Tema 1: Com ens organitzem

políticament?
Punt 1: Organització política de la societat.
Què és l’Estat?

- és el conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i activitat de les persones, que
viuen en el mateix territori, aquest territori generalment està delimitat per unes fronteres, i
que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

Fora de les seves fronteres no pot imposar la seva voluntat ni social ni política ni
econòmica ja que això podria comportar conflictes entre estats.
Punt 1: Organització política de la societat.

Com es van formar els estats moderns?

A partir de mitjans del segle XVII les

monarquies europees inicien un procés de
conversió cap a una nova organització
política i econòmica, que ha anat
evolucionant fins els nostres dies.
 Punt 1: Organització política de la societat.
Tipus d’estat:

● L'estat democràtic o de dret, basat en la sobirania nacional, és a dir, en el respecte i el

reconeixement de la voluntat de totes i cada una de les persones que habiten un territori, que

s'expressa mitjançant les eleccions, segons la fórmula "una persona, un vot".

 Punt 1: Organització política de la societat.
Tipus d’estat:

● L'estat democràtic

La democràcia pot ser directa, quan la ciutadania pren decisions reunida en assemblea o per

mitjà de referèndum, i representativa, quan s’elegeixen, mitjançant eleccions, les

persones que han

d’exercir la sobirania en nom dels ciutadans.

 Punt 1: Organització política de la societat.

Tipus d’estat:

● L'estat totalitari, basat en el control de la sobirania per part d'una elit o d'un grup

social determinat que no ha estat elegit de manera democràtica. Els estats totalitaris

restringeixen les llibertats

públiques dels ciutadans.

Punt 1: Organització política de la societat.
L'organització territorial de L'Estat

L'organització territorial d'un estat i de les seves institucions respon, bàsicament, a quatre

models fonamentals:

● L'estat unitari: està basat en la configuració d'un únic centre de poder polític. És un

estat centralitzat, en el qual les circumscripcions territorials (províncies, departaments,

regions, etc.) no tenen sobirania pròpia i, per tant, només exerceixen funcions

administratives. (França)
Punt 1: Organització política de la societat.
L'organització territorial de L'Estat

● L'estat federal: es basa en la unió de diversos territoris sota una mateixa constitució

política. L'Estat respecta l'autonomia de cada territori en els afers interns i estén la seva

sobirania sobre tots en les matèries que afecten l'ordre general. Els estats federats no

poden separar-se de la federació. (Estats Units, Alemanya…)

Punt 1: Organització política de la societat.

● L'estat autonòmic: és un sistema situat a mig camí entre el model d'estat unitari i el

d'estat federal. El govern central cedeix una part de la seva sobirania a altres institucions

estatals, que tenen competències polítiques en una part del territori. És un exemple d'estat

autonòmic l'Estat espanyol; la Generalitat de Catalunya seria un exemple d'institució dins

el territori espanyol que té competències en una part del territori o Escòcia al Regne Unit.
Punt 1: Organització política de la societat.

● La confederació: és la unió d'estats sobirans per a l'assoliment d'uns determinats fins

comuns. La unió, dotada d'òrgans permanents, no repercuteix sobre la independència dels

estats membres.
 Punt 1: Organització política de la societat.
Població

Són les persones que viuen en el territori d’un estat.

Tenen drets i obligacions per igual.

No tots els estats són uniformes, no han de

compartir necessàriament uns mateixos trets

socials, polítics i culturals

És habitual que en un mateix estat hi hagi

persones de cultures diferents i diverses nacionalitats.

 Punt 1: Organització política de la societat.
Poder
El cap d'Estat

La màxima autoritat d'un estat és el cap d'Estat.

En les repúbliques, el cap d'Estat és un president o una presidenta. En una república

democràtica, el president és elegit en unes
eleccions per un període determinat.
 Punt 1: Organització política de la societat.
Poder

En les monarquies o regnes, el cap d'Estat és un rei o una reina. El monarca ocupa el càrrec
de cap d'Estat de forma vitalícia, és a dir, durant tota la
vida. A més, és un càrrec hereditari.
● En les monarquies absolutes o totalitàries, el rei o la reina és l'únic
posseïdor de la sobirania política.
 Punt 1: Organització política de la societat.
Poder

● En les monarquies constitucionals o democràtiques, els ciutadans elegeixen els seus

governants i el cap de govern, però no pas el cap d'Estat. El monarca té un poder polític
molt limitat i actua com a representant o símbol de l'Estat.
Punt 1: Organització política de la societat.

