TEMA 1

ONES

1
 1.1. Moviment Ondulatori

Pertorbació a gran escala de partícules, objectes o camps

a) Concepte d’ona que es propaga sense propagar el medi.
És un fenomen col.lectiu.

Desplaçament del
medi respecte Pertorbació Propagació
posició d’equilibri

Petits Propietats
desplaçaments elàstiques

En un moviment ondulatori no hi ha transport de matèria.

El medi en conjunt no es desplaça encara que cada un dels seus punts es mou al voltant de la posició
d’equilibri.

• L’onatransporta energia x
i quantitat de moviment.
• No transporta matèria. 2
b) Tipus d’ones
Segons medi de propagació

Mecàniques Electromagnètiques
Es propaguen en un medi elàstic •No necessiten medi material per propagar-se.
•Ones 1D en una corda •Al buit es propaguen a c= 310 8 m/s
•Ones superficials: mar, tambor •S’originen per l’oscillació d’una càrrega.
•Ones sísmiques •Reprenten oscil.lacions dels camps E, B.
•Ones sonores...

Segons direcció de propagació

Transversals Longitudinals
Les partícules del medi es mouen Les partícules del medi es mouen
perpendicularment a la direcció en la direcció de propagació.
de propagació.

L’ona es propaga de dreta a esquerra i les partícules també es

Long.
queden vibrant de dreta a esquerra

L’ona es propaga de dreta a esquerra i les partícules en canvi es

Transv. queden vibrant de dalt a baix
3
b) Funció d’Ona

ONA
FUNCIÓ D’ONA
• Conjunt de polsos continu que es propaga
Funció matemàtica que descriu la variació de
pel medi. la pertorbació amb el temps t i als diferents
• S’origina amb una pertorbació regular i punts x del medi.

contínua del medi. y = f(x,t) una funció de 2 variables!!!!

FOTO!!! Fixeu-vos que en un instant

y = f(x,t0) donat cada partícula de la corda es

t= t0 (temps fix)
y: desplaçament (vertical) de la corda troba en una posició diferent entre
respecte posició d’equilibri. y0 = f(x0,t0) A i -A
x: posició d’un punt de la corda. x1
x
t: temps. x0
y1 = f(x1,t0)

4
 1.3. Ones Harmòniques
a) Definició
ONA HARMÒNICA
Generada per una pertorbació de tipus oscil·lador harmònic simple.
Descrita per una funció d’ona sinusoidal (sinus, cosinus).

Cada punt oscil·la amb MHS: y(t) = y0 sin(t + ),  depèn del punt.
y
 t= t0 (temps fix) y
Si seguim el
A moviement
A del Punt fix
x0 x1 x x= x0
t
T
FOTO!!!

y
SEGUIMENT DE 2 PUNTS ≠!!!!
Definint  LONGITUD d’ONA: Si seguim el
A moviment del
distància entre punts amb igual estat d'oscil·lació (k  = 2):
Punt fix
 2π 
y(x') = A sin  x'+ ' x= x1 t
 λ 

T
 2π 
y(x,t) = A sin  x -ωt +  
 λ  5
 La funció d’ona és una funció de dues variables: x, t

Per un temps donat representa el desplaçament dels punts del medi

respecte la posició d’equilibri (forma de corda).

A un punt x donat ens dóna l’evolució amb el temps del desplaçament vertical de la corda en aquell punt.
6
 Funció d’ona harmònica

La funció d’ona d’una ona harmònica s’escriu com:

y(x,t)=A sin [ t ± kx +  ]

y(x,t)=A sin [kx± t +  ]

Igual amb el cosinus!!!

Número d’ona k  2 /  Freqüència angular

(Unitats: rad/m)   2 / T =2  F= k vprop
(Unitats: rad/s)

Fase inicial   A sin()  y(0,0)

Període T  2  /  Freqüència F  1/T

Temps que triga un punt en tornar al Número d'oscil·lacions per unitat de
vprop = · F= /T temps (Unitats: s -1)
mateix estat d'oscil·lació (Unitats: s)

Formes alternatives a la funció d’ona harmònica:

(és el mateix escrit d’una altra manera, ho podeu comprovar)

y(x,t)=A sin [k(vpropt ± x) +  ] = A sin [2  t /T ± 2  x/ +  ] 7

c) Principi de Superposició

Quan en un medi es propaguen dues ò més ones a l’hora, la funció d’ona resultant és la
suma algebraica de les funcions d’ona.

