TEMA 4: LA BAIXA EDAT MITJANA.

Segles XIV - XV
 QUÈ VEUREM EN AQUEST TEMA
● TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
● Transformacions en agricultura

● Transformacions en el comerç i l’artesania

● Els habitants de les ciutats. La burgesia.

● ELS La vida aPOLÍTICS

CANVIS la ciutat
● Les ciutats i els monarques

● Les Corts

● La carta Magna

● L’església i el poder polític:

● Cisma d’Occident
LA CULTURA
● L’ART
GÒTIC
●
Arquitectura
● Escultura

● Pintura

● LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA

● Causes

● Revoltes socials: camperols, revoltes urbanes

1. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
ECONÒMIQUES

AGRICULTURA: la producció va augmentar gracies als
avenços tècnics. Conseqüències:
 Augment de la població

 Increment dels intercanvis comercials

 Les ciutats van créixer en habitants i poder econòmic

 COMERÇ I ARTESANIA: Per a facilitar el comerç:


Va augmentar la circulació de monedes. Apareixen
els canvistes
 Van sorgir les lletres de canvi

 Van augmentar els préstecs. Banquers


Hi havia comerços permanents i mercats
setmanals

Apareixen els gremis: Associacions d’artesans.

Apareixen les lligues: Associacions de comerciants.

Es fan fires: grans mercats, una vegada a l’any,
durant uns pocs dies
2.1. Artesans i gremis
La ciutat es va convertir en un centre de
producció d’objectes manufacturats.
Els artesans d’un mateix ofici o gremi
s’agrupaven per carrers.
El treball artesà es feia en tallers petits.
El propietari era el mestre artesà, tenia
eines pròpies. L'artesà vivia en una casa
que era alhora taller i habitatge.

La botiga s'obria al carrer per mitjà d'un gran portal. Com que moltes
persones no sabien llegir, es col·locava a la façana un símbol visible i
comprensible dels productes que s'hi elaboraven i s'hi venien.
  Els artesans s’organitzaven en GREMIS per oficis.

Objectiu: Protegir-se de la competència dels

artesans d’altres llocs i supervisar la producció.

Organització jeràrquica molt rígida: aprenent, oficial

i mestre artesà.

Normes:
1. Ningú podia fer el seu ofici sense permís del
gremi.
2. Tots els artesans havien de treballar les mateixes
hores.
Escut del gremi de serrallers, Barcelona, 3. Tots els artesans havien de fer el mateix tipus
Museu Nacional d'Art de Catalunya, segle XIV.
d’eines.

Controlava: La quantitat i la qualitat dels articles

que es produïen i fixava el preu final.
1. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS
SOCIALS
 A les ciutats va aparèixer una nova classe social, la burgesia
(habitants que es dedicaven al comerç o l’artesania):
 CLASSES SOCIALS EN LES CIUTATS
ALTA NOBLESA Reis, ducs, comtes

NOBLESA BAIXA
NOBLESA Barons, gentilhomes

Bisbes (diòcesi)
PRIVILEGIATS
ALT CLERO
Abats (monestirs)
CLERO
Sacerdots
BAIX CLERO
Monjos
Famílies més riques
ALTA BURGESIA de comerciants
BURGESIA
NO Petits comerciants i
BAIXA BURGESIA artesans
PRIVILEGIAT
S
JUEUS
CAPTAIRE
S
La baixa edat mitjana. Les ciutats medievals
Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp però a partir
de l’any 1000 i fins l’any 1348 va augmentar la població, van
millorar les tècniques agrícoles i molts van anar a viure a les ciutats.

Com eren per dins?

 Com eren les ciutats
De què estàven envoltades les ciutats
Com eren els carrers?
Quin lloc central de les ciutats estava envoltat d’edificis
importants com l’església o l’ajuntament i a més, s’hi celebraven
els mercats?

- Creieu que tenien

contenidors a l’edat
mitjana?

Les malalties
deurien ser
freqüents?
Al principi de l’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles
romanes.

A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van
construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven
BURGS

Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la riquesa

de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
 LES CIUTATS MEDIEVALS

 Se solien situar en un emplaçament proper a les vies principals de comunicació.

També es podien situar sobre un territori que pogués proveir les necessitats més importants:
bones terres per al conreu i la pastura, aigua abundant, boscos per obtenir fusta, pedreres per
proveir-se de pedres i mines per a l’extracció, principalment, de sal i minerals.

 Completament envoltades per muralles.

 L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular.

Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis més importants:
l’ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades els monarques, es van
construir palaus luxosos.

La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges, amb patis i horts. També hi havia hospitals,
escoles, hostals i nombrosos edificis religiosos.

 Les cases s’agrupaven per barris. Reunien la població segons la procedència o

l’activitat artesana (gremis).

Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar, sense voreres.... Poca higiene urbana.
Proliferació de puces i rates que afavorien la difusió de malalties.
 Els incendis eren freqüents i es propagaven ràpidament.
Barchinona La ciutat més gran de Catalunya era Barcelona,
que va arribar a tenir 40.000 habitants

 Evolució de la ciutat de Barcelona a l'edat mitjana

 2. ELS CANVIS POLÍTICS
LES CIUTATS I ELS MONARQUES

Els senyors feudals i els monarques van augmentar els
seus ingressos amb els impostos al comerç.
 Els reis van recolzar a les ciutats quan s’enfrontaven als
senyors feudals i es van atorgar furs (lleis pròpies a
ciutats o territoris).

Els consells (governs de les ciutats) tenien més
independència dels senyors feudals. Els càrrecs eren
ocupats per l’alta burgesia.
 Conseqüències:

 Pèrdua de poder dels senyors feudals.

