SOCIOLOGIA DE L’EMPRESA

Tema 7
Models empresarials
i context social (1ª part)

—Departament de Gestió d’Empreses—

Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

1
 La transformació de l’organització social del treball

Sistemes de producció
• 1. Producció artesana
• 2. Producció en massa
• 2.1. Taylorisme
• 2.2. Fordisme
• 2.3. Sloanisme
• 3. Especialització flexible
• 4. Producció lleugera (Lean production)
• 4.1. Toyotisme
• 4.2. Hondisme
• 5. Producció reflexiva
2
 La transformació de l’organització social del treball

Producció
artesana
Subcontrata
putting-out
system
Societats precapitalistes Taller
Fàbrica Taylorisme-
Fordisme Producció
lleugera

3
 Producció artesana
Característiques
• Fabricació per part d’una mà d’obra qualificada i
experimentada d’una gamma de productes de
diferent complexitat per a un client individual,
utilitzant eines i màquines generals i flexibles.
• Les relacions socials són individualitzades.
• El client, quan fa un encàrrec a l’artesà, li dóna
tota la informació sobre les seves necessitats i
expectatives.
• L’artesà dissenya i elabora el producte d’acord
amb aquelles demandes. L’artesà és el creador del
producte, el reconeixen com a obra seva. Realitza
tots els aspectes del procés productiu.
4
• El producte: Cada producte és diferent.
 Producció en massa
Taylorisme: l’organització científica del treball
• Context: EUA, finals del segle XIX.
• El sistema fabril ha començat a substituir la indústria
domèstica. American System of Manufactures.
• Fins aleshores, l’organització industrial radicava en
mètodes basats en la intuïció i l’experiència dels
operaris (monopoli de coneixements dels
treballadors).
• Un grup d’enginyers, gerents i comptables
encapçalats per Frederick W. Taylor (1856-1915) es
proposen innovar i optimitzar el sistema de
treball.

5
 Producció en massa
Taylor va identificar la impossibilitat d’organització
òptima de la producció industrial…
…mentre el control últim depengués dels
coneixements i les habilitats del treballador

Necessitat d’implementar un management científic

ORGANITZACIÓ CIENTÍFICA DEL TREBALL

L’OCT consisteix en transferir els coneixements
des de l’individu fins l’interior del procés productiu.

6
 Producció en massa
Taylorisme: l’organització científica del treball
• Estudiar en profunditat cada lloc de treball, cada
tasca, cada moviment, avaluar els que són
necessaris i els que no, el temps necessari que cada
tasca requereix, eliminar els temps morts, etc.
• Assegurar que els treballadors repeteixen de manera
exacta les rutines que s’han dissenyat per tal
d’arribar a una uniformització del treball.
• Introduir un esquema de de remuneracions per
objectiu de producció i compliment de les
instruccions (salari com incentiu).
• Finalitat: ús òptim del factor humà per a la
maximització del rendiment industrial
7
 Producció en massa
Conseqüències del Taylorisme
• Idea de la tasca específica, com ha de fer-se i en el
temps que ha de fer-se. Tot està planificat (bloc de
notes i cronòmetre).
• Simplificant el treball, s’elimina el temps mort i els
moviments improductius. Incorpora mà d’obra menys
qualificada.
• El treballador perd el control del coneixement del
procés productiu, el qual queda en mans de la
direcció.
• El taylorisme s’associa amb la desespecialització i
degradació del treball (Braverman).
8
 Producció en massa
Fordisme
• Henry Ford (1863-1947), a partir dels principis del
taylorisme, va elaborar un sistema de producció
integral que va revolucionar la manera de produir,
l’estructura de les fàbriques i la societat industrial en
el seu conjunt:
• Mà d’obra semi-qualificada.
• Eines i maquinària específica ideades per treballar
de forma ràpida, precisa i simple.
• Organització taylorista de treball en línia
• Introducció de la cadena de muntatge, on cada
treballador tenia assignada una tasca específica.
9
 Producció en massa
Fordisme
• Fabricació d’un únic producte estandarditzat, el
Model T:
o Intercanviabilitat de les parts.
o Senzillesa en l’assemblatge i en l’ús.
o Primer cotxe universal: igual a tot el
món, mateix color, etc.
o El seu disseny responia a
l’optimització de la producció en
grans quantitats.
o Ford va convertir el Model T en el
primer vehicle de consum massiu per
part de capes socials per a les quals
un cotxe només havia existit en els
seus somnis.
10
 Producció en massa
Fordisme
• Va comprendre la necessitat d’obrir grans mercats
per absorbir l’augment de la producció degut a
l’espectacular increment de la productivitat.
• La producció en massa necessitava mercats
massius.
• Producció de grans volums (economies d’escala).
• Preus baixos.
• Salaris alts (five-dollar day).
• D’aquesta manera va aconseguir conjugar la triada
de maximització de la producció, minimització de
costos i maximització de beneficis.
11
 Producció en massa
Sloanisme
• Alfred P. Sloan (1875-1966), president de General
Motors
• Va combinar el gran volum de producció amb
elements i components estandarditzats per diversos
models per a l’aprofitament de les economies
d’escala (fordisme) amb la diversitat del producte.
• Va crear una estructura organitzativa de gestió i
màrqueting adequada per a la societat capitalista del
segle XX: un cotxe per a cada butxaca i una divisió
empresarial especialitzada en cadascun dels
segments del mercat

12
 Producció en massa
Factors que propicien la crisi del fordisme-keynesianisme
• Crisi de la producció en massa: durant la meitat dels
70 van començar a trontollar els pilars bàsics de la
bonança econòmica de la postguerra:
• 1) Menor eficiència del model productiu
taylorista-fordista.
• Aparició de noves tecnologies, que faciliten la rendibilitat de les
series curtes i l’agilització organitzativa VS. La rigidesa
productiva del fordisme (grans sèries / capital immobilitzat).
• Esgotament del cicle productiu fordista en els principals sectors
d’activitat industrial (saturació de mercats).
• Transformació de la demanda (productes estandarditzats 
productes diferenciats). La competència per innovació i qualitat
substitueix la competència per preu i cost.
13
 Producció en massa
Factors que propicien la crisi del fordisme-keynesianisme
• 2) Liberalització dels mercats i
internacionalització econòmica.
• Projecte neoliberal global impulsat per EUA i Regne
Unit a principis de la dècada dels 80.
• Fi de les polítiques nacionals de foment de la
demanda (keynesianisme)

• 3) Fre de l’Estat de benestar.

• Crisi del petroli. Atur. Endeutament públic.
• Canvis demogràfics. Increment esperança vida,
caiguda natalitat: Envelliment de la població.
14
15
 Especialització flexible
Concepte de flexibilització (veure T6)
• Iniciativa política i empresarial per augmentar la
llibertat empresarial en l’ús de la força laboral.
• Objectiu: Convertir els treballadors en agents
disponibles i adaptables a les exigències de canvi
de l’empresari.
• Dimensions:
• Flexibilitat externa: estratègia governamental que cerca la
desregulació dels mercats de treball com una mesura per
reduir l’atur (en base a postulats neoliberals) (exemples:
contractes laborals precaris, subcontractació de serveis)
• Flexibilitat externa: estratègia empresarial que cerca la
desregulació de l’ús de la mà d’obra en l’interior de les
empreses (exemples mobilitat laboral, jornades flexibles,
salaris en funció del rendiment) 16
 Especialització flexible
EF = alternativa neoartesanal a la producció en massa
• Innovació permanent.
• Adaptació als canvis.
• Equip de treball flexible i polivalent.
• Treballadors qualificats.

17