Bloc 1: Metabolisme

Tema 1: Els biocatalitzadors:

enzims i cofactors

Tema 2: El metabolisme
anabòlic

Tema 3: El metabolisme
catabòlic

Realitzat Prof: Albert Batllori 1

Tema 3: El metabolisme catabòlic
1. El catabolisme
2. Tipus de catabolisme
3. Catabolisme dels glúcids
4. Les fermentacions
5. Catabolisme de lípids
6. Catabolisme de proteïnes i aminoàcids

2
3.1. El catabolisme
Catabolisme: conjunt de reaccions
bioquímiques que transformen les
macromolècules en molècules orgàniques
petites, i aquestes en inorgàniques. Durant
aquest procés s’allibera energia

Tenen unes primeres vies convergents,

fins a acetil CoA i s’anomena catabolisme
intermediari; i els compostos que van
apareixent: metabòlits.

Solen ser reaccions d’oxido-reducció on

s’alliberen electrons que passen a
transportadors d’electrons i els
metabòlits passen de nivells energètics
elevats a més baixos.

3
3.2. Tipus de catabolisme
Segons el grau d’oxidació de la matèria orgànica i segons
qui és l’acceptor final d’electrons es distingeixen:
A. Respiració: l’oxidació és completa i l’acceptor final d’electrons és un
compost inorgànic:
* Respiració aeròbica: l’oxigen és l’acceptor; els productes finals després
de la cadena respiratòria són l’H2O i CO2. 36-38 ATPs
* Respiració anaeròbica: el nitrogen (NO3-), el sofre (SO42-) o CO2 són els
acceptors finals donant lloc a NH4, SH2 o CH4 després de la cadena
respiratòria. 36-38 ATPs. Bacteris

B. Fermentació: oxidació no
completa de la matèria
orgànica. Un compost orgànic és
l’acceptor final del electrons.
S’obté poca energia (2 ATP)
doncs no hi ha cadena
respiratòria. Fongs 4
3.3. Catabolisme de glúcids
La primera fase és la hidròlisi en
els sistemes digestius (organismes
pluricel·lulars) o en vacúols
digestius (unicel·lulars) gràcies a
enzims. Únicament els
monosacàrids poden entrar en el
sistema circulatori. Produeix calor.

La segona fase cel·lular pot ser:

* aeròbica amb una fase final
mitocondrial.
* anaeròbica (en els músculs)
Com actuen els enzims?
o fermentativa

5
3.3. Catabolisme de glúcids
1. La glucòlisi o ruta d’Embden-Meyerhof
Procés on la glucosa es degrada en dues
molècules d’àcid pirúvic o piruvat.

Característiques:
1. És citoplasmàtica
2. És anaeròbica (no intervé l’oxigen)
3. Comença amb una activació (-2ATP)
4. Produeix:
* 4 ATP – 2 ATP = 2 ATP
fosforilació a nivell de substrat
* 2 NAD + 2e- + 2H+ 2 NADH2
5. Produeix 2 molècules de piruvat
2 CH3 – CO - COOH
Glucolisis de forma senzilla
6
3.3. Catabolisme de glúcids
3. El cicle de krebs

El pirúvic entra en la matriu i es

produeix una descarboxilació
oxidativa produint acetat actiu +
NADH2 + CO2
El cicle de krebs o cicle de l’àcid cítric o
dels àcids tricarboxílics es produeix en
organismes aerobis gràcies a enzims
solubles en la matriu mitocondrial.
El catabolisme de lípids i proteïnes
convergeixen a aquest nivell.
Alguns del metabòlits poden ser
utilitzats per sintetitzar aminoàcids no
essencials
Reacció descarboxilativa del pirúvic
7
3.3. Catabolisme de glúcids
3. El cicle de krebs
Aquest conjunt de reaccions
requereixen quantitats elevades del
coenzim NAD, de tal manera que si
no està sincronitzada amb la cadena
respiratòria que regenera NAD es
col·lapse, i no deixa entrar pirúvic
Característiques:
1. Requereix indirectament oxigen
2. Produeix per cada acetil CoA:
* 3 NADH2
* 1 FADH2
* 1 ATP
2 descarboxilacions = 2 CO2
Explicació detallada del cicle de Krebs

8
3.3. Catabolisme de glúcids
4. La cadena respiratòria
Procés acoblat a enzims de membrana (deshidrogenases i citocroms)

