Tema 2

Estructura de la Comunicació Social (20374)
TEMA 2:
Mitjans i grups de comunicació a
l’Europa occidental
Prof.: Àlex Gutiérrez
1. LA PREMSA
• El primer mitjà de comunicació  lligat a l’establiment de
les democràcies
• Mitjà tradicionalment desenvolupat dins les fronteres
estatals i/o lingüístiques
• Mitjà tradicionalment poc regulat  autoregulació (codis
deontològics, consells de premsa)
• La premsa està actualment en un moment de crisi i canvi
de model  crisi econòmica (2008) + arribada i expansió
d’internet
1. LA PREMSA
Tres models (Hallin i Mancini, 2006):
• Països del Nord i Centre d’Europa: Alemanya,

Àustria, Holanda, països escandinaus
• El Regne Unit
• Països mediterranis: Itàlia, Espanya, Portugal,
França, Grècia
1. LA PREMSA
1.1. Apunts històrics
A/ Orígens i establiment de la premsa (s. XVII - XIX)
• Mitjà lligat a una nova classe social: burgesia
• Informació comercial i expressió de l’opinió política
• Lluita per la llibertat d’expressió i informació paral·lela a la lluita
per a la democràcia
 s. XVIII i XIX: Establiment democràcies liberals
1. LA PREMSA
B/ La premsa com a mitjà de masses (segona meitat del
s. XIX)
• Producció industrial i millores tècniques i de transport
• Naixement de les agències de notícies
• Publicitat: aparició de la premsa popular
• Expansió de l’alfabetització
1. LA PREMSA
C/ Consolidació de la premsa (s.XX - 2008)
• La premsa es consolida com a mitjà informatiu de caràcter
comercial
• A partir de la Segona Guerra Mundial  Establiment dels mercats
de premsa contemporanis, dominats per dos tipus de diaris:
Premsa informativo-interpretativa i popular-sensacionalista
1. LA PREMSA
• Premsa d’opinió o de partits
Premsa informativo-interpretativa
Tabloides (premsa
Apareix al segle XIX i es popular/sensacionalista)
• Important fins la 2a Guerraconverteix en la dominant
Mundial (prestigi) al llarg del segle XX Apareix a mitjans/finals del s.XIX i
• Premsa vinculada a es converteix en la més llegida en
l’església, partits polítics, molts països europeus
sindicats...
• Funcions de mobilització i
socialització
1. LA PREMSA
Tabloides (premsa
sindicats...
socialització
1. LA PREMSA
Tabloides (premsa
sindicats...
socialització
1. LA PREMSA
comercial
• Diferències importants en la penetració i establiment de la
premsa en diversos països europeus
Importants diferències en la penetració de la premsa per països
Exemplars venuts per mil habitants

(2000 i 2007)
500
450
400
417
350 376
300
250
290
446 255 250
200 418 239 228 227
150 311 291 185
269 276 278 278
100 134 121
152 153 115
142 93 93
50 105 104
62 55 51
0
2000 2007
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de AEDE (Libro blanco de la

prensa diaria 2009)
Importants diferències en la penetració de la premsa per països
1. LA PREMSA
comercial
• Diferències importants en la penetració i establiment de la
premsa en diversos països europeus
• S’estableix una forma de finançament doble: publicitat (publicitat
gràfica i anuncis classificats) + pagament d’exemplars
Les fonts d’ingressos de la premsa abans de la crisi
econòmica i l’expansió massiva d’internet
Font: Ofcom, International Communications Market Report 2011
Apunt: les fonts d’ingressos dels mitjans de comunicació
• Publicitat*: els mitjans venen temps/espai als anunciants

per emetre publicitat  accés a l’audiència
Premsa:
• Pagament per part de l’audiència: l’audiència paga per
accedir a uns continguts
• Finançament públic: assegura la presència de determinats

continguts en el sistema mediàtic
• Donacions: l’audiència i/o institucions públiques i privades

donen diners voluntàriament per finançar un mitjà
1. LA PREMSA
C/ Consolidació de la premsa (s.XX-2008)
• Establiment de mercats d’àmbit nacional/estatal amb varis
diaris en competència > paral·lelisme polític (diversitat de
punts de vista):
 Diversos graus de politització de la premsa, clientelisme i instrumentalització
Nord i centre El Regne Unit Països
d’Europa mediterranis
Premsa
Premsa de tipus Premsa de tipus
informativa- regional estatal
Premsa dominant
interpretativa
Premsa popular- El seu espai l’ocupa la

Premsa de tipus Premsa dominant a
sensacionalista estatal nivell de lectors
premsa esportiva i la
(tabloides) premsa del cor
Penetració de la Alta penetració Alta penetració Baixa penetració

premsa
Poques diferències Estratificació social Perfil molt marcat del

Altres socials en el consum per tipus de premsa lector de premsa
característiques de premsa (tabloides / premsa (mitjà per elits)
comercial de prestigi)
1. LA PREMSA
1.2. Regulació
• Tradició de poca regulació  El perill del clientelisme amb
el poder polític
• Autoregulació: els consells de premsa

• Redactar codis deontològics
• Reben i arbitren les queixes dels ciutadans
• En alguns casos poden emetre multes (Suècia), poden obligar a la

premsa a publicar els seus informes negatius (Alemanya, Àustria).
En els països mediterranis tenen poca tradició i pes.
1. LA PREMSA
1.3. La crisi de la premsa (2008 -
actualment)
A partir del 2008:
• Crisi econòmica: caiguda de la inversió publicitària
• Migració de l’audiència i la publicitat a internet
Forta crisi del sector

