Les grans potències

CONTEXT HISTÒRIC
(1870-1914)
Grans potències mundials

Creixement econòmic Conquesta de nous territoris (imperialismes)

Sistemes liberals-democràtics

Transformacions politicosocials Sistemes parlamentaris-autoritaris

Sistemes autoritaris-absolutistes
 CONTEXT HISTÒRIC
(1870-1914)

Sistemes liberals-democràtics

Separació de poders

Règim constitucional que estableix: Ampliació dret a vot (sufragi universal m)

Garantia dels drets fonamentals

Època de moviments feministes (sufragistes)

Gran Bretanya França

 CONTEXT HISTÒRIC
(1870-1914)

Sistemes parlamentaris-autoritaris
Ampliació dret a vot (sufragi univ.
m.) limitat a una de dues cambres

Règim parlamentari que estableix: Poder sota una figura autoritària

Creixement econòmic Vs retrocés

Guillem II

Francesc
Josep I
Imperi alemany Imperi austrohongarès
Nacionalitats a l’Imperi Austrohongarès
 CONTEXT HISTÒRIC
(1870-1914)

Sistema autoritari

Concentració de poders sota una mateixa figura

Règim absolutista Sufragi censatari

Repressió i creixement nul

Imperi rus
Alemanya ha de resistien
-Alsàcia i Lorena protestarlaper la intenció francesa d’apoderar-se del Marroc, no
germanització
només
-Polònia,
govern Principals punts de conflicte (previs a la
pernació
raonssense
alemany
-Illes turques
materials,
del es
Marveu
sinó encara
Estat, repartida
obligat,
Egeu,
més
entre
doncs, aper
reivindicades
per preservar
Alemanya,
prendre
Àustria
Grècialai Itàlia
el iseu prestigi […]. El
Rússia
iniciativa per defensar els
1ªGM)
interessos germànics, que el nostre emperador ha resumit davant del rei
d’Espanya de la manera següent: “Exigim la llibertat de comerç i de tràfic al
Marroc”.
RivalitatsAquest programa
colonials resultaria inviable
(imperialismes) si França ocupés
Reivindicacions el Marroc
territorials […].
(nacionalismes)

Friedrich vondels
Zona Holstein, diplomàtic alemany.
Balcans

Annexió de Bòsnia i Hercegovina

Pel domini del Marroc (1905-1911)
1ª Crisi marroquina (1905): Suport militar alemany
al sultà del Marroc per resistir a les pressions
franceses per fer de la zona un protectorat. 
Conferència d’Algesires (1906): s’estableix un
protectorat compartit entre Espanya i França.
2ª Crisi marroquina (1911)
Nova pretenció d’Alemanya de fer-se amb part del
Marroc, aprofitant una insurrecció al sud del
territori. Pacte abandonar el Marroc a canvi
d’ampliar el domini alemany al Camerún.
(1908) per l’Imp. austrohongarès
(malestar rus)
1ª Guerra Balcànica (1912)
Rússia donarà suport a Lliga
balcànica (Serbia + Bulgària + Grècia
+ Montenegro) Vs Imperi turc
2ª Guerra Balcànica (1913)
Serbia + Grècia + Montenegro +
Romania Vs Bulgaria
[Pau de Bucarest]
 Problemes de l’Imperi

Problema intern
Lliga Balcànica

Pau de Bucarest:
Reconeixen obligació ded’Albània
la independència Bulgària iacedeixen
cedir territoris a diversos
a Bulgària països.
una sortida al mar Egeu.
Formació d’un sistema d’aliances (prèvies a la
1ªGM)
Consolidar la seva hegemonia en la política europea.
Aliança promoguda
per Alemanya
amb l’objectiu de Evitar possibles represàlies d’enemics (França –
Alsàcia i Lorena).

Signatura de la
TRIPLE ALIANÇA (1882)
Formació d’un sistema d’aliances (prèvies a la
1ªGM)
França + Rússia Signen un acord davant l’amenaça alemanya (1892)

França + Gran Bretanya Signen un acord davant la rivalitat de GB amb

Alemanya pel comerç marítim (Entesa Cordial, 1904).