El NADH2 i el FADH2 (en llocs d’acoblament diferents) s’oxiden alliberant H+ i

e- que viatgen per citocroms produint la sortida dels protons a l’espai
intermembranòs (baixa el pH a la vegada que augmenta la seva
concentració). En darrer lloc els electrons són agafats pel ½O2+2e- O2-
Per augmentar l’eficàcia
d’aquest procés, el
mitocondri pot:
* Augmentar les crestes:
augmenta la superfície
membranosa interna
* Dividir-se: augmenta el
nombre de mitocondris

Partes de la mitocondria y funciones

9
 3.3. Catabolisme de glúcids
5. La fosforilació oxidativa
Segons la teoria quimiosmòtica
de Mitchel el gradient elèctric i
químic provoca el pas dels
protons per un enzim especial
(localitzat a nivell del cloroplast i
mitocondri) anomenat
ATPsintetasa això permet a
aquest enzim convertir aquesta
energia en energia química
sintetitzant ATP. Els protons, en passar, són agafats
1 NADH2 3 ATP per al oxigen:
1 FADH2 2 ATP
2 H+ + O2- H2O
Cadena respiratòria o aigua metabòlica

10
3.3. Catabolisme de glúcids
6. Balanç energètic de la degradació aeròbica
de la glucosa
La glucosa és la molècula energètica per excel·lència. Algunes
cèl·lules, com les neurones, únicament poden utilitzar glucosa
per obtenir energia.

Comparació en la producció
energètica

11
2.4. Les fermentacions

Al final de la glucolisi l’àcid

pirúvic, si no hi ha oxigen
suficient i la demanda
d’energia és elevada, entra
en les vies fermentatives:

* Tenen lloc en el citoplasma

* Són molt menys energètiques (2ATP)
* Les produeixen llevats, alguns bacteris i cèl·lules musculars.
* Regeneren el NAD+
* L’acceptor final d’electrons i protons és un compost orgànic

12
3.4. Les fermentacions
1. La fermentació làctica

Única fermentació que poden fer

les cèl·lules musculars.

La producció d’àcid làctic provoca

una certa acidosi, però el producte
final no és tòxic, cristal·litza (dolor
muscular i cruiximent) i la reacció
es reversible en presència d’oxigen
en el fetge

Amb Lactobacillus elaborem

productes com el iogurt i formatge

13
3.4. Les fermentacions
2. La fermentació alcohòlica
A partir de 2 àcids pirúvics
procedents d’una glucosa es
produeixen 2 molècules d’alcohol
etílic i 2 molècules de CO2.

Ho realitzen llevats Saccharomyces.

Després es poden destil·lar els
productes finals per augmentar la
concentració d’alcohol.

La degradació de l’etanol en el
fetge és una reacció inversa, que
produeix acetaldehid, que provoca
mal de cap
Fermentacions on line
14
3.4. Les fermentacions
3. La fermentació acètica i butírica
La fermentació acètica produeix la transformació
de l’etanol en àcid acètic (principal component
del vinagre). Ho realitzen bacteris oxidatius com
Acetobacter aceti
2CH3-CH2OH + O2 2CH3-COOH + 2H2O

La fermentació butírica és
la transformació de
derivats glucídics
vegetals, com midó o
cel·lulosa, en àcid butíric
CH3-CH2-CH2-COOH que
fa mala olor.
La produeixen bacteris
anaeròbics com
Clostridium butiricum que
ajuden a la
descomposició ràpida de
la matèria 15
3.5. Catabolisme de lípids

Els lípids emmagatzemats tenen

funció energètica.
L’enzim lipasa separa els àcids
grassos de la glicerina. Dins del
mitocondri segueixen vies diferents.

Els àcids grassos segueixen una sèrie

de -oxidacions o hèlix de Lynen.
Cal que estiguin combinats amb el
CoA per ser oxidats i transformar-se
en acil CoA amb despesa d’un ATP

Una molècula de 16 carbonis produeix 130 ATP:

* 7 -oxidacions: - 8 acetil CoA 8 Cicles de Krebs
- 7 NADH2 en la matriu
- 7 FADH2 mitocondrial
16
3.6. Catabolisme de les proteïnes i els
aminoàcids

Una proteïna serà digerida, en l’home

gràcies a la acció del pepsinogen
(pepsina més àcid clorhídric gàstric) i
se obtenen aminoàcids i calor

Un aminoàcid es pot eliminar per:

1.Transaminació
2.Catabolisme
3.Anabolisme proteic
4.Desaminació

17