UNITAT 4

Hematites roig sang sobre ram de quars

Àfrica

Minerals i roques
1. Els minerals
2. Propietats i utilitats dels minerals
3. El cicle de les roques, una visió global
4. Classificació de les roques ígnies
5. Classificació de les roques metamòrfiques
6. Classificació de les roques sedimentàries
7. Utilitats de les roques
 1. MINERALS I ROQUES
• Roca: massa cohesionada formada per minerals
• Mineral: sòlid inorgànic homogeni d'origen natural
que posseeix una estructura cristal·lina i una
composició química definida

• S’exclouen: líquids, restes orgàniques no

fossilitzades (closques i esquelets) i material
artificials

• Estructura cristal·lina:
àtoms ordenats
 1. MINERALS I ROQUES
• L'abundància dels diferents minerals en
l'escorça ve determinada per l'abundància dels
elements químics en esta

• Minerals petrogenètics: formadors de roques,

són principalment l'oxigen i del silici, que
formen els silicats i suposen el 90%, en molta
menor mesura trobem carbonats, sulfats o
halurs
 1. MINERALS I ROQUES

Elements majoritaris a l’escorça terrestre

Estructura de la galena
 1. MINERALS I ROQUES
Existeixen unes 4000 espècies de minerals, dividits en classes segons el grup aniònic
Classe Grup aniònic Exemples Fórmula
Elements natius No posseeixen. No son Or Au
composts Plata o Argent Ag
Diamant/Grafit C

Sulfurs S2- (anió sulfur) Pirita FeS2

Galena PbS
Calcopirita (Cu2Fe)S2

Òxids O2- (anió oxigen) Hematites Fe2O3

Casiterita SnO2
Corindó Al2O3

Hidròxids (OH) - (grup hidroxil) Gibsita Al(OH) 3

Halurs (Cl-) (anió clorur) Halita NaCl
(F-) (anió fluorur) Silvina KCl
Fluorita CaF2

Carbonats (CO3) 2- (anió carbonat) Calcita/aragonit CaCO3

Dolomita Ca, Mg(CO3) 2
Siderita FeCO3

Fosfats (PO4) 3- (grup fosfat) Apatit Ca5(PO4) 3 (F, Cl)

Sulfats (SO ) 2- (anió sulfat) Guix CaSO ·2H O
 1. MINERALS I ROQUES: SILICATS
Silicats: suposen un terç dels minerals coneguts i el
95% del volum de l'escorça. La seua unitat bàsica és el
tetraedre de silici-oxigen o sílice: SiO4 + 4 x O2- = - 4
Sèries isomòrfiques: Fe2+, Mg2+, Ca2+, Na+, K+, S4+, Al3+
Els grups de silicats presenten diferents estructures
segons les unions entre tetraedres:

Nesosilicats Inosilicats (pol2) Filosilicats (pol3) Tectosilicats (pol4)

Estructures complexes
que comparteixen els
4 oxigens de cada
tetraedre amb els
seus veïns

Oliví, granat Piroxens, amfíbols Miques, argiles, talc Quarç, feldespats

 1. MINERALS I ROQUES: SILICATS
1. Neosilicats: els més senzills, sense polimerització,
formats per tetraedres aïllats. (SiO4)4- que s’uneixen a
cations de Fe2+ o Mg2+
2. Inosilicats: de cadena simple o doble, els tetraedres
comparteixen 2 oxígens entre ells. (SiO3)2-
3. Filosilicats: els tetraedres comparteixen 3 oxígens
entre ells, formant estructures bidimensionals, que
explica la típica exfoliació en làmines, com les miques.
(Si2O5)2-
4. Tectosilicats: els més abundants i els de major grau de
polimerització. Comparteixen els 4 àtoms d’oxigen
entre ells, i formant així una estructura tridimensional
molt resistent. SiO2. El quars i totes les variacions
produïdes per substitucions de Si4+ per Al3+ i les
conseqüents entrades d’altres cations (K +, Na+, Ca2+)
 2. PROPIETATS I UTILITAT DELS MINERALS
• Propietats utilitzades per
identificació de minerals:
1. Lluentor Composició mineral
2. Color
Composició i estructura

3. Hàbit Estructura cristal·lina

4. Exfoliació
5. Densitat
6. Duresa: escala de Mohs

• Utilitats: mena de metalls,

electrònica, abrasius, lubrificants,
absorbents, aïllants, fertilitzants,
energia nuclear, indústria
química, joieria, etc.
 2. PROPIETATS I UTILITAT DELS MINERALS
1. Lluentor: diferenciem minerals metàl·lics i no
metàl·lics (que poden ser vitris, sedosos, greixosos
o adamantins)
2. Color: propietat poc resolutiva, ja que les impureses
produeixen grans varietats, excepte alguns minerals
metàl·lics idiocromàtics, que sempre tenen el
mateix color. El color del mineral polvoritzats (ratlla
o petjada) és més definitori
3. Hàbit: forma dels cristalls: allargada, plana, cúbica
4. Exfoliació: els minerals els trenquen pels plànols
de debilitat. Si no existeixen aquests plans el
mineral es fractura
5. Duresa: resistència a ser ratllat
6. Densitat: relació massa/volum
 3. EL CICLE DE LES ROQUES, UNA VISIÓ GLOBAL
• Cicle litològic o geològic: representa els diferents processos
geològics que poden afectar les roques i que transformen les
unes en les altres, a conseqüència dels agents geològics externs
i interns
 3. EL CICLE DE LES ROQUES, UNA VISIÓ GLOBAL
El cicle de les roques des del punt de vista de la tectónica de plaques
 4. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES
Roca magmàtica: formada a partir de magma, i el tipus de roca
resultant dependrà de la composició del magma i de les
condicions de cristal·lització (lloc i velocitat de refredament).
Classificació:
1. Composició mineralògica: relacionada amb el tipus de
magma, fèlsic, intermedi o màfic
2. Textura, grandària, forma i disposició dels seus
minerals: depén de la història de refredament del magma,
a l'interior o en superfície

