Tema 1O

EL PROJECTE REFORMISTA DE LA
SEGONA
( 1931-1936 )
 Introducció
La República : es tracta d’ un estat veritablement democràtic
( drets, llibertats individuals, dret a l’ autogovern de les
nacionalitats històriques, reformes per superar els greus
problemes.
- Context :
- primer comunisme al món a Rússia
- crac del 1929 : crisi del sistema capitalista
-entreguerres : feixisme
- Recolzada sobre un consens molt fràgil : les classes mitjanes
i l’ obrerisme moderat amb l´oposició de les dretes i
esquerres
- Periode de gran inestabilitat política i conflictivitat social :
cap l’ enfrontament civil
 1. L’adveninent de la República
La monarquia , en crisi
- Antecedent : l’ oposició ( republicans, socialistes i catalanistes )signa el Pacte
de San Sebastià i es constitueix un comité revolucionari contra la monarquia
que amb un aixacament militar ( Jaca ) que seria el govern de la futura
República.
- A Jaca es va produir un intent insurreccional militar per proclamar la
República (fracás per la intervenció de les tropes governamentals amb l’
afussellament de Galàn i García Hernandez després d´un consell de guerra )
- Gran descrèdit del règim monàrquic amb un augment de les tensions :
vagues, atur…
- El darrer govern en febrer de 1931 ( Almirall Aznar ) convoca les eleccions
municipals que resulten un veritable plebiscit entre la monarquia i la
República amb una feroç campanya electoral.
- Context : desdrèdit rei per implicació en la dictadura, anys sense eleccions,
crisi general
Signatura del Pacte de Sant
Sebastià amb un comité
revolucionari contra la
monarquia.
Aquest comité ( republicans,
socialistes i nacionalistes)
es convertirà en el govern
provisional de la II República
després de les eleccions
municipals de 1931.
Aquest govern provisional
convocarà eleccions
generals.
 La revolta a Jaca. El moviment
serà durament sofocat per les
tropes governamental amb
empresonats, comdenes a mort i
exiliats.

Judici als sublevats

Sublevats exiliats a
Paris

Els dos generals

assassinats que van dirigir
la revolta
 Jaca : Galán i Garcia Hernàndez
• El 14 de diciembre de 1930 son fusilados los capitanes Galán y García.
Poco antes se les ofreció la posibilidad de confesarse. Galán se negó y le
dijo al sacerdote: «No se canse. Como amigo, deme un abrazo y todos los
que quiera; me hacen falta en estos momentos. Pero como sacerdote
pierde usted el tiempo conmigo.»
• Se designaron dos piquetes formados cada uno por ocho soldados, un
cabo y un sargento, y dirigidos por dos alféreces del Regimiento de
Infantería: José Pérez Lafuente y Faustino Fuente Arce.
• Colocados frente al paredón, se niegan a que les venden los ojos.
Abrazaron a los jefes de los pelotones y Galán solicitó dar la orden de
disparar. Antes pidió fumar un cigarrillo y regaló su mechero a uno de los
jefes de pelotón. Las últimas palabras de Fermín Galán fueron: « ¡Fuego y
viva la República!»
• García murió en el acto y Galán tuvo que recibir dos tiros de gracia, uno
por parte del alférez José Pérez, el otro por uno de los soldados del
pelotón.
 Galán i Garcia Hernàndez

Documental sobre Jaca

 Les eleccions i el govern provisional
- 12 abril, eleccions municipals amb una gran participació i
plantejades per les esquerres i republicanes com un plebiscit
- Les forces republicanes ( forces republicanosocialistes ) van
obtenir una gran victòria a les principals ciutats.
( triomf a 41 de 50 capitals de províncies : nuclis
industrials )
- El 13 d’ abril es demana la República en moltes ciutats amb
manifestacions espontànies
- El 14 d’ abril es proclama la República ja amb moltes ciutats.
- El rei fa un intent amb un consell de ministres de resoldre la
situació però finalment s’ exilia amb un manifest dirigit al
poble
- Es constitueix un govern provisional ( socialistes i republicans )
dirigit per Alcalà Zamora que proclamen la República
oficialment : sense violència i per la via legal i amb suport
popular.
- Les primeres accions : urgència
- convocar eleccions Generals ( 28 de juny )
- amnistia general als presos polítics
- propi estatut jurídic
- proclama de llibertats polítiques i sindicals
- inici de reformes
-projecte de tasques urgents : exèrcit, terres…

- Les eleccions generals del 28 de juny ( participació del

70,14%) amb la victòria de la coalició rpublicanosocialista ( 250
diputats sobre 464 del total)
El dia 13 d’ abril es va proclamar la República a molts ajuntaments de
moltes ciutats , arreu d´Espanya.
El rei Alfons XII es va veure obligat després de les eleccions i per no
augmentar la conflictivat , a l’ exili.
El nou govern de la
segona República,
després de les eleccions
generals.
Govern d’ Alcalà Zamora.
 La proclamació de la República i el període
constituent
La Constitució del 1931
- Resultats de les eleccions ( gran participació, 70% ): èxit amb una àmplia
majoria republicanosocialista
( 250 diputats de 464 :
-partits de centre 100 diputats
-partits de dretes 80 diputats ).
- Per primera vegada gran representació de diputats obrers i nacionalistes.
- S’ instaura un sistema electoral on el partit més votat tindrà el 75% d´ escons i el
segón 25 % d´ escons que permet àmplias majories.
- Una comissió elabora el projecte de constitució que serà aprovada el 9 de
decembre , amb un ampli suport parlamentari.
- Aprovada el 9 de decembre de 1931 després d’ un gran debat llarg i polèmic
sobretot per la qüestió religiosa i l’ estructura de l’ Estat, autonomia.