Observatori Europeu de l’Audiovisual (2019). Yearbook 2018/19
Inversió publicitària en mitjans (2015 -2019)
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019
DE DK FR GB IT PT SE
Newspapers Magazines Television Radio Cinema Outdoor Internet
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Europeu de

l’Audiovisual (2020) – Yearbook 2019/20
1. LA PREMSA
actualment)
A partir del 2008:
• Contenció de despeses: reduccions
de plantilla, reducció del número de
pàgines i/o dels dies d’impressió,
tancament de rotatives
Forta crisi del sector: • Les empreses editores de diaris
acumulen pèrdues des de 2010
• Canvis en la propietat i augment de

la concentració
La cadena de valor de la premsa en paper:
Producció • Redacció (18-25% despeses)

• Agències de notícies
• Administració, comercialització de la
publicitat... (10-15% despeses)
Ensamblat • Rotatives (25-35% despeses)
ge
• Distribució dels exemplars (30-40%

despeses)
Distribució
• Punts de venda (independents)
1. LA PREMSA
actualment)
A partir del 2008:
• Contenció de despeses: reduccions
de plantilla, reducció del número de
pàgines i/o dels dies d’impressió,
tancament de rotatives
Forta crisi del sector: • Les empreses editores de diaris
acumulen pèrdues des de 2010
• Canvis en la propietat i augment de

la concentració
1. LA PREMSA
actualment)
A partir del 2008. Respostes a la crisi del sector: estratègies
digitals
• Canvis en la lògica de treball: redaccions integrades i l’imperatiu de
la rapidesa (‘online first’)
• Canvis en el disseny i el llenguatge
1. LA PREMSA
actualment)
digitals
• Models de negoci a internet:
1. LA PREMSA
actualment)
digitals
• Mantenir l’edició en paper? En molts casos, la majoria d’ingressos provenen
encara de l’edició en paper
• Les dificultats de la publicitat online: Un lector en paper genera més ingressos

publicitaris que un lector en digital.
• Cap a un model majoritàriament de pagament? resistències a pagar pels

continguts dels diaris digitals
1. LA PREMSA
actualment)
digitals


Tendència a una major dependència dels ingressos dels lectors
(dades globals, paper i digital)
Tendència a una major dependència dels ingressos dels lectors
(dades globals, fonts d’ingressos)
Però... el paper és encara la font principal d’ingressos del sector
L’avantatge dels mitjans tradicionals
L’avantatge dels mitjans tradicionals
1. LA PREMSA
actualment)
digitals


Estratègia digital en obert audiència global (2/3 dels
lectors són de fora del Regne Unit )
Fonts d’ingressos:
• Publicitat
• Donacions*
Estratègia digital en obert audiència global (2/3 dels
lectors són de fora del Regne Unit )
Fonts d’ingressos:
• Publicitat
• Donacions*  655.000 persones que donen diners
regularment + 300.000 contribuïdors únics (2019)
L’edició digital suposa ja la majoria
dels ingressos de The Guardian
Tot i que la publicitat segueix essent l’ingrés
principal del diari, les donacions de
l’audiència digital augmenten cada any
• Estratègia iniciada el 2011  Fins al 2018 els ingressos
digitals no van superar els ingressos del paper
• 2019: Primer any sense pèrdues des de 1998
• + reduccions de costos (i plantilla)  20% en 3 anys
1. LA PREMSA
actualment)
Nou ecosistema mediàtic:
• El paper dels actors digitals com a porta d’entrada als mateixos mitjans
 Google, Facebook i Twitter
• La taxa Google (o ‘Link tax’)
• Aparició de mitjans partisans més polititzats que els tradicionals
Les pàgines web dels diaris
segueixen essent la font principal
d’entrada dels lectors de premsa
digital a Europa
Però: Els buscadors (Google) i els

agregadors de notícies (p.ex.
Google News) tenen un pes similar.
Les xarxes socials són una altra de

les portes d’entrada a les notícies
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual

(2021) – Yearbook 2020/21
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual (2021) – Yearbook 2020/21
2. LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ
2.1. Característiques bàsiques de la RTV:
• Tradicionalment la ràdio i la televisió són els dos mitjans que
han dominat el temps de consum mediàtic
• El consum de la ràdio i la televisió és complementari - vinculat a
rutines diàries
• Són dos mitjans caracteritzats pel directe i la serialitat
• Tradicionalment – Importància de la programació dels
continguts: el mitjà és qui proposa quan es consumeixen els
continguts
Font: IPB, Radio:
International Key Facts
Font: Ofcom, International Communication Market Report 2016
• Tradicionalment la ràdio i la televisió són els dos mitjans que
han dominat el temps de consum mediàtic
• El consum de la ràdio i la televisió és complementari - vinculat a
rutines diàries
• Són dos mitjans caracteritzats pel directe i la serialitat
• Tradicionalment – Importància de la programació dels
continguts: el mitjà és qui proposa quan es consumeixen els
continguts
La cadena de valor de la ràdio
Prod
ucci
ó • Les cadenes de ràdio produeixen i
organitzen els continguts d’acord a
una programació
Ens
ambl
atge
• Empreses de telecomunicacions
Distr (transport del senyal)
ibuci
ó
La cadena de valor de la televisió
• Productores
Prod • Els canals de televisió també poden
ucci dur a terme tasques de producció
ó
• Canals de televisió: La seva funció