Vítrea (obsidiana) Afanítica (basalt) Fanerítica (granit) Porfídica (pórfid)

4. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES
• Segons el lloc on el magma cristal·litze es distingeixen tres tipus
de roques ígnies:
1. Plutòniques o intrusives: procedeixen de magmes refredats
lentament a l’interior, pel que tots els minerals cristal·litzen i
són visibles. Presenten estructura fanerítica, aspecte
granulós en mosaic. L’exemple típic és el granit
2. Volcàniques o efusives: procedents de magmes refredats
ràpidament a l’exterior, pel que els minerals que les componen
no han pogut cristal·litzar quasi. Presenten una estructura
microcristal·lina (textura afanítica) o fins i tot amorfa sense
cristal·lització (textura vítria). L’exemple típic és el basalt
3. Filonianes o subvolcàniques: procedents de magmes
cristal·litzats prop de la superfície, i per tant mostren
característiques intermèdies entre els dos anteriors. Solen
presentar textura porfírica: grans cristalls (fenocristalls) dins
d’una massa microcristal·lina, i moltes són anomenades
pòrfids
https://www.youtube.com/watch?v=ydPvpc0SL2w
4. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES
 5. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES METAMÒRFIQUES
• Roca metamòrfica: formada per metamorfisme, en
sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o
temperatures sense que s'arribe a fondre. Depenen de:
1. Protòlit o roca original
2. Tipus i grau de metamorfisme que ha patit (tèrmic o
regional)
• S’agrupen en dos conjunts segons el seu aspecte:
1. Roques no foliades: Caracteritzades per la
recristal·lització o augment de la grandària dels grans;
p.e. Marbre, quarsites
2. Roques foliades: Presenten bandatge a causa de la
reorientació dels minerals causada pels esforços.
• Anatèxia: fusió parcial de les roques metamòrfiques, que
afecta als minerals de menor punt de fusió. És la frontera
entre el metamorfisme i el magmatisme, i forma roques
anomenades migmatites https://www.youtube.com/watch?v=P3eR2nakAIw
https://www.youtube.com/watch?v=fYN58csLYAk
 6. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES
Representen un 5% del volum
de l'escorça, ocupen el 70% de
la seua superfície i són sedimentació
fonamentals per conéixer la
història del planeta
Es formen per diagènesis o
litificació dels sediments, que
es duu a terme per: compactació
1. Compactació: deguda al
pes de les capes
depositades damunt:
reducció del volum i
pèrdua d’aigua
2. Cimentació: per la
cimentació
precipitació de sals o
ciments entre els grans
(carbonats, sílice i òxids
de ferro) https://www.youtube.com/watch?v=iwrFNG7v17g
 6. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES
Existeixen tres grups de roques sedimentàries,
segons els sediments que les han originades:

1. Detrítiques: a partir de sediments

transportats en estat sòlid. Solen estar
formades per argiles i grans de quars. Se’n
distingeixen tres elements:
a. Trama: fragments més grans (clasts)
b. Matriu: fragments menors
c. Ciment: material aglutinant dels dos
anteriors
Les més abundants són les lutites (<1/16mm),
arenites (1/16 a 2mm) i rudites (>2mm)
6. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES
2. Roques organògenes: a partir de
l'acumulació de parts toves d'éssers vius.
Són els:
b. Carbons: provenen de restes vegetals
dipositats en ambients continentals. La
successió seria la següent, creixent la
riquesa en C:
torba>lignit>hulla>antracita
c. Petrolis: procedeixen de
microorganismes marins (plàncton), i en
funció del seu estat físic parlem de cru
(líquid), gas natural (gas), o asfalts i
betums (sòlids)
6. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEDIMENTÀRIES
3. Roques de precipitació química i bioquímica:
procedeixen de la precipitació de substàncies dissoltes,
per evaporació o per l'acció d'éssers vius, que les utilitzen
per fabricar closques o cuirasses. Destaquen les:
a. Evaporites: produïdes per evaporació de masses
d’aigua. Exemples: guix, sal gemma, silvina
b. Roques carbonatades: roques formades per
carbonat càlcic (calcàries) i magnèsic (dolomies).
Algunes es formen per processos inorgànics (tobes,
travertins), però la gran majoria es formen per
activitat biològica (coralls, bivalves, algues calcàries,
crustacis, etc.)
c. Roques silíciques: formades per alguns
microorganismes marins que utilitzen per fer-se la
closca, com diatomees i radiolaris
d. Fosforites: riques en fosfats d’esquelets de
vertebrats marins
 7. UTILITAT DE LES ROQUES

Principals aplicacions de les roques:

1. Interès científic geològic

2. Material de construcció: àrids (arena, grava),
ciments, algeps i escaiola, productes ceràmics
(rajoles, teules, taulells), roques ornamentals
(granits, marbres…)

3. Fonts d'energia: en la generació d'electricitat (gas,

carbó, gasoil, gasolina), de combustibles líquids
(gasolina, gasoil) i de plàstics

4. Aplicacions industrials: fertilitzants, absorbents,

indústria química, font d'alumini (bauxita)