( 368 vots a favor, 89 abstencions , o en contra )

 Constitució de 1931
- caràcter democràtic i progressista , molt avançada
- Espanya com un Estat integrat i compatible amb l’ autonomia de
municipis i regions i la possibilitat de crear governs autònoms
- Espanya : « República Democràtica de treballadors de tota mena que
s`organitza en un règim de llibertat i de justícia on tots els poders
emanen del poble»
- poder legislatiu ( corts d’ una cambra , el Congrés dels diputats) :
cada 4 anys amb moltes atribucions.
- poder executiu : govern ( consell de ministres, cap de govern, cap d’
estat )
- poder judicial : tribunal ( jutges independents )
- declaració de drets i llibertats àmplia ( expressió, reunió,
associació,educación,treball, residència...)
- igualtat ( origen, sexe…), sense discriminació,
- sufragi Universal ( 23 anys ) , vot de les dones
- laïcitat de l’ Estat ( no religió oficial, retirada del pressupost econòmic
…) : separació Estat -Esglèsia
- matrimoni civil, divorci…
- Les dretes s´oposen sobretot amb laïcitat i la descentralització
- President : Alcalà Zamora
- Cap de Govern : Manuel Azaña
 Manuel Azaña ( 1880-1940)
- Durant la monarquia es va afiliar al Partit Reformista
- Es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera
- En 1925 funda Acción Republicana
- Participa en el Pacte de Sant Sebastià
- Ministre de guerra en el govern provisional de la República
- En 1931 és cap de govern de la República amb una gran
reforma social, econòmica i autonomia
- 1933 presenta la dimissió
- Fundà Izquierda Republicana i negocia amb socialistes i
comunistes
- president de la República en 1936 durant la guerra civil
- s´exilia a França
 Alcalà Zamora ( 1877-1949 )
- Afiliat al partit Liberal i diputat a les Corts des de 1905
- Durant la monarquia va ser ministre varies vegades
- Es va oposar a la dictadura de Primo de Rivera
- En 1930 funda el partit Dreta Liberal republicana
- Va participar en el Pacte de San Sebastià
- Forma part del govern provisional de la República
- Es vas oposar com a catòlic a les reformes anticlericals de les
Corts
- En 1931 president de la República
- En 1936 cessat per les Corts , abandona la política i s´exilia en
1942 a Argentina on va morir
 Constitució 1931 :
democràtica i progressista .
Per primera vegada la
constitució recollia el
Sufragi Universal .
Les dones voten per
primera vegada en les
eleccions de 1933.
Les dones ocupen
càrrecs polítics : Clara
Campoamor, Victòria
Kemt, Frederica
Monseny
Clara campoamor i Victoria Kemt : les
dones deuen o no votar?
Important el nou paper de les dones en
tots els àmbits, especialment en la
política
 1.3. Partits i sindicats durant la Segona República
Els partits de dreta :

- CEDA ( dretes, 1933 ) : forces conservadores d’ Acció Popular de Gil

Robles, Derecha Regional Valenciana, catòlics i contraris a les
reformes, partidaris de la propietat agraria, pes de l’ Esglèsia i
exèrcit,defensa de la banca i empresaris
- Partits Monàrquics ( autoritària i antidemocràtica ) :
- Renovación Espanyola, ( Jose Calvo Sotelo ) : defensor
d’ un cop d’ estat ( pactarà amb els carlins)
- Comunión Tradicionalista ( carlí )
- Acción Española
amb poca presència a les Corts, contraris a la República),
- en 1934 es crea el Bloc Nacional ( Jose Calvo Sotelo )
que uneix totes les forces a favor de la monarquia)
- Partido Agrario ( mitjans propietaris, contra la reforma agrària )
- Partit Liberal Democràta i Acción española( poca presència ),
nucli intel.lectual ,defensor d’ una monarquia católica i tradicional
davant d’ una revolució social.
- Altres de caràcter feixista : ( minoritaris, radicals)
-Partit Nacionalista Español,
-Junta de ofensiva Nacional-sindicalista ( JONS ),
-Falange Española de Jose Primo de Rivera( minoritari
però que a partir de 1933 creixerà
- 1943 s’ unirà a la JONS ( caràcter totalitari): Falange i JONS
 El centre polític
- Centredreta :

-Derecha Liberal Republicana ( Alcalà Zamora ),

- Partit Radical ( Lerroux ) que havia participat en el Pacte
de Sant Sebastià i que acaba pactant amb les dretes en 1933
convertint a Lerroux en president de la República (33-36 )
- Centreesquerra :

-Acción Republicana ( Azaña )partidari de les reformes i

modernització , descentralització de l’ Estat
-Partit Radical Socialista de Marcel.lí Domingo
- Esquerra :
-PSOE ( Largo Caballero, Indalecio Prieto, Besteiro )
amb molta presència a Astúries, Madrid, Castella, part d´
Andalusia i que acabarà amb la divisió entre les reformistes
( Prieto i Besteiros ) partidaris de retardar el procés revolucionaris
i els Revolucionaris de Largo Caballero partidaris de la revolució.
-Partit Comunista d’ Espanya ( 1931, minoritari, amb
sols 5000 afiliats amb presència al País Basc, Astúries, zones d’
Andalusia, d’ ideologia marxista revolucionària
- a1936 es crea el POUM ( Partit Obrer d’ unificació Marxista) de
tendència antiestalinista

-Regionalistes i Nacionalistes :
- Partit Nacionalista Basc,
- Organització Republicana gallega autònoma ( ORGA ),
-Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ),
-Lliga Catalana ( antes LLiga Regionalista )
 Gil –Robles ( CEDA ). Lerroux ( Partit
Radical ) i Alcalà Zamora ( republicà ).
Les eleccions es van celebrar amb grans
campanyes .
Lliga Regionalista

JONS :caràcter
feixista que acaba
unint-se a la Falange.

