Tema 3 Societat I Economia

You might also like

Download as pptx, pdf, or txt
Download as pptx, pdf, or txt
You are on page 1of 26

TEMA 3 : L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

ECONOMIA: ciència que estudia les lleis que regeixen la producció,


comercialització i consum dels béns escassos (econòmics) que serveixen per a
satisfer les necessitats humanes.

Les persones tenim necessitats i Donen Activitats econòmiques.


desigs. respost
a
Trobem diferents sistemes econòmics: subsistència, capitalista, economies
planificades i models mixtos.

Els recursos del planeta són limitats. Això fa que les activitats productives hagin de fer
un ús racional dels recursos i minimitzar la creació de residus. Cal un consum
responsable.

Júlia López
Valera
QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?

Anomenem activitat econòmica el conjunt d’activitats que porten a terme els


éssers humans per cobrir les diverses necessitats de les persones i de les
societats, sigui produint béns o prestant serveis.
L’activitat econòmica inclou 3 fases:

PRODUCCIÓ. Combina els recursos naturals, la tècnica i el treball per obtenir els
béns o serveis que necessita la societat.
1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Tipus de
producció

PRODUCCIÓ DE PRODUCCIÓ DE
BÉNS SERVEIS

Productes no
materials que donen
BÉNS DE BÉNS DE un servei al ciutadà:
CONSUM PRODUCCIÓ sanitat, educació,
transport, etc.
Satisfan les Es fan servir per a la
necessitats del producció d’altres
consumidor final. béns (màquines, Júlia López
eines, etc.) Valera
QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?

COMERCIALITZACIÓ Distribució de béns i serveis.

EMMAGATZEMATGE del producte.

TRANSPORT del punt de producció al de venda.


1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

FASES

VENDA del producte.

VENDA A L’ENGRÓS. És la que fan


els majoristes (compren grans quantitats
de productes i els venen a uns altres
comerciants o altres empreses).

VENDA AL DETALL. La fan els minoristes, que


compren petites quantitats als majoristes i les
venen al públic a les botigues.

Júlia López
Valera
QUÈ ENTENEM PER ACTIVITAT ECONÒMICA?

Fase final de l'activitat econòmica. La compra de


béns i serveis permet que les persones satisfacin
CONSUM
les seves necessitats.
1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

BÉNS NO DURADORS. Es consumeixen en un o en uns


quants usos (aliments, etc.).
TIPUS
DE BÉNS

BÉNS DURADORS. Es poden utilitzar durant un període


de temps relativament llarg (televisions, cotxes, etc.).

Júlia López
Valera
QUIN TIPUS DE CONSUMIDORS SOM?

NECESSITATS PRIMÀRIES
de
les persones sónresulten
totes
imprescindibles per
aquelles
sobreviure. que Els recursos per
poden ser
poder il·limitats, satisfer-los
(matèries primeres,
treball, serveis...)
NECESSITATS SECUNDÀRIES són limitats.
són les que fan augmentar
el nostre benestar.

Júlia López
Valera
QUIN TIPUS DE CONSUMIDORS SOM?

Júlia López Valera

El concepte consumisme fa referència al


consum excessiu, a l’afany per adquirir
productes i serveis de manera massiva per part
dels individus d’una societat.

Tenir clares les nostres prioritats i redactar una


llista amb el que necessitarem, abans d’anar a
comprar, és un bon principi per convertir-nos
en consumidors responsables.
Per produir béns i serveis necessitem: recursos naturals, el treball de les persones,
capital, tecnologia i coneixement. Això són els factors de producció.

RECURSOS NATURALS
T REBALL
Són els elements que ens ofereix la natura i
que aprofitem i transformem. Tota at humana (física o
activit serveix per produir béns
Són re cursos limitats , n. Cal evitar intel·lectual) queonar serveis.
s’esgote la . od
sobreexplotació

FACTORS
2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

DE
CAPITAL PRODUCCIÓ NOLOGIA I CONEIXEMENT
Parlem de dos tipus: ments tècnics i les habilitats fan
TEC l disseny, la construcció i l’ús
1. C apital físic: són els elements materials d’artefactes que permeten transformar el
Els
(t errenys, maquinària, matèria primera...).
coneixemedi i produir béns i serveis.
2. Capital financer: són els diners que es possibl
Podem parlar de producció manual,
n ecessiten per fundar una empresa i e eproducc ió mecanitzada i producció
mantenir-la. tecnificada.
ELS AGENTS ECONÒMICS

Són les persones, les empreses i l’Estat, que amb les seves decisions
intervenen de manera decisiva en el funcionament de l’economia.
Aquests agents són els que produeixen, intercanvien i consumeixen els
diversos béns i serveis.