Ensa principal és unir diferents continguts
mbla en una programació
tge
• Empreses de telecomunicacions
Distri (transport del senyal)
buci
ó
• Tipus de canals:
o Segons la propietat del canal:
Canals públics / Canals privats

o Segons les fonts de finançament / Accés als continguts:
Canals en obert / canals de pagament

o Segons els continguts:
Canals generalistes / Canals temàtics

o Segons la temporalitat dels continguts:
Televisió linial / VoD (Video on Demand)

• Fonts de finançament de la RTV:
• Finançament públic: assegura la presència de determinats continguts en el
sistema mediàtic
• Publicitat: els mitjans venen temps/espai als anunciants per emetre

publicitat  accés a l’audiència
• Pagament per part de l’audiència: l’audiència paga per accedir a uns

continguts
• (Donacions: l’audiència i/o institucions públiques i privades donen diners

voluntàriament per finançar un mitjà) -
• Fonts de finançament de la RTV:
• Finançament públic: assegura la presència de determinats continguts en el
sistema mediàtic – RTV públiques
• Publicitat: els mitjans venen temps/espai als anunciants per emetre

publicitat  accés a l’audiència – RTV públiques i privades
• Pagament per part de l’audiència: l’audiència paga per accedir a uns

continguts – TV privada, SVOD
• (Donacions: l’audiència i/o institucions públiques i privades donen diners

voluntàriament per finançar un mitjà) -
 Per entendre el sector RTV a Europa – Cal entendre el

paper de la RTV de Servei Públic a Europa
2.2. El model fundador de la RTV a Europa (1920-
1970)
Model establert amb la ràdio (anys 1920s) i

posteriorment aplicat a la televisió (anys 1950s).
 Monopoli públic
1970)
Els ens de RTV públics a Europa:
• Regne Unit: BBC (British Broadcasting Corporation)
• França: Radio France + France Televisions
• Alemanya: ARD i ZDF (creació posterior a la II Guerra Mundial)
• Itàlia: RAI
1970)
Raons per establir el monopoli públic de RTV:

• Tecnològiques: Escassetat de freqüències
• Polítiques, socials i culturals: Gran impacte de la RTV
 Calia assegurar un ús responsable de la RTV, preservant-la de les

pressions del mercat
2.2. El model fundador de la RTV a Europa
(1920-1970)
• RTV gestionada per ens públics independents del govern
• Pocs emissores/canals i d’àmbit preferentment nacional
• Finançada a través d’un cànon (impost especial). En els anys 70

alguns països introdueixen la publicitat.
• Estructura autosuficient
• Actuació guiada pel concepte de servei públic

Lowe i Berg (2013). The Funding of Public Service Media: A
Matter of Value and Values
Font: Elaboració propia a partir de dades de l’Observatori Europeu de
l’Audiovisual, Yearbook 2017
Ingressos RTV pública per països (milions €,
2019)
10,000.0 9,472.7
9,000.0
8,000.0
7,000.0 6,809.5
6,000.0
5,000.0 4,572.1
4,000.0
3,000.0 2,655.5
2,000.0
794.6 864.0 991.8
1,000.0 219.9 480.6
0.0
PT FI SE NL DK IT FR GB DE
Ingressos/Habitant RTV pública

(2018)
180.0 170.8
160.0
140.0
120.0 114.1
102.0
100.0 87.1
77.7
80.0 68.2
60.0 44.0 50.0
40.0 21.4
Font: Elaboració propia a partir de 20.0
dades de l’Observatori Europeu de 0.0
PT IT NL FR SE FI GB DE DK
l’Audiovisual, Yearbook 2019/20
Breakdown of revenue of PSB organizati ons
in the EU (2016)
Public funding Other
7000
6000
5000
4000
3000
2000
1000
0
Deutschlandradio
Channel 4 Television
ZDF
TV2/Danmark A/S
RTP
France Télévisions
RAI
Deutsche Welle
France Médias Monde
Radio France
Arte France (est)
TV5 Monde (est.)

ARD
Chaîne parlementaire (LCP AN+PS - est.)
YLE
SVT
DR
SR
UR
BBC
S4C
DE IT FR GB DK PT SE FI
Font: Elaboració propia a partir de dades de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual,

Yearbook 2017
Breakdown of revenue of PSB organizati ons in
the EU (2016)
Public funding Other
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Deutschlandradio
Channel 4 Television
ZDF
TV2/Danmark A/S
RTP
France Télévisions
RAI
Deutsche Welle
France Médias Monde
Radio France
Arte France (est)
TV5 Monde (est.)

ARD
Chaîne parlementaire (LCP AN+PS - est.)
YLE
SVT
DR
SR
UR
BBC
DE IT FR GB S4C DK PT SE FI
Font: Elaboració propia a partir de dades de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual,

Yearbook 2017
2.1. El model fundador de la RTV a Europa
(1920-1970)
• RTV gestionada per ens públics independents del govern
• Pocs emissores/canals i d’àmbit preferentment nacional
• Finançada a través d’un cànon (impost especial). En els anys 70

alguns països introdueixen la publicitat.
• Estructura autosuficient
• Actuació guiada pel concepte de servei públic