Jose Antonio Primo

de Rivera
 Sindicats Obrers
- UGT ( unió general de treballadors ) : vinculat al partit
socialista.
- CNT ( Confederació Nacional de Treball ) : anarquista,
partidari de la revolució social, amb dues tendències :
a) suport a la República ( trentistes ), més moderats,
posició sindicalista amb cert suport a la República
b)apolitisme : acció directa ( s´unirà a la FAI i es convertirà
en el nucli dur i en el pes de la CNT)
- Catalunya, Andalusia, Aragó...
Accions violentes : insurreccions, atemptats…
 2. El Bienni Reformista ( 1931-33 ): Bienni Progressista

Les grans reformes : objectiu modernitzar i democratizar el país. (1931-33 )

A) Reforma agrària :
- posar fi al predomini latifundista, millorar la vida dels agricultors . Acabar
amb les desigualtats socials, amb gran conflictivitat , redistribuir les terres entre
els pagesos ( 4 milions , 2 milions són jornalers i 750.000 són arrendataris ),
meitat de la població. El camp endarrerit amb greus problemes de desigualtat
social
- Primers decrets :
- prohibir posar fi als contractes d’ arrendaments
-jornada de 8 hores al camp
-salaris mínims
Objectius : redistribuir la terra i facilitar l´accés als jornalers
- Elabora Llei de Reforma Agrària 1932
- Es crea l´Institut de Reforma Agrària ( IRA ) que expropiaria les terres amb
indemnitzacions excepte si són les terres dels grandes d’ Espanya ( nobles) i
les repartirá través de comissions o de manera individual entre els pagesos.
- No eren col.lectivitzacions
- Els resultats limitats :
- no tantes expropiacions, la pròpia complexitat de la llei, dificultat
burocràtiques, manca de pressupost, resistència dels propietaris, lentitud…
- Els pagesos molt decebuts per la lentitud i actuaran amb accions violentes
( ocupació de terres)
- Els propietaris contra la llei

es genera una gran decepcció entre els pagesos i la CNT acusa a la República
de no ser tèbia . lenta, poc contundent
 L’ IRA es va encarregar de les expropiacions de les
terres i de crear un comité que les repartia entre els
pagesos
B) Reformes religioses ( polèmiques )
- Limitar la influència de l’ Església Catòlica ( propietària de terres,
control social a través de l’ ensenyament )i secularitzar la vida social ( no
confessionalitat de l’ Estat, llibertat religiosa, llibertat de culte, suprimir el
pressupost del clergat i culte…segons la Constitució.
- matrimoni civil
- dret divorci,
- Llei de Congregacions que limita les possessions dels béns als ordes
religioses, i la seva dissolució si suposaven un perill
- dissolució de la Companyia de Jesús i la nacionalització dels seus
béns, ( pel quart vot al Papa )
- secularització cementeris…
- Grans actes de violència, agressió a l’ església, clima de tensió i
violència, caràcter anticlerical popular
- L’ Església fa una gran campanya des d’ alguns sector com la del
Cardenal Segura que serà finalment expulsat de’ Espanya.
- Altres sectors més moderats volen pactar com el Cardenal Vidal i
Barraquer
• Grans actes de
violència, agressió a l’
església, clima de
tensió i violència,
caràcter anticlerical
popular
• Aquí es pot veure la
crema d’ un convent
C) Reforma militar : ( Azaña , ministre de guerra )
- L’ estructura militar inadeqüada
- L’ objectiu era crear un exèrcit professional i democràtic :
- Reduir els efectes militars :
- posar fi a la macrocefàlia ( 1 oficial cada 3 soldats) ( 195 Generals, 17.000
comandament militars, i 100.000 soldats )
- suprimir Capitanies Generals
- reduir divisions de l’ Exèrcit de terra
- annul.lar ascensos per mèrits de guerra
- obediència al poder civil
- posar fi als furs especial dels militars
- Llei de retir de l’oficialitat ( adhesió al règim de la República o l’ opció de
retirar-se amb el sou integre , i al que es van adherir més de la meitat d’ oficials )
- Fi del Tribunal d’ Honor
- Tancament de l’ Academia Militar de Saragossa
- les regions militars són substituïdes per 8 divisions orgàniques
- fi de la premsa de l’ exèrcit
- suprimir càrrecs, reduir unitats i oficials,
-creació de guàrdia d’ assalt
- separació de càrrecs per evitar conspiracions militars
- Resultats limitats : dificultats per modernitzar el material per falta de
pressupost, els africanistes en contra …

- En 1932 té lloc l’intent de pronunciament militar del General Sanjurjo que

fracassa ( sanjurjada ).
D) Reforma educació :

- Promoure una educació liberal i laica i l’ Estat

és el garant de l’ educació a tota la població.
- La primera vegada que l’ educació és un dret.
- Ensenyament primari : noves escoles
( 10.000), noves places de mestres( 7000),
- Escoles mixtes,
- Educació laica, obligatòria i gratuïta,
coeducació…
- Missions pedagògiques amb grups ambulants
de teatres, biblioteques, professorat
- Increment 50% del pressupost
- Gran suport d’intel.lectuals, artistes,
escriptors…
- Escolas rural i altres activitats com cinema,
teatre, conferències…

Ex. La Barraca de Garcia Lorca

Coeducació
L’ escola a l’ àmbit rural , escoles mixtes, coeducació,
colònies, escola laic…
E) Reforma Laboral
- Millora condicions de treball obrer , augment de salaris,
- Amplia assegurances socials : jubilació, maternitat, accidents laborals…
- Llei de contractes de treball ( negociació col.lectiva)
- Jurats mixtos ( patrons o obrers ), creació d´assegurances socials, reducció
de la jornada laboral, 7 dies de vacances pagades...
- Reforçar el paper sindical
- Els resultats limitats per fre de les organitzacions patronals, lentitud…que
dona lloc a una situació de vagues, atur, sindicalisme… amb la impaciència
dels obres, treballadors, per la lentitud i timidesa que dona lloc a una onada
de conflictivitat

F) Descentralització de l´Estat
- Possibilitat segons la constitució de descentralització i d’ aprovar l’ estatut :
- País Basc : Estatut d’ Estella amb la reunió de 480 ajuntaments ,
recolzada pels carlins, i que serà aprovat en 1936, durant la guerra civil però
sense cap conseqüència pràctica
- Catalunya : Estatut de 1932
- Galícia : projecte aprovat en 1938, durant la guerra
- Illes Balears, País Valencià, Andalusia… Mai aprovats
crítiques dels conservadors que acusen aquesta mesura de separatistes
 La Catalunya Autònoma
La Generalitat provisional i l’ Estatut de Núria

- El govern provisional de la Generalitat ( esquerres, republicans i nacionalistes tenien la tasca

d’ elaborar un Estatut)
- Una assemblea ( de 46 membres ) representats dels ajuntaments realitza un avantprojecte
d’ estatut d’ autonomia a Núria que passa al govern català i que ha d´aprovar el poble amb
un referèndum ( 99% si , dels 75% dels electors que podien votar )
- Va haver una gran campanya abans del referèndum on les dones que encara no podien
votar van recollir més de 400.000 signatures)

