Unitat 5

5.2.1. Els textos narratius

 Elements característics
• Funció: informar sobre accions o fets (reals o de
ficció)
• Gèneres: relat oral, novel·la, conte, còmic, film,
notícia, etc.
• Estructura temporal
• Elements:
– actor fix
– procés orientat i complicat
– avaluació
El conte
 Fases
• Situació inicial: plantejament
– Es presenta una situació i es mostren les aspiracions o els
temors del protagonista
• Transformació: nus
– Es mostren totes les cares del conflicte que viu el
protagonista, tots els obstacles, peripècies
– Tensió creixent fins al clímax
• Situació final: resolució
– Es mostren les conseqüències finals de les accions del
protagonista
– Es resol tot el que s’ha exposat en les fases anteriors
 Seqüències
• Tipus de text: narratiu
– Habitual
• Tipus de text: descriptiu
– Situació inicial
– Funció: il·lustrar personatges, situacions o
circumstàncies
 Exemples de descripció
“una jove de 19 anys”
“ una joveneta”
“en un país llunyà”
“a Jerusalem”
“hi havia una vegada”
“ahir, a la matinada”
Relat oral (rondalla)?
Notícia periodística?
 Exemples de descripció
“una jove de 19 anys”
“ una joveneta”
“en un país llunyà”
“a Jerusalem”
“hi havia una vegada”
“ahir, a la matinada”
Relat oral (rondalla)
Notícia periodística
 Exemples de descripció
• Notícia periodística
– “una jove de 19 anys”
– “a Jerusalem”
– “ahir, a la matinada”
• Relat oral (rondalles)
– “ una joveneta”
– “en un país llunyà”
– “hi havia una vegada”
 Punt de vista
• Punt de vista espaciotemporal
• Punt de vista psicològic
 Exemples de punt de vista
• Primera persona, punt de vista de l’Anna:
Vaig acostar-me a la taula i vaig intentar llegir la
carta que hi havia al damunt, però en Joan va
entrar a la sala i vaig haver de dissimular.
• Primera persona, punt de vista del Joan:
Quan vaig entrar a la sala, em va semblar que
l’Anna estava una mica nerviosa, però no vaig
entendre per què fins al vespre, quan vaig adonar-
me que sobre la taula hi havia la carta de la Júlia.
 Exemples de punt de vista
• Primera persona, punt de vista de l’Anna:
Vaig acostar-me a la taula i vaig intentar llegir la
carta que hi havia al damunt, però en Joan va
entrar a la sala i vaig haver de dissimular.
• Primera persona, punt de vista del Joan:
Quan vaig entrar a la sala, em va semblar que
l’Anna estava una mica nerviosa, però no vaig
entendre per què fins al vespre, quan vaig adonar-
me que sobre la taula hi havia la carta de la Júlia.
 Exemples de punt de vista
• Tercera persona, narrador omniscient:
En Joan va entrar a la sala pensant en la reunió de la tarda,
satisfet de l’estratègia que havia plantejat perquè estava
convençut que li asseguraria l’èxit de l’operació. Va sobtar-lo la
presència de l’Anna a la sala en aquella hora, normalment no
arriba fins més tard, però tampoc li venia de gust interessar-se
per les raons que la feien ser a casa més d’hora. Va pensar que ja
hi hauria ocasió de parlar-ne.
• Segona persona, punt de vista de l’Anna:
Has entrat a la sala i ni tan sols t’ha estranyat la meva presència
allí. No m’has preguntat res, només m’has saludat amb
indiferència i fredor. Estic segura que ni tan sols arribaràs a intuir
que el que volia era llegir la carta que havies rebut aquell matí.
 Exemples de punt de vista
• Tercera persona, narrador omniscient:
En Joan va entrar a la sala pensant en la reunió de la tarda,
satisfet de l’estratègia que havia plantejat perquè estava
convençut que li asseguraria l’èxit de l’operació. Va sobtar-lo la
presència de l’Anna a la sala en aquella hora, normalment no
arriba fins més tard, però tampoc li venia de gust interessar-se
per les raons que la feien ser a casa més d’hora. Va pensar que ja
hi hauria ocasió de parlar-ne.
