LA VELOCITAT

Professor: Oscar Morcillo

 1. CONCEPTE I CLASSIFICACIÓ

Qualitat que
Qualitat que ens
ens permet
permet realitzar
realitzar accions
accions
motrius en
motrius en el menor temps
el menor temps possible
possible ii ambamb
la màxima
la màxima eficàcia
eficàcia (García
(GarcíaManso
Mansoet
etal.
al.1998)
1998)

 La velocitat és una qualitat híbrida que es troba

condicionada per la força, la resistència, l’amplitud de
moviment, la tècnica i la presa de decisions en els
esports de situació.
 Per molts autors, els factors hereditaris (inervació,
tipus de fibra muscular...) són determinants en la
velocitat (“El velocista neix, no es fa”).
 No obstant, el rendiment de la velocitat depèn també
de factors evolutius i d’aprenentatge.

MANIFESTACIONS
DE LA VELOCITAT

 Podem diferenciar les

manifestacions
PURES i COMPLEXES.
 Les manifestacions pures són les que depenen
bàsicament de factors genètics i vinculats al SNC. Són:
a. VELOCITAT DE REACCIÓ: Capacitat de reaccionar
en el menor temps possible a un estímul. Podem
distingir entre:
 REACCIONS SIMPLES: Una única resposta possible.
 REACCIONS ELECTIVES: Múltiples respostes possibles.
b. VELOCITAT D’ACCIÓ O DE MOVIMENT-
ACÍCLICA: Capacitat de realitzar moviments acíclics
(únics) davant resistències baixes o nul·les. També se
l’anomena velocitat gestual o segmentària.
c. VELOCITAT FREQÜENCIAL-CÍCLICA: Capacitat de
realitzar moviments cíclics a la màxima velocitat
possible. També coneguda com a velocitat de
desplaçament.
 Les manifestacions complexes es presenten quan
es combinen les manifestacions pures amb altres
QFB:
a. FORÇA-VELOCITAT: Capacitat de proporcionar el
màxim impuls en moviments cíclics i acíclics davant
una resistència (30%).
b. RESISTÈNCIA A LA VELOCITAT: Capacitat de
resistir la disminució de la velocitat davant la fatiga.
 Molts autors consideren
l’AGILITAT com a
QF resultant perquè
depèn del nivell d’altres
qualitats, sobretot de la velocitat.
 2.2. ENTRENAMENT DE LA VELOCITAT
DE REACCIÓ
 La rapidesa en les reaccions i la sincronia dels
moviments són vitals en la majoria d’esports. Per tant,
el temps de reacció és fonamental en molts esports.
 La VR electiva es posa de manifest sobretot en els
esports d’equip, on l’esportista ha d’adaptar
constantment el seu
comportament tècnic
i tàctic a les situacions de
joc canviants.
 El TR SIMPLE està condicionat per diversos factors
que el poden fer augmentar o disminuir:
A. FÍSICS: Velocitat de transmissió del so, de la llum...
B. FISIOLÒGICS:
- Intensitat i durada de l’E
- Àrea d’estimulació i simultaneïtat
- Posició (millor E’s perpendiculars a l’òrgan)
- Modalitat sensorial (oïda, tacte, vista, dolor, gust, olfacte)
- Adaptació (fatiga sensorial)
- Emmascarament (un E perd efectivitat davant la presentació d’un
altre)
- Contrast amb el seu entorn visual
C. PSICOLÒGICS: Nivell d’atenció,
motivació,
anticipació...
 El TR SIMPLE pot dependre també de les relacions
entre el senyal d’alerta i la presentació de l’E
(avantperíode):
• DURADA DE L’AVANTPERÍODE (Els millors TR: 1,5 – 2,5”)
• VARIABILITAT DE L’AVANTPERÍODE (El TR augmenta
davant una major variabilitat)
• PROBABILITAT de presentació de l’E després del senyal d’alerta
• GENERALITZACIÓ (si l’E és igual o de la mateixa modalitat sensorial a
l’esperat, el TR serà millor)
• INHIBICIÓ (Major TR davant distraccions provocades per pensaments,
estímuls visuals...)
 En el TR ELECTIU la dificultat de la resposta és molt
més gran perquè a l’esportista se li presenta una
doble incertesa: TEMPORAL (quan) i MODAL (com).
 El TRE dependrà per tant, dels factors citats i també
de:
• COMPLEXITAT davant un major nº de respostes possible
• VARIABILITAT TEMPORAL i MODAL (a major incertesa,
major TRE)
• PROBABILITAT de presentació d’un E.
• GENERALITZACIÓ
(si l’E és molt diferent al que
s’espera, el TRE augmenta:
fintes, ocultació d’intencions...)