Estatut de Núria :
- Catalunya com «Estat autònom dins la República espanyola»,
- llengua oficial el català, el castellà llengua oficial en les relacions amb el govern
de la República
- competències com : ensenyament, cultura, dret civil, sanitat, agricultura, obres
públiques, polícia, tribunals de justícia, ordre públic, règim municipal
- Sobirania en el poble català
- Possibilitat de federació amb altres països de parla catalana o incorporar nous territoris
- Impost directes sobre la renda ( pels pressupost )
 Assemblea amb
representats dels
ajuntaments reunits a
Núria per fer l’
avantpojecte de l’
Estatut
 3. L’any 1933: la cruïlla republicana
Conjuntura econòmica

Context econòmic : crisi 29, gran depressió,

A Espanya : es veu afectada per la reducció de les exportacions, i de les
inversions estrangeres, fi de les migracions o retorn de migrants ( però no tant
com a altres països ja que havia poc pes del comerç exterior, la devaluació de la
pesseta que l’ aïllava econòmicament.
- Fins i tot en 1933 va haver una millora en la competivitat de les exportacions per
la reducció dels preus espanyols en moneda estrangera
- Context polítics :
- ascens dels feixismes,
- intents de la Unió Soviètica per donar suport als partits comunistes
per extendre el seu model
-les Democràcies europees en crisi

Crisi del sistema polític liberaldemocràtic

 La conflictivitat social

Causes internes :
- Augment atur ( per posar fi a les grans obres de la dictadura de
Primo de Rivera ) la burgesia limita les seves inversions per por
al nou règim de la República i per por al moviment obrer i que
fins i tot acaba per retirar el 10% dels dipòsits bancaris,
- problemes tradicionals de l’ economia espanyola ( atur
agrícola, repartiment desigual de les terres, poca articulació
financera-industrial-agrícola, dèficit balanca comercial
- Retallada de la despesa pública : inversions
- Gran conflictivitat social : tensió entre treballadors i
empresaris, vagues d’ obrers, augment d’ atur…
 CNT

A) anarcosindicalisme moderat o reformista que

donen suport a la República.

B) Però el sector vinculats a la FAI defensa l´

acció directa, lluita revolucionària…) desconfien
de les reformes de la República que consideren
insuficients. Gran pes dintre la CNT
Ex. Joan Oliver, Durruti

- Els moderats presenten els Manifest dels

Trenta en 1931 on :denuncien el control de la
FAI, la via de la insurrecció, i abandonen la CNT
fins 1936 on tornen. Aquest volen una revolució
planificada, conduia pels sindicats

- Es crea un clima molt violent amb ocupacions

de terres, ajuntaments crema de registre de
propietat, incedis cortijos…
 Manifest dels 30
Somos revolucionarios, sí; pero no cultivadores del mito de la revolución. Queremos que
el capitalisme y el Estado, sea rojo, blanco o negro,desaparezca; pero no para
suplantarlo por otro, sino para que hecha la revolución econòmica por la clase obrera
pueda ésta impedir la reinstauración de todo poder, fuera cual fuere su color. Queremos
una revolución nacida de un hondo sentir del pueblo, como la que hoy se está forjando,
y no una revolución que se nos ofrece, que pretenden traer unos cuantos individuos,
que si a ella llegaran, llámense como quieran, fatalmente se convertirían en dictadores al
día siguiente de su triumfo. Pero esto lo queremos y lo deseamos nosotros. ¿ Lo quiere
así también la mayoría de los militantes de la Organización? La confederación es una
organización revolucionaria, no una organitzación que cultive la algarada, el motín, que
tenfga el culto dela violencia por la violencia de la revolución por la revolución.
(…) que la Confederación ha de ser la que, siguiendo sus propios derroteros, debe decir
cómo, cuándo y en què circunstancias ha de obrar; que tiene personalidad y medios
para hacer lo que deba hacer.
(…)

Barcelona, agosto de 1931

 Accions violentes
A) Fets de Casas viejas ( Andalusia ),
gener de 1933 on després de la
decepció dels pagesos per la
lentitud de les reformes agràries,
amb una majoria de pagesos
vinculats a la CNT ( 500 ) van
declarar al poble el comunisme
llibertari i assetjar la caserna de la
guàrdia civil on foren dispersats per
la guàrdia civil i la guàrdia d’ assalt.
Un grup va resistir i durant la nit la
barraca on es refugiaven va ser cremada
on moriren tots i 14 homes a l’ atzar van
ser afussellats
B) Fets de l’ Alt Llobregat ( Catalunya),
1932.
Un grup de miners sublevats van
ocupar l’ ajuntament, van cremar el
registre de la propietat, i declaren le
comunisme llibertari sotmetent a la
guàrdia civil o guàrdia d’ assalt amb
una forta repressió.
Aquesta revolta va participar Joan
Garica Oliver ( CNT )

Aquesta situació genera un gran desgast de govern que es va veure desacreditat com a
conseqüència de les dures mesures policials per establir l’ ordre públic.
Augmenta la desconfiança empresarial i desmotiva la inversió i empitjora la situació
econòmica
 UGT : gran expansió i amplia la PCE : augmenta el
seva presència a llocs com nombre d´afiliats
Galícia i Castella. ( 11.000 )
S´enten al camp, supera els
4450.000 afiliats
Poc a poc radicalitza la seva
posició després del triomf de les
dretes en 1933, on Largo
Caballero o Besteiro creen la
«Federació treballadors de la
terra»
Encoratja revoltes pageses
durament reprimides a
Extremadura
UGT : Encoratja
revoltes pageses que
ocupen els camps i
serán durament
reprimides.
CNT : vinculat a la FAI,
defensa l’ acció directa
, la violència…
 La reorganització de les dretes