Poder

A les dictadures el poder de l’estat

està en mans d’una oligarquia que
assoleixen el poder sense tenir en
compte la sobirania nacional.
Punt 1: Organització política de la societat.
Els tres poders de l'Estat

Els estats democràtics es fonamenten en la divisió i la independència dels tres poders de

l'Estat, que són aquests:
● El poder legislatiu
● El poder executiu
● El poder judicial

L'objectiu d'aquesta divisió és evitar que tots tres poders es concentrin en unes mateixes
persones o en un mateix grup social. En una democràcia, doncs, ningú no hi pot tenir un
poder absolut.
Punt 1: Organització política de la societat.
El poder legislatiu

El poder legislatiu té dues funcions bàsiques:

● Aprovar les lleis i/o elaborar que han de regir en un estat o territori.
● Controlar el poder executiu, és a dir, el govern que ha d'aplicar les
lleis.

El poder legislatiu l'exerceixen els parlaments o assemblees, formats per diputats elegits
democràticament. Un parlament pot ser format per una o més cambres.
 Punt 1: Organització política de la societat.
El poder legislatiu

A l'Estat espanyol, per exemple, hi ha dues cambres legislatives, el Congrés dels Diputats i
el Senat, i, a més, cada comunitat autònoma té la seva pròpia cambra, com és el cas del
Parlament de Catalunya.
 Punt 1: Organització política de la societat.
El poder executiu

El poder executiu, exercit pel govern d'un estat, organitza la vida del país per mitjà de
l'aplicació de les lleis.

Presidit per un cap de govern o primer ministre, el govern s'estructura en forma de

ministeris o departaments(Economia, Educació, Salut, Defensa, etc.).

De totes les mesures que pot prendre el poder executiu, la més important és l'elaboració
anual dels pressupostos, que són la representació més fidel de la seva acció política.
Punt 1: Organització política de la societat.
El poder executiu

D'acord amb els pressupostos, els diners

de l'Estat es distribueixen entre els
ministeris per tal de construir carreteres,
fer funcionar l'Administració,
proporcionar ensenyament, serveis
sanitaris, etc.
Punt 1: Organització política de la societat.
El poder judicial

El poder judicial vetlla pel compliment de les lleis de l'Estat.

Els tribunals de justícia apliquen les sancions pertinents als ciutadans o a les institucions
que no compleixen les lleis.

Tots els ciutadans poden demanar una revisió de les decisions dels tribunals. Quan això es
produeix, hi intervé el tribunal suprem, la darrera instància del poder judicial, que emet
una sentència inapel·lable i definitiva.
Punt 1: Organització política de la societat.
Punt 2: L’Estat de les autonomies

La constitució de 1978 s’introdueix la

possibilitat de que les nacionalitats i les regions
d’Espanya es constituïssin en comunitats
autònomes.
Punt 2: L’Estat de les autonomies

Les comunitats autònomes

Són formes d’organització descentralitzada d’un

Estat, des de l’Estat central se’ls concedeix un
marge d’autogovern.

La Constitució de 1978 diu que les províncies

amb característiques històriques, culturals i
econòmiques comunes poden constituir-se en
autonomies.
Punt 2: L’Estat de les autonomies

Entre 1979-1983 s’establiren les 17

comunitats autònomes. Set de les quals
només tenen una província.

1995 els municipis de Ceuta i Melilla es van

constituir en ciutats autònomes amb uns
certs privilegis

Llistat de les comunitats autònomes amb les seves

províncies
Punt 2: L’Estat de les autonomies

Els estatuts d’autonomia i les competències

autonòmiques

Els estatuts d’autonomia recullen les institucions, les

normes i les competències per les quals es gestionen
cada comunitat autònoma i per les quals rep els
recursos econòmics necessaris per exercir-les.

Les competències autonòmiques són aquells aspectes

sobre els quals el govern autonòmic pot legislar o
decidir.
Punt 2: L’Estat de les autonomies
Els estatuts d’autonomia i les competències autonòmiques

Les competències poden ser:

- Plenes: exclusives de la comunitat autònoma. (Organització de les seves institucions de

govern, urbanisme, habitatge, sanitat, educació…)

- Compartides: Estan compartides amb l’Estat central (gestió de carreteres o legislació

laboral…)
Punt 2: L’Estat de les autonomies
Institucions autonòmiques de govern

- Assemblea o Parlament: es debaten i aproven lleis, controla l’acció del govern i

aproven els pressupostos. S’escull un president.

- President: representa la comunitat autònoma, forma i dirigeix el govern. És escollit per

l’assemblea i nomenat pel rei.

- Govern o Consell: Executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament i les
compartides per l’Estat. El govern està format per el President i els Consellers.
3. L’organització
territorial a Catalunya

La Constitució de l’Estat espanyol

organitza el seu territori en:

- Municipis.
- Províncies.
- Comunitats autònomes.