El concepte de servei públic:
• La tríada clàssica: Educar / Informar / Entretenir
• Diversitat: Programació generalista, equilibri en les funcions d’informar,
educar i entretenir, continguts adreçats a tothom
• Universalitat/Igualtat:
o Accés universal a la televisió
o Democratització del coneixement
o Cohesió social
o Donar accés al ciutadà als esdeveniments principals de la vida pública  Enfortir la
democràcia
• Identitat/cultura nacional: llengua, cultura, imaginaris
• Llibertat d’expressió i independència (del poder polític i dels interessos
comercials). Qualitat informativa i independència
• Promoció de valors positius
• Audiència com a ciutadania (no consumidors)
• Enfortir la indústria audiovisual nacional/estatal*
El concepte de servei públic:
Podem distingir entre tres tipus de valors lligats al servei

públic (Lowe, 2015):
• Valor intrínsec: Els valors de servei públic que han definit
la televisió pública tradicionalment (diversitat,
universalitat, independència, excel·lència, responsabilitat,
innovació, finalitat no comercial)
• Valor d’intercanvi: Arguments econòmics (utilitat/cost) 
lligat a la funció d’enfortir la indústria audiovisual
nacional
• Valor d’ús: audiència
1970):
La qüestió de la (in)dependència política:

• Models d’organització: el paper de governs i parlaments en
l’elecció dels membres dels òrgans directius / El perfil de
les persones que formen part d’aquests òrgans directius
• Control: qui controla l’acció de la TV pública? Parlaments
vs Autoritats Independents
Humphreys (1991)
2.3. La fi del monopoli públic en la TV (1980-
present):
A/ Entrada limitada de canals privats amb obligacions
de servei públic (70s-80s)
present):
B/ Desregulació:
• Multiplicació de canals privats

• Aparició de canals de pagament (1990s)
• La TDT (apagada analògica el 2012)
• Entrada de serveis de VoD (streaming)
• Menys obligacions per als canals privats
Font: Ofcom, International Communication Market Report 2016
Font: Ofcom, International Communications Market Report 2011
present):
B/ Desregulació:

present):
B/ Desregulació:

Font: Observatori Europeu
de l’Audiovisual (2020) –
Yearbook 2019/20
The 15 leading European television
groups (revenue in EUR millions)
Country
Coun
Rank Company Statute Final owner of final 2016 2017
try
owner
Twenty-First Century Fox
1 Sky GB Private Inc. US 14.968 15.328
2 RTL Group LU Private Bertelsmann DE 6.237 6.373
3 ARD DE Public Government of Germany DE 6.431 6.365
Government of the United
4 BBC GB Public Kingdom GB 5.897 5.740
5 Groupe Canal Plus (Vivendi) FR Private Vivendi FR 5.253 5.246
6 ProSiebenSat.1 Media AG DE Private ProSiebenSat.1 Media AG DE 3.799 4.078
7 Gruppo Mediaset IT Private Gruppo Mediaset IT 3.667 3.631
8 ITV plc GB Private ITV plc GB 3.752 3.575
9 Netflix International B.V. NL Private Netflix US 1.482 3.352
10 France Télévisions FR Public Government of France FR 3.215 3.197
11 RAI IT Public Government of Italy IT 2.810 2.624
12 ZDF DE Public Government of Germany DE 2.139 2.155
13 TF1 Group FR Private Bouygues FR 2.063 2.125
14 Nordic Entertainment (1) SE Private Nordic Entertainment SE 1.827 1.819
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, Yearbook 2018
Coun
Rank Company 2017
try The worldwide 50 leading audiovisual
1 Comcast Corporation (1) US 49.782,6 companies by audiovisual turnover (2017)
2 AT&T Entertainment group (2) US 32.577,0
3 The Walt Disney Company US 32.571,7
4 Sony (3) JP 29.025,2
5 Time Warner (4) US 27.736,8
6 Apple Inc. (iTunes, software and services) (5) US 26.591,7
7 Twentieth First Century Fox Inc. US 25.278,9
8 Sky (6) GB 15.328,2
9 Charter Communications (7) US 14.760,2
10 Microsoft (8) US 14.506,9
11 Dish DBS Corporation US 12.764,9
12 Vivendi FR 12.444,0
13 CBS Corp. US 12.144,5
14 Viacom US 11.764,0
15 Netflix US 10.371,2
16 Qurate Retail Group (9) US 9.228,1
17 Nintendo JP 8.160,4
18 RTL Group LU 6.373,0
19 ARD DE 6.364,6
20 Activision Blizzard US 6.223,9
21 Google Inc. (10) US 6.208,9 Includes activities in broadcasting, audiovisual on-demand services,
22 Discovery Communications Inc. US 6.096,2 film and TV production, distribution, exhibition, home video, recorded
music, videogames, retail of audiovisual products.
23 BBC GB 5.740,3 Segments other than audiovisual (such as print publication,
24 NHK JP 5.502,2 consumers' electronics, cable networks, facilities) are not included.
Activitats Bertelsmann Vivendi
GRUPS DE
País Alemanya França
Diaris 5 diaris a Alemanya
COMUNICA
Revistes
Grüner + Jahr (285 títols en 20 països):
Muy interesante, Geo...
CIÓ
Editorials
Random House (500 milioms de llibres
EUROPEUS venuts/any)
TV de pagament a França: Canal + Group,
Canals privats: RTL (Alemanya), Antena
Existència de grups3 de
(20%, Espanya), M6 (França), canals a
comunicació
que inclou canals de pagament a França
conseqüència dels Bèlgica, de
processos Holanda, Hongria... (Canal +, Canal Cinema, C+ Sports) i
concentració
Televisió plataformes de pagament (CanalSat,
Menor pes a nivell internacional degut a França)
Producció
la debilitat de l’audiovisual de programes i distribució i
europeu.
venda
Creats majoritàriament de drets
al voltant de la i formats: Fremantle 28% Mediaset it.
televisió. Media (presència a 22 països)
Emissores a Alemanya, Bèlgica,

