PROSA DEL S.

XV
3R ESO
TERTÚLIES

• Al s.XV, València era considerada la capital cultural de la Corona d’Aragó.

• Els escriptors més destacats es reunien en tertúlies literàries i van configurar dues
tendències:
1) L’Escola Satírica Valenciana: es celebrava a casa de l’escriptor Bernat Fenollar. Es
recollien els escriptors burgesos, els quals discutien i produïen llibres de temàtica
realista que ridiculitzava la vida quotidiana. Els llenguatge d’aquestes obres era planer i
col.loquial, sense pretensions cultes.
TERTÚLIES

2) La valenciana prosa: és un estil de redacció representat de la gent més noble.

Se sol considerar com a màxim exponent de l'estil Joan Roís de Corella, sobretot
pel que fa als discursos, les lamentacions i els parlaments dels seus protagonistes.
L’estil és molt diferent a l’anterior. Aquest utilitza llatinismes i llenguatge culte.
JAUME ROIG

• València 1a 1/2 s.XV -1478.

• Estudis universitaris: mestre en medecina.
• Relació professional amb la Corona Aragonesa, poder municipal i estaments
religiosos de València.
• Metge de la reina Maria de Castella (dona d’Alfons el Magnànim).
• Es casa amb Isabel Pellicer i té 6 fills.
• Home de gran poder econòmic.
• Màxim representant dels certàmens.
JAUME ROIG (L’ESPILL)

• Obra més important. Dedicada al seu nebot Baltasar Bou.

• Roig comença la seua obra quan es refugia a Callosa d’en Sarrià fugint de la pesta
(1459).
• Vol demostrar que totes les dones són malvades (obra misògina i satírica).
• Només dues són bones: la seua esposa i la Mare de Déu.
• Consta de més de 16.000 versos.
• Dividida en 4 parts o llibres, una consulta inicial (adreçada a Joan Fabra) i un
prefaci (format per 4 parts).
JAUME ROIG (L’ESPILL)

• Consulta o prefaci: introducció de principis ètics i estilístics.

• Llibre 1r i 2n: el protagonista-narrador narra la seua vida, des de la joventut fins la
maduresa. Narra la maltat d’algunes dones. La 1a la seua mare qui tira el seu fill
de casa quan mor el pare.
• Llibre 3r: Salomó (rei d’Israel) persona atribuïda amb molta riquesa i saviesa, se li
apareix en un somni i li parla malament del sexe femení.
• Llibre 4t: el narrador deixa de banda les dones i es dedica a l’oració i a les obres
de caritat.
JAUME ROIG (L’ESPILL)

Salsitxes de carn humana (llibre 1r de l’Espill).

• https://batxillerat1lil.blogspot.com/2018/12/model-de-comentari-fragment-de-lesp
ill.html
 SOR ISABEL DE VILLENA

• València 1430.

• S’educa en la cort de la reina Maria.

• 1445 entra en el convent de la Santíssima Trinitat de València (on Roig era benefactor). Arriba a ser
abadessa.

• Obté un gran prestigi entre els escriptors valencians.

• Obra: la Vita Christi.

 SOR ISABEL DE VILLENA (VITA CHRISTI)

• Obra adreçada a les monges de la Trinitat.

• Narra el naixement i la infantesa de la Mare de Déu i de Jesús, la Passió i l’Assumpció de Maria.
• Les protagonistes són les dones.
• Pretén mostrar la humanitat de Crist.
• “Reivindicació feminista” de la dignitat de les dones. Sembla ser una rèplica de l’Espill.
• To col·loquial i afectiu.
• Caràcter didàctic i gran realisme.
 JOAN ROÍS DE CORELLA

• Gandia 1433.
• En la seua obra poètica fa ús d’elements autobiogràfics i sentimentals, on abunden
al·lusions de caràcter mitològic, metàfores, hipèrboles o hipèrbatons.
• El seu llenguatge era llatinitzant, recarregat, artificiós i complex.
• Obra més important: La tragèdia de Caldesa.