Signatura de la
TRIPLE ENTESA (1907)
Període “pacífic” però
ple de tensions
La Primera Guerra Mundial
Exemple de pensament pangermànic
Causes de la guerra Pangermanisme
Així doncs, la potent unitat dels pobles de l’Europa occidental i meridional és Paneslavisme a
causa de la violència, a segles de combats. Els pobles febles han estat absorbits
pels grans pobles i han acceptat la seva llengua. És el curs natural de les coses
[…].Parlar de pau aestà
La unificació de moda.
l’interior Però és en
de les fronteres pro de
ètniques la pau és
alemanyes quela estem
tasca del construint uns
pressupostos
segle XX. Quina de guerra
situació méscolossals. Ah,lalanostra
deplorable pau, tan
si bona! L’aliment
considerem que que
el 28% devora
de la la sang dels
La cursa a les fàbriques
pobles. Aliances metal·lúrgiques
econòmiques unaLes rivalitats Augment de l’esperit
raça, viuenEnviar
més enllà dels límits de l’Imperi alemany! allau de comandes per preparar la guerra
d’armaments
és un truc vell. milions
No, no diuen, és per assegurar territorials nacionalista agressiu
Som vuitanta-set de representants de la més bé la pau.
nacionalitat Cuirassats
germànica eni més
el cuirassats,
pressupostos
nostre continent.i més pressupostos,
El nostre país és el milions
més poblat i colonials
i mési milions,
el més déuorganitzat.
ben n’hi do el llit
El tou
temps d’aquesta bona
“Pau
noudeesaarmada” pau. G.Bretanya
de la Combatrem
comença. Vs Alemanya =
i vencerem.
Cursa poder econòmic Europa occidental Pobles contra un enemic
armamentista França Vs Rússia = interessos Jean(França, Jaurès (socialista comú.
GB,O. Tannenberg
francès). Ressentiments
L’Humanité,
(1911) 1905
Indústria financers Espanya, en tots els països envers
(artilleria) Bèlgica…) els seus veïns.
Factors econòmics = Imperis d’Europa
Estratègies d’atac aliances polítiques central França Vs Alemanya
Estratègies defensives (Àustria-Hongria, Russia Vs Xina i
Alemanya) Alemanya
Minories nacionals
Europa central

M ilitarisme A liances I mperialisme N acionalisme

Detonant de la guerra
“La historia de los últimos años, y especialmente los acontecimientos dolorosos del 28 de junio,
han demostrado la existencia en Serbia de un movimiento subversivo cuyo fin es separar de la
Monarquía austro-húngara algunas partes de sus territorios. Este movimiento, que ha ido
creciendo ante los ojos del Gobierno serbio, ha llegado a manifestarse más allá del territorio del
reino con actos de terrorismo, con una serie de atentados y de muertes (...)
El gobierno Real serbio debe comprometerse:

1. a suprimir toda publicación que incite al odio y al desprecio de la Monarquía (...).

2. a disolver inmediatamente la sociedad llamada “Narodna Odbrana” y a confiscar todos sus
medios de propaganda (...).
3. a eliminar sin demora de la instrucción pública en Serbia (...) todo lo que sirva o pueda servir
para fomentar la propaganda contra Austria-Hungría.
4. a separar del servicio militar y de la administración a todos los oficiales y funcionarios
culpables de la propaganda contra la Monarquía austro-húngara, de los cuales el Gobierno
imperial y real se reserva el comunicar los nombres y los hechos al Gobierno real (...)
6. a abrir una encuesta judicial contra los participantes en el complot del 28 de junio que se
encuentran en territorio serbio. Los órganos delegados por el gobierno Imperial y real tomarán
parte en las investigaciones correspondientes (...)
8. a impedir el concurso de las autoridades serbias en el tráfico ilegal de armas y de explosivos a
través de la frontera (...) El Gobierno imperial y real espera la respuesta del Gobierno real lo más
tarde hasta el sábado 25 de este mes, a las cinco horas de la tarde.”

Comunicado de 23 de julio de 1914.

 Desencadenant de la guerra
Serbia

Imperi austrohongarès Rússia

Alemanya
Bèlgica

França

UK
Les amenaces de les potències

El que diuen les nacions:

1r Rússia diu: si no es respecta la integritat territorial de Sèrbia, hi intervindré contra Àustria.

2n Alemanya diu: si Rússia posa un peu a Àustria, donaré suport manu militari a Àustria.
3r Anglaterra i França diuen: donarem suport a Rússia en la seva acció si hi intervé Alemanya.
4t Romania, Grècia i Montenegro diuen: hi intervindrem i donarem suport a Sèrbia si
s’atempta contra la seva independència.
5è Bulgària diu: donaré suport a Àustria si hi intervenen Romania i Grècia.
6è Àustria ha declarat que respectarà la nacionalitat a Sèrbia, a la qual només vol castigar.
7è Itàlia donarà suport als seus aliats, Àustria o Alemanya, si esclata el conflicte europeu (...)

