Teatre abans de la Guerra Civil

Noucentisme
 El panorama del teatre en les primeres dècades del segle XX és força
interessant: modernistes, noucentistes, autors vells i joves, teatre popular i
cultes amb tots els estils diversos de cadascun.
 Als anys 30 la Generalitat inicia ajudes i subvencions teatrals, com la creació de
premis, per donar suport al gènere. Tanmateix la guerra civil no permeté assolir
bons resultats.
 La Mancomunitat creà l’Escola Catalana d’Art Dramàtic(1913) dirigida per Adrià
Gual.
 Les premises culturals noucentistes influiren en l’aparició d’un nou gènere
teatral àmpliament conreat al llarg de la dècada dels 20: la comèdia burgesa.

 La comèdia burgesa, com indica el nom, mostra personatges, situacions,

actituds burgesos. De caràcter convencional i intrascendent tot i que la trama
està molt ben travada i es resol amb habilitat escènica i enginy.
 Els personatges, cultes, educats i refinats, es mouen en ambients distingits,
burgesos i elegants i, solucionen els conflictes que se’ls presenten de forma
amable i educada.
 L’obra més genuïna de la comèdia burgesa és Civilitzats tanmateix (1921) de
Carles Soldevila.
Carles Soldevila
 Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967). Escriptor, periodista i divulgador
cultural.
Inicia la carrera literària amb el recull de poemes Lletanies profanes (1913),
però de seguida abandona la poesia per dedicar-se amb èxit al teatre, la
novel·la i la narrativa. Duu a terme una campanya per educar, modernitzar i
catalanitzar la burgesia barcelonina, i tota la seva obra gira entorn d'aquesta
intenció.
 D'entre les seves novel·les, destaca la trilogia formada per Fanny (1929), la
seva novel·la més coneguda, Eva (1931) i Valentina (1933), guanyadora del
premi Crexells.
 Com a autor teatral, dinamitza l'escena catalana amb comèdies burgeses
innovadores, de diàlegs àgils i intel·ligents. Civilitzats, tanmateix! (1921) és
potser la seva obra més representativa, però també gaudeixen d'un gran èxit
obres com Els milions de l'oncle(1927), Bola de neu (1927), Un pare de
família (1932) i Necessitem senyoreta (1935), entre d'altres.
 L'adveniment de la dictadura franquista estronca la seva brillant carrera.
Tanmateix, enllesteix la segona trilogia de novel·les, formada per Moment
musical (1936), Bob és a París (1952) i Papers de família (1960), i publica el
llibre de memòries Del llum de gas al llum elèctric (1951).
Civilitzats tanmateix
 La primera obra teatral de Soldevila és
"Civilitzats tanmateix", una comèdia d'un sol
acte, escrita el 1921 en plena resplendor de la
Barcelona de principis de segle.
 Carles Soldevila enfronta el costumisme de la
ciutat burgesa amb l'esperit innovador i
revolucionari que conviuen en l'època,
utilitzant una petita illa del Pacífic, un lloc
sense ordres, sense costums, sense
prejudicis, un lloc per començar una
civilització nova..
Civilitzats tanmateix
 Civilitzats tanmateix planteja una situació de triangle amorós
en unes condicions extremes. Es tracta de tres supervivents
d'un naufragi: un matrimoni i un amic, que han anat a parar a
una illa deserta, i allí miren d'adaptar-se a les circumstàncies
i establir un nou tipus de relacions entre ells.

 Aquesta història li serveix a Soldevila per mostrar d'una

manera irònica que fins i tot en els moments més insòlits,
les aparences, la hipocresia, la forma de viure de la
civilització de la qual provenen els nàufrags, té més pes que
no pas els propis desitjos, que la possibilitat d'encetar un
mode nou de relacions més d'acord amb la realitat en què es
troben. En definitiva, que la cultura de la civilitat, tan
celebrada pels noucentistes, s'imposa a qualsevol altra
consideració.
Civilitzats tanmateix
 Soldevila en aquells anys d’entreguerres maldà per civilitzar el
nostre país. El seu manual L’home ben educat, publicat el 1926,
no es limitava a donar consells d’urbanitat i etiqueta. Apuntava
també a dotar a la Catalunya amb aspiracions d’Estat d’unes
pràctiques de cancelleria i protocol equiparables a les de les
nacions capdavanteres. Lamentava “l’extrema negligència” que
dominava al nostre país en aquestes matèries.

 Carles Soldevila deia al final del llibre: “L’home ben educat

pertany a una classe elevada, qualsevol que hagi estat el seu
naixement i qualsevol que sigui el seu ofici.”
Paradís
 El Festival Temporada Alta de Girona va acollir els dies 2 i 3 de desembre de
2005, l’estrena del musical PARADÍS.

 PARADÍS va ser el nou musical del compositor Albert Guinovart (MAR I CEL,
FLOR DE NIT...), el dramaturg Jordi Galceran (EL MÈTODE GRÖNHOLM,
PARAULES ENCADENADES...) i l'escriptor i adaptador Esteve Miralles
(GAUDÍ, JUGANT A RODGERS...) que van versionar i adaptar
respectivament una peça curta de Carles Soldevila titulada Civilitzats,
tanmateix.