El fet que una pertorbació es propagui pel medi no afecta la propagació de les altres.

y1 = f(x,t)
y1 = f(x,t) y2 = f(x,t)

y2 = f(x,t)

yTotal (x,t)= y1 (x,t) + y2 (x,t)

8
 1.4. Interferència d’ones harmòniques

Interferència: superposició d’ones que viatgen en el mateix medi.

Y1 (x,t) = A sin [kx -  t]

Y2 (x,t) = A sin [kx -  t+ ]

• Ones amb igual A i  viatjant cap dreta

• Defasades en 
• Recorren igual distància x fins arribar a P. Imatge a t=0

Ona resultant (principi de superposició):

A B
YT (x,t) = Y1 (x,t) + Y2 (x,t) = A sin [kx -  t] + A sin [kx -  t+ ]

sin A + sin B = 2 sin[(A+B)/2] cos [(A-B)/2]

YT (x,t) = 2A cos(/2) sin(kx -  t + /2)

9
 YT (x,t) = 2A cos(/2) sin(kx -  t + /2)

Ona resultant té:

1) Igual freqüència que les originals.

2) Defasatge /2 respecte les originals.

3) Amplitud resultant que depèn de :

AT()= 2A cos (/2)

Interferència totalment constructiva: Interferència totalment destructiva:

 = 0, ones en fase  = , ones en oposició de fase

AT=2A AT=0

10
 Diferència de fase deguda a diferència de camins

Y1 = A sin [kx1 -  t]
Dues fonts S1, S2 emetent en fase ones d’igual A i  .
Y2 = A sin [kx2 -  t]= A sin [kx1 -  t+ ]
Recorren distàncies x1, x2 abans d’arribar a un punt P.
 = (kx2 -  t) - (kx1 -  t) = k(x2-x1)

Δx
δ = k Δx = 2π
λ

Interferència constructiva Interferència destructiva

Diferència de camins és múltiple de  . Diferència de camins és múltiple senar de /2 .

x= n ,  = n (2 )
x= (2n+1) /2,  = (2n+1) 
11
 1.4. Ones estacionàries

a) Es formen en un medi que està limitat en l’espai.

b) Són el resultat de la interferència totalment

constructiva d’ones que es reflexen als extrems del medi
(RESSONÀNCIA).

c) No es propaguen a través del medi.

d) Tots els punts oscil·len en la vertical amb la mateixa F.

e) Els punts que no oscil·len s’anomenen NODES.

Formació d’una ona estacionària
b

a Condició de ressonància

c Temps d’una Temps triga el pols

F =
Pols reflexat oscil·lació diapasó en anar-tornar

L t=dist/vel
nT= n/ F 2L/v
Ona resultant (interf. constr.)

Pols  reflexat nT= n/ F =2L/v
 Segon pols
altres freq. F1= v/2L
d
F F = n F1 12
 Pols arriba Freqüència fonamental
 Funció d’ona estacionària

Superposició d’ones que viatgen en sentits oposats:

Y1 (x,t) = A sin [kx -  t]  A B

YT (x,t) = Y1 (x,t) + Y2 (x,t) = A { sin [kx -  t] + sin [kx +  t] }
Y2 (x,t) = A sin [kx +  t] 

sin A + sin B = 2 sin[(A+B)/2] cos [(A-B)/2]

YT (x,t) = 2A sin(kx) cos( t) = A(x) cos( t)

No és una ona que es propagui!!!. És un MHS per a cada punt

x del medi on l’amplitud depèn de la posició x del punt del

a) Tots els punts oscil·len
medi.amb igual .

b) L’amplitud varia a cada punt: A (x)= 2A sin(kx)

c) L’ona no avança en el medi.

d) Posició dels nodes:

2 n
A( x)  0  sin(k n x)  0  k n x  n'   x  n '  x  n'
'n 2
e) Posició dels ventres:
 2  n
A( x)  2 A  sin(k n x)  1  k n x  (2n'1)  x  (2n'1)  x  (2n'1) 13
2 n 2 4
 Corda lligada pels 2 extrems