La Tribuna, 31 de juliol de 1914.

 Bloc Aliat
Bloc Entesa  Capacitat de
 Superiotat naval mobilització i potencial
i numèrica bèl·lic + gran
 Colònies  No colònies, però bloc
Fases de la Guerra territorial compacte

Fase 1. La Guerra de moviments (1914-1915)

Fase 2. La Guerra de trinxeres (1915-1918)
Fase 3. L’Etapa final (1918-Armistici)
 Movilització general

Ampliació del servei

militar fins a 3 anys

8.500.000 homes 3.000.000 homes 3.500.000 homes

4.400.000 homes 719.000 homes

“Una y otra vez quiero deciros algo: vosotros, que permanecéis en la patria, no olvidéis
cuán horrible es la guerra. No dejéis, de rezar. Actuad con seriedad. Abandonad toda
superficialidad. Arrojad de teatros y conciertos a los que ríen y bromean mientras sus
defensores sufren y se desangran y mueren. De nuevo he vivido durante tres días (del 1 al
4 de enero) la más sangrienta y horrible batalla de la historia, a docientos metros del
enemigo, en una trinchera provisional excavada a toda prisa. Durante tres días y tres
noches han caído granadas y más granadas: estallidos, silbidos, sonidos guturales, gritos y
gemidos ¡Malditos aquellos que nos condujeron a esta guerra!”

Carta de un estudiante alemán desde el frente. Enero de 1915.

- Manipulació de la prensa
- Campanyes propagandístiques
 Treball a l’aula

Exercicis 3, 4 i 5 pàgina 135

- Quines aliances…
- Per què es defineix com a pau armada…
- Per què s’afirma que l’imperialisme…
 Fase 1. La Guerra de moviments

Pla Schlieffen
Moviment de tropes en ambdos bàndols
amb l’objectiu d’una victòria ràpida Pla alemany
d’atacar França
entrant per Bèlgica i
Luxemburg.

Alfred von Schlieffen

Les tropes franceses

iniciaran l’atac a
Alemanya a través
d’Alsàcia, però el pla
Schlieffen els farà
fracassar. Joseph Joffre
Joffre reorganitzarà l’exèrcit francès i
aconseguirà aturar l’avanç dels alemanys a la
batalla del Marne (5-9 setembre de 1914).
Batalla del Marne
Batalla del Marne
 Fonts de l’época
"Vivir en París durante la Primera Guerra Mundial era más o menos como vivir en la línea
del frente. (...)
Durante la guerra, París era un lugar peligroso para vivir. El problema fundamental eran
los bombardeos enemigos. (...) Un segundo peligro era la presencia en la ciudad de
talleres y fábricas de armamentos. Cuando se producían accidentes, bloques enteros de
apartamentos quedaban reducidos a escombros. (...)
En general, durante la guerra la vida en París era gris y monótona. Se restringía el uso de
la iluminación pública y la privada, y había tan poco carbón para la calefacción hogareña
que durante mucho tiempo perduró el recuerdo de los inviernos pasados temblando de
frío. (...)
Lo único que no se racionaba era la diversión. Tras una suspensión inicial, en 1914, los
cines y los teatros fueron abriendo, poco a poco. El Moulin Rouge (...) reabrió sus puertas
el 28 de noviembre de 1914, con una serie de actos patrióticos."

J. M. Winter. La Primera Guerra Mundial

 Fase 1. La Guerra de moviments

Ofensiva russa frenada per les tropes

alemanyes de Hindenburg, a la Batalla
de Tannenberg (25-30 d’agost de 1914)

Contraofensiva
austroalemanya a Galítzia,
estiu de 1915, i conquesta
de la Polònia russa i
Lituània
Uniformes
 Fase 2. Guerra de Trinxeres
Canvi de tàctica  Protegir-se per mitjà de
trinxeres per impedir el progrés enemic.