Catalunya com a comunitat autònoma

està organitzada en municipis i
comarques.
3. L’organització territorial a Catalunya
Els municipis

Són les unitats territorials i administratives més elementals de l’Estat.

L’administració s’exerceix en un territori delimitat (terme municipal) pot estar format per
un o més nuclis de població.

Espanya hi han 8.122 municipis

A Catalunya 947

La capital del municipi és on està l’Ajuntament.

Municipis
del Maresme
 3. L’organització territorial a Catalunya
Els municipis

Govern del municipi és responsable de l’Ajuntament.

L’Ajuntament està format per:

-Alcalde.
-Regidors.

La ciutadania en unes eleccions escullen democràticament els regidors i aquest elegeixen

l’Alcalde entre tots els regidors elegits.

Els municipis obtenen els mitjans per fer les seves funcions a través dels tributs propis o
mitjançant el que recapten i els cedeix l’Estat i la Comunitat autònoma en funció de la
població i necessitats que tenen.
3. L’organització territorial a Catalunya
Les províncies

Són unitats administratives que organitzen el

territori espanyol i dintre seu tenen molts municipis.

Catalunya es divideix en 4 províncies

3. L’organització territorial a Catalunya
Les províncies

La província té tres funcions bàsiques:

- És l’àmbit electoral de l’Estat.

- Serveix com a divisió territorial de l’Administració
perifèrica de l’Estat.
- Coopera amb els municipis i coordina les actuacions
supramunicipals, per gestionar serveis i activitats dels
municipis més petits.

El govern i l’administració de les províncies és a càrrec de les diputacions

provincials.
3. L’organització territorial a Catalunya
Les comarques

L’Estatut del 2006 dona dret a Catalunya a organitzar-se en comarques.

La comarca és un territori format per l’agrupació de municipis. Té personalitat jurídica

pròpia i autonomia per fer les seves polítiques.

Les funcions administratives i de govern de la comarca pertanyen al Consell Comarcal

format per:

- regidors dels municipis que formen la comarca

- Consell comarcal té competències que li ha donat El Parlament i la
Generalitat (ordenació territorial, sanitat, serveis socials, esport,
ensenyament i medi ambient)
4. L’Estatut d’Autonomia

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya és la llei que

defineix les institucions polítiques per
l’autogovern de Catalunya.

Descriu quins són els poders i estableix les

relacions de Catalunya amb l’Estat.
 4. L’Estatut d’Autonomia
Institucions de Catalunya: La Generalitat

Generalitat: sistema institucional en que s’organitza políticament l’autogovern i integra el

Parlament, la Presidència i el consell Executiu o Govern.

-Parlament: Format per 135 membres, escollits pels ciutadans i ciutadanes majors de 18
anys mitjançant el vot. S’encarreguen de :
- Legislar.
- Aprovar els pressupostos
- Controlar l’activitat del Govern.
-Presidència: El President de la Generalitat, escollit pel Parlament és el màxim
representant de l’Estat espanyol a Catalunya. Dona comptes de la seva activitat al
Parlament Català. És responsable també del Consell Executiu.
 4. L’Estatut d’Autonomia
Institucions de Catalunya: La Generalitat

Generalitat: sistema institucional en que s’organitza políticament l’autogovern i integra el

Parlament, la Presidència i el consell Executiu o Govern.

- Consell executiu: està format pels consellers i te

funcions:
- Executives
- Administratives

El nombre de departaments o conselleries

varia en funció de les necessitats de
cada legislatura.
 6. L’Estatut d’Autonomia
Institucions de Catalunya: La Generalitat

La Generalitat: també està integrada per altres cossos:

- Consell Consultiu
- Sindicatura de Comptes
- Sindicatura de Greuges (defensa els drets fonamentals i les llibertats dels
ciutadans)
4. L’Estatut d’Autonomia
Els poders efectius de la Generalitat de Catalunya

L’Estatut d’Autonomia assegura que la Generalitat té competències exclusives:

-organització de les institucions d’autogovern

-Desenvolupament del dret civil català
-La llengua pròpia
-La cultura
-El patrimoni històric i artístic
-L’administració local
-Urbanisme
-Explotació de recursos hídrics de conques internes
-Indústria
-Benestar social i joventut ...
 4. L’Estatut d’Autonomia
Els poders efectius de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat té competències compartides amb l’estat com la gestió de carreteres o

legislació laboral.

La Generalitat pot signar acords entre comunitats autònomes en temes en els que tingui la
competència exclusiva.

La majoria dels ingressos de la Generalitat venen de:

- Estat Central
- Taxa i ingressos propis
- A través de crèdits