LLENGUA CATALANA G1

(3343-1-25282)-(3345-1-25678)
Judit Feliu (judit.feliu@upf.edu)
Curs 2023-2024
Objectius de la sessió

 Elprocés de composició de textos:

generació i estructura
 Les propietats del text
 Sobre l’adequació
 Sobre la coherència textual
 Sobre la cohesió textual

 Encàrrec Pràctica 2 (10/11/2023)

Activitat seminari: Pràctica 2 en grup.

 Dubtes?
Objectius d’aprenentatge

 Conèixer els principals mecanismes de cohesió textual, detectar-los en

un text i saber-los explicar.
 Saber aplicar les nocions exposades a la redacció de textos.
Cohesió: concepte

 «Propietat textual que agrupa tots aquells mecanismes que manifesten

explícitament les relacions que s’estableixen entre les diferents parts del
text.» (Conca et al., 1998)

 «Parlem de mecanismes cohesius sempre que hi ha marques gramaticals

o lèxiques que manifesten lligams entre parts del text, entenent el text
com a una unitat global en què interactuen els components lingüístics i
els extralingüístics.» (Cuenca, 2006)
Cohesió: concepte

 Conjunt de mecanismes per articular les diferents unitats

lingüístiques (sintagmes, oracions, paràgrafs) del text.

 Es construeix a partir de mecanismes de referència [remissió d’un

element textual B a un element textual A, de manera que B només pot
interpretar-se a partir de A] i mecanismes de connexió.

REFERÈNCIA: Vaig veure la Maria (A), però no la (B) vaig

saludar.
CONNEXIÓ: Plou (B) i (A) fa sol (C).
Exemple

L’onada de pluja i fred que va envair Catalunya la setmana passada

va fer que el programa d’informació meteorològica de TV3, El
temps, batés els seus índexs d’audiència. Dijous a la nit Ø va
arribar gairebé a nou-cents mil espectadors, un cinquanta per cent
més que la mitjana habitual.
Exemple

L’onada de pluja i fred que va envair Catalunya la setmana passada

va fer que el programa d’informació meteorològica de TV3, El
temps, batés els seus índexs d’audiència. Dijous a la nit Ø va
arribar gairebé a nou-cents mil espectadors, un cinquanta per cent
més que la mitjana habitual.
Mecanismes de cohesió
Mecanismes de referència: concepte

 De referència: «Remissió d’un element lingüístic B (determinant,

pronom, etc.) a un element lingüístic A, de manera que B només es
pot interpretar a partir del coneixement de A.» (Castellà, 1992)
Per fi va trobar la farmàcia i va entrar a la farmàcia.
Per fi va trobar la farmàcia i va entrar-hi.
Per fi va trobar la farmàcia i va entrar a l’establiment.

Referència

endofòric
aReferència
De referència
exofòrica

Cohesió lèxica

Conjuncions
De connexió
Connectors
Mecanismes de referència: tipus

 Referència endofòrica: Remissió a un element del text, que es

pot recuperar fàcilment.
Per fi va trobar la farmàcia (A) i va entrar-hi (B).
 Referència exofòrica: Remissió a un element de fora del text. B remet a
un element A interpretable només a partir del context d’enunciació o
pel coneixement del món.
Jo (B) vindré tard.  B és qui parla
(personal) Allà (B) teniu els entrepans. 
(espacial) Demà (B) no hi haurà clase.  Referència

(temporal) endofòric
aReferència
De referència
exofòrica
 Cohesió lèxica: procediments semàntics.
Cohesió lèxica
Van sentir un soroll (A), fet (B) que els va
Conjuncions
espantar. De connexió
Connectors
Mecanismes de referència endofòrica

Anàfora d’identitat
referencial

Anàfora Anàfora de sentit

Referència

endofòric Anàfora d’extensió

Catàfora
a de referència
Mecanismes de referència endofòrica

1. Anàfora: Relació entre un element lingüístic i un altre element anterior

en el discurs.
1. Anàfora d’identitat referencial
2. Anàfora de sentit
3. Anàfora d’extensió de referència

Anàfora d’identitat
referencial

Anàfora Anàfora de sentit

Referència
Anàfora d’extensió
endofòrica Catàfora
de referència
Mecanismes de referència endofòrica

1. Anàfora d’identitat referencial:

 Procediments gramaticals (pronoms, possessius, demostratius)
Vaig veure la Maria (A), però no la (B) vaig saludar.
En Joan va veure la Maria (A), però ella (B) no el va veure.
En Joan va saludar la Maria (A), però aquella (B) presumida el va
ignorar.
 Procediments semàntics (sinonímia, hiperonímia, meronímia)
Tinc un gos (A) i una tortuga, però m’agrada més el ca (B).
Tinc un gos (A) i una tortuga, però m’agrada més el mamífer
(B). Si no fiqués les mans (A) a tot arreu, no tindria mal al dit
gros (B).
 Procediments pragmàtics (coneixement del món)
Vaig veure Pere Aragonès (A) i Miquel Sàmper, però el president (B)
no em va veure.
Mecanismes de referència endofòrica

2. Anàfora de sentit
En Joan té un portàtil (A) i la Maria també en (B) té un.
L’Anna guarda les sabates (A) al sabater, però jo les (B) deixo sota el
llit.

3. Anàfora d’extensió de referència

Va arribar tard, no va saludar ningú, es va tancar al despatx i no en
va sortir fins al vespre (A). Això (B) va fer que no el veiéssim.
Mecanismes de referència endofòrica

2. Catàfora: Relació entre un element lingüístic i un altre posterior en

el discurs.