Augment del nombre de contendents: Imperi

Turc + Bulgària (apertura d’un nou front oriental
en la zona dels Balcans) + Itàlia (integrada en la
Triple Aliança, i obrint un nou front occidental).
Què és una trinxera?
Enemics resistint atrinxerats
Ofensiva d’infanteria
Ferits per gas
 Fase 2. Guerra de Trinxeres
Tropes colonials Gran aportació d’homes

Ofensiva alemanya contra francesos el Serbia, Romania i Grècia Vs

Febrer de 1916, Batalla de Verdun (21
febrer – 19 desembre / 10 mesos)
Contraofensiva francobritànica el Juliol de
1916, al riu Somme (Batalla de Somme) (1
juliol – 18 novembre / 4 mesos) sense èxit.
Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària
Alemanya arrincona a Sèrbia en Montenegro,
mentre Turquía lluita contra els britànics a
Gal·lípoli (19 febrer – 9 gener de 1915 / 11
mesos)
Batalla del somme
 Fase 2. Guerra de Trinxeres
Batalla de Jutlàndia Guerra naval entre Alemanya i Gran
Bretanya (31 maig – 1 juny de 1916)

Guerra submarina alemanya per imposar

un blocatge naval i destruir els vaixells
que portaven subministraments als aliats.
Batalla de Jutlàndia
Treva de nadal

Nadal, 25 de desembre de 1914

Treva de nadal
 Treball a l’aula

- Defineix els conceptes guerra de moviments i guerra de trinxeres.

- Quines principals batalles van dur-se a terme durant la guerra de
moviments? I durant la guerra de trinxeres?

- Pàgina 141, doc. 1, 2, 3, 4

 Fase 3. L’Etapa final
Revolució
Motins Malestar
russa
al front popular
(1917)

Situació insostenible
Tractat de Brest-Litovsk
(Març de 1918, entre Alemanya i Rússia)
Tractat pel qual Rússia abandona la guerra
a canvi de cedir territori a Alemanya.
 Fase 3. L’Etapa final

2.000.000 de soldats
Entrada americans van Poder Causa
dels incorporar-se a la financer marítima
EE.UU guerra, a favor dels
aliats.
Poder
militar
Fase 3. L’Etapa final

Revolució
russa
(1917)
1.959 passatgers
1.195 morts
 Desenllaç definitiu del conflicte (1918)

Front oriental Front occidental

(balcànic)
Victòria decisiva dels aliats en la zona del
G.Bretanya Vs Turquia = G.B Marne  retirada d’Alemanya (Crisi Reich) +
França Vs Bulgària = França Revolució dins la marina alemanya inspirada en
Itàlia Vs Imperi austro-hongarès = IT l’inici de la revolució russa 
abdicació del Kaiser Guillem II i la signatura de
l’armistici de Compiègne l’11 de novembre de
1918.
 Tractats de pau
Orlando Wilson
(Itàlia) (EE.UU) Proposa un programa de 14 punts
Conferència de pau de París (gener de 1919)

El Comité
Prenc nota de les paraules i de les excel·lències intencions del president Wilson (…), però
elldels 4 el fons de la natura humana. La guerra no pot ser oblidada. Amèrica no ha
ignora
conegut de prop la guerra els tres anys del seu Destrucció dels Imperis
desenvolupament. Nosaltres, els
francesos, hem perdut un milió i mig d’homes.
Democratització dels Estats
La guerra ha creat a la nostra població el sentiment Dret
que els danys causats han dels
d’autodeterminació de ser
pobles.
reparats.Lloyd Clemenceau
No es tracta només de reparacions materials, sinó també morals.
George (GB) (França) Desarmament
Discurs del president francès Clemenceau el 1919.
Objectius
Retorn al lliurecanvisme
Compensacions per les pèrdues
Creació de la Societat de Nacions
(SDN)
 Tractats de pau
Orlando Wilson
(Itàlia) (EE.UU)
Conferència de pau de París (gener de 1919)

