EL

RESSORGIMENT
DE LES CIUTATS
Història 2n ESO
 s. XII

• AUGE ECONÒMIC, MOTIVAT PER

L'AUGMENT DE PRODUCCIÓ AGRÍCOLA.
CANVIS DE
TÈCNIQUES
• En la forma de conrear els camps a
la majoria de zones d'Europa.
 • MILLORES EN LES EINES QUE ES FAN SERVIR (ORELLÓ O ARADA
S. XII NORMANDA) QUE SOLCAVEN LA TERRA MÉS PROFUNDAMENT = +
PRODUCTIVITAT.
REGADIU MEDITERRANI... … ENS EN QUEDEN
RESTES? ON?
AUGMENT DE
LA
PRODUCCIÓ...
AUGMENT DE
LA
PRODUCCIÓ...
• ...AMB L'ARRIBADA DE
MOLINS TANT D'AIGUA COM
DE VENT.
CONSEQUÈNCIES

ANY 1000 ANY 1300

42 MILIONS DE 73 MILIONS DE
PERSONES A PERSONES A
EUROPA EUROPA
CONSEQUÈNCIES

ON LES POSEM???
73 MILIONS DE PERSONES A EUROPA

CREIXEMENT DE LES
CIUTATS
ON CREIXEN LES
CIUTATS?
CIUTATS
PETITES
• La majoria per sota de 50.000
habitants, I amb menys
comoditats que les ciutats
romanes.
PER QUÈ CREIXEN LES CIUTATS?
CAPITALS
REGIONALS
•Centres d'activitats d'oci I
diversió.
•Fora del control dels senyors
feudals.
•Majoria d'habitants lliures -> molts
serfs van anar-hi per ser lliures.
•Dirigides pel govern propi ->
l'ajuntament (alcalde).
ACTIVITAT!

•Interpretem un mapa medieval.

•Triem el carrer on vivim actualment.
•El situem en un mapa.
•Creem uns rols per la família.
•Traçem els recorreguts que fariem
cada dia en la vida medieval.
•Expliquem la relació que tindria la
nostra vida en l'Edat Mitjana amb la
nostra vida actual.
 • https://www.youtube.com/watc
h?v=7t0ifoMdnBw
París en 3D.

UNA CIUTAT
DEL PASSAT,
ARA
LA CIUTAT
MEDIEVAL
• RICS: propietaris de tallers, grans mercaders –
controlaven la ciutat.

• MAJORIA: artesans I botiguers modestos, o

servei domèstic de les cases riques.

• POBRES I MARGINATS: sense feina,

mendicants o delinqüents.
ELS CALLS
L'ARTESÀ
L'ARTESÀ
ELS GREMIS
• Vigilaven producció
• Distribuïen primeres matèries
• Controlaven el nombre de treballadors
• Supervisaven la qualitat dels productes
• Establien el preu final
• Assistien membres de l'ofici I les seves famílies (quotes x malalts, vídues I orfes, a vegades creant hospitals)
• Evitaven que et dediquéssis a un ofici sense formar-ne part
ENFORTIMENT DELS REIS

PODER REIAL

Més obediència
Creixement
dels senyors
ciutats
feudals

Millors exèrcits Més impostos

 • Donen cartes de privilegis i
franqueses a les ciutats = lliures
sense dependència feudal =
habitants donen suport als reis
vs senyors feudals.
ENFORTIMENT
DELS REIS
• Milloren administració= juristes
i experts que restauren el DRET
ROMÀ = poder + fort pel rei.
PARLAMENTS
CORTS O
PARLAMENTS

Nous impostos i
despeses
extraordinàries

REI

NOBLES

CLERGUES

GOVERNANTS
CIUTATS
ENFRONTAMENTS
ENTRE REGNES
Guerra dels Cent anys
(1337-1453):
Anglaterra (Eduard III) vs
França (Carles VII)
 S.X - ESCOLES MONACALS

ESCOLES I S. XI i XII – ESCOLES

UNIVERSITATS URBANES
MEDIEVALS
S. XII i XIII- UNIVERSITATS
 Universita
Facultat
t
• Degà • Rector

Regulades pel
bisbe
CATEDRALÍCIE
S
Depenents de
l'església

Regulades pels
ajuntaments
ESCOLES
MUNICIPALS
URBANES
Pels membres de
la burgesia

Independència de
mestres i alumnes
UNIVERSITATS
Privilegis de reis,
emperador o
Papa.
LA PESTA
NEGRA
https://educaixa.org/ca/-/lecciones-
de-crisis-la-peste
RUTES
COMERCIALS
SEGLE XIII
CRISI DEL S.
XIV
QUÈ
PASSARIA
SI...?
https://www.youtube.com/watch?v=1xoNItTBw1I