LES PERSONES: fan el LES EMPRESES: són les unitats


paper de consumidors. econòmiques bàsiques de
Les persones producció i distribució. Mitjançant
dediquem una part el treball i el capital, fabriquen i
considerable dels nostres distribueixen béns i serveis.
recursos econòmics a
comprar béns i serveis
per satisfer les nostres
necessitats.

EL SECTOR PÚBLIC: porta a terme activitats econòmiques


amb els impostos que paguen els ciutadans i les empreses.
L’Estat estableix el marc jurídic que regula l’activitat
econòmica privada.
ELS AGENTS ECONÒMICS
ELS SECTORS ECONÒMICS

SECTOR PRIMARI: inclou les activitats


dedicades a la producció i extracció de recursos
directament de la natura (agricultura,
ramaderia, pesca, explotació forestal).
La població ocupada a Espanya per
SECTOR SECUNDARI: es dedica a la sectors econòmics el 2014
transformació dels recursos naturals (matèries
primeres) en productes elaborats i tangibles
(indústria, construcció).

SECTOR TERCIARI: conjunt d’activitats que no


es dediquen a la producció de béns tangibles,
3. ELS SECTORS ECONÒMICS

sinó a la prestació de serveis (educació, sanitat,


seguretat, transport, turisme,...).

SECTOR QUATERNARI: activitats relacionades


amb la gestió i la distribució de la informació,
així com les de recerca i innovació econòmica,
social i cultural. Sector basat en el
coneixement. Mà d’obra molt qualificada.
QUÈ ENS INDIQUEN LES ESTADÍSTIQUES D’OCUPACIÓ PER ALS PROPERS

És la relació entre la població en edat de treballar i la població ocupada. Es considera un


indicador clau per valorar el benestar social.

Tenim dades que ens permeten extreure una sèrie de conclusions:


 En les economies mundials, tant en els països desenvolupats com en els països
en vies de desenvolupament, el sector primari i el secundari resten
efectius a favor del sector terciari.

 A la Unió Europea (UE), la taxa d’ocupació del 2013 va ser del 68,5%. Els
valors més elevats, entre el 76% i el 80%, van tenir lloc a Suècia, Alemanya i els
Països Baixos. A Espanya, ja taxa va ser del 58,6%

 Les taxes d’ocupació són més baixes entre els treballadors de més edat,
d’entre
55 i 64 anys. Aquesta tendència creix cada any.

 L’atur afecta, sobretot, la joventut.

 Les taxes d’ocupació varien segons en nivell d’estudis assolit. Com


més preparació, més elevades són les expectatives de trobar feina.
Les societats s’organitzen per respondre a les preguntes de : què han de
produir, com ho fan i per a qui. Un sistema econòmic és la manera com es
produeixen els béns i serveis en una societat. Tipus:
Sistema de Subsistència

 Les persones produeixen tot el que necessiten per cobrir les seves
necessitats
bàsiques: treballen la terra, construeixen cases, confeccionen els seus vestits.
 El producte que sobra es pot vendre o intercanviar en els mercats locals.
 Es troba en societats subdesenvolupades.
3. ELS SECTORS ECONÒMICS
Sistema Capitalista

 Defensa la lliure
entre individus
competència
i empreses per
portar terme
a activitats econòmica.
qualsevol
anomenat També
mercat. sistema de
 Es basa en la llei de l’oferta i
lliure
la
demanda per aconseguir uns
preus que permetin a les
persones satisfer les seves
necessitats.
3. ELS SECTORS ECONÒMICS

 Els mitjans de producció


(terres,
màquines, tecnologia,
empreses...), són de
privada.
amb la
 Va aparèixer propietat
Revolució
Industrial al s.XVIII i és la que
predomina en el món actual.
 Associada a
països desenvolupats.
Sistema d’Economia Planificada

 No reconeix la propietat privada dels mitjans de producció.