Ràdio Holanda, França...
StudioCanal (fr): Producció i distribució de
Cinema films
Música Discogràfiques: Universal Music, EMI
Arvato (telecomunicacions), Be Printers Dailymotion, Videojocs (Gameloft, Ubisoft),
Altres (impressió) Telecomunicacions: Telecom Italia (24%)
2022
2.4. Actualment: Repensar el paper de la TV
pública
Conseqüències per a la TV pública de l’entrada de les
televisions privades:
• Crisi d’audiència
• Crisi econòmica
• Crisi d’identitat  estratègia d’identificació amb les
privades per no perdre audiència/ingressos
• Crisi de legitimitat
Quota de pantalla dels canals públics (1999-2019)
60.0
50.0
40.0
30.0
20.0
10.0
0.0
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
DE FR GB IT PT SE
pública
Respostes a la crisi de la RTV pública:
• Augment dels canals públics davant la multiplicació de canals
privats
• Presència de la TV pública a Internet i els nous mitjans: del Public
Service Broadcasting (PSB) al Public Service Media (PSM)
• El debat sobre el finançament: la fi del cànon?
• Importància de la producció nacional  La TV pública com a
dinamitzadora del sector de la producció audiovisual
• La TV pública com a entitat que “fixa l’estàndard de qualitat”
• Debats sobre la relació del PSM amb les xarxes socials i plataformes
Robert G. Picard – Financing Public Media
“Moltes de les activitats dels nous mitjans –
particularment aquelles basades en la interactivitat-
serveixen les necessitats individuals, enlloc de necessitats
col·lectives (...). La característica principal de l’era digital
és la fragmentació de la societat i la promoció d’un
individualisme aïllat i egocèntric. Els canvis introduïts per
les comunicacions digitals contradiuen i dificulten la
capacitat de la TV pública de dur a terme les seves
funcions principals de servir les necessitats col·lectives,
oferint a l’audiència informació i serveis que aquesta
necessita per tal de ser membres efectius de la societat”
Origen de la ficció emesa per televisió a 14 països europeus: telefilms,
sèries, animació, llargmetratges i curtmetratges
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, European fiction

works on TV channels (2015)
pública
Respostes a la crisi de la RTV pública:
• Augment dels canals públics davant la multiplicació de canals
privats
• Presència de la TV pública a Internet i els nous mitjans: del Public
Service Broadcasting (PSB) al Public Service Media (PSM)
• El debat sobre el finançament: la fi del cànon?
• Importància de la producció nacional  La TV pública com a
dinamitzadora del sector de la producció audiovisual
• La TV pública com a entitat que “fixa l’estàndard de qualitat”
• Debats sobre la relació del PSM amb les xarxes socials i plataformes
2.5. El sector televisiu a Europa (2010-Actualment)
• El consum de TV lineal es manté fort però en decreixement, a
favor d’altres formes de consum dels continguts televisius
• Forta fragmentació de les audiències
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual – Yearbook
2020/21
3:42:51
3:43:09
3:41:00
DE
3:37:08
3:30:31
2:55:00
2:40:00
2:30:00
DK
2:22:00
2:17:00
3:44:00
3:43:00
2015
3:42:00
FR
3:36:00
3:30:00
2016
3:36:00
3:32:00
GB 3:23:00
3:12:23
2017
3:02:56
4:14:26
2018
4:07:49
IT
4:04:00
4:08:29
4:04:21
2019
Europeu de l’Audiovisual – Yearbook 2020
4:43:28
4:46:53
4:44:00
PT
4:43:35
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori
4:24:51
Visionat diari de televisió a europa
2:34:00
2:28:00
SE
2:20:00
2:13:00
2:07:00
Ofcom - Media Nations
2018
• Evolució de les fonts de finançament
o El sector publicitari televisiu
resisteix millor la migració cap a
internet que altre sectors
(premsa)
o Els serveis de pagament (Televisió
de pagament i Serveis de
VoD/Streaming) són el segment
amb un nivell de creixement
major
o El finançament públic es manté
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual (2021) – Yearbook 2020/21 estancat
 El finançament públic, els canals de

pagament (i no els serveis de straming) i
la publicitat segueixen essent les
principals fonts de finançament
Font: VOD Trends in Europe. Observatori Europeu de

l’Audiovisual (2022)
Font: Observatori
Europeu de l’Audiovisual
(2019). Yearbook
2018/19. Key Trends
Font: OFCOM (2017).

International
Communications Market
Report 2017
Inversió publicitària en mitjans (2015 -2019)
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019 2015 2019
DE DK FR GB IT PT SE
Newspapers Magazines Television Radio Cinema Outdoor Internet
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Europeu de

l’Audiovisual (2020) – Yearbook 2019/20
Augmenten els ingressos dels serveis de
streaming a Europa
Font: VOD Trends in Europe. Observatori Europeu de l’Audiovisual (2022)

Serveis de Streaming a Europa: Domini de Netflix
(però els nous actors creixen a costa seva)
Font: VOD Trends in Europe. Observatori Europeu de l’Audiovisual (2022)

Serveis de Streaming a Europa: Domini de Netflix
(però els nous actors creixen a costa seva)

