POLIS 1

Ciències socials, geografia i història

Primer curs

www.vicensvives.com
 Índex

01 La Terra, un planeta del Sistema Solar 09 La prehistòria

02 La representació de la Terra: els mapes 10 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte

03 Les formes de la Terra 11 El món grec

04 Rius i mars 12 Catalunya en temps dels grecs

05 El temps i el clima 13 L’Imperi Romà

06 Climes i paisatges de la Terra 14 Catalunya romana

07 Climes
Climas iypaisatges d’Europa
paisajes de España,i Europa
d’Espanya
y la CA 15 L’herència de la cultura clàssica

08 Societat i medi ambient 16 La fragmentació del món antic

POLIS 1
06
Climes i paisatges de la Terra

1. Climes de la Terra

2. Zona càlida: paisatge equatorial

3. Zona càlida: paisatge tropical

4. Zona càlida: paisatge desèrtic

5. Zones temperades: paisatge oceànic

6. Zones temperades: paisatge mediterrani

7. Zones temperades: paisatge continental

8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya

POLIS 1
06
Introducció

• El medi natural està format principalment pel relleu, els sòls, el

clima, la vegetació i la fauna.

• En l’actualitat és difícil trobar un medi autènticament natural en

el qual no hagi actuat l’ésser humà.

• Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural

combinat amb l’acció humana.

POLIS 1
06
1. Climes de la Terra

1.1. Zones climàtiques de la Terra

• Zones climàtiques de la Terra (il·lustració)

POLIS 1
06
1.1. Zones climàtiques de la Terra

• La combinació dels elements del clima (temperatura, humitat,

pressió, vents i precipitacions) i els factors climàtics (latitud,
altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat,
diferents tipus de climes a la Terra.

• Si triem la temperatura com a element principal del clima, la

Terra es divideix en tres zones climàtiques: zona de climes
càlids, de climes temperats i de climes freds.

• Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes.

POLIS 1
06
Zones climàtiques de la Terra

POLIS 1
06
Zones climàtiques de la Terra

POLIS 1
06
2. Zona càlida: paisatge equatorial

2.1. El paisatge equatorial

2.2. Els habitants de la zona equatorial

POLIS 1
06
2.1. El paisatge equatorial

• El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al

voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-
est d’Àsia.

• Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions

molt abundants.

• Els rius equatorials són els més cabalosos i regulars de la

Terra.

• La vegetació és exuberant (selva o jungla) i els animals

d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita.

POLIS 1
06
2.2. Els habitants de la zona equatorial

• Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva

d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits o
practiquen una agricultura molt rudimentària. Hi ha una
densitat de població baixa.

• Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva

ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees.

POLIS 1
06
3. Zona càlida: paisatge tropical

3.1. El paisatge tropical

3.2. Els habitants de la sabana

POLIS 1
06
3.1. El paisatge tropical

• Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha

les zones de clima tropical.

• A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot

l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben
diferenciades, l’estació humida i l’estació seca.

• Els rius tenen grans crescudes a l’època de pluges.

• La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i

arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.

POLIS 1
06
3.2. Els habitants de la sabana

• Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara)

són pastors i practiquen una ramaderia extensiva.

• Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una

rotació de conreus.

• A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi

troben extenses plantacions, explotades per companyies
estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...

POLIS 1
06
4. Zona càlida: paisatge desèrtic

4.1. El paisatge desèrtic càlid

4.2. Els habitants del desert

POLIS 1
06
4.1. El paisatge desèrtic càlid

• Els deserts càlids es troben situats entorn dels tròpics.

• Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes

durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans oscil·lacions
tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).

• Als deserts càlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que

hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.

• Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit

adaptar-se a les dures condicions climàtiques.

POLIS 1
06
4.2. Els habitants del desert

• Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades

viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i
camells.

• La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes

poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.

POLIS 1
06
5. Zones temperades: paisatge oceànic

5.1. El paisatge oceànic

5.2. La relació dels grups humans amb el medi

POLIS 1
06
5.1. El paisatge oceànic

• El paisatge oceànic es localitza entre els paral·lels 40o i 60o al

nord i al sud de l’equador.

• Les zones de clima oceànic tenen pluges suaus i persistents

durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i
presenten poques diferències entre les estacions.

• Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.

• Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi

desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…).

• La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat, que

sorgeix després d’haver talat els boscos.

POLIS 1
06
5.2. La relació dels grups humans amb el medi

• Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de

paisatge segons el grau d’ocupació humana.

• Europa occidental. Una àrea molt poblada on els boscos han

donat pas als prats per a bestiar i a conreus.

• Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i

d’Argentina. Àrees relativament poc poblades, on són
abundants els boscos poc explotats.

• Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. Àrea on creix una herba

molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina
i ovina.

POLIS 1
06
6. Zones temperades: paisatge mediterrani

6.1. El paisatge mediterrani

6.2. La relació dels grups humans amb el medi

POLIS 1
06
6.1. El paisatge mediterrani

• El paisatge mediterrani es localitza a la conca del mar

Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.

• El clima mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos i

secs.

• Els rius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.

• Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla

perenne (pins, alzines,…).

• La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi

creix un matoll molt dens (màquia i garriga).

POLIS 1
06
6.2. La relació dels grups humans amb el medi

• Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els

conreus són els propis del secà: cereals, vinya i olivera.

• La ramaderia dominant és l’ovina.

• El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia

intensiva i els conreus d’horta.

• Actualment, la construcció d’hivernacles ha consolidat una

agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.

POLIS 1
06
7. Zones temperades: paisatge continental

7.1. El paisatge continental

7.2. La relació dels grups humans amb el medi

POLIS 1
06
7.1. El paisatge continental

• El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans

masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora.

• Les regions interiors dels continents presenten temperatures

extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren
principalment a l’estiu.

• Malgrat les poques precipitacions, els rius hi són cabalosos, i

donen lloc a grans conques fluvials.

• Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge

natural: boscos de coníferes o taiga (a les zones situades més al
nord) i estepes o prats (més al sud).

POLIS 1
06
7.2. La relació dels grups humans amb el medi

• Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la

fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper.

• Aquestes zones estepàries són molt adequades per al

desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de
cereals.

POLIS 1
06
8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta
muntanya

8.1. El paisatge polar

8.2. El paisatge d’alta muntanya

POLIS 1
06
8.1. El paisatge polar

• Les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són
les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi
arriben molt inclinats.

• La pluja hi és pràcticament inexistent i les escasses

precipitacions hi cauen en forma de neu (deserts freds).

• La vegetació, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi

alimenten alguns animals: óssos i rens.

• Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per

esquimals (Amèrica) i lapons (península Escandinava).

POLIS 1
06
8.2. El paisatge d’alta muntanya

• Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m,

tenen característiques pròpies dels climes freds.

• Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les

precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu.

• La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons

l’altitud (estatges de diferent altitud).

• Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la

ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i,
darrerament, a les activitats turístiques.

POLIS 1