 L’Estat controla tot els aspectes de l’economia:
És el propietari de les empreses Decideix què s’ha de produir i en
quina quantitat.

Fixa els preus i com es repartiran


els beneficis (teòricament de
manera igualitària)

 Va ser ideat per Karl Marx i Friedrich Engels i posat en pràctica a la URSS després
de
3. ELS SECTORS ECONÒMICS

la Revolució Russa.
 Avui el podem trobar a: Corea del Nord, Cuba i Xina.
Les economies alternatives

 Tenen en comú el rebuig al sistema capitalista.


 Consideren que aquest model: no respon a les
necessitats reals de la població i fomenta les
desigualtats.
 S’oposen a un model únic per a tota la
societat.
 Es fonamenten en valors com la solidaritat, el respecte
a la natura
L’economia i el bé comú.
mixta
3. ELS SECTORS ECONÒMICS

 És un model d’organització que


té elements del capitalisme i de
l’economia planificada.
 El mercat assigna els recursos.
 L’Estat intervé (en més o menys
grau) per regular el
funcionament de l’economia.
EL SISTEMA CAPITALISTA

És el sistema econòmic que predomina en el món actual.

MERCAT: és el lloc on es compren i es venen els béns i els


serveis. Allà coincideixen els venedors (màxim benefici
dels productes que venen) i els compradors(satisfer
necessitats amb la mínima despesa). Únicament amb el
lliure joc de l’oferta i la demanda s’aconsegueixen els
preus justos.

PUBLICITAT: és utilitzada per les empreses per donar a


conèixer els productes i els serveis que ofereixen.
L’objectiu de la publicitat és incentivar el consum. A
vegades, ens fa creure que un desig és una necessitat.

PREU: depèn de la quantitat de productes i de


compradors. Si l’oferta és escassa i hi ha molts
compradors que volen un mateix producte, el preu puja.
SECTOR PRIMARI
• Poc representatiu (2% PIB i 5% població activa).
• En procés de transformació.
• Productes:
– Agricultura. Conrea cereals (blat, ordi, blat
de moro), hortalisses (patata, tomàquet,
5. ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA

pastanaga i ceba) i fruita (poma, taronja i préssec).


– Ramaderia. Destaca el sector porcí i la
producció lletera.
– Pesca. Ha reduït les captures. L’aqüicultura
representa el 20% de la producció.

SECTOR PRIMARI
•Augmentar la productivitat.
•Assegurar el nivell de vida de
la població ocupada.
•Produir de manera respectuosa amb
el medi ambient.
•Millorar les condicions sanitàries i
de benestar dels animals.
•Proveir de productes sans a la
població.
•Assegurar preus raonables al
consumidor.
SECTOR SECUNDARI

•Representa el 35% del PIB i el 25% de la població


activa.
•No existeix una política industrial unitària.
•Sectors més destacats: metal·lúrgia, fabricació de
5. ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA

maquinària, alimentària, química i automobilística.


•Principal exportador mundial. Les exportacions es
fan sobretot entre els mateixos membres de la UE. A
l’exterior destaca Estats Units, Suïssa i Rússia.
•Importacions provinents de la Xina, Estats Units i
Rússia.
•La crisi de 2007 afectà sobretot al sector de
l’automoció i a la construcció.

López Valera
SECTOR SECUNDARI
•Augmentar la competitivitat.
•Innovació constant.
•Prioritzar consum energètic de fonts
renovables.
•Millor formació dels treballadors.
Júlia
SECTOR TERCIARI

•Principal sector econòmic (70% del PIB i 70% de la població


activa).
•Destaca el comerç, el transport (10% PIB) i el turisme
(la meitat dels turistes mundials trien la UE).
5. ELS SECTORS ECONÒMICS DE LA UNIÓ EUROPEA

• TURISME: oferir nous serveis. Donar


resposta a l’augment de països
competidors.
• TRANSPORTS: millorar la xarxa
evitar la congestió del trànsit, per
contaminació i augmentar la la
seguretat viària.
Júlia López
Valera
SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI

SECTORS
ECONÒMICS
(VAB*)