- Les elits socials disgustades per les reformes socials i econòmiques

amb una gran comflictivitat social i un clima de radicalització que fa
que les classes mitjanes es reorganitzaen al voltant de partits
conservadors i de noves organitzacions feixistes i autoritàries.
A) Centre dreta : Partit R.Radical ( Lerroux ) amb el recolzament d
´empresaris, comerciants i propietaris agraris i CEDA ( Gil Robles )
B) Dreta : Renovación Espanyola ( Calvo Sotelo ), Comunión
Tradicionalista, JONS , Falange : minoritaris però amb gran activitat
en contra del que consideraven el progrés del marxisme i el perill
de la reevolució bolxevic
C) Exèrcit : Sanjurjada del 1932 , UME ( unió militar española,
organització clandestina de militars de dretes i antireformistes )
- La situació de conflictivitat desgasta el govern d´Azaña amb les
mesures per restablir l’ ordre a més de la desconfiança empresarial,
desmotivació de les inversions, i una greu situació de crisi econòmica
 La II República
Bienni Negre o Radical ( 1933-36 ) o
conservador

- Govern de dretes
- Govern de contrareforma
 El Bienni conservador
Les eleccions de 1933 : govern de dretes

-fracás del reformisme per obstacles :

- disputes entre la coalició republicanosocialista
- oposició parlamentària de les dretes
- dificultats financeres
- oposició de la dreta cap la República ( Ex. Intent cop d’ estat del general
Sanjurjo 1932)
- situació violenta entre anarquistes i militars
- radicalització d’ un sector socialista contraris a la col.laboració amb la
República
- Nova convocatòria electoral per novembre de 1933 ( dimissió d’ Azaña i Corts
dissoltes )
- La dreta es reorganitza i es presenta unida a les eleccions : CEDA
( condeferación española de derechas autònomas que obté la majoria
- Els sectors afectats per les reformes es mostren unides:
ex. Carlins i alfonsins ( partidaris de la monarquia)
ex. Falange i JONS ( s’ uneixen , caràcter feixista
ex. L’ exèrcit en 1933 crea la UME ( unió militar espanyola, clandestina.
 - Azaña presenta la dimissió en juny en 1933 , dissol les corts i convoca eleccions
legistatives en novembre 1933.
- Victòria de la dreta : La CEDA ( confederación española de derechas
autònomas ), de dretes, catòlica, com a força majoritària al parlament.
- Primera vegada que voten les dones
- Causes :
- la dreta unida , les esquerres dividides, l’ abstenció de la població
( recomanació de l’ anarquisme ), crisi econòmica, legislació anticlerical.
- Aquest nou periode esta presidit per dos partits :
A) Partit Radical de Lerroux
B) CEDA de Gil Robles
- Per primera vegada voten les dones ( gran debat )
 4.La rectificació conservadora de República ( 1934-35)
- Nou govern ( 1933-36 ) presidit per Alejandro Lerroux : contrareforma

- fre a la reforma agrària ( retorn de terres a la noblesa, llibertat de

contractació que fa baixar els salaris als pagesos, cessió de terres mal conreades
als pagesos d’ Extremadura
- religiosa ( nou pressupost per culte i clergat), intent d’ acord amb la
Santa Seu
- militars ( amnistia pels participants en el cop del 1932 i
col.laboradors de Primo de Rivera), no es retiren les reformes però si pressupost
- educació ( es mantener les reformes però amb menys pressupost)
- paralització dels estatuts..

- Aquest gir cap a la dreta, radicalitza el PSOE i UGT amb grans divisions dintre
les organització, entre els partidaris de col.laborar amb la República i els
partidaris de vagues , conflictes…
- La CEDA va endurir les seves posicions i demana participar directament en el
govern de Lerroux ( vol tres ministres més )
 Conflictivitat al camp : el problema català

- A Catalunya hi havia una gran quantitat de pagesos parcers,

rabassaires, ( sense propietats ) que davant les limitacions de la
reforma agrària de la República van produir moviments de protesta
durant l’estiu de 1932, amb nombrosos moviments i protestes .
- Els rabassaires reivindiquen la propietat de la terra que treballen : i
generen una gran agitació i radicalització en 1934 quan la dreta
atura les reformes
- Creen la Unió de Rabassaires ( vinculada a ER ) per lluitar i
aconseguir la reducció del 50% de les rendes que pagaven als
propietaris.
- Els propietaris defensen els seus interessos en l’Institut Agrícola
Català de Sant Isidre.
Conflictes dels Rabassaires : creació del sindicats de Rabassaires
 Els fets d’ octubre de 1934
- La CEDA va exigir entrar en el govern de Lerroux amb tres
ministres.
- L’ esquerra i el moviment obrer veuen un risc contra les llibertats i
contra la República , a més d´un gir cap el feixisme
- Convoquen una vaga per part de la UGT , amb resultats desiguals
per falta d’ organització, ja que la CNT va tenir poca participació i per
la contundent resposta per part del govern que declara l’ Estat de
guerra i actua amb una gran repressió amb nombroses detencions,
víctimes, empresonats, prohibició de publicacions…
- cert èxit : Aragó, Catalunya, Múrcia, Santander, part d’
Andalusia
- Però l’ èxit més important tindrà lloc a Catalunya i Astúries amb
dues revolucions de caràcter molt diferent.
A Astúries serà una revolució de caràcter social i a Catalunya que es
convertirà en una revolta de caràcter polític
 La revolta del 6 d’ octubre de 1934
Com a conseqüència de la intenció del govern central d´ampliar amb
tres ministres més de la CEDA , es convoca una vaga.
- A ASTÚRIES : REVOLTA SOCIAL
- A CATALUNYA : REVOLTA POLÍTICA

