SINTAXI: L’oració

simple
 Classificació de les paraules
Nom
Verb
Adjectiu
■ CATEGORIES GRAMATICALS Determinant
Pronom
Adverbi
Preposició
Conjunció

Sintagma nominal
Sintagma verbal
Sintagma preposicional
■ SINTAGMES Sintagma adjectival
Sintagma adverbial
Sintagma determinant

Subjecte
Predicat verbal
Predicat nominal
Complement del nom
■ FUNCIONS SINTÀCTIQUES Complement d’adjectiu
Complement directe
Complement indirecte
Complement preposicional
Complement predicatiu
Complemet atribut
Complement circumstancial
 Classificació de les oracions
Segons el subjecte Personals
Impersonals

Transitives
Segons el predicat Atributives Intransitives
Simple Predicatives Pronominal reflexiva
Pronominal recíproca

Enunciatives
Segons criteri Interrogatives
semàntic Exclamatives
Exhortatives
ORACIÓ Optatives
Dubitatives

Coordinades

Composta Juxtaposades

Subordinades
 L’oració simple
Segons el criteri que es fa servir, hi ha diferents classificacions
possibles:

Segons el subjecte:

■ Personals: aquestes oracions tenen subjecte, pot ser:

Explícit: quan apareix com un element més de l’oració.

Exemple: La Carme vindrà.

Implícit o el·líptic: quan no apareix perquè la forma del verb ja ho

indica.

Exemple: Ho ho sé (jo).

Passiu o pacient: quan el subjecte no és l’agent de cap acció, no

la realitza sinó que la pateix. És el subjecte de les oracions
passives.

Exemple: La casa és ocupada per les rates.

Segons el subjecte:

■ Impersonals: el verb d’aquestes oracions és impersonal

i, per tant, no tenen subjecte. Els verbs impersonals més
habituals són:

El verb haver-hi:
Exemple: Hi ha molta gent al carrer.

Els referits a fenòmens meteorològics:

Exemple: Ahir va nevar.

Els verbs fer i ser en oracions del tipus:

Exemple: És d’hora.

Els verbs pronominals del tipus:

Exemple: Es menja bé en aquest restaurant.
Segons el tipus de verb:

■ De predicat nominal o atributives: les construïdes amb

un verb copulatiu. Els principals són ser, estar, semblar o
aparentar. El verb fa de nexe entre el subjecte i l’atribut,
que és el complement obligatori d’aquestes oracions
sobre el qual recau el pes semàntic de l’oració.

Exemple: La Maria és la meva millor amiga.

v.cop. Atribut

■ De predicat verbal o predicatives: són les oracions

constituïdes amb un verb no copulatiu. El verb, juntament
amb el subjecte, aporta el significat bàsic de l’oració.

Exemple: En Xavier xerra.

■ De predicat verbal o predicatives: aquestes oracions
de predicat verbal poder ser:

1. Transitives: admeten complement directe.

Exemple: M’ha dit la resposta de l’exercici.

CD

2. Intransitives: no admeten complement directe.

Exemple: En Joan va parlar de tu tota l’estona

CPrep CCtemps

3. Pronominals reflexives: el subjecte i el complement són

la mateixa persona.

Exemple: La Clara es pentina.

4. Pronominals recíproques: dos o més subjectes fan i

reben l’acció.

Exemple: En Joan i la Maria s’estimen molt.

Segons el criteri semàntic:

■ Enunciatives: enencien un missatge (afirmatives) o el

neguen (negatives).
Exemples: Ahir vaig dormir al sofà.(afirmativa)
No arribarem a l’hora.(negativa)
■ Interrogatives: formulen una pregunta (directament o
indirectament).
Exermples: Vols beure vi? (directa)
Ella va preguntar si vindríem.
(indirecta)
■ Exclamatives: expressen emocions (alegria, sorpresa,
tristesa, por…)
Exemple: Que n’és de ximple!
■ Exhortatives: comuniquen una ordre.
Exemple: Estigues quiet d’una vegada.
■ Optatives: formulen un desig.
Exemple: Tant de bo fos Nadal.
■ Dubitatives: plantegen un dubte.
Exemple: Potser era ell l’afortunat.