Júlia López
Valera
Les principals magnituds econòmiques de la UE

 Considerada com un mercat únic de 28 països, és un dels principals agents


econòmics del planeta.
 Aporta un 18,6% de la producció mundial i el seu producte interior brut
(PIB)
representa el 30% del total mundial.
 L’euro s’ha convertit en una divisa internacional important.
 Entre les economies més importants del món es troben: Alemanya, França i
el Regne Unit (encara que lluny de les principals potències).
6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

EL PIB DE LES PRINCIPALS ECONOMIES MUNDIALS

Júlia López
Valera
La UE i la Crisi Econòmica Taxa d’inflació: elevació percentual anual del
nivell general de preus, que produeix una pèrdua del
poder adquisitiu dels ciutadans.
 La recessió iniciada el 2007 l’ha
debilitat.
 Presenta un creixement econòmic Taxa d’atur: nombre de persones a l’atur però
que busquen feina sobre el total de la població activa.
feble, una inflació molt baixa, una
taxa d’atur considerable en
Depreciació d’una moneda: pèrdua de valor d’una
alguns països i un endeutament moneda respecte a altres en el mercat dels diners.
públic elevat en economies
com la italiana, la francesa i
6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

l’espanyola.
 Europa afronta el repte de
deixar aquesta etapa negra. A
partir del 2015 s’han donat
alguns factors favorables:
preus de petroli baixos,
creixement de l’economia
mundial sostingut i l’euro
s’ha continuat depreciant
respecte al dolar (afavoreix les
exportacions).

Júlia López
Valera
Els Estats Membres de la UEM

 És la integració dels diversos


països membres de la UE en un
mercat comú que utilitza
una moneda única, l’euro. Es
respecta la llibertat de
circulació de mercaderies,
serveis, persones i capitals.
6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

 Es pretén establir una política


comercial comuna respecte
als països que no pertanyin
Associació Transatlàntica de Comerç
aquest mercat comú.
i Inversió (TTIP)

Des del 2014, la UE i els EUA negocien


una Associació Transatlàntica de
Comerç i Inversió, per crear la zona de
lliure comerç més gran del món, amb
800 milions de consumidors i la meitat del
PIB global.

Júlia López
Valera
El futur econòmic de la UE

Per donar resposta a la crisi financera i econòmica originada el 2007, la UE es


planteja aquests objectius:

 Coordinar les polítiques dels diversos governs estatals, el Banc Central Europeo
i
la Comissió Europea.
 Establir una política financera europea comuna, amb l’objectiu d’aconseguir
més estabilitat econòmica, contenir la inflació i permetre un creixement més
6. L’ECONOMIA DE LA UNIÓ EUROPEA

elevat.
 Augmentar la inversió en recerca i innovació fins al 3% del PIB.
Valera
 Combatre l’atur (26 milions de persones), per aconseguir un nivell d’ocupació
del
75% dels ciutadans d’entre 20 i 64 anys.

Júlia López
L’Economia de les Illes Baleras

 L'economia de les illes Balears està centrada principalment en el turisme i la


construcció.
 El seu PIB per càpita en 2019 fou de 28.213€, 343€ més que el de 2018. A
Espanya fou 26.420€, 670€ més que el de 2018.
 La crisi del coronavirus ha afectat molt a totes les economies mundials. En 2020 el
seu PIB va baixar un 23,7%, però menor a la xifra inicial prevista. En el conjunt
espanyol la caiguda fou del 10,8%.
7. LES ILLES BALEARS I LA SEVA ECONOMIA

 En 2021 les xifres a les Balears són d’un creixement del 25,6% en el segon
trimestre. La millor dada de tota Espanya.
 Poques regions espanyoles tenen una projecció internacional tan àmplia com les
Illes Balears. La seva especialització turística ha calat des de fa dècades en
l’imaginari de les classes mitjanes europees com a referent de qualitat i acollida.
Aquesta especialització en la segona meitat del segle XX, a constituït el gran
atractiu per l’arribada de població activa de la resta d’Espanya i, més recentment,
d’altres bandes del món. També ha atret una immigració residencial, no laboral.
 En aquesta peculiar estructura econòmica radica la fortalesa i a la vegada debilitat
de la seva economia. Aquesta és la gran preocupació del conjunt dels agents
econòmics, socials i polítics de la regió respecte a les conseqüències a mig i a llarg
termini de la dependència que l’economia té del sector turístic i les maneres de
superar aquesta dependència, valorant a la vegada els riscos que això implica.

You might also like