FETS DE CATALUNYA :
- El 5 d’ octubre es convoca una vaga general ( convocada per
Aliança Obrera ) amb cert èxit ,que té el suport del govern català
però sense suport popular ( els anarquistes no van participar )
- El 6 d’ octubre es produeix l´ ocupació de llocs estràtegics a Barna
per forces fidels a la Generalitat i la revolta pren caràcter polític
- Lluís Companys pronuncia un discurs on proclama l’ Estat Català
dins de la República Federal Espanyola com un acte de pressió, ja
que volia negociar amb el govern central ja que veia en perill l’
autonomia per la paralització de les competències i la politica de
dretes
 - El govern central declara l’ Estat de guerra i l’ exèrcit fidel al govern central
controla la revolta amb l’ ocupació del palau de la Generalitat amb
nombroses detencions ( Lluís Companys i el seu govern amb 30 anys de
presó, l’ alcalde de Barna i regidors d´ERC,, militants d’esquerres i sindicals
van ser detinguts el dia 7 d´octubre , a més de
- 3500 detinguts ,
- prohibició de diaris ,
- Parlament i ajuntament dissolt ,
- Estatut suspés
- Azaña empresonat
- fi de la Llei de Contractes ( rabassaires detinguts i pagesos
obligats a pagar la totalitat de les rendes incloent els endarrerimets
- gran repressió : prohibir diaris, parlament clausurats,
ajuntaments dissolts, Estatut suspés…
- Un govern militar a Catalunya : governador, president de la Generalitat i
Alcalde de Barcelona són càrrecs militars.
( 18 mesos )
 PROCLAMACIÓ DE L’ESTAT CATALÀ
Catalans!
Les forces monarquitzants i feixistes que d’un temps ençà pretenen traïr la Re-pública,
han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el poder.
Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les minva-des
llibertats de la nostra terra, els nuclis polítics que prediquen constantment l’odi i la
guerra a Catalunya, constitueixen, avui, el suport de les actuals institucions.
Totes les forces autènticament republicanes d'Espanya i els sectors socials avançats,
sense distinció i excepció, s'han aixecat en armes contra l'audaç temptativa feixista.
La Catalunya liberal, demòcrata i republicana, no pot estar absent de la protesta que
triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en
les terres hispanes, lluiten fins a morir, per la llibertat i pel dret.
[ ... ] En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que
presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l’Estat Català
dins la República Federal Espanyola.
Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del President Macià, restaurador de la
Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República en el cor de
tots.
Visca la República i visca la Llibertat!

Al.locució del president Lluís Companys. 6 d’octubre de 1934.

 El 6, es produeix una ocupació dels llocs
estràtegics a Barna per forces fidels a la
Generalitat que va ser durament reprimit.

Lluís Companys i el seu govern ( Pere Mestre,

Martí Esteve, Martí Barrera, Ventura Garsel,
…) van ser empresonats, l’ alcalde de Barna,
militars d’esquerres, sindicats : 3500
detinguts, prohibició de diaris, Parlament i
ajuntament dissolt, Estatut suspés…
Previamet als fets d’ octubre de 1934 a Catalunya
Augment de la tensió
- El triomf de les dretes en 1933 , posa fre a les reformes i a l’
autonomia.
- A Catalunya , el Govern de Lluís Companys forma un govern d
´esquerres, reformista i progressista :
- amb l´aprovació de la llei de municipalitat que dona
autonomia als ajuntaments ,
- la llei de Tribunal de cassació,
- cos legislatiu de sanitat i d´ ensenyament
- llei de contractes de conreu ( on els arrendataris no
podien ser expulsats i accedien a les terres pagant una indemnització
que crearia una classe de petits propietaris agrícoles.
- Els amos de les terres arrendades el que volen es revissar i
actualitzar les rendes.
- Els pagesos s´uneixen en la Unió de Rabassaires ( sindicat de
pagesos)
- La Lliga i els amos de les terres es neguen a complir amb la llei de
contractes de Companys i obliguen a presentar un recurs
institucions davant el Tribunal de Garanties Constitucional que
acaba per modificar alguns aspectes de la llei.
- Es produeix un gran enfrontament entre el govern central i la
Generalitat .
- La Lliga accepta però Luís Companys es nega .
 La Llei de Contractes de Conreu
La llei s´aprova al parlament de Catalunya el 12 d´abril de 1934.
-És la reforma agrària que fa Companys per solucionar els problemes dels
pagesos catalans en la seva majoria llogaters .
La llei serà anul.lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals per les
presions dels propietaris catalans aliats de la CEDA al govern i declaren
incompetent a la Generalitat.
Va ser un pretext per atacar l´autonomia
En juny de 1934 el Parlament català aprova novament la llei i la reacció dels
propietaris va ser manifestar-se a Madrid ( setembre) secundada pels partits
de dretes ( 2000 propietaris van participar ).
Després de modificar alguns aspectes de la llei , el govern central va
considerar que s´ajustava a la Constitució i a l´Estatut. Pels rabasaires va ser
un triomf però va durar poc ja que els fets d´octubre del 34 anul.len la llei
durant 18 mesos i amb una gran repressió sobre els rabassaires amb inici de
judicis de desnonament que va afectar a més de 1.400 pagesos
Quan Lluís Companys torna en febrer de 1936 després del triomf de Front
Popular, la llei s´implanta de nou fins 1939
Art 1. Objecte d´aquesta llei rabassaires, parceria, masoveria, arrendament de
terres, en general tots els actes i contractes
Art2.S´han de complir els contractes segons s´ha pactat sempre que no estiguin
en contradicció amb la llei
Art 10.Durada mínima del contracte de 6 anys ( s´arrendatari en el darrer any i 6
mesos abans haurà de dir que no vol continuar per escrit , sinò el contracte es
renova automàticament 6 anys més
Art 14.En acabar el contracte o les pròrrogues, el propietari podrà donar per finit
el contracte i reprendre la terra quan s´obligui a conrear-la directament ell o els
seus descendents o afillats de dret
Art22.Es podrà desnonar per : per fer ús de reserva , per manca de
pagament,per subarrendament, per deixar de conrear la terra més d´un any o
dedicar-la a altres feines

Després de més de 18 anys seguits de contracte sempre que es pugui pagar a un

preu reglamentat amb quinze anualitat, pots comparar-la.
PASSAR D¨ARRENDATARI A PROPIETARI
 ASTÚRIES

- Zona tradicionalment conflictiva : vagues, manifestacions

obreres...
- Sols a Astúries es dona una autèntica revolució social
organitzada per obrers fruit d’ un acord previ entre
anarquistes, socialistes, i comunistes, on el govern decreta
l’Estat de guerra .
- Es formen columnes de miners ( 20.000 obrers armats ) que
prenen el poder a moltes localitats de la conca minera i ocupen
casernes de la guàrdia civil on les comités revolucionàris van
substituir els ajuntament i assumeixen el proveïment de l’
aliment, transport, aigua, electricitat…
- Els miners assetjaren Oviedo i van formar patrulles disposades
a defensar la revolució i a enfrontar-se a les forces d’ ordre
públic.
-
 El govern sofoca la revolució que va durar 10 dies , enviant la
legió des d’ Àfrica dirigida per general Franco amb :
- més de 1000 morts,
- empresonaments d’ obrers, polítics d’ esquerres
- 2000 ferits,
- 30.000 detinguts,
- prohibicions de diaris…
- ajuntaments dissols
- Gran repercusió internacional que critica aquesta actuació del
govern i va aixecar una campanya de solidaritat internacional
Fets d´octubre de 1934 a Astúries
La pasionaria : participa als fets d’
octubre d’ Astúries