 Sota la direcció de Josep Maria Mestres, Àngels Gonyalons (que va

substituir a última hora Anna Argemí), Pep Anton Muñoz, Xavi Mira i Mercè
Martínez van ser els protagonistes d’aquesta comèdia musical amb un
argument senzill al voltant d'un matrimoni i l'amant de la dona que
naufraguen en una illa deserta i les noves relacions socials que es creen en
aquestes circumstàncies extremes.
Paradís
Josep Maria de Sagarra
 Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista,
novel·lista, memorialista, traductor i, per damunt de tot, poeta.
La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran
plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure o commoure el lector o l'espectador,
el connecten amb el públic i el lector popular i és recompensat amb èxits teatrals
clamorosos, comLa corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria (1931), El Cafè
de la Marina (1933) oLa Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia
cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928) i El poema
de Nadal (1931). La novel·laVida privada (1932) és considerada la novel·la
emblemàtica de Barcelona.
Col·labora amb assiduïtat a la premsa i aplega algunes d'aquestes
col·laboracions en dos volums: Cafè, copa i puro (1929) i L'aperititu (1937). El
1938 s'estableix a França on es dedica, fonamentalment, a la traducció de
la Divina Comèdia. El 1940, de retorn a Catalunya, s'incorpora a la vida literària
clandestina i, amb l'ajut d'alguns mecenes, enllesteix la traducció de Dante,
tradueix el teatre de Shakespeare i escriu unes amenes i
extenses Memòries (1954). Una bona part de les seves obres es tradueixen a
diverses llengües i algunes es duen al cinema i la televisió.
Josep Maria de Sagarra
 El poema dramàtic és el gènere que proporciona a Sagarra els
seus èxits teatrals més sonats. També és el que l'esclavitza, des del moment
que alguns intents de distanciar-se'n no donen els resultats esperats: era el
risc de la professionalització. Potser la fascinació de l'escenari s'alimentava
també de la imaginació del passat suscitada per la història familiar i els seus
reductes. Des d'aquella Rondalla d'esparvers, una pila d'obres que tenen
sempre com a nucli un conflicte de triangle i un final feliç que el soluciona a
base de penediment i perdó constituiran el gruix de la seva producció
teatral. Costumisme històric i patetisme, derivat més d'un particular «efecte
vers» que no pas de les situacions dramàtiques, seran sostinguts per una
galeria d'hostaleres, hereus, masovers, pubilles, amos i criats que
representaran accions situades, la majoria, entre el segle XVII i l'inici del XIX
(els temps de la geòrgica nostàlgia sagarriana, corresponent a la mitologia
dels orígens familiars). L'eficàcia, dins d'aquestes coordenades, de Marçal
Prior (1926), La filla del Carmesí (1929), La corona d'espines (1930) i L'hostal
de la Glòria (1931) n'explica sobradament l'èxit; el mateix èxit que
obtingué El Cafè de la Marina(1933), que situava l'acció en l'època
contemporània.
El poema dramàtic
 Característiques:
 Evocació populista d’una Catalunya ahistòrica amb costums immutables,
mítiques.
 Desvinculat de la comèdia burgesa.
 Esquema argumental mostra les tensions que enfronten personatges
individualistes, agressius, víctimes de violentes passions.
 Marc social tradicional i estàtic on les situacions històriques no tenen cap
incidència perquè són negligides.
 Renovació dels models de procedència modernista, però amb més temes i
recursos lingüístics molt rics.
 Protagonistes són propietaris rurals, al contrari que en la comèdia burgesa,
però tots dos models presenten estabilitat social.

 Jordi Carbonell «Josep M. de Sagarra ha sostingut més que ningú damunt

les seves espatlles el teatre català des dels anys vint fins a la seva mort», i
la de Josep Pla, per a qui «Sagarra ha escrit el que algú (...) hauria hagut
d'escriure entre el segle XVI i Verdaguer».
El café de la Marina
 L'acció se situa en un cafè d'un poble mariner de la costa empordanesa, propietat
de Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa. Aquesta amb 19 anys està a punt
de casar-se amb en Rafel, pescador galantejador de 25 anys.
 Arriba el dia del casament, el dia més feliç dels nuvis, però trist per la Caterina
Caterina, qui ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar. La seva
tristor es posa de manifest quan Rosa es casa. Al casament hi va convidat un
rossellonès anomenat Bernat. Aquest, l'endemà del casament es dirigeix a Libori
per demanar-li la mà de la Caterina, i Libori no li nega ja que Bernat és un home
molt ric amb moltes propietats.
 Aquella mateixa nit, en Libori li explica a Caterina , però ella s'hi nega en rotund.
L'endemà dels fets, Bernat, en assabentar-se de que ho sabia tot el poble, se’n
torna a Banyoles ja que ja no s'hi vol casar.
 La Caterina en saber-ho se sent més lliure que mai, i ja no està condicionada per
res.
 Claudi en saber que el Bernat ja no es casarà amb la Caterina, aquella mateixa
nit assisteix al cafè, on s'hi la troba sola. Aleshores, desprès de conversar,
s'adonen que els dos estan enamorats un de l'altre. Quan arriben al cafè en Libori
i la Salvadora, els dos enamorats expliquen el que ha succeït i acorden que la
Caterina i en Claudi es casaran i portaran el Cafè de la Marina.