Segona prova concurs oposició 21-22:

Orientació educativa Eivissa

Sessions 4 i 5

JOAN ESCANDELL SALVADOR


7.3.3.1 Proves de la fase
d’oposició: 2a prova
Resolució 29/11/21 convocatòria op
osicions
● Característiques
generals.
● Part A: Defensa de la
programació
● Part B: Defensa PIP +
debat amb el tribunal.
El primer de tot és estudiar a fons la resolució, per
adequar-se als formats i no ser penalitzat o
desqualificat per un defecte de forma.
PART A i B de la 2a prova: característiques
● En l'especialitat d'orientació educativa, la programació ha de fer referència a
un pla d'actuació d'un departament d'orientació en un IES, un CEPA, un CIFP,
un CEE, un CEIP, un CEIPIESO, un CEIPIEEM o algun centre de règim especial, o
al pla anual de treball en un equip d'orientació educativa (EOEP, EAP o equips
específics). Aquest pla ha d'incloure un mínim de dotze programes
d'intervenció psicopedagògics.
PART A i B de la 2a prova: característiques
● L’aspirant disposarà de 50 minuts com a màxim per a TOTA la
2a prova:
○ 20 minuts defensa programació
○ 25 minuts defensa PIP
○ 5 minuts debat amb el tribunal (si s’escau)

● Aquesta prova s’aprova globalment amb un 5.

PART A i B de la 2a prova: característiques
● Abans de la seva actuació, l’aspirant disposa d’una hora (la tancada) per a
elaborar aquesta part, una vegada ja s’ha fet el sorteig del PIP (o tema teòric
que vol defensar). No podrà fer servir cap dispositiu informàtic durant
aquesta hora. = la tancada
PART A i B de la 2a prova: característiques
● Defensa de la programació: L’aspirant pot fer només ús d’un exemplar de la
seva pròpia programació, així com un guió d’una pàgina, que haurà elaborat
durant la tancada, i que el tribunal es qeudarà una vegada acabada la seva
actuació.
● Defensa del PIP: L’aspirant pot fer servir aquells materials que consideri
necessaris. Els problemes informàtics seran responsabilitat de l’aspirant.
Característiques PART A i B de la 2a prova
● Criteris específics CRITERIS ESPECÍFICS
 1. La programació

PART A de la 2a 1. Guió
programació
tipus

prova 2. Contextualització: la
DEFENSA DE LA clau
PROGRAMACIÓ 3. Aprova la defensa, NO
la programació…
PART A de la 2a prova: Guió bàsic d’una
programació
● Existeixen molts de formats possibles, però una possible proposta podria ser:
1. Contextualització del PdA
1. Introducció/Justificació: (Normativa, principis)...............................................................
2. Objectius generals de l’orientació educativa................................................................
3. Contextualització del centre.........................................................................................
1. Model i actuacions en atenció a la diversitat: (PAD/Decret 39/2011)....................
4. El SOE..........................................................................................................................
1. Funcions..............................................................................................................
2. Àmbits d’actuació...............................................................................................
3. Funcions dels diferents membres del SOE.........................................................
1. Funcions de l’orientador/a……………………………………………….
2. Funcions de la resta de membres………………………………………...
4. Coordinacions del SOE: (Externes/internes)...........................................................
PART A de la 2a prova: Guió bàsic d’una
programació
2. Estructura del pla d’actuació
1. Objectius del Pla d’Actuació (4-5 objectius suficient)...................................................
2. Continguts/actuacions del Pla (podem presentar els PIP’s en una taula) ...........................
-Criteris per a l’elecció dels programes d’intervenció psicopedagògics……………………..
-Justificació i contextualització dels programes d’intervenció psicopedagògics……………

3. Temporització (horari orientador/a)................................................................................

4. Orientacions metodològiques (part més de model d’OE)...............................................
1. Materials i recursos didàctics (estàndard, adaptats i específics NEE) ......................
5. Criteris d’avaluació i seguiment (circularitat de l’avaluació)...............................................
PART A de la 2a prova: Guió bàsic d’una programació