 Augmenta la concentració
del sector audiovisual
• Evolució de les fonts de finançament
• Augment de la presència d’empreses nord-americanes a través
dels canals de pagament temàtics (pay TV) i els serveis de
straming (SVOD)  31% dels ingressos del sector televisiu
(2020).
 Domini de Sky, Netflix, Amazon i Dazn. Grups nord-
americans: 80% dels subscriptors de SVOD; 11% audiència
total de la TV
El mercat de la ficció televisiva vs. el mercat dels formats
• El 50% de la ficció televisiva emesa a Europa és d’origen europeu.
• Poques coproduccions internacionals en comparació amb el
cinema (9% vs 22% el 2017). Coproduccions entre països que
comparteixen llengua
• Catàlegs de SVOD (streaming)  augment de la co-producció amb
productores interdependents nacionals
Netflix (i la BBC) es va convertir el 2020 en una de les principals empreses
que han encarregat la producció de sèries. Ara bé, en global els serveis de
streaming només van oferir el 10% de totes les sèries de televisió
produïdes a Europa (la televisió tradicional: 90%).
El mercat de la ficció televisiva vs. El mercat dels formats
• A finals dels 1990s  quatre formats fan créixer el mercat:
• Quien quiere ser millonario? (Celador, Regne Unit)
• Big Brother (Endemol, Holanda)
• Survivor (Strix, Suècia)
• Pop Idol (Thames, UK)
• Importància de les productores europees. El Regne Unit, EUA i Holanda

com a principals països exportadors de formats
• Ara bé... En els darrers anys moltes d’aquestes productores han estat
comprades per grups de comunicació dels EUA.
• Endemol Shine Media (Països Baixos/EUA) i Freemantle Media (Alemanya)
Esser (2016)
3. EL CINEMA
Introducció: L’organització de l’estructura del
sector cinematogràfic
Producci
ó
Distribuci
ó
+ altres finestres
Exhibició
d’explotació
3. EL CINEMA
1. El sector de la producció. Característiques:
Producci • Alt nombre de produccions europees

ó
• Producció en augment
• Pressupostos mitjans
Distribuci
ó • Certa atomització del sector
• Importància de les coproduccions
Exhibició
Evolució del volum de producció cinematogràfica a Europa per tipus de producció –
total, 100% nacional i produccions majoritàries (2007-2016), en número de films
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, Yearbook 2018/19 Key Trends
Terminologia:
• Films 100% nacionals: Films realitzats per una o més productores d’un únic país
• Co-produccions majoritàries: Co-produccions internacionals en les que han col·laborat diverses
productores de països diferents i en les que la participació de les productores europees és
majoritària.
Número de pel·lícules produïdes per país (2014-2018)
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual (2019). Film Focus 2019
Terminologia:
• Films 100% nacionals: Films realitzats per una o més productores d’un únic país
• Co-produccions majoritàries: Co-produccions internacionals en les que han col·laborat diverses productores de països diferents i en les que la participació de les
productores del país analitzat és majoritària.
• Co-produccions minoritàries: Co-produccions internacionals en les que han col·laborat diverses productores de països diferents i en les que la participació de les
productores del país analitzat és minoritària
• Inward features: Co-produccions amb EUA i films rodats al Regne Unit
3. EL CINEMA

ó
Distribuci
Exhibició
Pressupost mitjà per film en diversos països (2013-2017) – En milions d’Euros
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, Yearbook 2018/19 Key Trends

3. EL CINEMA

ó
Distribuci
Exhibició
Observatori Europeu de l’Audiovisual (2017). Film production in Europe: Production volumen, co-
production and worldwide circulation
3. EL CINEMA
Fonts de finançament dels films europeus:

Producci
ó
Distribuci
ó
Exhibició
3. EL CINEMA

Producci
• Inversió de la productora(es)
ó
• Pre-vendes de drets (distribuïdores,
SVOD)
Distribuci • Subvencions
ó • Televisions (coproducció o prevenda de
drets)
• Crèdits subvencionats / ajudes fiscals
Exhibició • Altres: inversors privats,
mecenatge/donacions, emplaçament
publicitari, altres
Fonts de finançament del cinema europeu
European Audiovisual Observatory (2020). Fiction film financing

in Europe: A sample analysis of films released in 2018
3. EL CINEMA

Producci
ó Importància de:
• Les ajudes públiques (subvencions)
• La televisió (pública i privada) en el
Distribuci finançament del cinema europeu (co-
ó producció i pre-vendes de drets
d’explotació)
Exhibició
A quin tipus de films
van destinades les
subvencions
públiques?
A quin tipus de films
van destinades les
inversions de les TV?
Quin tipus de films
financen les
distribuïdores?
Fons públics per finançar l’audiovisual a Europa
3. EL CINEMA
2. La distribució.
Producci
ó
Distribuci
ó
Exhibició
3. EL CINEMA
2. La distribució.
Quines tasques fa una
distribuïdora?
Producci • Còpies
ó
• Doblatge
• Promoció
Distribuci • Negocien amb les sales d’exhibició la
ó projecció dels films
• Organització finestres d’explotació
Exhibició  És fonamental per l’explotació comercial

d’un film
. EL CINEMA
2. La distribució.
Característiques del sector:

Producci
ó • A Europa poques vegades producció i
distribució estan integrades en una
mateixa empresa
Distribuci • El sector de la distribució està dominat
ó per empreses filials de les majors nord-
americanes
Exhibició
% de les entrades venudes segons la distribuïdora dels films (2016)
Regne Unit Alemanya
França Itàlia
3. EL CINEMA
3. L’exhibició i l’explotació comercial dels
films
Les finestres d’explotació d’un film
Producci
ó
Distribuci
ó
Exhibició
Les finestres d’explotació tradicionals d’un film
Font: G. Doyle. Understanding media economics