El Comité
dels 4 Versalles (Alemanya)
Saint-Germain (Àustria)
Neuilly (Bulgària)
Lloyd George Clemenceau 5 Tractats Trianon (Hongria)
(GB) (França)
de pau
Sèvres (Imperi turc)
 Tractats de pau
La campanya a favor de fer pagar a Alemanya totes les despeses de la guerra em sembla
un dels actes més
Orlando
greus de la bogeria
Wilson
política que els nostres homes d’Estat hagin comès
mai. (Itàlia) (EE.UU)
Conferència de pau de París (gener de 1919)
Europa caminaría cap a un futur molt diferent si el senyor Lloyd George i el senyor Wilson
haguessin comprès que els problemes més importants que havien de resoldre eren els
El Comité
econòmics i financers (…). L’objectiu del senyor Clemenceau no era construir la pau, sinó
Versalles (Alemanya)
dels 4
destruir Alemanya per tots els mitjans possibles (…)
Saint-Germain (Àustria)
Els tractats no tenen cap disposició per a la recuperació económica d’Europa, res per situar
els imperis centrals vençuts enmig de bons veïns, res per organitzar els estats acabats de
Neuilly (Bulgària)
néixer i res per salvar Rússia. Tampoc no s’ha creat cap contracte de solidaritat económica
entre els aliats.
Lloyd George Clemenceau 5 Tractats Trianon (Hongria)
(GB) (França)
de pau
Sèvres
És increíble que el problema principal d’una Europa que es mor (Imperi
de fam i queturc)
es dessagna no
n’hagi interessat cap dels quatre. Les úniques incursions en el terreny econòmic han estat
reglamentar el pagament de les reparacions de guerra.

John M. Keynes: Les conseqüències econòmiques de la pau, 1920.

 Conseqüències del conflicte

Demogràfiques Econòmiques Socials

Conseqüències
territorials
i polítiques
 Subalimentació
Insuficiència sanitària Conseqüències del conflicte
Superpoblació Països Mobilitzats Morts Ferits i invàlids
femenina França 18.100.000 1.800.000 5.000.000
Gran Bretanya 8.900.000 900.000 2.000.000
Rússia (fins al 1917) 18.100.000 1.800.000 5.000.000
Itàlia 5.600.000 600.000 900.000
EE.UU 4.300.000 100.000 200.000
Alemanya 13.200.000 2.000.000 4.200.000
Demogràfiques Àustria-Hongria 9.000.000 1.100.000 3.600.000
Total mundial 77.200.000 8.300.000 20.900.000

Majors baixes entre 20-40 anys

Disminució de la natalitat
 Conseqüències del conflicte
Empobriment dels països bel·ligerants
(principalment França i Alemanya)
Econòmiques
Indústries
Camps de Víes de
(-40%
conreu comunicació
Europa)
Economia de guerra  política
d’austeritat (tancamentCiutats
de fronteres) +
intervencionisme estatal
Costos de reconstrucció

Emprèstits de guerra (prèstecs a llarg termini amb

els quals financiaven la guerra els propis
països/prèstecs a curt termini “cedits” pels EE.UU)
Papiermark
Pèrdua d’hegemonia europea  EE.UU i Japó
 Conseqüències del conflicte
Pujada de preus  Disminució de la capacitat adquisitiva

Nous rics beneficiats de la guerra (banquers,

comerciants, industrials, exportadors agrícoles)

Increment del malestar social

Socials

Revolució alemanya: Espartaquistes, Béla Kun, Revolució

liderats per Rosa Luxemburg hongaresa
 Conseqüències del conflicte
Revolució de novembre de 1918

Crudesa del conflicte (Guerra)

Causes Impacte de la derrota
Tensions socials: classes
populars Vs èlits
aristocràtiques
Revolucionaris amb idees socialistes
+ tard Aixecament Espartaquista
Spartakusaufstand (Partit Comunista
d’Alemanya KPD)
Derrotats pel Partit Socialdemòcrata
d’Alemanya (SPD)

SPD pacten amb sectors de dretes per

Rosa Luxemburg conciliar ambdos bàndols amb idees
democràtiques.
Conseqüènci
es territorials Abans i després de la Guerra
i polítiques
 Treball a l’aula

- Pàgina 139 exercici 6 (Explica quina importancia va tenir el 1917…)

- Pàgina 143 exercici 2 i 3 (Explica com es van elaborar… / Justifica per què...)
- A través del mapa de la página 145, explica quins canvis van dur-se a terme
en les fronteres d’Europa.
 Treball a l’aula
Pàgina 136: Anàlisi de font

- Digues el tipus de font i de què tracta.

- Situa el context històric de la font.
- Explica en què va consistir la guerra dels
Balcans i per què anomenem al període
anterior a la 1ª GM “pau armada”.
 Activitats

1. Explica les causes de la primera guerra mundial.

2. De totes les causes que expliquen l’esclat de la guerra, quina et sembla

més determinant? Justifica-ho.

3. Per què et sembla que l’exacerbació dels sentiments nacionals constitueix

una causa de la guerra?
 Treball a l’aula

-Activitats 3 i 5 página 135.