PRESONER DE

JORDI DE SANT JORDI

Cristina Prunera 1r batx

INTRODUCCI

El poema que comentar s Presoner de Jordi de Sant Jordi. Va nixer al Regne de Valncia al voltant del 1399 i el 1400. Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingu lloc als voltants del mes de juny de 1424. El 1420 particip al costat dAusis March i Andreu Febrer en lexpedici a Sardenya i Crsega i el 1422 s atestat a Npols on cau presoner de les tropes de Francesco Sforza. Daquest fet sorigina el poema Presoner, on l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situaci i confia en la rpida alliberaci. s un poeta principalment cortes. De la seva obra es conserven 18 poemes que han estat suficients per a considerar-lo com a un dels autors ms importants de la lrica catalana abans d'Ausis March. Els seus poemes neixen de la reflexi amorosa, per vista sempre des de l'ideal de l'amor cortes trobadoresc. Un document de l'poca sembla indicar que mor el 18 de juny de 1424.

Privat damics, de bns i de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot b, fart denuig i tristor tant voluntat com pensa captivada, a un mal poder em trobo ben sotms, no veig ning que de mi tingui cura, sc vigilat, tancat, fermat i pres, cosa a agrair a la meva desventura. Temps he viscut que no em plaa res; ara el meu cor la tristesa fretura i aquests grillons crec que sn ms lleugers que del passat la bella brodadura. Si fins aqu la Fortuna el poder que t damunt de mi mostrar volia, no em trobo pas, el meu deure acomplert amb tots qui em fan bona companyia.

Car prenc conhort, essent-ne presoner, pel meu senyor a qui de cor servia, darmes sobrat i per major poder, no per defalt gens de cavalleria. I prenc conhort quan no puc assolir posseir res sense fatiga lenta, tot i que estic a bon punt de morir de trist, quan em fa minvar virtut i fora. Per tot aix no veig res de moment que tingui ms valor que el duna escora fora de Du, en qui crec fonament i crec a ull cluc, ja que el meu cor refora; tamb del rei, el bon rei liberal que majuda tan gentilment a banda i ens ha posat del tot en aquest mal, i ell men traur, car ell s qui em comanda.

TORNADA Rei virtus, senyor meu natural, Tots els presents us fem una demanda: Que recordeu que vostra sang reial No deceb els de la vostra banda.

CONTINGUT

El tema s, doncs, la solitud i la desolaci.

El poema est encapalat per un ttol literal, el poeta ens vol transmetre la solitud de lautor que sent en aquell moment. El poema est narrat en primera persona de narrador protagonista, el narrador participa en la historia.

Quant a l'estructura, el fragment es podria dividir en 3 parts:

La primera part abasta des de Privat damics fins a em fan bona companyia.

En la primera estrofa lautor ens parla del present tal i com es sent lautor, en aquest cas, sol, vigilat, tancat, fermat i pres per un presoner. En la segona estrofa lautor contraposa el passat amb el present i explica tal com era abans d'esdevenir captiu.

En aquesta part podem veure a la primera estrofa una enumeraci en asndeton. <<sc vigilat, tancat, fermat i pres.>>

En la segona part abasta des de Car prenc conhort fins a em fa minvar virtut i fora.

En la tercera ens parla sobre que ha de servir al seu senyor tot i que esta apunt de morir de tristesa.
En la quarta estrofa ens parla sobre el present que tots els mals que sent sn fcils de sofrir i tot aix se li va quedar al cor fins que per lesperana. Per tancar aquesta estrofa lautor nombra a Sforza el seu senyor que els i demana coses sense cap raonament i que li fa minvar virtut i fora. En aquesta part podem veure un eptet a fatiga lenta, podem dir que les dos estrofes que pertany aquesta part estan formades per encavalcaments.

En la tercera i ltima part abasta des de Per tot aix fins a s qui em comanda. Finalment noms li queda, enmig de tanta dissort, esperar lajut de Du i la intervenci del rei a favor seu, i acaba amb una proclama al sobir que, com ha fet sempre, no abandoni aquell que ha estat al seu costat. Com ja em dit en aquesta estrofa i continua havent-hi encavalcaments i podrem trobar-hi una enumeraci. El poema acaba amb una tornada.

FORMA

s un poema de cinc cobles de vuit versos decasllabs i una que fa de tornada o conclusi de quatre versos. Format per versos decasllabs que tenen cesura a la quarta sllaba. La rima es encadenada, consonant amb alternana de rima masculina i femenina. Esquema mtric: (10A/10B/10A/10B/10C/10D/10C/10D) Els personatges sn amb caracteritzaci indirecta i plans.

CONCLUSI

Pel que fa a la conclusi podrem dir que el poema que he comentat i en aquest cas s Presoner, l'autor manifesta l'angoixa que li provoca la situaci i confia en la rpida alliberaci de les tropes de Francesco Sforza on en el poema ens el nombra en una estrofa. Pel que fa al tema del poema s la solitud i la desolaci del poeta que sent en aquell moment i ho demostr completament al poema on shi veu perfectament reflectit el molt que est patint.