3. EL CINEMA
films
Les finestres d’explotació d’un film:
Producci
• Importància creixent de les altres
ó finestres d’explotació: TV,
Video/DVD i actualment les
plataformes de streaming (SVOD)
Distribuci
ó
Exhibició
Evolució dels ingressos del sector audiovisual per segments de mercat (2012-17) –
inclou cinema, ràdio i televisió
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual (2018). Yearbook 2017/18. Key Trends
Terminologia:
• Advertising TV & Radio: Publicitat a la TV i ràdio
• Subscription Services: TV de pagament i serveis de VoD per subscripció (accés a tot el catàleg)
• Public funding: Finançament públic
• Physical & Digital Video: DVD de lloguer i venda, VoD de lloguer i venda (pagament per visualitzar una pel·lícula
concreta)
• Cinema box-office: Entrades venudes a les sales de cinema (taquilla)
Evolució del mercat del vídeo (2014-2018, en milions d’Euros)
Terminologia:
• TVOD rental: lloguer de pel·lícules en plataformes digitals de Video on Demand (pagament per visualitzar un film en un
període de temps limitat)
• TVOD retail: lloguer de pel·lícules en plataformes digitals de Video on Demand (pagament per visualitzar un film)
• Physiscal vídeo rental: lloguer de films en vídeo o DVD
• Physical vídeo retail: compra de vídeo o DVD
Número de pantalles de cinema digitals, digitals i en 3D a Europa
% de pantalles de cinema analògiques, digitals i de 3D a Europa
Terminologia:
• Pantalles: sales de projecció. Un cinema pot tenir
més d’una pantalla.
• Pantalles o Pantalles analògiques: sales de cinema
en les que el projector és analògic (cel·luloide)
• Pantalles digitals: sales de cinema en les que el
projector és digital (còpia digital-disc dur)
• Pantalles en 3D: sales de cinema en les que el
projector és digital (còpia digital-disc dur) i permet
la projecció de films en 3D
3. EL CINEMA
films
Actualment:
Producci
• Caiguda de l’assistència en sales i
ó crisi del sector de l’exhibició
• Augment del preu de l’entrada
• Calendaris d'explotació en sales cada
Distribuci cop més concentrats en el temps
ó
• Tensions i lluites sobre el calendari
d’explotació
Exhibició
Evolució de l'assistència als cinemes (entrades venudes), ingressos de la
taquilla i preu mitjà per entrada a la Unió Europea (2007-2017)

Entrades venudes i recaptació en
les sales de cinema de la Unió
Europea i els EUA i Canadà
(2014-2018)
Terminologia:
• Admission: número d’entrades venudes
• Box office: ingressos de la taquilla
3. EL CINEMA
films
Actualment:
Producci
• Caiguda de l’assistència en sales i
ó crisi del sector de l’exhibició
• Augment del preu de l’entrada
• Calendaris d'explotació en sales cada
Distribuci cop més concentrats en el temps
ó
• Tensions i lluites sobre el calendari
d’explotació
Exhibició
3. EL CINEMA
films
La presència del cinema europeu en les
Producci finestres d’explotació:
ó • Àmplia presència dels films
europeus en les sales d’exhibició
d’Europa (núm. de títols)
Distribuci • Però són els films produïts als EUA
ó que aconsegueixen una millor
quota de mercat
• Presència dominant del cinema
dels EUA en altres finestres: TV i
Exhibició VoD
Pel·lícules estrenades en els
cinemes de la Unió Europea
segons el país de producció
(Total UE, 2005-2014)
Terminologia:
• EU Films: Films produïts en els països de la
Unió Europea
• EUR Films: Films produïts en països europeus
que no formen part de la UE
• US Films: Films produïts als EUA
• International Films: Films produïts a la resta
del món
% de les entrades venudes segons

l’origen de producció dels films
(Total UE, 2005-2014)
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, How do films circulate on

VOD services and in cinemas in the EU? A comparative analysis (2016)
% de les entrades venudes segons l’origen de producció dels films
(Total UE)
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual (2019). Film Focus 2019

Quota de mercat dels films exhibits per nacionalitat de la producció
(% de les entrades venudes, 2019)
Regne Unit França
Itàlia
Alemanya
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual (2020), Yearbook 2019/20

Quota de mercat dels films segons l’origen de la producció als EUA i Canadà
(% de les entrades venudes segons el país en el que s’ha produït el film)
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual. Film Focus 2019

Altres finestres d’explotació: L’emissió de pel·lícules
a la televisió
Número de pel·lícules emeses a les televisions europees durant la

temporada 2015/16 segons el país de producció
Terminologia:
• National: films produïts al mateix país del canal
d’emissió (per exemple, un canal de televisió
francès emet una pel·lícula francesa)
• European non-national: films produïts a altres
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, Yearbook 2017/18 Key Trends països europeus diferents al país del canal
d’emissió (per exemple, un canal de televisió
francès emet una pel·lícula italiana)
• US: films nord-americans i emesos en canalsde
TV europeus
• Other: films produïts en altres països i emesos
en canals de TV europeus
Presència en plataformes de VoD dels films que es van estrenar en sales de
cinema de las UE, segons el seu origen de producció
% dels films que es van

