Fets històrics: des de la caiguda de l'Imperi Romà d’Occident (476)

- Europa occidental es ruralitzà,

- es despoblaren les ciutats,
- l’economia esdevingué autàrquica,
- hi hagué migracions dels pobles del nord,
- l'islam féu pressió a la Mediterrània,
- el poder polític s'atomitzà,
- es degradà l'ordre social romà...
- es produí una lenta
i progressiva transformació...
Es tracta d’un procés lent i imparable
Extensió geogràfica fixada
pel feudalisme:
Té per centre la zona de
l’actual França i des de
l’Imperi Franc s’expansiona
cap a l’Imperi Germànic, la
zona dels Normands,
l’actual Anglaterra, part
de la Península Ibèrica i pel nord de la Península Itàlica.
Al nord de la Penísula Ibèrica hi ha un espectacular floriment
d’aquest art, sobretot entorn els camins de peregrinatge cap el
gran centre de Santiago de Compostela. El sud està ocupat per
l’Islam.
- Integració de totes les arts en l’arquitectura
- Materials pobres:
Pedra: bon treball en edificis amb recursos,
treball més barruer en esglésies pobres
Rajol en les zones on hi ha poques canteres de pedra
Fusta en el primer romànic s’utilitzava en les cobertes,
després es van fer voltes de pedra
- Tipologia d’edificis: Esglésies, Monestirs, Castells,
Altres (palaus, cases... ponts)
Torre de Londres
- Elements arquitectònic bàsic:
volta.
Arquitectura avoltada
- Les restes més importants són religioses,
les civils són escasses, refetes posteriorment
- Un nou esperit arquitectònic
 Plantes d’esglésies
Basilicals (sense creuer)
De creu llatina. Girola o deambulatori
(Esglésies de peregrinatge)
Centrals i de creu grega, cobertes
amb trams de cúpules

Santiago de Compostel·la
-Ciments: sòlids identificats amb Crist, que és base de l’Església
-Suports: Mur massís i groixut.
Mur expressiu, no llis: columnes, pilastres motllures, Vezélai
bandes llombardes, arcs cecs
Pilars cruciformes que recullen les empentes dels arcs.
Pilars amb nucli quadrangular amb pilastres o semicolumnes adossades.
Columnes amb fust ornamentat o llis. No proporció fixe alçada-diàmetre.
Escultures adossades als elements arquitectònics (fusts, capitells...)
-Elements sostinguts:
Arcs de mig punt amb diferents funcions (formers, faixons, torals)
Les descàrregues de forces fan aparèixer contraforts
Volta de canó contínua o bé dividida per arcs faixons
Volta d’aresta, volta de forn o cúpula de ¼ d’esfera
Cúpules poligonals, semiesfèriques (petxines o trompes)
-Il·luminació: entra per la diferent alçada entre naus i per petites fiestres
abotzinades
 Capella Deambulatori o girola
radial

Absidiola

Façana
occidental

Cimbori Transsepte Transsepte

Torres Naus
Tribuna Creuer
laterals
e r
creuer l cr eu Nau
de central
os
r aç
B
Arc de mig punt
Portalada principal
Nau central
Absis... (occidental)
Portalada lateral Absidioles
Sovint subjecte a l’arquitectura, sobretot als exteriors (capitells,
timpans...)
Materials: fusta, pedra...
Funció docent, incitació a l’oració i a les actituds cristianes
Antinaturalisme, rigidesa, rudesa... Simbolisme. Gradació
jeràrquica. Forma al servei de l’expressió.
Policromia (avui sovint desapareguda). “Horror vacui”.
Influències. bizantina, món mossàrab hispànic, manifestacions
locals...
Evolució de menor a major relleu.
- Fonts diverses (religioses i profanes): Bíblia, Evangelis apòcrifs,
hagiografies...
- Programes generals dels edificis (no del tot ni sempre)
- Els autors del programa no són els artistes-artesans, sinó els eclesiàstics
- L’artesà disposa de models a seguir (exemples formals i iconogràfics).
- Constants i idees base: Consciència viva del pecat
Temor a la condemnació
Necessitat d’empenediment
- Alguns programes es repeteixen (models característics):
 1 2 serafí Funció: religiosa,
pedagògica
1 2 3 4

serafí
3 4
5 6 7 8 9 10 Apocalipsi
4, 1-11:

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Rosasses
ornamentals
Crist en Magestat o “Magestis Domini”
Nimbe crucífer Mandorla 3
Símbols dels 4 Evangelistes o “tetramorf” parelles
1.-Àngel, St Mateu. 2.-Àguila, St Joan. de
Sant Sant
3.-Lleó, St Marc. 4.-Brau, St Lluc lleones
Laterals: Anunciació, Visitació, fugidaPere
Pau a
24 ancians de l’Apocalipsi rampants
Egipte i altres escenes de la vida de Jesús.
 3

-Verge amb el Nen.

-Devallament de la creu
-Magestis Domini (dos tipus).

Crucifixe de
D. Fernando i
D. Sancha
 Nativitat de la Mare
de Déu del Coll

Influències: carolíngies,
del nord d’Itàlia,
del món bizantí i
paleocristià
Restes conservades més antigues que les restes
escultòriques
San
Diferents tècniques segons el suport:
Isidoro
- il·lustració de llibres de
León
- taules: tremp a l’ou
- murs: - tremp (pigment diluït en cola,
poc resistent)
- fresc (a Itàlia, cal i aigua i pigments)
- greca (última capa de cal preparació greixosa per conservar
la humitat)
- tapís Tapís de la Creació Museu Episcopal de Girona
Frontalitat, no profunditat, no ombres ni llums Sant Quirze i Santa Julita

Enregistrament de grups (registres),

juxtaposició
Cromatisme marcat (riquesa de colors),
contrastos cromàtics, colors purs,
arbitraris i plans
Linealisme molt marcat i elegant
Absència de paisatge
Expressivitat de les idees: abstracció i estilització de caràcter simbòlic
Existència de símbols convencionals i prototipus compositius
Diferents escoles nacionals. En pintura les principals foren:
Formes italo-bizantines, entorn Montecasino
Influències franceses
Influències de l’Islam
- Absis
A la part alta es simbolitza el cel:
Sovint hi ha Crist en Pantocràtor dins mandorla, assegut damunt arc,
Tetramorfos entorn
Algun cop la Verge substitueix el Crist i hi ha
l’Epifania En el romànic més avançat pot també
aparèixer algun sant entronitzat (patró de l’església)
Al nivell mig es simbolitza l’església amb la representació de
la Verge,
els Apòstols i
Sants
Al nivell inferior es simbolitza la terra amb el bestiari i altres
- Parets del temple: escenes evangèliques o al·legòriques
- Mur dels peus de l’església: sovint el Judici Final

Infern de Sant Martiri de Sant

Feliu de Girona Quirze
No volum. No profunditat.
Tècnica:
fresc sec
Influxe italo-bizantí = allargament
sistemàtic de les figures i elements
amb tendència a l’abstracció
Sant
Climent
de Taüll
FORMA: Enregistrament
Fons en franges, no
ambient (intent arq= arcs
irregulars) Viva policromia.
Colors plans. Linealisme
marcat. Ritmes
Proporcions? Posicions?
Fontalitat. Hieratisme. Simetria
 Atenció a la posició del
nen i l’acció de la mare! Nativitat

Anunciació
Visitació Evangeli St Lluc
(Naixement i Presentació)

Verge amb Presentació al temple

el Nen (mans cobertes mare i
Epifania
(ritmes dels cossos) (rostre molt sacerdot = respecte).
bizantí) Nen sobre altar
Evangeli de Sant Mateu
( = símbol del sacrifici
Frontal d’altarredemptor)
Frontal d’Avià procedent de la capella de

Santa Maria d’Avià, Berguedà

s XIII (MNAC), tema