2.

La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

2.1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2.2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814)

l’absolutista Carles IV davant La Guerra del Francès (de la

el radicalisme de la R. F Independencia) (1808-14)

precedida per destaca

declarada per
la Guerra Gran (de la
Convención) (1793-95) -2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa
acaba amb per tot el país
-constitució de Juntes populars (locals, provincials i
Pau de Basilea (VII-1795): regionals) per coordinar les actuacions defensivas
reconeix el predomini francès -primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i
estabilitza la presència francesa
divideix
l’aliança amb F contra -resistència popular: guerrilles i setges (Girona,
porta a A: Tractat de Sant Saragossa, Lleida, Tarragona)
Ildefons (1796) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812)
la població -canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra
espanyola -XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total
la derrota de Trafalgar (1805)
d’Espanya per part dels francesos

agreujament crisi econòmica i hisendística

segons
Tractat de
acorda
Fontainebleau (1807)
afrancesats (alts
aprofitar les possibilitats
funcionaris, intel·lectuals,
reformistes del nou règim
-consentiment per a què les tropes franceses part noblesa)
travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A)

pretenen
-conquesta i repartiment de P entre F i E tornar a la vella
patriotes tradicionals
-un principat per a Godoy (primer ministre) monarquia, defendre la
(part clergat i noblesa)
tradició i la religió
seguit de motí a Aranjuez (III-1808)
aprofitar la situació
patriotes liberals revolucionària per
(burgesia, intel·lectuals transformar Espanya en
-destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran il·lustrats, sectors
-queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. un règim liberal-
liberals) parlamentari
-nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona
 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

2.3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La Junta Suprema Central

diputats de tots els territoris
espanyols (una 20 de catalans, tant
de liberals com d’absolutistes;
Antoni de Capmany) convoca

formades per Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)

aproven

Constitució
pretenen diverses lleis
(19-III-1812)

eliminar les traves de l’Antic Règim i

ordenar l’Estat com un règim liberal:
-supressió senyories jurisdiccionals
-llibertat de treball
-anul·lació dels gremis drets del ciutadà: llibertats
-unificació del mercat d’impremta, pensament i opinió,
-abolició de la Inquisició igualtat davant la llei, inviolabilitat
-inici de la reforma agrària i la del domicili, dret de petició,
desamortització de terres comunals llibertat civil, dret de propietat
altres: reorganització de l’administració
(províncies i Diput. provincials), reforma
dels impostos, creació d’un exèrcit
nacional, obligatorietat del servei militar,
creació Milícia Nacional, implantació d’un
ensenyament primari públic i obligatori,
confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.
destaca
unitat jurdídica del país i sobirania
nacional exercida mitjançant sufragi
universal, masculí (>25anys) i indirecte
(elegits: segons renda)
organització del poder: monarquia limitada
basada en la divisió de poders:
-poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de
lleis, tractats internacionals, aprovació de
pressupostos, comandament de l’exèrcit)
-poder executiu: monarca (direcció del govern, vet
suspensiu durant dos anys)
-poder judicial: administració de justícia (codis
únics en matèria civil, criminal i comercial,
garanties en els processos, ...)
 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874)

2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)

es divideix en El regnat de Ferran VII representa l’inici d’un llarg període

d’enfrontament entre la defensa de
l’absolutisme i la del liberalisme

anul·la la Constitució i tota la legislació

recolzat per sectors absolutistes
sexenni absolutista liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814)
(Manifest dels Perses)
(1814-20)
restauració de l’AR gairebé del tot aprofita

destaca -dura repressió contra els dirigents liberals la situació internacional: derrota de N,
-inicis de l’oposició: burgesia liberal i Congrés de Viena, Sta Aliança
classes mitjanes urbanes, part de la
pagesia, militars liberals (Pronunciaments:
Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...)

pronunciament de Riego (Cabezas de San -nou govern, amnistia, eleccions

degut a Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i porta a -acceptació Constitució per part
liberals a les principals ciutats del rei

-restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat

d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial
destaca -noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema
fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme
-modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional

trienni liberal
pateix dificultats
(1820-23)

monarquia: veta lleis, cerca aliança noblesa tradicional i Església (supressió

amb potències europees absolutistes
pagesia (el final del règim senyorial els convertia en
arrendataris que perdien els drets tradicionals i
podien ser expulsats de la terra): aixecaments
armats contra el liberalisme
rendes senyorials i delme i venda de béns
monacals): organitzen partides absolutistes
i una regència absoluitsta a la Seu
entre liberals: moderats i exaltats
 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874)

2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)

es divideix en El regnat de Ferran VII es complica amb

intervenció de la Santa Aliança -casament amb Maria Cristina

comença -Pragmàtica Sanció (1830): la qüestió
(IV-1823: entrada dels Cent Mil
amb deroga Llei Sàlica successòria
dècada ominosa Fills de Sant Lluís)
-neix Isabel
(1823-33)
restauració de l’absolutisme,
repressió contra els liberals, destaca
comporta
depuració de l’administració i
pateix l’exèrcit
porta
problemes divisions
econòmics polítiques recolzen

tant entre MC (regent) a apropar-se

restauració insuficient de als sectors moderats
l’absolutisme (no s’ha reposat la (absolutistes i liberals): nou
absolutistes
Inquisició, s’han dissolt els voluntaris govern reformista, amnistia
moderats
reialistes, es permet la presència
d’alguns liberals a l’administració, ...)
camp (progressiva introducció
del capitalisme, baixos preus
intransigents 1833: mor Ferran
dels productes agraris)
o apostòlics VII i reafirma el contra
hisenda (despeses descontents testament
monarquia, pèrdua colònies) per

no acceptat per
afavoreix acceptat per
aixecament absolutista
agrupats Carles Maria Isidre,
apropament al sector moderat (primera guerra
al voltant germà del rei i inicia
de la burgesia financera i carlina) i proclamació
de previsible successor
industrial de Madrid i Barcelona rebutjat per com a rei
a partir 1825 (aranzel Guerra dels Malcontents o
proteccionista) organitzen Agraviats (1827): sectors nobiliaris,
clericals i pagesia (>20.000 homes)
 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874)

2.5. La independència de l’América hispànica

El regnat de Ferran VII -primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín:
ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada
-l’exemple dels USA
(Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos)
-el suport de GB: volia controlar el mercat
viu -batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo
americà i pensava que li seria més fàcil un
(1821), Ayacucho (1824)
cop independents

el procés d’independència de
motivat per destaca
l’Amèrica espanyola (1810-24)

desenvolupament d’una burgesia criolla

degut al creixement econòmic del s. XVIII
(reactivació del comerç, explotació de aprofita produeix
nombroses plantacions, ...)

-l’esfondrament de l’aparell -nombroses guerres entre els nous

coneix
les idees de
la Il·lustració
-discriminació respecte als càrrecs
-impostos i càrregues
-control del comerç
polític espanyol degut a la
critica
invasió francesa
-la crisi política produïda pel
retorn a l’absolutisme
-la manca de diners i tropes
de la monarquia
països degut als interessos dels gran
terratinents i les burgesies comercials
-aparició de cabdills militars i
reforçament dels exèrcits
-pèrdua de pes polític internacional
-pèrdues econòmiques per a la
monarquia i la burgesia espanyola
-parálisi del moviment comercial català
(destinat després a les Antilles)
-retorn de capitals que impulsaran el
desenvolupament econòmic (inversions
en indústria i terres desamortitzades)