 Els representants de les ciutats entren en les

corts del regne

 Els reis obtenen més poder econòmic i militar.
 QUÈ NECESSITAVEN ELS BURGESOS? QUÈ VAN FER ELS REIS?
• llibertat personal i seguretat que els Van donar a les ciutats cartes
permetés desenvolupar la seva de privilegis:
activitat comercial per camins, mars i 1. Es reconeixia la condició de lliures
ciutats. als seus habitants.
• aspiraven a dictar les seves pròpies 2. Donava el dret a establir-hi el seu
lleis, elegir els seus jutges i a tenir el propi govern.
seu propi govern local. 3. Oferia monopolis
comercials, permisos per obrir
mercats.
4. Oferia garanties per circular per tot
el regne.

Els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per

defensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals
 2. ELS CANVIS POLÍTICS
LES CORTS

Eren assemblees representatives que ajudaven el rei a
governar i votaven nous impostos
 Estaven formades per la noblesa, el clero i la
burgesia.
 2. ELS CANVIS POLÍTICS
L’ESGLÉSIA

CISMA D’OCCIDENT: Degut a lluites internes en
l’església es van nomenar fins a tres papes.
 Van aparèixer moviments reformadors que

buscaven corregir alguns mals costums dels alts

càrrecs de l’església.
Les monarquies
L’esforç d’algunes
consoliden el seu poder. monarquies per consolidar el
poder i establir un regne amb
fronteres va originar conflictes
entre els reis europeus.

El conflicte més important va

ser la Guerra dels Cent Anys.
Enfrontà França i Anglaterra
entre 1337 i 1453.

Causa:
Conflicte successori de la
corona francesa i pretensió
del rei anglès de ser rei de
França.

Els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, però fou Carles VII de
França qui va guanyar. Fou el primer enfrontament entre Estats i no entre senyors
feudals.
● Lesuniversitats com associacions entre professors i
alumnes

● Per a l’ensenyament s’utilitzava el mètode escolàstic

(llegir textos i fer debats fins arribar a una conclusió
lògica)

● Laciència avançava molt lentament perquè es

valorava molt l’argument d’autoritat
 3. L’ART GÒTIC
● Estil artístic predominant a Europa del segle XII al XV
 CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
 Art urbà
 Promotors de les obres eren la noblesa,l’església i

l’alta burgesia. Es construïen esglésies, monestirs i

catedrals. Palaus, ajuntaments, universitats
ARQUITECTURA: Característiques

● Murs de pedra amb grans finestres amb vidrieres

● Arc apuntat o ogival, voltes de creueria

●Al’exterior contraforts (pilars adossats a la pared) i

arcbotants (uneixen els murs amb els contraforts).
Pinacles (element punxegut sobre el contrafort)

●A l’interior grans finestres.

● Planta de creu llatina amb creuer, fins a 5 naus a

l’interior, i absis i absidals

● Façanes amb rosetons ( amb vidrieres) i una o dues

torres amb campanar
MONESTIR
ROSETÓ
VIDRIERES
CATEDRAL GÒTICA
ESCULTURA I PINTURA: Característiques
●Tenen una funció didàctica i narrativa (població
analfabeta i així aprenen els relats bíblics).
●L’estil és més naturista (representen allò que observen
a la natura) . Les figures perden rigidesa i el rostre
és més expressiu i realista
● Roba i objectes amb detalls.
 ESCULTURA
● Cada vegada més independent de l’arquitectura

● Relleus en les façanes

● Retaules (taules de fusta pintades)

● Escultura exempta o de ple volum. Mare de Déu amb

l’infant, Crist crucificat, ....

RETAULE
S
 PINTURA
●Les pintures van ser més naturistes

●Retrats de persones importants

●Paisatges, miniatures.

●Objectes de la vida quotidiana

4. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA
A principis del s.XIV es produí a Europa una crisi agrària com a conseqüència de les
males collites(clima desfavorable i conreu de terres de mala qualitat). Conseqüència:
disminució de la producció de blat. Es va estendre la fam.

Es van afegir els danys que provocaven les guerres freqüents entre senyors feudals.
Les terres eren saquejades. Als boscos s’amagaven els bandolers, augmentava la
inseguretat dels camins.

Període més dur comença l’any 1347. La Pesta Negra assola Europa i afecta una
població subalimentada i provoca una gran mortalitat.

La crisi demogràfica va agreujar la crisi agrària, va paralitzar el comerç i va frenar

l’activitat artesana de les ciutats.
Les revoltes urbanes
 La crisi també va arribar a les ciutats.
1. Mortalitat més elevada.
2. Escassetat i
Ruïna de molts artesans i comerciants.
dels aliments.
encariment
3. Descens de l’activitat S’estén la pobresa entre les
artesanal. classes populars.
4. Reducció del comerç.
Davant aquest
augment

Els grups més desfavorits van

millores i també accés exigir càrrecs
Les revoltes s’escampen per municipals. als
moltes ciutats europees.
Sovint acompanyades
d’assalts als barris jueus.
Van ser reprimides pels
nobles feudals, l’alta burgesia
i l’autoritat reial.
 Crisi agrària i revoltes dels pagesos.

 El descens de la població va tenir efectes immediats al camp: escassetat de mà

d’obra i terres de conreu abandonades.
Per compensar:
5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIV i XV)

La producció va Els ingressos i les 1. els senyors van augmentar

minvar. rendes dels els impostos;
senyors van 2.van endurir les condicions de
servitud: “mals usos”.
3. no els van permetre
abandonar les terres.

La manca d’aliments.

L’alça dels preus. Augment de

les
L’empitjorament de les TENSIONS
condicions de vida, SOCIALS.
 I també:

Persecucions religioses contra els jueus i els
 conversos (jueus convertits al cristianisme)
 Creació del Tribunal de la Inquisició.