després del pas per la bomba.

5. Manòmetre
Mesura la pressió a la sortida de la bomba
CIRCUIT HIDRÀULIC

6. Circuit de força

Vàlvula
limitadora de
pressió
Manòmetre
Bomba

Filtre
Dipòsit
TIPUS D’OLIS/LÍQUIDS UTILITZATS
TIPUS D’OLIS/LÍQUIDS UTILITZATS
 Qüestions

1. Anomena 3 diferències entre els circuits hidràulics i els

circuits pneumàtics.
2. Si volem fer un circuit que exerceixi molta força i amb molta
precisió quin tipus de circuit utilitzarem? Per què?
3. Perquè utilitzem un retorn al tanc d’oli en els circuits
oleohidràulics?
4. Per quina raó no s’utilitza aigua pura com a líquid en la
hidràulica?