Si tenim una corda lligada pels dos extrems és clar que x=L ha de ser un node, PER TANT

 trobem
a més a més d’una condició per a les freqüències, 2 L una condició per a les longituds d’ona
Ln  
2 n TO
v
, λ1  2L
 
1 =
π 2L
y(x) = 2A sin x
L

y(x) = 2A sin  
2π
L
x
L/2
 2 = 2 1 =
v
L
, λ2  L

y(x) = 2A sin  
3π
L
x
L/3
3 = 31 =
3v
2L
, λ3 
2L
3
2L/3

y(x) = 2A sin  
4π
L
x  4 = 4 1 =
2v
L
, λ4 
L
2
L/4 3L/4

y(x) = 2A sin  
5π
L
x
L/5
 5 = 51 =
5v
2L
, λ5 
2L
5

TIMBRE
En definitiva Kn=n/L, n=2L/n, n= nv/2L (n= 1,2, ...)
LES FREQÜÈNCIES ESTAN QUANTITZADES!!!! 14
Funció d’ona estacionària Yn (x,t) = 2A sin(knx) cos(n t)

2 n
A( x)  0  sin(k n x)  0  k n x  n'   x  n '  x  n'
Posició dels nodes: 'n 2
 2  n
A( x)  2 A  sin(k n x)  1  k n x  (2n'1)  x  (2n'1)  x  (2n'1)
Posició dels ventres: 2 n 2 4
Corda lligada per 1 extrem

Corda lligada pels 2 extrems tub obert pels 2 extrems (tub obert per un extrem)

Fn= n (vprop/2L)
Fn= (2n-1) (vprop/4L)
n=2L/n
n=4L/(2n-1)
b) Naturalesa del so

ONA SONORA
• Ona longitudinal de compressió i rarefacció del medi
(gas, líquid, sòlid).
• És conseqüència d’una variació local de densitat,
que provoca una variació de pressió.

Font que vibra a

alta freqüència

Desplaçament de molècules
respecte equilibri

Variacions en la densitat Variacions de pressió

SO
16
 Medi (T=20 C) Densitat (Kg/m3) Velocitat so (m/s) K (N/m2 )

Velocitat de Propagació del

so
Aire 1.2 344 1.43 105
K
c
ρ
Aigua 1000 1500 2 109
, densitat del medi

K>0, mòdul de compressibilitat Ferro 7900 5120 2 1011

P=-K  / 

Sang (T= 37 C) 1056 1570 2.6 109

• El so es propaga més ràpidament als sòlids

que als líquids i gasos.

• La velocitat de propagació depèn de T.

• Els ultrasons permeten detectar objectes

petits (d  ).
Ecografia Alaia (4/12/01)
17
Ultrasons de 2 Mhz (d  0.1 mm )
Intensitat de l’ona sonora Mesurem la sensació sonora en escala
• L’energia que transmet una ona, que és logarítmica respecte I0 :
l’energia de les partícules que oscil·len és:
ET=Ec+Epe=0,5*m*(A*)2  = 10 log(I/I0)
(quadratic en A i en !!!) Decibels (dB)
•La sensació sonora no és proporcional a la
I0 = 10-12 W/m2 = 0 dB  Llindar
I que la produeix!!!(també depèn de la
freqüència!!1) d’audició.

La intensitat és la quantitat d’energia que Idolor = 1 W/m2 = 120 dB  Llindar de

es transmet en un interval de temps dolor.
determinat i a travès d’una certa superfície:
Rang de  audibles: [20, 20000] Hz
I=E/(S·t) =P/S [W/m ] 2

18
 Efecte Doppler

F ò R es mouen a velocitat
Focus emet ones amb 0 Canvi en la freqüència
relativa u < v
Receptor les escolta amb R rebuda 0  R
respecte medi.

b) F amb velocitat u respecte medi

vs

u és la velocitat relativa entre

0 l’emissor i el receptor!!

R  v és la velocitat de propagació de
l’ona en el medi

 u So més greu en allunyar-se (la freq.

1 
del receptor és menor a la de
 l’emissor

 v So més agut en apropar-se(la freq.

del receptor és major a la de 19

l’emissor