estrenar als cinemes de
la UE entre 2005 i 2014
que estaven presents en
els catàlegs de
plataformes de VoD de
la UE l’octubre de 2015
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, How do films circulate on VOD services and in cinemas in the EU? A comparative analysis (2016)
Presència de films segons origen en una mostra de 75 serveis de VoD en
països de la UE (octubre 2015)
Terminologia:
• Unique films titles (film pool):
Títols presents en els catàlegs
VoD de la UE. No es tenen en
compte les repeticions (1
pel·lícula compta com a 1,
indepententment de si apareix
en més d’un catàleg)
• Cumulated film titles (catalogue
offering): Títols presents en els
catàlegs VoD de la UE tenint en
compte les repeticions (1
pel·lícula compta com a 2, si
apareix en 2 catàlegs de VoD)
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, How do films circulate on VOD services and in cinemas in the EU? A
comparative analysis (2016)
. EL CINEMA
films
La presència del cinema europeu en les
Producci finestres d’explotació:
ó • Àmplia presència dels films
europeus en les sales d’exhibició
d’Europa (núm. de títols)
Distribuci • Però són els films produïts als EUA
ó que aconsegueixen una millor
quota de mercat
• Presència dominant del cinema
dels EUA en altres finestres: TV i
Exhibició VoD
• Dificultat del cinema europeu per
trobar mercats exteriors
Els mercats exteriors pels
films europeus
• El 50% dels films europeus estrenats,

s’estrenen fora del mercat nacional
• El 55% de la recaptació del cinema
europeu prové dels mercats nacionals
• Un 95% dels films europeus estrenats

en mercats estrangers, ho van fer en
mercats europeus i només el 20% es
van estrenar fora d’Europa.
• El 56% de la recaptació del cinema
europeu en mercats no nacionals
prové de mercats no europeus
Font: Observatori Europeu de

l’Audiovisual, The circulation of European
Films Outside Europe (2016)
Els mercats exteriors pels
films europeus
Font: Observatori Europeu de

l’Audiovisual, The circulation of European
Films Outside Europe (2016)
Número mitjà de països en els que s’han estrenat les pel·lícules produïdes a la UE, els
EUA, països europeus que no formen part de la UE i altres països entre 2005 i 2014
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, How do films circulate on VOD services and in cinemas in the EU? A
comparative analysis (2016)
Número mitjà de països en els que s’inclouen en els catàlegs de serveis de VoD les
pel·lícules produïdes a la UE, els EUA, països europeus que no formen part de la UE i
altres països entre 2005 i 2014
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, How do films circulate on VOD services and in cinemas in the EU? A comparative analysis (2016)
Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual, The circulation of European Films Outside Europe (2016)
% de films que s’han estrenat en altres països
(coproduccions majoritàries)
Observatori Europeu de l’Audiovisual (2017). Film production in Europe: Production volumen, co-
production and worldwide circulation

Tema 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Tema 2

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estructura de la Comunicació Social (20374)

• Països del Nord i Centre d’Europa: Alemanya,

Exemplars venuts per mil habitants

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de AEDE (Libro blanco de la

• Publicitat*: els mitjans venen temps/espai als anunciants

• Finançament públic: assegura la presència de determinats

• Donacions: l’audiència i/o institucions públiques i privades

Premsa popular- El seu espai l’ocupa la

Penetració de la Alta penetració Alta penetració Baixa penetració

Poques diferències Estratificació social Perfil molt marcat del

• Autoregulació: els consells de premsa

• Reben i arbitren les queixes dels ciutadans

• En alguns casos poden emetre multes (Suècia), poden obligar a la

Forta crisi del sector

Newspapers Magazines Television Radio Cinema Outdoor Internet

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori Europeu de

• Canvis en la propietat i augment de

Producció • Redacció (18-25% despeses)

• Distribució dels exemplars (30-40%

• Canvis en la propietat i augment de

• Les dificultats de la publicitat online: Un lector en paper genera més ingressos

• Cap a un model majoritàriament de pagament? resistències a pagar pels

• Les dificultats de la publicitat online: Un lector en paper genera més ingressos

• Cap a un model majoritàriament de pagament? resistències a pagar pels

• Les dificultats de la publicitat online: Un lector en paper genera més ingressos

• Cap a un model majoritàriament de pagament? resistències a pagar pels

Però: Els buscadors (Google) i els

Les xarxes socials són una altra de

Font: Observatori Europeu de l’Audiovisual

• Canals de televisió: La seva funció

Canals públics / Canals privats

Canals en obert / canals de pagament

Canals generalistes / Canals temàtics

Televisió linial / VoD (Video on Demand)

• Publicitat: els mitjans venen temps/espai als anunciants per emetre

• Pagament per part de l’audiència: l’audiència paga per accedir a uns

• (Donacions: l’audiència i/o institucions públiques i privades donen diners

• Publicitat: els mitjans venen temps/espai als anunciants per emetre

• Pagament per part de l’audiència: l’audiència paga per accedir a uns

• (Donacions: l’audiència i/o institucions públiques i privades donen diners

 Per entendre el sector RTV a Europa – Cal entendre el

Model establert amb la ràdio (anys 1920s) i

Els ens de RTV públics a Europa:

• Regne Unit: BBC (British Broadcasting Corporation)

• França: Radio France + France Televisions

• Alemanya: ARD i ZDF (creació posterior a la II Guerra Mundial)

Raons per establir el monopoli públic de RTV:

 Calia assegurar un ús responsable de la RTV, preservant-la de les

• Pocs emissores/canals i d’àmbit preferentment nacional

• Finançada a través d’un cànon (impost especial). En els anys 70

• Actuació guiada pel concepte de servei públic

Ingressos/Habitant RTV pública

France Médias Monde

TV5 Monde (est.)

Chaîne parlementaire (LCP AN+PS - est.)

Font: Elaboració propia a partir de dades de l’Observatori Europeu de l’Audiovisual,

France Médias Monde

TV5 Monde (est.)

Chaîne parlementaire (LCP AN+PS - est.)