3. Programes d’intervenció psicopedagògics

(en la meva programació van de la pàgina 20 a la 56; unes 3 pàgines per PIP)

4. Bibliografia
5. Annexos*
Les arrels de la programació: LA
CONTEXTUALITZACIÓ
La contextualització del centre és l’eix i la clau de la programació pels següents motius:

1. -Ens permet crear la programació de manera global com a resposta per a una situació socio-
educativa d’un centre concret.
2. -Ens permet que afinar quins PIP’s serien els més adequats d’acord a les circumstàncies en
les que hem de treballar.
3. -Com a primer punt de la defensa, queda molt bé que la nostra programació es vagi
desenvolupant com un edifici sobre la base d’una acurada contextualització.

-Sempre es pot construir una contextualització adequada a les idees que tenim i els PIP’s que volen
desenvolupar*
Com fer una acurada contextualització
● La revisió dels documents oficials de centre del centre d’algun centre
educatiu de l’illa ens proveeixen de molta informació per a la
contextualització, especialment.
○ -PEC
○ -PLC
○ -PLA DE CONVIVÈNCIA
○ PAD
○ -Programació del SOE
Com fer una acurada contextualització
● L’Ibestat o altres organismes publiquen molta informació a internet que
ens pot aportar taules, gràfics.. amb informació sociodemogràfica
interessant per a il·lustrar la contextualització.

*Molta d’aquesta documentació es pot aconseguir per internet.

Què hauria de constar-hi a la contextualització?
1. Dades demogràfiques del municipi: Urbà, rural; nuclear o dispers; %
residents estrangers…
2. Nombre/origen/estatus socio-econòmic/llengua vehicular de nostre
alumnat.
3. Dades importants de la història del centre, oferta educativa per a l’any 21-
22, composició del claustre (fixos-interins), particularitats del centre que
es puguin destacar…
Què hauria de constar-hi a la contextualització?
4. Equipaments socioeducatius del municipi (biblioteques, espais per joves,
espais educatius, esportius…)
5. Trets identitaris del centre (consultar la documentació de centre)
6. Activitats socioeconòmiques i model econòmic predominant (a Eivissa té
molta importància en l'educació)
Contextualització: cohesió programació-PIP’s
● La cohesió entre el cos de la programació i els PIP’s és important per tenir
una programació que, a més d’estar bé tècnicament, sembli efectivament
pensada per a un centre educatiu real.
● Això donarà coherència tan a:
○ La programació com a document integrat, cohesionat i coherent
○ La defensa que farem de la programació
Cohesió programació-PIP’s: estratègies
1. Continguts/actuacions del Pla.....................................................................................

-Criteris per a l’elecció dels programes d’intervenció psicopedagògics……………………..

-Justificació i contextualització dels programes d’intervenció psicopedagògics……………

Cohesió programació-PIP’s: estratègies
1. Continguts/actuacions del Pla.....................................................................................

-Criteris per a l’elecció dels programes d’intervenció psicopedagògics

Cohesió programació-PIP’s: estratègies
● [...De manera general els programes d'intervenció poden implicar la
continuació d’intervencions i o programes que ja estaven vigents en cursos
anteriors, o suposar accions que es comencen a desenvolupar per primer cop
al centre…]
Cohesió programació-PIP’s: estratègies
● [...En el primer cas, és important la valoració que es fa del programa a
la memòria del Departament d’Orientació del curs anterior, de cara a
valorar si cal i de quina manera reprendre la intervenció i/o quines
modificacions són necessàries…]
Cohesió programació-PIP’s: estratègies
● [...En el segons cas, aquestes intervencions apareixen com a conseqüència del
procés permanent de diagnosi i anàlisi de context que permet detectar les
necessitats que es van presentant durant el curs, en el qual l’orientador hi té
un paper clau, i poden explicar l'adopció de noves mesures…]
Exemples de criteris globals per a triar els PIP’s:
Per a realitzar aquests programes d'intervenció, s’han tingut en compte els següents
criteris tècnics, des d’un model d’orientació curricular i constructivista:

A. Prioritzar intervencions que tinguin efecte sobre tota la comunitat educativa i/o
sobre la vida del centre en general.
B. Donar prevalença a actuacions que es poden arrelar en el funcionament general
del centre mitjançant els seus documents bàsics,amb vocació de continuïtat.
C. Emfatitzar programes que impliquin un augment del grau de capacitat de
resposta educativa del centre, de la qual se’n beneficiaran tots els/les alumes.
Exemples de criteris globals per a triar els PIP’s:
D. Promoure programes d’intervenció en els que el compromís inicial del tots
els qui han de participants és clar i suficient (no s’iniciaran fins que les parts
estiguin decidides a fer-ho)
E. Preferir programes que impliquin l’autonomia i autoregulació -assolir
l’autoorientació-dels participants, i la transferència dels aprenentatges, de
manera que el paper de l’orientador/a ha de ser prescindible (funció
assessora) en algun moment del procés, de cara a que aquest pugui
continuar de manera autònoma.
Exemples de criteris globals per a triar els PIP’s:
F. Desenvolupar aquelles intervencions adreçades a grups específics o
a alumnes individuals necessàries per al seu desenvolupament des de
l’òptica de l’orientació educativa, social i professional i l’adequada
convivència.
Cohesió programació-PIP’s: estratègies
1. Continguts/actuacions del Pla.....................................................................................

-Justificació i contextualització dels programes d’intervenció psicopedagògics……………

Contextualització PIP’s
És molt interessant un petit redactat que relacioni els objectius generals del nostre PAT amb
les PIP’s que desenvoluparem:

Això ho podem fer agrupant els PIP’S pels seus àmbits naturals:

● -Suport procés E-A

● -PAT (POAP)
● -Convivència
● -Compensació educativa
● -Formació del professorat
● -Assessorament…
Contextualització PIP’s: exemple
LA DEFENSA
● Cal pensar la programació com un producte audiovisual des

del primer moment, tenint en compte que no és la

programació la que aprova sinó més aviat la seva defensa.

LA DEFENSA
● En un opositor mínimament preparat, la programació serà

tècnicament correcte, de manera que només ens podem

diferenciar mitjançant uns pocs elements:

○ L'originalitat de la programació

○ La defensa que en fem: en ser audiovisual, serà el que més

arribarà al tribunal.
LA DEFENSA
● Més que fer un prodigi d’originalitat i tecnologia, veig més necessari

que la defensa estigui molt treballada, com si es tractés d’un

discurs, com un monòleg.

● És necessari destacar que la competència comunicativa de l’aspirant

jugarà un paper determinant: això també s’assaja als simulacres.

● L’angoixa és natural en aquesta ocasió.

LA DEFENSA
-En el meu cas, la meva aposta estratègica de les oposicions va ser preparar
especialment la defensa de la programació ja que vaig considerar que:

● És l’única part de l’oposició fixe, que podríem tenir acabada a dia d’avui, i
que no variarà: no sabem quin tema, quin supòsit ni quin PIP haurem de
defensar, però la defensa de la programació SI sabem com serà.
LA DEFENSA
● Si la defensa sortia bé, era molt més senzill, que de la confiança
derivada d’aquesta fase, la defensa del PIP es pogués afrontar amb
molta menys angoixa.
LA DEFENSA
Això implica que sigui quin sigui el format de defensa pels que ens decantem és
important fer servir els següents materials:

1. Hauria d’estar escrita, fil per randa, de la mateixa manera com la presentarem
incloent cada coma, cada comentari, cada gest, posant-nos en situació de defensa
2. Hauríem de tenir un guió d’una pàgina que ens serveixi de guia en el moment de
fer la defensa, i que serà el que replicarem a la tancada
3. Un document on anem escrivint els resultats de cada simulacre, com anem de
temps…
● Practicar, els simulacres, són vitals
per anar guanyant seguretat, portar
el tempo, detectar errors i/o
bloquejos…
○ Cuanta més gent senti la programació,
millor, persones del món educatiu,
família…
■ A mi em va ser molt útil fer servir
una pissarreta per als simulacres.
TIPUS DE DEFENSA DE LA PROGRAMACIÓ
La manera més clàssica de fer la defensa seria:

1. Presentar-se al tribunal
2. Encetar la defensa
3. Anar escrivint i defensant cada apartat punt per punt:
a. justificació,
b. contextualització
c. objectius generals
d. actuacions
e. avaluació i seguiment…

4. Conclusió de la defensa i donar pas a les preguntes del tribunal i/o defensa del PIP
TIPUS DE DEFENSA DE LA PROGRAMACIÓ

● En aquest cas tindrem una programació que no cridarà l’atenció

del tribunal, ja que serà de manera general el que tots els
candidats fan.
● A diferència de la defensa del PIP, on podem comptar amb annexos
que donin més color i varietat a la defensa, a la defensa de la
programació només comptem amb un guió d’un full, un exemplar
de la programació i el possible us de la pissarra
CONSELLS PER A UNA
DEFENSA DE LA
PROGRAMACIÓ
ATRACTIVA
CONSELLS PER A UNA DEFENSA DE LA PROGRAMACIÓ ATRACTIVA

● Necessitem algun recurs que ens permeti que la defensa de la

programació sigui més amena i més fàcil de seguir sense perdre el fil,
hem de pensar en el tribunal com els alumnes als que adrecem un
ensenyament que volem que comprenguin.
○ Aquest tribunal estirà fatigat, saturat i amb dificultat per centrar l’atenció de manera
continuada.
CONSELLS PER A UNA DEFENSA DE LA PROGRAMACIÓ ATRACTIVA

● Necessitem alguna estreatègia per a conseguir agrupar, fixar, segmentar

en blocs l’enorme volum d’informació que anem a donar.

● En aquest sentit un us de la pissarra que permeti una agrupament visual

dels diferents punts de la programació pot fer molt més senzill seguir

l’exposició:
CONSELLS PER A UNA DEFENSA DE LA
PROGRAMACIÓ ATRACTIVA
● Els diferents punts de la programació es poden agrupar en blocs més
grans, representables mitjançant figures geomètriques senzilles, altres
recursos pictòrics.
● Els diferents punts de la programació responen a preguntes com: QUI,
QUÈ, ON, COM….
● Tenim una pissarra, però la podem segmentar també en diferents
quadrant per a fer més clara l’exposició.
CONSELLS PER A UNA DEFENSA DE LA
PROGRAMACIÓ ATRACTIVA
Començar la defensa: Presentar-se al tribunal

● Després de la nostra presentació la tribunal, pot ser el lloc per algun

element com una cita, que relacionem amb la realitat educativa i amb la

nostra programació, i ens permeti introduir-la de manera natural:

a. [...i per això aquesta programació del SOE, és el full de ruta, obert, flexible i revisable,

amb el que intentarem donar resposta a aquests interrogants durant el curs 21-22…]
Acabar la defensa
● És molt interessant també incloure alguna cita (si hem fet bibliografia i
l’autor de la cita pertany a algun autor referenciat, millor) i/o frase
valorativa per part nostre a model de conclusió, o fer referència a algun
dels nostres annexes.
Acabar la defensa
● Acomiadar la presentació en el moment exacte (tenim 20’) dient que es
donarà pas a alguna pregunta del tribunal, que humilment s’intentarà
respondre, o a la defensa del PIP, segons el tribunal ens indiqui, quedant
a l’espera de les seves instruccions.
CHECKING TERMINOLOGIA DEFENSA.
● És important fer un recull per a incloure a la defensa tots aquells termes
que pensem que tenen importància teòrica, legal, tècnica…
○ CHECKING TERMINOLOGIA DEFENSA
 1. Els PIPS
1. Àmbits PIP’s
2. Estructura bàsica PIP
PART B de la 2a 3. Elements i materials pels PIP’s
1. PIP complet