No la (A) vaig saludar, la Maria (B).

La (A) vaig veure, allà, bellíssima; però, malgrat que la (A) volia saludar,
ni em vaig acostar a la Maria (B).
Quan el (B) van veure entrar, tots anaren a saludar el Pere (A).

Anàfora d’identitat
referencial

Anàfora Anàfora de sentit

Referència
Anàfora d’extensió
endofòrica Catàfora
de referència
Mecanismes de referència exofòrica

Personal

Dixi Espacial
Referènci
a
Coneixement
exofòrica Temporal
compartit
Mecanismes de referència exofòrica

1. Dixi: Fenomen pel qual s’utilitzen unes formes lingüístiques (gramaticals

o lèxiques) que tenen dins el seu significat un o diversos trets que
permeten identificar-ne el referent en relació amb algun element del
context espaciotemporal en què té lloc la comunicació.

1. Dixi personal
(antropodixi)
Jo (B) vindré més tard.
2. Dixi espacial (topodixi)
Allà (B) teniu els
entrepans.
3. Dixi temporal (cronodixi)
Personal
Demà (B) no hi haurà
classe. Referència
Dixi Espacial

exofòrica
Coneixement
Temporal
compartit
Mecanismes de referència exofòrica

2. Referència a coses, persones, esdeveniments, etc., només

identificables pel coneixement del món compartit amb l’emissor.

Les eleccions (B) han deixat aquest panorama: hi haurà un parlament amb
majoria absoluta per la independència i hi haurà un govern per la
independència.

Personal

Dixi Espacial
Referència
exofòrica
Coneixement
Temporal
compartit
Mecanismes de cohesió lèxica
Mecanismes de cohesió lèxica

1. Mots generals o proformes:

 Nominals: cosa, fet, persona, etc.
Va caure a la claveguera (A), fet (B) que ens va espantar.
 Verbals: fer, fotre, etc.
La Sílvia toca el violí (A). Ho fa cada dia (B).
Per què has comprat cerveses? (A) Què has fotut? (B)
 Adverbials: així
No li agrada la carn arrebossada (A), però ja sé que l’has feta així
(B).
Mecanismes de cohesió lèxica

2. Repetició de mots:
El gos del teu veí sempre es deixa acaronar. És un gos molt tranquil,
però ja saps que cada gos és diferent.
Mecanismes de cohesió lèxica

3. Relació de sentit:
 Sinonímia
Van demanar la indicació al noi (A). El xicot (B) era molt
simpàtic.
Wagner (A) va néixer a Leipzig. Una de les obres més destacades
del
compositor (B) és Tristany i Isolda.
 Antonímia
Aquell rellotge és car (A) i l’altre, barat (B).
Mecanismes de cohesió lèxica

3. Relació de sentit:
 Hiperonímia/hiponímia
Per postres hi ha fruita (A). Les taronges i les peres (B) són
molt madures, però els plàtans (B) no tant.
 Complementarietat
Aquests animals s’organitzen molt bé: la femella (A) cuida els
polls i el
mascle (B) caça.
Mecanismes de cohesió lèxica

3. Relació de sentit:
 Inversió
Si et vens (A) el pis, jo te’l compro (B).
 Meronímia
Si no fiqués les mans (A) a tot arreu, no tindria mal al dit gros (B).
 Cadena lèxica o cadena nominativa
Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan
carregat de maletes, que els feina pena explicar-li que allà no hi
havia hagut mai ni vies ni estació.
Mecanismes de connexió: concepte

 De connexió: “Mecanisme de cohesió que s’estableix entre dos (o més

constituents) de l’oració o del text i un connector, el qual manifesta la
relació sintàctica, semàntica i/o pragmàtica que hi ha entre elles”.
(Conca et al. 1998)
En Joan és pobre. Viu a Madrid.
En Joan és pobre tot i que viu a
Madrid. En Joan és pobre perquè viu
a Madrid.

Referència

endofòric
aReferència
De referència
exofòrica

Cohesió lèxica

Conjuncions
De connexió
Connectors
Mecanismes de connexió

Coordinants
Conjuncions
Subordinants
Connexió Matisadors

Connectors

parentètics
Mecanismes de connexió

1. Conjuncions
Plou (B) i (A) fa sol (C).
2. Matisadors
El vestit era lleig (B); i a més (A), car (C).
3. Connectors o organitzadors textuals
D’una banda (A1), em menteixes (B); de l’altra (A2), arribes tard
(C).
Exemple

L’onada de pluja i fred que va envair Catalunya durant la setmana

passada va fer que el programa d’informació meteorològica de
TV3, El temps, batés els seus índexs d’audiència. Dijous a la nit Ø
va arribar gairebé a nou-cents mil espectadors, un cinquanta per
cent més que la mitjana habitual.
Exemple resolt

L’onada de pluja i fred que va envair Catalunya la setmana passada va fer

referència endofòrica: anàfora referència exofòrica: díctic temporal
que el programa d’informació meteorològica de TV3, El temps, batés els
connexió: conjunció de subordinació referència lèxica: sinonímia

seus índexs d’audiència. Dijous a la nit Ø va arribar gairebé a nou-cents mil

referència endofòrica: anàfora elisió (el programa)

espectadors, un cinquanta per cent més que la mitjana habitual.

referència exofòrica: díctic temporal / coneixement compartit