• Segona persona, punt de vista de l’Anna:
Has entrat a la sala i ni tan sols t’ha estranyat la meva presència
allí. No m’has preguntat res, només m’has saludat amb
indiferència i fredor. Estic segura que ni tan sols arribaràs a intuir
que el que volia era llegir la carta que havies rebut aquell matí.
 Característiques gramaticals
• Oracions predicatives
• Verbs d’acció
• Temps verbal: perfet en combinació amb altres temps de passat
Hi havia una vegada una noieta que vivia sola en un poble de
muntanya. Un matí va decidir que volia anar-se’n a la ciutat. Va
agafar la seva bossa...
• Abundància de connectors temporals i espacials.
Quan vam anar d’excursió al Montseny, la primavera de fa dos
anys, vam tenir un ensurt. Ens vam posar a jugar a futbol en una
esplanada quan va començar a ploure. Tots vam buscar aixopluc
sota dels arbres i al cap d’una hora va tornar a sortir el sol.
Aleshores vam trobar a faltar en Joan, no apareixia per enlloc i
tots estàvem molt preocupats. Quan ja anàvem a trucar a la
policia, la Maria el va trobar adormit a pocs metres d’on érem, al
 Característiques gramaticals
• Oracions predicatives
• Verbs d’acció
• Temps verbal: perfet en combinació amb altres temps de passat
(imperfet)
Hi havia una vegada una noieta que vivia sola en un poble de
muntanya. Un matí va decidir que volia anar-se’n a la ciutat. Va
agafar la seva bossa...
• Abundància de connectors temporals i espacials.
Quan vam anar d’excursió al Montseny, la primavera de fa dos anys,
vam tenir un ensurt. Ens vam posar a jugar a futbol en una
esplanada quan va començar a ploure. Tots vam buscar aixopluc
sota dels arbres i al cap d’una hora va tornar a sortir el sol.
Aleshores vam trobar a faltar en Joan, no apareixia per enlloc i tots
estàvem molt preocupats. Quan ja anàvem a trucar a la policia, la
Maria el va trobar adormit a pocs metres d’on érem, al costat d’una
 Activitats d’anàlisi
Començava el crepuscle, no feia gaire fred. De
sobte, entre els arbustos més espinosos del
bosc, el llop es va trobar una bruixa. Ella no
podia tolerar que algú tan fort rondés pels seus
dominis i li va llançar un raig d’aquells que havia
aconseguit en l’última tempesta. I el llop se’n va
anar. La bruixa se n’alegrà.
El doble secret
(...) em tranquil·litzava el pensament raonable que el vaixell era com altres vaixells, els
homes com els de qualsevol altra tripulació, i que el mar no havia de presentar sorpreses
especials per causa del meu desconcert.
Arribat a aquesta consoladora conclusió, em van venir ganes de fumar un cigar i vaig anar
a buscar-lo. Allà tot era silenci. Tots els ocupants de l’extrem de popa de la nau dormien
profundament. Vaig tornar a sortir a l’alcàsser, refrescat en aquella nit càlida i serena
després d’haver-me posat el pijama, descalç i amb un cigar encès entre les dents. Em vaig
trobar rodejat per un profund silenci des de la popa a la proa del vaixell. Només en passar
per davant de la porta del castell de proa vaig sentir la respiració profunda, tranquil·la i
confiada d’algú que dormia a dins. I, de sobte, em vaig complaure en la gran seguretat del
mar en comparació amb la inquietud de la terra, en la meva elecció d’aquell estil de vida
que no presentava problemes angoixants, investida amb una bellesa moral elemental per
l’absoluta senzillesa del seu atractiu i per l’honradesa del seu propòsit.
La llum de posició de l’ormeig de proa cremava amb una llama nítida, uniforme, simbòlica
i intensa entre les misterioses ombres de la nit. Quan em dirigia a popa per l’altre costat
del vaixell, vaig observar que l’escala lateral de corda, que sens dubte havia estat
utilitzada pel patró del remolcador quan havia vingut per emportar-se la nostra
correspondència, no havia estat hissada.