prova 2. PIP resum

programació
a la

3. Full-resum defensa
DEFENSA DEL PIP
4. Annexos del PIP
5. Contrapreguntes
6. Suggeriments PIP’s
4. Un exemple de PIP amb els
seus materials
Els PIP’s
● D'acord al model presentat d’OE curricular i constructivista,
els PIP’s conformarien una intervenció per programes
(Álvarez i Bisquerra, 2011), tal com defensa aquest model.
Els PIP’s
● Cal desenvolupar en profunditat i preparar-se per a la defensa
10 PIP’s, ja que extraurem 3 boles de les nostres PIP’s quan es
faci el sorteig previ a la tancada, de manera que 3 PIP’s només
han de ser esboçats en el resum a la programació.
○ Si preparem 9 PIP’s la possibilitat que ens toqui un d’aquests
9 és del 99’55%.
ÀMBITS PIP’s
-D’acord a la normativa comentada, com orientadors treballem en 3 àmbits bàsics:

● Suport procés E-A

● Suport PAT
● POAP

-No hi ha una normativa explícita que acoti a quin àmbit s’han de referir els PIP’s,
sempre que tinguin, d’alguna manera relació amb la tasca de l’orientador.
ÀMBITS PIP’s
● El PIP pot versar sobre algun dels programas de centre que fem cada any,
i que fins i tot hem de realitzar per normativa, o ser construit pel propi
opositor com una proposta genuina i pròpia
ÀMBITS PIP’s
● A qualsevol PIP que proposem sempre ha de quedar molt clar que
l’orientador/a té legitimitat normativa i competencial per a
desenvolupar/intervenir en aquest PIP.
ÀMBITS PIP’s: ERRORS A EVITAR
Errors greus i habituals als PIP’s:

● Plantejar PIP’s normativament inviables o desfasats

● Plantejar PIP’s que tècnicament van més enllà dels recursos ordinaris d’un centre
públic.
● Asumir com a pròpies actuacions que l’orientador/a no realitza: no delimitar
quines són les competències que cada intervinent realitza adequadament.
● No delimitar de manera clara QUI, QUE, COM, QUAN, ON i PERQUÈ respecte de
les actuacions contingudes en un PIP.
ÀMBITS PIP
Els ámbits més freqüents dels PIP’s:

● -Intervenció amb un alumne, grup d’alumnes per diferents motius

● -Intervenció en NESE/NEE
● -Convivència
● -Acció tutorial
● -Coeducació
● -POAP
ÀMBITS PIP
● -Assessorament (alumnes, famílies, professorat = comunitat educativa…)
● -Procesos de transició cicle, etapa, centre…
● -Innovació educativa
● -Interdisciplinarietat
● -Compensació educativa
● -Milora de l’absentisme
● Actuacions en coordinació amb serveis especialitzats (salut, ss…)
ÀMBITS PIP: GRAU DE CONCRECIÓ
● No tots els PIP’s es desenvolupen amb el mateix grau de concreció i de detall:
○ Una proposta específica per a un alumne, com pot ser una avaluació d’AC
serà molt més específica i detallada que una intervenció global en el centre
que duri tot el curs i impliqui a tot el claustre.
○ Hem d’adaptar el nivell de concreció al temps i espai que tenim i fer una
aproximació cohesionada al nivell de detall que podem aplicar a cada PIP.
ESTRUCTURA BÀSICA DELS PIP’S
1. JUSTIFICACIÓ LEGAL
2. CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROPOSTA
3. OBJECTIUS
4. CONTINGUTS
5. TEMPORITZACIÓ ACTUACIONS
6. METODOLOGIA
1. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