El govern sofoca la revolució que

va durar 10 dies , enviant la legió
dirigida per general Franco amb :
més de 1000 morts,
empresonaments , 2000 ferits,
30.000 detinguts, prohibicions de
diaris…
 ASTÚRIES

- Zona tradicionalment conflictiva : vagues, manifestacions

obreres...
- Sols a Astúries es dona una autèntica revolució social
organitzada per obrers fruit d’ un acord previ entre
anarquistes, socialistes, i comunistes, on el govern decreta
l’Estat de guerra .
- Es formen columnes de miners ( 20.000 obrers armats ) que
prenen el poder a moltes localitats de la conca minera i ocupen
casernes de la guàrdia civil on les comités revolucionàris van
substituir els ajuntament i assumeixen el proveïment de l’
aliment, transport, aigua, electricitat…
- Els miners assetjaren Oviedo i van formar patrulles disposades
a defensar la revolució i a enfrontar-se a les forces d’ ordre
públic.
-
 El govern sofoca la revolució que va durar 10 dies , enviant la
legió des d’ Àfrica dirigida per general Franco amb :
- més de 1000 morts,
- empresonaments d’ obrers, polítics d’ esquerres
- 2000 ferits,
- 30.000 detinguts,
- prohibicions de diaris…
- ajuntaments dissols
- Gran repercusió internacional que critica aquesta actuació del
govern i va aixecar una campanya de solidaritat internacional
Fets d´octubre de 1934 a Astúries
La pasionaria : participa als fets d’
octubre d’ Astúries

El govern sofoca la revolució que

va durar 10 dies , enviant la legió
dirigida per general Franco amb :
més de 1000 morts,
empresonaments , 2000 ferits,
30.000 detinguts, prohibicions de
diaris…
 5. EL FRONT POPULAR ( FEBRER-JULIOL 1936)
La crisi del segon Bienni
- Conseqüències dels fets d’ octubre : augment de la influència de la CEDA,
retorn propietats jesüites, Gil Robles coma ministre de guerra, Franco com a
cap d´Estat Major, el projecte de la CEDA de reformar la constitució amb
- l’ abolició del divorci,
- vol revisar l´ autonomia,
- en contra de les expropiacions…
- per a Catalunya ( fi Estatut , autonomia , fi de la Llei de contractes,
pagament dels rabassaires, fi de la Generalitat, militarització de la vida política,
empresonament del govern amb 30 anys de presó)
- Tardor de 1935 : greu crisi del govern
- escàndol estraperlo ( ruleta trucada )
- malversacions de fons ( cas Nombela )
- Gil Robles vol ser president de govern i vol el relleu de Lerroux
- crisi interna…
- Noves eleccions general per febrer de 1936
 El Triomf del Front Popular
Les eleccions del febrer de 1936

Crisi generalitzada que fa convocar noves eleccions generals ( 16 febrer de

1936 )
- Les forces progressistes es presenten unides ( seguint les ordres de la III
Internacional )
- Front Popular ( I. Republicana, Unión Republicana, PSOE, PCE,
POUM, UGT…) amb un programa . La CNT no participa però recomanava als
afiliats donar suport )
- amnistia presos, ( 30.000 presoners )
- empreses obligats a readmitir obrers acomiadats,
- desplaçaments d’ alts càrrecs militars,
- reforma agrària,
- procés autonòmic…
- La dreta :
- Bloc Nacional ( CEDA, Monàrquics, tradicionalistes )
- Gran participació ( 72 % del cens ) .
- Èxit del Front Popular ( 48% dels vots ):
- Resultats :
257 diputats del Front Popular ( ciutats i regions litorals ,
àrees industrials i en alguna zona latifundista d´Andalusia i
Extremadura )
139 diputats de dretes
57 diputats de centre
- Dretes : Castella, Lleó, Navarra, part d´Aragó)
- Esquerres : ciutats i regions litorals
- El sistema majoritari va infuir en el repartiment d’ escons
 Gran participació ( 72% del cens ):

- 257 diputats del Front Popular

- 139 diputats de dretes
- 57 diputats del centre

Les dretes van tenir millors resultats en

les dues Castelles, Navarra, part d’
Aragó,
Les esquerres van tenir millor resultats
a les ciutats i a les regions del litoral
El Front Popular

- Nou govern presidit per Manuel Azaña :

- decreta amnistia per als presos polítics ( 30.000)
-rellança el procés d´autonomia : reinici dels estatuts
- obrers readmitits a les empreses
- restableix la Generalitat de Catalunya,
- política progressista
- reforma agrària amb més de 500.000 hectàrees
expropiades i repartides als pagesos, assentament de camperols…

- Gran radicalització de la dreta (la Falange actua amb una gran

violència ) : grans enfrontaments civils als carrers amb patrulles
armades, grups paramilitars
- Gran radicalització política i social de la població amb nombrosos
actes violents, assassinats de polítics
Ex. Jose castillo : guàrdia d’ assalt assassinas pels falangistes
Ex. Jose Calvo Sotelo : lider monàrquic assassinat com a
revenja
Ex. ocupació de les terres per pagesos per la lentitud de les
reformes agràries
- Radicalització sindical de la CNT I UGT
- En el mes de maig el nou govern de Manuel Azaña i Casares
Quiroga com a cap de govern donen un nou impuls a les reformes :

- R. agrària,
- aprovació de l’ Estatut basc
Gran triomf de les forces d
´esquerres.