7. CONTRIBUCIÓ A LES COMPETPENCIES CLAU

8. RECURSOS
9. AVALUACIÓ I SEGUIMENT
10. BIBLIOGRAFIA
ESTRUCTURA BÀSICA DELS PIP’S
● Aquesta és una estructura marc, bàsica que s’ha d’adaptar segons les

necessitats de cada PIP.

MATERIALS PIP
1. PIP COMPLET:

És el PIP desenvolupat. En el meu cas ja l’escrivia pensant en la defensa i

en recursos com que dir (com iniciar la defensa, com acabar-la), quan
presentar cada annex…

A mi en van ocupar unes 8-10 pàgines cada PIP

MATERIALS PIP
2. RESUM PIP:

És el que constarà a la defensa. Ha de ser un resum que tingui sentit

complet del PIP desenvolupat. En el meu cas ocupava unes 3 pàgines.
Recomano fer-lo i incloure’l a la programació una vegada acabat el PIP
complet, de cara a que sigui totalment coherent amb el que ens tocarà
exposar a la defensa del PIP.
MATERIALS PIP
3. GUIÓ PIP TANCADA:

És un resum taquigràfic d’un sol full de la nostra defensa del PIP, per tant
un resum molt gran del PIP extens. Porta les annotacions i remarques
que considerem per a la defensa, i serà el que podem fer servir per als
nostres simulacres de la defensa del PIP.

Em va ocupar unes 700 paraules.

MATERIALS PIP
4. ANNEXOS PIP:

En aquesta fase podem incloure el material que nosaltres considerem, de manera tenim
l’opció de recolzar la nostra exposició en material audiovisual i diferents annexes, que sempre
és interessant poder facilitar al tribunal durant l’exposició durant la seva consulta.

● És desitjable que aquest material estigui molt esquematitzat, acolorit i realment ajudi a
seguir la defensa que estem fent= ha de simplificar el poder seguir l’exposició, no
complicar la comprensió
● L’edició cuidada del material (encapçalament, nombre d’annex, plastificació…) també és
desitjable
MATERIALS PIP: CONTRAPREGUNTES
● És important també fer una valoració el més cŕitica possible dels nostres
PIP’s i els seus possibles punts dèbils de cara a poder anticipar i
respondre a les preguntes que ens pugui fer el tribunal al final de la 2a
prova, situació per la qual podem arribar a tenir fins a 5 minuts.
CONNECTAR LA DEFENSA DEL PIP A LA PROGRAMACIÓ

● A l’hora de començar la defensa del nostre PIP és interessant buscar una forma de
transició de la defensa de la programació a la defensa del PIP.

Una manera senzilla i comuna de fer-ho pot ser:

1. Ubicar PIP al PDA, assenyalant el seu àmbit-eix de pertinènça (ho podem assenyalar a
la pissarra si ho hem escrit o esquematitzat) i recordar el breu comentari que s’havia fet
d’aquest PIP a la defensa de la programació.
2. Escriure i comentar breument els seus apartats a la pissarra i
3. Passar a l’exposició punt per punt de manera més extensa.
ANNEXES-DEFENSA PIP
● És important una adequada gestió dels annexos, ja que aquests, per molt
bé que estiguin, no s’expliquen per si sol sols, i caldrà fer les explicacions,
aclariments i comentaris pertinent per a que la seva inclusió com annexes
d’aquest PIP que defensem estigui plenament justificada.
PER ACABAR: RECOMANACIONS PIP
● RECOMANACIONS PIP
EXEMPLE PIP
MOLTES GRÀCIES!

ENQUESTA VALORACIÓ CURS