El nou govern progressista inicia la

reforma agrària amb més 500.000
hectàrees expropiades i van ser
repartides entre els pagesos.
Després de les eleccions de 1936

-Nou govern per Manuel Azaña :

- decreta amnistia per als presos
polítics,
- restableix la Generalitat de
Catalunya,
- política progressista

A conseqüència del triomf de

les esquerres i la seva política
es va produir una gran
radicalització de la policia i de la
població amb nombrosos actes
violents, assassinats de polítics
com el de
Jose Calvo Sotelo : lider
monàrquic o el guàrdia d´assalt
Jose de castillo.
Cap al cop d’ Estat
- Clima de violència que va cap l’ organització d´un cop militar
planificat per Emilio Mola amb un pla basat en un pronunciament
simultani a totes les guarnicions possibles. ( Àfrica, Madrid,
Barcelona…) malgrat la separació d´alts càrrecs militar per evitar
conspiracions.
- Suport de la dreta ( monàrquics, carlins, falangistes, les potències
feixistes d´ Itàlia i Alemanya que prometen suport econòmic i
militar )
- Assassinats de Jose de Castillo i Jose Calvo Sotelo
 Dones
• La República no sols suposa la majoria d’ edat de la
dona, la igualtat jurídica .
• No sols el fet del sufragi femení, sino la presència de
la dona en l’ espai públic.
• Però per damunt del tot la dona ara té l’ oportunitat
d’ ocupar l’ espai públic sinò dirigir-lo.
Ex.alcadeses
Ex. Victòria Kent : directora general de presons
 VICTÒRIA KENT (1898-1987)
Sufragi femení

• Va ser la primera dona

espanyola que va intervenir com
a advocat davant dels tribunals.

• Afiliada al Partit Radical

Socialista, va obtenir una acta de
diputada en les eleccions de
1931 i, durant el debat
parlamentari del projecte de
constitució, es va oposar a la
concessió del sufragi actiu de la
dona en igualtat de condicions
amb l’home, per considerar que
la falta de formació de les dones
no garantia el suport a una
república liberal i democràtica.
 VICTÒRIA KENT (1898-1987)
• Designada durant la II República
directora general de presons
(1931-1934), va assolir gran
popularitat pels seus intents de
reforma del sistema penitenciari
espanyol.

• Va ser sòcia fundadora i

vicepresidenta del Lyceum Club
creat a Madrid (1926) per
debatre lliurement tots els
problemes de la condició
femenina.
 MARGARIDA NELKEN (1896-1968)

Comité d’auxili femení i comité

internacional de dones
antifeixistes

El 1931 va obtenir la seva acta

de diputada pel Partit Socialista,
encara que va haver d’esperar
per prendre possessió fins que li
va ser concedida la nacionalitat
espanyola.

Sobre el vot femení opinava, com

molts altres diputats del seu
partit, que les dones espanyoles
no estaven preparades per
exercir lliurement el vot.
 MARGARIDA NELKEN (1896-1968)

Va tornar a ser elegida diputada el

1933 i el 1936.

En esclatar la guerra col·laborava

amb el Partit Comunista i amb
les seves organitzacions afins,
formant part del Comitè d’Auxili
Femení i del Comitè Nacional de
Dones Antifeixistes.

Entre les seves principals obres

destaquen: La dona a les Corts
Constituents (1931) i La condició
social de la dona a Espanya.
 CLARA CAMPOAMOR (1888-1972)

Sufragisme femení

• Elegida diputada el 1931 com a

membre del Partit Radical, va
formar part de la comissió
encarregada de redactar el
projecte de Constitució de la
Segona República.
• Va destacar la seva intervenció
en l’article 36, en el qual va
defensar la concessió del sufragi
femení sense cap tipus de
limitacions, malgrat el risc que
suposava que el vot s’inclinés a
favor de la dreta.
 CLARA CAMPOAMOR (1888-1972)

• Contrària a aquesta posició es

mostra Victòria Kent, partidària
de reconèixer les dones el dret al
vot però amb certes limitacions.

• L’octubre de 1931 va fundar la

Unió Republicana Feminista.

• El 1936 va escriure la seva obra

més coneguda “El vot femení i a
mi”, en qui argumentava la seva
defensa de la concessió del vot a
les dones.

http://www.rtve.es/alacarta/videos
/mujeres-en-la-historia/mujeres-hist
oria-clara-campoamor/713371/
 Frederica Monseny
• Entre novembre de 1936 i maig
de 1937 va tenir al seu càrrec el
Ministeri de Sanitat i Assistència
Social al govern de Largo
Caballero i a ella s’han de
nombroses iniciatives en l’ àmbit
de l’assistència social, l’ajuda als
refugiats i la sanitat pública.
• També es deu en gran part a ella
el procés definitiu de legalització
de l’avortament que la
Generalitat de Catalunya va
promulgar el desembre de 1936

https://youtu.be/L5Wo6L-e_Iw
 Masclistes republicans
• «El arrelat masclisme a Espanya no ho podia desterrar
la Constitució, de la nit al dia».
• «Però, almenys, la dona tenia dret a la seva
emancipació mitjançant el dret al vot, al divorci, a
l’educació, a la potestat dels seus fills i el seu patrimoni
personal, a rebutjar l’alienació dels seus béns, per la
capacitat de decisió que li atorgava la llei »,
• «la supressió del delicte d’adulteri, fins llavors aplicat a
la dona i mai l’home, al contrari que en l’ella suposava
un escàndol durament perseguit per la societat, en el
marit era homenia».
 Victòria Kent
• Manuel Azaña, qui escrivia en
el seu diari, el 20 de maig de
1932: «En el Consell de
Ministres hem ’... aconseguit
per fi executar ’a Victòria Kent,
directora general de Presons.
Victòria és generalment
senzilla i agradable ... Però en
el seu càrrec de les Direcció
general ha fracassat. Massa
humanitària, no ha tingut, per
compensació, dots de
comandament ».
«La tasca de Victòria Kent
a les presons va ser
revolucionària. El seu
lema era: “Odia el delicte,
col · labora i redimeix al
delinqüent”. No van
entendre la seva tasca
extraordinàriament
solidària
http://www.rtve.es/alacar
ta/videos/mujeres-para-u
n-siglo/mujeres-para-siglo
- Llei de reforma agrària
- Plebiscit
- Govern provisionalç
- Govern constitucional
- Sufragi universal
- Bienni progressista
- Bienni radical o Negre
- Libertarisme
- Revolució social
- Çcmités revolucionaris
- Missions pedagògiques
- Xarxa colpista
- Sanjurjada
- Front Popular